Espiritualitats contra religions?

Ramon M. Nogués

En el terrabastall que viu la “qüestió espiritual i religiosa” en la cultura occidental, especialment l’europea, s’ha acabat configurant una oposició entre espiritualitat i religió que enfronta una amb l’altra i suggereix que cal fer una opció. Una mostra característica és el text de Claude Weinsberg, que sota el pseudònim de Pâvana ( l’autor s’ha canviat el nom en el trànsit als temes orientals com feien abans els religiosos en entrar al monestir) va publicar un llibre que titulà “”Espiritualitat o religió : l’hora de l’elecció”.( Spiritualité ou religion : l’heure du choix. Rocher. 2005). Al meu entendre es tracta d’una típica reacció occidental al domini sociocultural de les religions, que provoca una reacció descompensada i ressentida que s’aboca a l’Orient de forma poc ponderada per a plantejar la necessitat d’abandonar les religions i adherir-se a les espiritualitats per a satisfer la necessitat humana de la transcendència. Als Estats Units aquesta tendència també ha pres forma de la mà d’un moviment que es titula Spiritual but not Religious . Molts dels participants del moviment però creuen en Déu, cosa que obliga a una anàlisi fina de motivacions i situacions al voltant del fenomen i de com entenen els seus seguidors el tema. Efectivament molts fets suggereixen que més que Spirituals but not religious són Religious but not ecclesiastics.

Les religions i les espiritualitats sempre han anat ben agermanades. Les espiritualitats han cobert les necessitats d’atenció més sistematitzada al món psicològic intern que es deduïen dels grans sistemes simbòlics amb que tradicions religioses i de saviesa simbolitzaven l’astorament humà a propòsit del Misteri o Enigma que ens envolta. Espiritualitat i religió formaven part d’una mateixa realitat inseparable: la religió o la proposta de saviesa simbolitzava el Misteri i l’Enigma a través dels seus relats, i l’espiritualitat sistematitzava el conreu interior. Històricament les religions i savieses ( més exactament els dirigents) s’han deixat seduir pel poder o el barroquisme ( p. ex. el cristianisme a la història europea o el confucianisme en la historia xinesa) i l’espiritualitat ha hagut de ser proposada en noves formulacions com a “heretgia” de les tradicions d’origen per grans personatges religiosos (p. ex. Buda en relació a l’hinduisme, Jesús de Natzaret respecte del Judaisme o Lao Tse respecte del Confucianisme), en els tres casos generant precioses heretgies de purificació de la faramalla barroca i social. Aquest procés però no justifica que espiritualitat i religió necessitin estar enfrontades. Una espiritualitat antireligiosa pot caure en la insuficiència de transcendència i una religió sense espiritualitat queda reduïda a una sistematització funcional buida. A més el fet freqüent a Occident de cercar la salvació espiritual no religiosa en tradicions orientals, correspon freqüentment a un desconeixement de la realitat que suposa que la vida i les tradicions orientals no han estat afectats per la deriva de les grans tradicions que tendeixen a evolucionar cap a institucions de domini social. L`Orient religiós ha estat exactament igual que l’Occident sotmès a la temptació d’assumir el poder. Si no, analitzeu els imperis xinesos en relació al confucianisme, o el mon tibetà en relació al budisme.

En començar he parlat de terrabastall. En el camp religiós i espiritual és exactament el que ens passa a Occident, concretament en relació al cristianisme i les nombroses iniciatives de recerca que els occidentals dirigeixen a Orient amb passió messiànica. Encara que resulta difícil, és bo recomanar que la necessària revisió del paper i l’interès de religions, espiritualitats, tradicions de saviesa, tècniques de recerca del benestar i teràpies d’ajuda, es pugui fer lluny de revenges inconscients, ingenuïtats simplistes, modes culturals de consum i altres derives poc serioses que no ajuden a aprofundir l’interessant i urgent problema d’una recerca espiritual seriosa i lliure.

Comparteix aquesta entrada

1 comentari

  1. Reconforta llegir, o escoltar, una veu tan ponderada i tan autoritzada com la de Ramon Maria Nogués, posant ordre a un embull mental com el que afecta a moltes persones, probablement moltes d’elles benintencionades, en la disquisició, en molts casos segons ells contraposició o anatinòmia, entre religió i espiritualitat.

    Jaume Comellas

    Enviar resposta

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *