Església en sortida – Ramon M. Nogués (El Pregó)

El pla pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona proposa aquesta frase del papa Francesc com una imatge per a propostes concretes que es puguin fer amb vista que l’Església pugui ser un signe viu per a les esperances humanes. Podria ser que aquesta imatge només la referíssim a una sortida per espais nous (per exemple, al carrer, als mitjans de comunicació…), cosa que pot ser interessant, i sovint al·ludida, però molt secundaria. En realitat la sortida fonda, tant d’una església, com d’una persona enclaustrada en un context psicològic autolimitat, hauria de consistir en una eclosió, una mena de pas de crisàlide a adult, la sortida d’un pou cap a la plena llum, el pas del somni al despertar (i no solament al canvi de somni). Jesús de Natzaret va fer aquest tipus de sortida en marxar de l’ortodòxia jueva i de la carcassa farisaica, distanciant-se del Temple, envers un nou planteja-ment religiós, de base bíblica però que es constituí com una fe basada en una nova imatge de Déu, de la persona humana i de les relacions religioses. Jesús va ser en bona part «heretge» de la tradició bíblica jueva, com Buda ho fou de la tradició hindú.

Quan parlem «d’Església en sortida», caldria reproduir la iniciativa Jesús. Al llarg de la història cristiana tendim a reproduir la religió convencional, i periòdicament hauríem de reeditar la «sortida jesusaica» en allò que suposa de canvi profund, de desvetllament psicològic, ideològic teològic. Em sembla que el papa Francesc intenta això quan posa la misericòrdia com a eix teològic i no la veritat dogmàtica ni la correcció legal o litúrgica.

L’Església de Barcelona en el seu pla pastoral s’hauria de proposar una conversió mental o «sortida» en la qual la misericòrdia (perdó, acolliment, pacificació interior, acceptació…) tingués una preeminència estricta sobre allò administratiu, ritual, legal…; i això d’una manera tan clara que cridés l’atenció i suggerís diàfanament que vol trencar l’esclerosi simplement repetitiva de les formes religioses, per a endinsar-se en l’aventura religiosa que els deixebles de Jesús, no sense sorpreses i doloroses controvèrsies, van protagonitzar.

Tot això és més fàcil de dir que de fer, però almenys ens caldria tenir la sensibilitat ben desperta per a reconèixer i secundar aquells que ja ho han començat a fer i seguir-ne les petjades, a fi que la renovació que Francesc gol generar no tingui marxa enrere.

Ramon M. Nogués

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *