En relació a la renúncia de Benet XVI

Jaume Botey

  1. Creiem que és una bona notícia per a ell mateix (per l’edat i fragilitat), per a l’Església (perquè té una bona ocasió de renovar-se i rectificar en tants aspectes) i per al món (enmig de la convulsió que vivim, necessita un nou alè d’esperança).
  2. Cal insistir que l’essencial en l’experiència cristiana no és el papa sinó el poble cristià, que és el subjecte animat per l’Esperit, i accentuar la importància d’aquest subjecte (poble de Déu) i no la dels serveis (jerarquia, papat), com va fer el Vaticà II (Lumen Gentium). Es tracta de recuperar l’eclesiologia de la Comunió que, amb dificultats, va dominar tot el primer mil.lenni de l’Església i superar l’eclesiologia de la desigualtat que, amb l’absolutisme del Primat de Pere, es va imposar després i que, amb excepció del breu parèntesi del Vaticà II, ha arribat fins als nostres dies. És una ocasió per tornar a la eclesiologia de la comunió, en la qual tenen un paper decisiu les església locals, la col.legialitat, la diversitat, etc. És a dir, la reforma interna sempre esperada i que mai acaba d’arribar, tornar a la koinonia.
  3. En relació a la societat/món és també una altra bona ocasió per trobar una presència significativa de l’Església no sobre el món, sinó dins del món, com va dir la Gaudium et Spes. En relació estreta amb el món, interrelacionada en tots els aspectes de la vida, no aïllada ni autosuficient, no exigint la submissió als propis valors o moral sinó respectant els valors dels altres. I especialment una Església propera als sectors més vulnerables, exclosos i a totes les formes de pobresa i marginació. Una Església que, com diu al començament la Gaudium et Spes, aculli: “Els goigs i esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps…” És a dir, tornar a la diaconia, com actitud visible de la comunitat de creients, d’enorme importància en el moment actual.

 

Comparteix aquesta entrada