Eleccions a la cúpula eclesial

A mitjans del passat mes de març, el dimarts 14,  hi ha haver eleccions a  la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Els diaris no se’n van fer gaire ressò perquè, en el batibull de notícies, les de les esglésies van quedant com a residuals. Però el fet era important, perquè calia  saber fins on l’església espanyola segueix la petja del papa Francesc. Va ser elegit president i per tercera vegada,  el cardenal Ricardo Blázquez, de 75 anys, arquebisbe de Valladolid  des del 2010, que ja presidia la CEE en el trienni anterior des del 2014. Blázquez presidí la CEE per primer cop en el període 2005-2008, cosa força mal vista per Joan Pau II i Benet XVI, perquè arrabassà la presidència a Rouco Varela, i el van deixar a la diòcesi de Bilbao sense el capel cardenalici per massa tou enfront del perill del laïcisme  hispànic que Rouco qualificava de fonamentalista.  Havia estat auxiliar de Rouco a Santiago el 1988  (per tant, coneixia la seva bonhomia),  el 1992 fou titular de Palència i tres anys després de Bilbao.Resultat d'imatges de conferencia episcopal española

En les votacions d‘aquest mes de març, tanmateix, va ser defenestrat Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, arribat l’any passat a la porpra cardenalícia gràcies al papa Francesc. Al seu lloc els bisbes espanyols van votar el polèmic cardenal Cañizares, un prelat afí al papat de Benet XVI, arquebisbe de València, que va pugnar per ser-ho de Barcelona, denominat pels seus fidels com “el petit Ratzinger”; havia estat ja vice-president  de la CEE amb Rouco Varela i fou un home de la cúria vaticana. És un cardenal conservador, per no dir carca, que el 2009 comparà l’avortament amb els abusos sexuals a menors i davant de les eleccions catalanes del 2015 demanà als fidels resar contra la secessió catalana, perquè, segons ell, “no té cap justificació moral”.  L’episcopat espanyol, doncs, va preferir una frenada conservadora  a l’embranzida que suposa el papat de  l’argentí Bergoglio. Resultats de les votacions? Blázquez, 52; Cañizares, 20; Osoro, 3. Per a  la vicepresidència, hi havia un altre favorit,   a més d’Osoro: Omella, l’arquebisbe de Barcelona.  Sembla que va ser absolutament menystingut a  les votacions, a causa del procés que viu Catalunya, considerat del tot enfangat per la CEE: 45 Cañizares, 28 Osoro i 3 Omella.

Diuen que Blázquez, amb fama de moderat,  té un caràcter afable i que ha estat teòleg del grup “Camí Nocatecumenal”, un itinerari d’iniciació cristiana , nascut a  Madrid el 1964  i promogut per Kiko Argüello ( d’aquí el nom de “kikos”), la llicenciada Carmen Hernández i ,més tard, pel sacerdot italià Mario Pezzi. Els dos primers vaig tenir la sort de conèixer-los a Roma a finals dels 60  o inicis dels 70.  Amb estatuts aprovats per la Santa Seu des del 2008, a  mitjans del 2013 s’havien difós per 120 països i avui compten amb un centenar de seminaris “Redemptoris Mater”. En ser elegit, Blázquez  es va presentar com a moderador de tots   amb un programa  una mica antiquat: “prolongar l’ona expansiva del concili Vaticà II”.  A aquest objectiu hi afegí  en del voler una “Església servidora dels pobres” (i aquí sí que seguia el Papa Francesc), sense tenir en compte, tanmateix, que  l’Església catòlica viu en el privilegi  de la paga estatal a prelats , sacerdots i professors de religió de les escoles (gairebé mil milions d’euros sense que els creients ens hàgim de rascar gaire la butxaca).

Malgrat l’ambient sociopolític actual sigui ben diferent del dels seus anteriors mandats, no sabem si es pot esperar gaire res d’aquest home. Rajoy, que mai va voler rebre el cardenal Rouco, complimentà Blázquez a la Moncloa, en un gest que el significava com l’home preferit de la dreta.  En el fons, interessa que l’Església representi equilibri i unitat. El comitè executiu de la CEE queda a mans dels conservadors  Blázquez, Osoro —membre nat—, Omella, Jiménez Zamora (arquebisbe de Saragossa,  acusat del delicte de revelació de secrets , de la qual hauria estat víctima una notària d’un dels tribunals canònics de la seva Cúria), flanquejats pels integristes Cañizares i Sanz Montes (arquebisbe d’Oviedo, portat l’any passat  davant la justícia per  268 monges de l’associació Lumen Dei per vendes irregulars). De Secretari  i portaveu segueix   José María Gil Tamayo.

No els serà fàcil fer equilibris en l’actual ebullició sociopolítica.   Malauradament, l’església espanyola calla davant de molts realitats, culturals, socials , polítiques. La cúpula eclesial  (i potser millor) no té  cap paraula pel procés polític que viu Catalunya —i de Magisteri n’hi ha un munt— ni Euskadi, davant del desarmament etarra. Enfront de la fractura social que denuncien Caritas o Intermón no obra boca. Un missatge homòfob  i discriminatori com el d’“Hazte oír” contra els transsexuals  “Los niños tienen pene y las niñas vulva; lo dice la Biologia” l’ha deixat per al debat polític.  Ai!

                                                              Lluís Busquets i Grabulosa

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *