El Papa Francesc

Ramon M. Nogués

No fa molt el ninotaire “El Roto”, habitual del diari El País, publicava un dels seus  dibuixos en el diari. Hi havia un cardenal que deia: “Ibamos a elegir un Papa y nos ha salido un cristiano”. Penso que l’acudit està ple de profunda teologia. El Papa era presentat ditiràmbicament  a través del que s’ha acabat denominant papolatria, com un personatge al marge de les configuracions humanes i religioses que haurien de ser normals, amb tocs sospitosament “divins”, enfarfegat en el barroquisme de gust dubtós que és freqüent en la cort vaticana, oblidant tot el que diuen els evangelis sobre la igualtat fraternal de tots els humans i molt específicament sobre la radical igualtat de tots els seguidors de Jesús. El Roto ha notat que el Papa Francesc és simplement un cristià (que no és poca cosa). Sempre s’ha dit, amb la teologia més clàssica a les mans, que el gran element que homogeneïtza els cristians, és que són cristians. Tots, Papes, Bisbes, tota mena d’eclesiàstics, religiosos i religioses, laics de tota mena som simplement cristians. La resta són funcions i serveis afegits. El Papa, com ha volgut ressaltar Francesc, fa el servei de Bisbe de Roma i presideix la caritat de totes les esglésies, però allò gran que el caracteritza és el ser cristià.

 Estàvem acostumats a dir que a l’Església les reformes venien de baix, cosa que diu molt poc en favor de les capacitats profètiques dels que “estan a dalt”. Amb aquest Papa hem canviat d’escenari des de dalt. S’ha posat a reformar a partir d’obvietats: vesteix, menja, parla, es relaciona amb la gent com ho fa la gent. Això implica dues coses importants: en primer lloc, manifesta que els cristians que han de deixar massa clar que “estan a dalt” (títols, vestimentes, precedències, imposicions, etc) és perquè es defineixen amb foteses en comptes de definir-se pel baptisme que els cristians compartim tots igual; en segon lloc, recorda molt clar que Jesús no “estava a dalt” sinó exactament al contrari, estava amb “els de baix”, com resulta evident a tothom per poca sensibilitat que es tingui a la paraula evangèlica concreta. Ara esperem que l’estructura eclesiàstica, tant viciada per contaminacions, pugui també fer el canvi que Francesc ha fet “in persona”. I que els qui voldran impedir-ho no puguin.

 Ara molts tornem a pensar que de tant en tant, sí que l’Esperit bufa on vol i ara ha bufat amb claredat al Vaticà. Anaven a elegir un Papa i els ha sortit un cristià. Aquesta sí que és bona!

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *