Desarmament d’ETA i pau a Euskadi: una molt bona notícia – Jaume Botey (El Pregó)

De molt bona notícia s’ha de qualificar el que va passar a Baiona el passat 8 d’abril amb la proclamació del desarmament unilateral i definitiu d’ETA, avalat per tots els partits d’Euskadi excepte el PP, entregant les coordenades dels amagatalls de l’armament a la comissió internacional “Artesans de la Pau”. Després de quasi seixanta anys, tantes morts, tanta por i tantes famílies destrossades, és una de les millors notícies dels darrers anys.

Tots els que ho han fet possible mereixen tota classe d’agraïments: els que han preparat el terreny; els actors polítics i socials d’Euskadi, des de dins o des de fora d’Euskadi, inclòs el govern; les entitats que van néixer amb la vocació de la pau (Gesto por la Paz i d’altres) sembrant diàleg i sovint enmig d’incomprensions; la comissió internacional de mediadors. A tots als que, ara o abans, han ajudat que arribés aquesta hora de “verificació de l’alto el foc” i el final definitiu de la violència de ETA. A tots ells i elles el més sincer reconeixement. Gràcies.

I de manera especial, el nostre reconeixement a les famílies que han tingut alguna víctima. Amb seguretat, per elles, aquest és un moment molt difícil. Potser creuen que no és possible comprendre el seu dolor i els pot ser més fàcil alimentar sentiments de venjança. Per això cal posar-se en el seu lloc, embenar les ferides, inventar fets de reconciliació. La compassió, el reconeixement de l’error i el perdó són l’únic camí possible per a la pau.

Però ha sigut una proclama unilateral sense correspondència per part del govern de l’Estat. Davant d’un fet tan important sembla com si govern i associacions contra el terrorisme, guiats per sentiments d’aniquilació de l’adversari, no se n’alegrin. Demanen la dissolució d’ETA i una petició de perdó, sense cap reconeixement de les pròpies culpes. Sobre aquests sentiments no és possible construir la pau.

Si de debò es vol la pau a Euskadi fan falta tres coses per part del govern:

  • el reconeixement de l’error que fou la creació del GAL com a òrgan de terrorisme d’Estat, la culpa dels 27 assassinats i  dels més de 50 ferits greus i demanar perdó a les famílies de les víctimes;
  • l’acostament de presos. La dispersió dels presos és una mesura de càstig contra les famílies. És, a més inconstitucional i il·legal. La constitució (art. 25.2) estableix que la finalitat de la presó és la reeducació i la inserció, no un càstig afegit a la família i il·legal ja que segons la Llei Orgànica General Penitenciària cal “evitar el desarraigo social de los presos” (art.12); i
  • el reconeixement que a Euskadi, igual que a Catalunya, hi ha un problema de caràcter polític que cal resoldre políticament. La desaparició d’ETA no ha resolt el problema.

 

L’absència dels bisbes bascos en el desarmament d’ETA

Tot i així, pels cristians, la festa vingué esbaltida pel trist paper que hi va fer la Jerarquia eclesiàstica d’Euskadi. En el procés de pau els bisbes de Vitòria, Bilbao i Sant Sebastià han quedat lamentablement fora de joc. No van ser convidats i, d’haver-los convidat, segurament no haurien acceptat assistir-hi.

Efectivament, ETA fa l’anunci del desarmament el 18 de març i pocs dies després, en una entrevista conjunta, els tres bisbes manifesten que el que ETA anunciava era “clarament insuficient”, que esperaven la seva “dissolució definitiva”  i advertien que la organització no s’estava regint per paràmetres ètics sinó “d’estratègia política”.

Davant d’aquesta declaració diferents col·lectius cristians els van acusar d’alinear-se amb el ‘poder central’ i reflectir les posicions d’un únic sector, sense atendre els desitjos de la majoria de la societat basca “sobre la desaparició de totes les violències i injustícies polítiques, judicials, culturals, policials (tortura i maltractaments), i especialment de la política penitenciària”.

Però hi havia dos testimonis d’excepció, representants de dues esglésies: el bisbe catòlic de Bolònia Mateu Zuppi, dirigent la comunitat de Sant Egidi i el pastor metodista Harold Good, que havia participat en els actes de desarmament de l’IRA el 2005, i que havia viatjat en diverses ocasions a Euskadi.

Mateu Zuppi, amb la seva presència enviava dos clars missatges. El primer, que el que allí s’estava desenvolupant comptava amb la benedicció del Vaticà. I el segon, deixava en evidència als tres bisbes bascos als quals ni el Govern d’Iñigo Urkullu ni el Vaticà els havien convidat a l’acte.

Els tres bisbes ni tan sols sabien que hi aniria. L’endemà van manifestar que se’n van assabentar per la premsa. I es van molestar. Ràpidament es van afanyar a aclarir que la participació de Mons. Zuppi era a títol personal i no en representació de la Santa Seu ni per mandat del Vaticà. José Ignacio Munilla, el bisbe de Sant Sebstià-Donostia, va puntualitzar que “des de la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, li havien dit que podia dir públicament que l’arquebisbe de Bolonya va acudir a l’acte sense cap tipus de benedicció ni explícita ni implícita per part del Vaticà”. Negava, per tant, la implicació de l’Església en el desarmament. Encara més, va afegir que en aquests temps de laïcisme era estrany l’intent d’utilització del “rostre de l’Església” en temes civils (!). Oblidava el valent testimoni de compromís per la pau dels seus antecessors a la seu de San Sebastià, els bisbes José Maria Setién i Juan Mari Uriarte i, sobretot, oblidava les paraules i fets del papa Francesc que ha fet de mediador en tants conflictes de pau.

Però l’ajuda de l’Església basca en la mediació amb ETA té una llarga història -gairebé tant com les desavinences en el seu si a l’hora de enfrontar-se al fenomen del terrorisme- fet que en el seu discurs a Baiona va reconèixer el president de la comissió mediadora. Molts sectors cristians de base, quasi des de l’inici del conflicte impulsats pels ideals evangèlics, s’han esforçat a tendir ponts des del diàleg i fins i tot des dels principis de la no-violència.

 

Jaume Botey, 27 d’abril del 2017.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *