Darrera jornada del XII Congrés de Cristianisme al Segle XXI

FERITS EN EL CENTRE DE L’ÀNIMA I DESOCUPACIÓ I NOVES MARGINACIONS

Després de la jornada inaugural, a la Sala D’Actes del CIC,  del XII Congrés de «Cristianisme al segle XXI», a càrrec de Fra Lluc Torcal, que desenvolupà el tema Ens sentim vulnerables?, i de la taula rodona sobre Els problemes de l’habitatge, El futur del sistema de salut i les farmacèutiques i Alimentació saludable i sostenible (a càrrec, respectivament, de Carme Trilla, Joan Ramon Laporte i Abel Mariné), el diumenge seguí amb les dues darreres  activitats, la conferència Ferit en el centre més profund de l’ànima, a càrrec del doctor  Josep M. Esquirol, catedràtic de filosofia de l’UB, i Desocupació i noves marginacions, per Dessirée Garcia, llicenciada en Ciències polítiques  i responsable de Formació i Inserció Social de Càritas Barcelona.

            El doctor  Josep M. Esquirol desenvolupà el seu tema, expressió pouada de Sant Joan de al Creu, demanant-se què ens afectava en el centre  més profund de la nostra interioritat. Ha preferit, tanmateix, que s’escolti l’enregistrament de la seva intervenció a la nostra web o que es llegeixin els seus darrers llibres La resistència íntima. Assaig d’una filosofia de proximitat (2015) —Premi Ciutat de Barcelona (2015) i Premio Premio Nacional de Ensayo concedit pel Ministerio de Educacion, Cultura i Deporte—, La penúltima bondat. Assaig sobre la vida humana (2018) i Humà més humà. Una antropologia de la ferida infinita  (2021), especialment el darrer, on reflexiona sobre la ferida ocasionada en la nostra ànima per quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món.

            Per al seva banda, Desiré Garcia, que explicà de bell començament que a Catalunya hi havia 10 centres de Càritas (80 a tot l’Estat espanyol), se serví d’un PowerPoint per a la seva dissertació que dividí en tres blocs, d’aquesta manera: un primer de xifres i estadístiques prou  significatives sobre el mercat laboral; un segon sobre resultats d’enquestes dels ajuts que fa actualment Càritas Barcelona; i, finalment, un pla per acompanyar els afectats de les noves marginacions.

ALGUNES DADES SOBRE EL MERCAT LABORAL

-L’ocupació recupera els nivells de pre-covid: Durant el tercer trimestre del  2021, el nombre d’ocupats a Catalunya es va situar en 3.479.400, un 4,7% més que el mateix trimestre de l’any anterior. Pel que fa al nombre de persones aturades, s’ha situat en 426.700, 51.800 menys que el trimestre anterior, i un 15,8% menys que el tercer trimestre del 2020. És a dir, si el nombre d’aturats es va incrementar en 132 milers amb la pandèmia, en l’actualitat s’han reduït en 111 milers des del màxim, amb 21 milers encara per sobre dels nivells pre-covid.

…però s’incrementa la precarietat, polaritzant més el mercat laboral: Es tracta d’una ocupació inestable; el 69% dels nous ocupats són temporals de menys de 3 mesos, mentre els ocupats temporals totals ja representen el 19% del total de l’ocupació. La parcialitat involuntària augmenta un 10% interanual, amb 188.300 persones que han de treballar una jornada parcial, perquè no troben feines de jornada completa, amb la qual cosa representen el 43,9% dels ocupats amb jornada parcial. Altrament, els aturats de llarga durada tornen a superar el 200.000, amb un creixement interanual del 35% i un pes dins el total d’aturats que s’enfila fins al 46,9%. Potser la notícia menys negativa és la reducció de les llars sense ingressos; són 86.800, un 12% menys que un any abans, una xifra relativament propera a la d’abans de la gran recessió (82.200). Ara bé, hi ha 32.600 persones que ja no busquen feina perquè pensen que no la trobaran. Per tant, la precarietat laboral continua empitjorant en totes les seves formes, i la superació de la crisi de la Covid és només un miratge.

            La taxa d’atur seria del 17,6% (i no l’oficial del 10,9%), si tinguéssim en compte les persones  que volen treballar més hores i les persones que s’han cansat de buscar feina. Tot seguit ens ofereix gràfics significatius d’aturats de llarga durada (de més d’un any i mig i més de dos que ja no tornen al mercat laboral), de manera que l’esquena de camell esdevé de dromedari en aquest gràfic:

Això suposa aquestes xifres de llars sense ingressos:

Segons l’Informe Fomento de Estudios Sociales i de Sociologia Aplicada (FOESSA) respecte a Catalunya i la Covind-19, un 65% de les persones no tenen feina o treballen en el mercat informal, cosa que indica una elevada inestabilitat i uns ingressos molt reduïts;  el percentatge de llars sense ingressos durant els primers mesos del 2021 ha augmentat fins al 20,2% (16,6% respecte l’onada anterior); hi ha moltes persones que no poden fer front a situacions quotidianes per falta d’ingressos. Com a dada positiva,  es va reduint la bretxa digital de les llars, però la situació empitjora quan posem el focus en els col·lectius específics en més risc d’exclusió, com ara les llars monoparentals i les persones en situació administrativa irregular.

LES ATENCIONS DE CÀRITAS: LLAR, FEINA, RISCOS, FAMÍLIES, BRETXA DIGITAL…

Prop del 65%  de les persones en edat de treballar que viuen a les llars ateses per les Càritas de Catalunya tenen una relació molt dèbil amb el mercat laboral (o bé perquè no tenen feina, o bé perquè tenen una feina precària en l’economia informal). Les dades de Càritas-Catalunya  són aquestes: 1) el 35% de les persones en edat de treballar tenien una feina formal, el mes de febrer del 2021 similar a abans de la pandèmia, si bé la xifra inclou un 3,3% de persones que estan en expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO); 2) les persones amb feina informal només representaven el 16,5% el febrer del 2021, és a dir,  8,1 punts percentuals per sota de la situació d’abans de la pandèmia; 3) hi havia un 48,1% de persones a l’atur el febrer del 2021, una xifra lleugerament superior a abans de la pandèmia.

            Quant als riscos, prop del 58,3 % de les persones que treballen han assumit riscos per a la salut en la seva feina. Així, les persones en una situació laboral de més precarietat amb feina informal o amb males condicions han estat o estan més exposades al contagi de manera que un 65,7% de les persones ateses per les Càritas de Catalunya s’han vist obligades a assumir algun risc de contagi de la COVID 19 per poder mantenir el lloc de feina (fos formal o informal). El 37,3%  afirma que aquests riscos han sigut mínims o molt controlats però més d’1 persona  de cada 4 (el 28,4%) consideren que han hagut d’assumir força o molts riscos de contagi de coronavirus.

            Pel que fa a les situacions irregulars, les persones ateses per les Càritas de Catalunya són, majoritàriament, estrangeres (69% dels entrevistats), i en un 52,4% de les llars hi ha persones que estan en situació irregular. A més, en el 22% de les llars tothom està en situació d’irregularitat administrativa. Davant d’un contacte amb algú infectat de coronavirus i la necessitat de fer quarantena, quan hi ha situació irregular, el percentatge dels que afirmen que això els seria un problema de cara a la feina augmenta al 77,8% davant del 56,9% de les persones en situació regular. Tanmateix, també les persones en situació d’irregularitat s’han vist forçades més que les que tenen situació regular, a renunciar a coses per motius econòmics durant el mes de gener excepte en el cas de veure’s obligades a demanar ajuda a una institució pública, utilitzar la targeta de crèdit o demanar micropréstecs.

           En relació a les famílies monoparentals, un 64,5% de les llars monoparentals s’ha trobat el mes de gener en la situació de no tenir prou diners per pagar les despeses de subministrament, com les factures de l’aigua, la llum, el gas, Internet, etc. A la resta de llars la dada també és elevada, però es redueix al 53,7%. Altrament, el 62,4% no ha pogut fer front a les despeses d’habitatge o lloguer durant el mes de gener (percentatge que se situa en el 50,5% per a la resta de llars i el 63,1% s’han vist amb l’obligació de sol·licitar ajudes econòmiques a familiars o amics, mentre que aquesta mateixa dada és del 47% per a la resta de llars.

            Pel que toca a la bretxa digital —absència de de connexió, mitjans o competències per utilitzar aquestes noves tecnologies—, una de les repercussions més evidents ha estat l’acceleració del procés de digitalització en molts àmbits. Les mesures de distanciament social adoptades per fer front a la COVID 19 han convertit l’ accés a Internet i els dispositius tecnològics en un element bàsic en molts àmbits com la feina, l’educació o els tràmits amb les administracions públiques. Si ens fixem en les condicions de connectivitat, la comparació entre l’estudi anterior i l’actual ens mostra un descens de l’apagada digital, i se situa fins i tot en valors superiors als de l’inici de la pandèmia. Actualment el 93,1% de les llars ateses per Càritas tenen algun dispositiu per connectar-se a Internet, un augment de 17 punts respecte al mes de setembre del 2020.A més, s’observa un descens significatiu en les llars que tenen connexió il·limitada, amb un increment del 6,8%. El 45,3%de les persones ateses  per les Càritas de Catalunya tenen les condicions òptimes de connectivitat, mentre que el 44,4% té limitacions i, fins i tot el 10,3% no hi té accés. «Caldrà oferir connectivitat, com abans oferíem targetes de metro», apunta la ponent. Ara bé, des del punt de vista de competències tecnològiques no s’observa cap millora de persones  per fer tràmits a través d’Internet.  

    Aquesta bretxa digital provoca pèrdua d’oportunitats i, per tant, un augment de les desigualtats El 36,3% de les persones ateses per Càritas (10,7% menys que en l’anàlisi anterior) reconeixen que han perdut alguna oportunitat (formativa o de rebre prestacions) a causa de les dificultats de connexió o de la manca de competències.

            Tot plegat porta a unes primeres conclusions: 1) Plou sobre mullat per a persones que ja estaven en situacions fràgils ocasionades per la crisi de 2008; 2) Les situacions d’atur augmenten, especialment en economia submergida (que no s’ha recuperat després de les reduccions a la mobilitat); 3) Les fragilitats laborals repercuteixen augmentant l’exposició al risc en termes de salut; 4) Les famílies monomarentals i persones en situació irregular resulten més afectades que la resta; 5)La bretxa digital una nova forma d’exclusió, però les famílies ho saben.

QUÈ HEM FET, FEM I VOLEM FER DES DE CÀRITAS

En primer lloc, seguir mantenint l’itinerari laboral ja existent abans de la pandèmia:

  • De manera telemàtica telefònica, on line, s’han mantingut els serveis per no aturar el procés de les persones en la cerca de feina;
  • S’han fet gestions grupals on line en tots els serveis;
  • S’ha impulsat un projecte de llengua en format híbrid;
  • S’estan obrint a la presencialitat tots els serveis conforme es van flexibilitzant les mesures anti-covid;
  • S’ha mantingut sempre el servei presencial amb cita prèvia especialment les persones amb bretxa digital severa.

            Els itineraris de 25 a 62 anys consten  de 4 fases: 1) Oferir una formació bàsica (en llengua, habilitats personals i socials i autonomia digital); 2) brindar una formació ocupacional  (distingint oficis bàsics d’oficis professionalitzadors); 3) Donar suport a la contractació laboral (diferenciant contractes en empreses d’Inserció laboral i contractació dual); 4) Actuar en la intermediació i inserció laboral (a partir d’una Borsa central de treball, d’un espai obert de cerca de feina i d’un Servei d’Acompanyament a l’Ocupació (SAO).

            Per als joves de 18 a 24 anys, les fases, sotmeses a una mentoria laboral, són les mateixes, però a la 2) teniment compte la Garantia juvenil. En aquest senti, a Càritas volem incrementar els serveis que millorinl’ocupabilitat.Com? Realitzant mòduls d’acollida per a persones en situació irregular; impulsant serveis  amb l’objectiu de crear relacions de Xarxa; participant al projecte ACOL de programes de formació i ocupació de la Generalitat  i SOC (Servei públic d’Ocupació de Catalunya), fent una prospecció de nous nínxols laborals, empreses, sectors i activitats diferents  per obrir nous horitzons (El 2020 vam aconseguir 500 insercions amb contracte i 472 a l’economia informal.)

            En relació a les eines per reduir la bretxa digital  distingim tres tipus de dificultats: les dades informatives, l’escassedat de dispositius i la manca de coneixements. Per això, des del passat febrer, amb voluntariat, hem iniciat un projecte  d’autonomia digital per capcitar  150 persones, hem pagat dades de dispositius per reduir al desconnexió  i hem cercat donacions de dispositius (tauletes, telèfons, ordinadors)  per oferir en préstec a famílies o a persones sense feina.

            Sens dubte, tenim nous reptes per endavant:

  • Com reduir la bretxa digital sense presencialitat? Calen sessions 0 com a mínim;
  • Cal evolucionar  cap a models híbrids;
  • Cal cercar de nous nínxols que crearan ocupació on  puguin accedir persones en situació d’exclusió;
  • Seguir capacitant persones per reduir desigualtats;
  • Lluitar pel reconeixement de Drets de les persones
  • Crear i fer participar de la comunitat a partir d’un lema incontrovertible: «La comunitat cura».

 

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *