CSXXI present al “VI Encuentro de Redes Cristianas” d’Espanya

Sota el lema “Acció alliberadora avui”, des del passat divendres dia 30 de novembre fins al diumenge dia 2 de desembre  es va celebrar el “VI Encuentro de Redes Cristianas” de tota la pell de brau a Xixón (Gijón), amb motiu del 40è aniversari de la mort del missioner del Sagrat Cor Gaspar García Laviana, nascut al principat d’Astúries i abatut a Nicaragua en plena lluita sandinista el 1979. Hi van intervenir més d’un centenar de persones arribades de Madrid, Astúries, Canàries, Galícia, València, Saragossa, Pamplona, CasXXI, Mòstoles, Catalunya,  Castellla-Lleó, Valladolid…

El programa era molt complet i començà a quarts de cinc de la tarda del divendres amb una visita guiada  a la ciutat que portà els assistents des del Palau de Revillagigedo i la Plaça Major a Cimadevilla, per admirar  les restes de muralles romanes, visitar la casa-museu de Jovellanos i pujar fins a l’escultura de Chillida “Homenaje al Horizonte”. La recepció i els actes tenien lloc al Centre Cultural de l’Antic Institut, a tocar de la Plaça de l’Instituto,a partir de quarts de 7. A les 7 José M. Álvarez  fa fer-nos una xerrada titulada Gaspar García Laviana, profeta de la lliberación, molt documentada, un  pèl repetitiva i molt llarga. A les 8 s’havia anunciat  un col·loqui sobre models i camins de l’acció alliberadora, però es retardà i sense moderació, la cosa va derivar  a parlar dels capellans obrers. Acabàrem a ¼ de deu perquè a 2/4 teníem el sopar de germanor a l’Hotel Begoña, on els grups vam tenir ocasió de presentar-nos.

L’endemà dissabte començava amb una oració molt ben preparada i una ponència de Teresa Forcades, L’Acció alliberadora avui, que fou presentada per la Mercè Izquierdo, presidenta  de Cristianisme al segle XXI. La Teresa volgué fer entendre a l’auditori que una societat lliure és aquella on hi ha menys diferència entre els que prenen decisions i els que les han d’executar, justament tot el contrari del que ara passa. A l’hora del col·loqui tampoc no hi va haver la moderació necessària fins al punt que  dedicà tres quarts d’hora a respondre la primera intervenció i, malgrat fos molt interessant el que deia, es van quedar moltes mans alçades sense poder intervenir i això que començàrem la primera part dels tallers una hora més tard de la que estava anunciada.

De tallers n’hi havia vuit. Als assistents de Cristianisme al segle XXI se’ns encarregà el de Democràcia participativa i noviolència com a canvi de paradigma, que portaven  en Lluís Planes i la Mercè Izquierdo, on s’apuntà la Pilar. Els altres tres participants ens vam distribuir  en altres tres tallers: La igualdad que soñamos, ¿Medios de desinformación massiva? i Laicismo i espiritualidad laica. Ningú no va poder anar al taller de profetisme, violències masclistes, cura de la terra i globalització i fronteres. La veritat és que estaven ben preparats, però va mancar temps , perquè el dinar era a ¼ de 3. A les 4 tornàvem a ser a lloc per arribar a algunes conclusions que s’havien de posar en comú al plenari de les 6.

En acabar la posada en comú,  vam fer un acte públic amb pancarta, manifest i foto a la Plaça del Instituto. Eren quarts de 8 i feia una mica de xiri-miri. Els que van voler van participar en la cadena del Dia Mundial contra la Sida. A ¼ de 10 ens esperaven els autocars per anar a fer una espicha asturiana (sopar de pica-pica amb sidra), on els diversos grups es van acabar de conèixer i on no van faltar cançons populars d’arreu de la pell de brau.

L’endemà, diumenge dia 2, se celebrà una eucaristia  molt ben preparada, amb poemes de García Laviana entre les lectures, cançons ad hoc i un record de Jaume Botey, una fotografia gran del qual era damunt l’altar, ja que va ser un dels promotors de Redes Cristianas. En el moment de l’ofertori, cada taller havia de presentar un objecte que resumís la feina. Els catalans hem presentat fullets en record del Jaume i a l’hora d’opinar hem pogut dir que  s’havia parlat de tota mena d’alliberaments —econòmics, clericals, feministes, ecològics, etc.—, però que mai no s’havia esmentat l’alliberament cultural i nacional dels pobles, quan a Espanya hi havia nacions com Galícia, Euskadi o Catalunya, que maldaven també pel seu alliberament nacional, ara amb presos polítics en vaga de fam, mentre Redes Cristianas semblava tenir pa a l’ull davant d’aquesta situació. L’Eucaristia continuà i resultà molt emotiva. Hi va haver el temps just per baixar maletes i anar a Centre Cultural, on tenia lloc l’Assemblea de Redes en els seus dotze anys d’existència,  durant la qual es passà comptes de les feines fetes des de la darrera trobada i  es dibuixaren línies de treball futur. Des de Catalunya demanàrem un estudi-manifest de les carències de la Justícia a Espanya, la nostra presidenta agraí l’acollida i convidà a la Maite Cura, advocadessa, a explicar el perquè de la vaga de fam dels nostres presos polítics, vist que TVE havia informat   malament dient que era una pressió a la Justícia. L’advocadessa ha explicat que hi ha recursos al Tribunal Constitucional des del novembre del 2017; el TC, contra el seu costum de no admetre’n gaires, els ha admès tots, però que no compleix la Llei d’Enjudiciament criminal que mana que s’han de resoldre en un termini de 30 dies. Retenint-los sense resoldre, la Magistratura, en un flagrant despropòsit,  aconsegueix arrestar la via europea al Tribunal de DDHH, perquè no s’hi pot acudir sense haver passat abans per les instàncies de cada estat.

A quarts de 2 s’acaba  la trobada amb la foto de rigor. Els catalans teníem  un xic de temps per tornar a passejar davant la platja de Sant Llorenç, anar a dinar a la Plaça Major i prendre el bus que ens deixaria a l’aeroport de tornada després de tres dies molt plens.

Fotos:

Palau de Revillagigedo

Xerrada de Teresa Forcades

Ambient de l’espicha asturiana.

Taula de l’Assemblea de Redes cristianas.

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *