Cristianisme al Segle XXI a la Universitat Catalana d’Estiu

El passat divendres 19 d’agost, organitzat per l’Associació “Cristianisme al segle XXI” i l’Església Evangèlica, va tenir lloc a Prada, en el marc de  la Universitat Catalana d’Estiu, la  commemoració dels 500 de la Reforma de Luter, que se celebrarà  l’octubre del 2017, sota el títol 500 de la reforma de Luter: implicacions històriques i religioses.

“Cristianisme al segle XXI” té organitzades les sessions del cicle  2016-2017 d’“Espai Obert” sobre la reforma, que de fet no pretenia altra cosa que conscienciar una església massa lligada al poder material i allunyada de l’esperit evangèlic a corregir-se, i es pot dir que  a la Universitat Catalana d’Estiu hi donà el tret de sortida.

La jornada, iniciada a 2/4 de 10, constava d’un debat a partir del visionat de la projecció  del film Luther (Alemanya, 2003), dirigit per Eric Till  i protagonitzat per Joseph Fiennes.  La tarda, a 2/4 de 4, es programaren dues ponències,  Implicacions històriques, a càrrec de L. Busquets i Grabulosa, escriptor i professor, autor del recent llibre Heretges, perseguits i excomunicats: la cara oculta de la història de l’Església (2015), i Implicacions religioses, a càrrec de Mireia Vidal, professora a Madrid a la Facultat de Teologia Protestant SEUT. Val a dir que es van haver d’afegir cadires a l’aula degut al fet que el nombre d’assistents superà el previst.

Inaugurà puntualment les sessions el Director General d’Afers Religosos de la Generalitat de Catalunya, Sr. Enric Vendrell, que volgué estar present i ser un més dels assistents durant tota la jornada. Agraí una programació com aquella, perquè, segons ell,  mai farem prou per conèixer-nos els de les diferents creences religioses i posà com a meta poder passar de la tolerància a la convivència de fer coses conjuntes con la que s’estava realitzant.

Jaume Botey, president de l’Associació, presentà el film i ajudà els assistents amb  una cronologia biogràfica de Luter, tot advertint que la pel·lícula era una biografia fidel, amb personatges històrics que van tenir el seu paper al costar de Martí Luter, tot i que, per la necessitat de síntesi, alguns, com ara Erasme o Müntzer, no apareixien. Si que hi jugaven el seu paper Staupitz, superior, amic i confessor de Luter, el cardenal Cayetano, Tetzel, el predicador de les indulgències, l’amic Carlstadt, Frederic de Saxònia que protegeix Luter, Miltitz, Melanchton o Carles V que a la dieta de Worms té 21 anys. Avisà que hi quedaven més reflectides les lluites socials, econòmiques i polítiques, que el debat teològic. Després del el visionat, Mireia Vidal, professora de teologia protestant, dirigí el debat, que  aportà noves llums i fou molt concorregut.

A la tarda, L. Busquets, abans de presentar les implicacions històriques de la reforma luterana i les que van seguir, va incidir en el tarannà de l’església durant la denominada Edat nova (681-1393) —amb el cisma d’Orient, les croades,  la lluita per les investidures, la Inquisició o la teoria de les dues espases— i en l’etapa prerenaixentista, quan el papat a Avinyó i el cisma d’Occient la fan estar a la inòpia dels canvis  arreu del món, des del naixement de la consciència individual, la conformació de les nacionalitats europees, la crisi de l’equilibri fe-raó i les tendències secularitzants.  Per a ell, la reforma no s’entendria sense l’humanisme renaixentista. Trento, amb les seves filigranes doctrinals  sorgides de la teologia hispànica i la contrareforma que seguí, reconstituiren una església jeràrquica, que si havia hagut d’oferir tolerància als protestants en la Pau d’Augsburg de 1555, s’abocà a la divisió alemanya, a les guerres de religió a França (amb 5000 morts la nit de sant Bartomeu de 1572), i a la guerra dels  Trenta anys a tot Europa fins al reequilibri de forces i a la tolerància religiosa de Westfàlia el 1648.

Per la seva banda la professora Vidal plantejà per què, davant de molts altres reformadors més o menys contemporanis a Luter, ell va tenir èxit. Explicà fil per randa els conceptes de sola fides, sola Scriptura, solus Crhistus, sola Gratia, Deo gloria, s’endinsà pregonament en el concepte de justificació de Luter —lligat no sols al tema de les indulgències, sinó al del purgatori i al de la salvació d’aquells que actuen dreturerament— i acabà amb unes pinzellades sobre el sacerdoci universal. 

Seguí un col·loqui que acabà de lligar caps i d’enriquir els presents i va cloure l’acte el Sr. Enric Vendrell, assegurant que temes com el tractat l’havien enriquit pregonament, agraint la “Cristianisme al segle XXI” la jornada i esperonant-lo a seguir amb actes semblants.

[foogallery id=”3009″]

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *