Construir la utopia

Mercè Izquierdo

Les Paraules amb què els cristians parlem de la nostra fe tenen poc (o gens) significat per a molta gent d’avui que ens és propera, malgrat que ens conviden a ‘construir una utopia’…. i que això és prou engrescador! Potser el desajust és degut al fet que les Paraules no troben el context de treball i de compromís que requereixen en la construcció d’un món de persones. 

“Viure la utopia”  va ser el tema de la primera  de les sessions d’”Espai Obert” del cicle 2012-13. A les sessions del cicle, dedicat a “Espiritualitat de Frontera. L’espiritualitat té més força que les institucions”, es presentava l’obra d’homes i dones, en la qual es donava a conèixer vivències de vida interior que tenien Déu com a referència, tot i mantenir-se al marge de les institucions religioses.

Aquesta sessió de què ara parlo no s’ajustava a la pauta de les altres, però el seu missatge va ser interessant i em sembla oportú de recordar-lo. En ella vàrem escoltar tres joves que havien viscut apassionadament el moviment del 15 M i ens parlaven de la voluntat d’acció compromesa per fer un món millor que es va compartir llavors. Dos d’ells, un noi i una noia belgues, tot just acabats de graduar a la universitat de Louvain-la-Neuve,  ens parlaren del seu projecte, ‘Construir la utopia’, per a la qual cosa es proposaven passar un any de viatge per Espanya  i Sud-Amèrica rastrejant experiències de treball horitzontal (és a dir, no jeràrquic)  i d’economies no capitalistes que fossin viables,  per donar-les a conèixer i fer-ne la base per a una nova economia. L’altre, una jove catalana compromesa en les accions socials i polítiques que es derivaren de les assemblees del 15-M,ens explicava com veia la continuïtat del moviment  en aquells moments, poc abans de les eleccions catalanes. Tots tres parlaven d’una nova manera de treballar, més respectuosa amb tothom; de repartir els diners amb equitat; d’exercir el poder per servir la gent; d’igualtat real entre homes i dones;  de fer comunitat. Tots tres veien urgent una nova concepció de la política i de l’economia que no marginés ningú. I tots tres rebutjaven tot tipus de violència.

No ens parlaren de vida interior. Ara bé, aquesta creença en  la possibilitat de fer un món millor amb el treball solidari de les persones no mostra quelcom que és també  transcendent?Veritat que podem compartir aquesta utopia i viure-la a fons des del nostre compromís cristià?

Ha passat una mica més d’un any i els projectes dels quals ens varen parlar han anat endavant. El viatge dels joves belgues per Amèrica ha finalitzat i ara estan elaborant el documental que en mostra les etapes principals si van pensant en la continuïtat del seu projecte. A Catalunya es comença a parlar de política amb un nou llenguatge;  el fracàs dels bancs i l’aposta que es fa des del poder polític per ells i no per les persones afectades per la pèrdua dels seus estalvis  ha donat la raó als indignats del 15 M. Es multipliquen les iniciatives socials de suport a tantes persones que viuen precàriament pels desnonaments, les hipoteques, la manca de feina i es consoliden ‘maneres de fer’ i d’organitzar-se.

L’any 2014 es presenta ple de promeses, se’ns auguren coses que mai no han passat però que sempre hem esperat. Voleu quelcom més insòlit (i alhora esperançador) que el Procés Constituent d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, en el qual participa gent molt diversa, que  creu que és possible fer un món més just i solidari, en el qual s’asseguri la dignitat de totes les persones, de manera pacífica? I una  Assemblea que treballa per la independència de Catalunya des de la base, parlant amb la gent, convencent, promovent accions imaginatives que aconsegueixen engrescar la gent, malgrat aquesta aposta que no fa gaire temps hauria semblat forassenyada?

Em sembla que aquest context d’utopia, de creença en les persones i en la seva capacitat de transformació del món és una oportunitat de seguir la proposta que l’evangeli fa a favor de les persones, de viure i compartir les grans preguntes de la fe (que són les que donen sentit a la vida humana) i de refer les respostes a la llum del treball solidari amb persones diverses. Si són preguntes sorgides d’aquestes vivències humanes ‘utòpiques’, tots ens podem trobaren les respostes, perquè corresponen a la dimensió espiritual que tots tenim i l’enriqueixen.

És clar que potser no és la utopia que voldríem, que hi haurà equivocacions, patiments, fracassos, maners de fer amb què no estarem d’acord… Però val la de pena pensar-hi. Potser  el Llenguatge nou que busquem se’ns regalarà quan haguem fet la feina que toca.

Un bon any 2014!

 

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *