Comunicat davant la sentència del Tribunal Suprem

Davant la sentència del Tribunal Suprem L’Associació Cristianisme al Segle XXI expressa el seu rebuig absolut a una sentencia que criminalitza uns fets on s’expressava de forma totalment pacífica i no violenta el desig de les persones de poder exercir els seus drets. Considerem que la condemna d’unes persones, que no van fer altra cosa que complir el mandat democràtic pel qual van resultar escollides, així com dels líders socials que els van secundar, es injusta i reflecteix el fracàs absolut de la política portada a terme pels responsables de la majoria de partits d’àmbit estatal. L’aplicació de les penes màximes, sense cap diferència ni matisació jurídica, a més de ser clarament desproporcionada, indica fins a quin punt el T.S. ha volgut interpretar erròniament la llei amb la màxima duresa, com a càstig i venjança contra tot el moviment independentista. Demanem a la classe política la immediata obertura d’un diàleg constructiu que faciliti, en primer lloc, el retorn a casa seva de les persones injustament condemnades i, en segon lloc, l’establiment d’una taula de negociació on es considerin les legítimes aspiracions del poble català.   Barcelona, 15 d’octubre de 2019 La Junta Directiva de Cristianisme al Segle XXI    ...

Seguir llegint

“Judici”

Quan tot el país es fa ressò d’una forma o altra d’una sentència resultat d’un judici molt important, no podem posar-nos de perfil. I a banda de la valoració tècnica i política que mereix, des del punt de vista cristià tenim interessants consideracions a fer. EL CAS DE JESÚS En la celebració eucarística , al centre de la pregària i després de proclamar les paraules de Jesús en la Cena pasqual diem : “anunciem la vostra mort…”, és a dir, ens fem ressò del resultat tràgic d’una sentència aberrant: l’assassinat de Jesús. Aquesta sentència fou el resultat de la confabulació del poder eclesiàstic jueu (el sanedrí, Mt. 26,59) i el poder romà (Pilat, el governador ocupant, Mt, 27,11). Aquesta confabulació contemplà l’aportació de falsos testimonis acusant a Jesús de sublevar el poble (Lc. 23,2) i de voler destruir violentament el Temple (Mt.26,61). Finalment s’argumentà que hi havia una llei, i segons aquesta llei, Jesús havia de morir (Jo, 19,7). Els cristians, doncs, a propòsit de judicis discutibles i lleis dubtoses, vivim d’una historia fundacional.   JUSTÍCIA , LLEI I PODER Les lleis són unes regles de joc amb què els humans ens dotem per a evitar el caos en les relacions socials.  L’espècie humana no encerta a conviure sense una certa contenció forçada de les nostres pulsions, singularment les...

Seguir llegint

La importància del Sínode de l’Amazònia (Fundació Joan Maragall)

A finals del mes passat, la Fundació Joan Maragall va publicar un text sota el títol “La importància del Sínode de l’Amazònia”, del qual ens volem fer ressò: Accés al document original     Estem treballant per copiar el text del document en aquesta...

Seguir llegint

Entitats d’Església demanen una solució immediata pels migrants del Mediterrani – Catalunya Religió

Ens volem adherir al manifest publicat per Càritas,Justícia  i Pau, Justicia CONFER i la Comissió Epìscopal de Migracions com a membres de Migrantes Con Derechos sobre la situació de l’Open Arms i l’Ocean Viking. Cal una resposta urgent per evitar més morts vergonyoss al Mediterrani.    COMUNICAT DE PREMSA Les organitzacions que integrem a Espanya la xarxa ‘Migrantes con Derechos’ -Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i la Comissió Episcopal de Migracions- denunciem la manca d’iniciativa dels governs d’Espanya, Itàlia i Malta perquè les persones rescatades a bord dels vaixells ‘Open Arms’ i ‘Ocean Viking’ – entre els quals es troben nombrosos nens i nenes- puguin ser rescatades i portades a port segur. Deplorem que el Ministeri de Foment del Govern d’Espanya hagi manifestat la seva crítica cap a la tasca de qui qualifica com “abanderats humanitaris”, quan som plenament conscients de que gràcies a la tasca d’aquests abanderats, com són els voluntaris i professionals dels bucs citats i d’altres organitzacions, milers d’immigrants i refugiats poden ser atesos, acompanyats i reconeguts en la seva dignitat i drets. Cada vida compta, cada ésser humà és insubstituïble i és un projecte de futur. És una qüestió d’humanitat que ni una sola d’aquestes vides es trunqui. És també un deure ètic de la Unió Europea i els seus Estats membres arbitrar respostes eficaces i respectuoses...

Seguir llegint

Què creiem – Església Evangèlica de Catalunya

L’Església Evangèlica de Catalunya, forma part de la Iglesia Evangélica Española. Aquesta església es defineix com una comunió de congregacions, unides per una vocació comú, que donen testimoni de la sobirania de Jesucrist, el confessen com Déu i Senyor i expressen la seva unió orgànica en l’acceptació d’una mateixa Disciplina i l’adopció d’una sola Confessió de fe. La seva evolució doctrinal i eclesiàstica ha estat lenta i laboriosa, degut al fet que, en tota la primera part de la seva història, pràcticament fins l’any 1953, va ser de fet una federació d’esglésies de diferents denominacions a les quals el temps i les circumstàncies van portar a formar una sola església estructurada a nivell de l’Estat Espanyol. No té doncs, l’EEC una confessionalitat ben definida dins de les grans famílies confessionals d’àmbit mundial. Està formada per congregacions presbiterianes i metodistes, les quals s’han enriquit mútuament, mantenint les seves respectives tradicions, en el sí d’una sola església a Catalunya, com és avui l’EEC. Doctrinalment, les Bases de la IEE es refereixen a la seva especial vinculació “a les esglésies que reconeixen els principis de la Reforma religiosa del segle XVI, de forma que, a Espanya, la Iglesia Evangélica Española representa al Protestantisme històric”. Aquesta mateixa afirmació es pot fer referida a l’Església Evangèlica de Catalunya, al nostre país. Llegiu la declaració...

Seguir llegint

El juicio del “Procés”: ¿Un termómetro para la democracia española?

“Redes Cristianas” és una plataforma de més de 200 grups, comunitats i moviments catòlics de l’Estat espanyol i altres col·lectius pertanyents a esglésies de base que volen ajudar a afrontar i donar resposta als grans  problemes de la societat i les esglésies d’avui. Des de “Cristianisme al segle XXI” en Jaume Botey i Vallès, aCs, participà en la seva creació. Pretén ser una veu crítica i alternativa als reptes d’avui tot cercant una coordinació d’àmbit estatal, des d’una opció pels pobres, exclosos i marginats, a favor de la transformació i el canvi per una major justícia al món. A la seva Carta d’identitat es defineix com un ampli col·lectiu catòlic d’àmbit estatal, amb un tarannà crític i aperturista, inspirat en l’Evangeli i en l’esperit del Vaticà II. En el darrer Congrés tingut a Gijón “ Cristianisme al segle XXI” plantejà una presa de postura  de la plataforma davant del judici dels líders del “procés” català. Aquesta ha estat   EL JUICIO DEL “PROCÉS”: ¿UN TERMÓMETRO PARA LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA? Escribe: Ricardo Gayol García, abogado, para “Redes Cristianas” El pasado 12 de febrero se puso en marcha en Madrid, en el Tribunal Supremo, sala 2ª de lo Penal, el Juicio por los hechos relativos al Referéndum del 1 de octubre de 2017 en Catalunya. Acontecimiento judicial que por más que...

Seguir llegint

Manifest a favor d’un relat no esbiaixat i d’un judici just

Davant de la situació que vivim a Catalunya  no podem restar callats. Arran del procés d’independència, declarada el 27 d’octubre del 2017 pels líders independentistes, després d’haver-los estat negat un referèndum acordat d’autodeterminació en multitud d’ocasions, el govern del PP imposà l’article 155 de la Constitució, en l’apartat primer de la qual es diu que el govern podrà adoptar “les mesures necessàries per obligar una Comunitat Autònoma (CA) al compliment forçós de les seves obligacions” i, en el segon que “per a l’execució de les mesures previstes en l’apartat anterior el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de la CA”, sense que enlloc es llegeixi que el govern  legítim de Catalunya pogués ser destituït ni el seu president revocat. Malgrat tot, el govern del PP ho va fer, empresonà els líders polítics catalans a més dels de l’ANC i Òmnium Cultural, i convocà eleccions per al 21-XII-17, tornades a guanyar per les forces independentistes, que s’hi havien presentat sense amagar el seu programa electoral (2.021.469 vots sobiranistes). Malgrat aquella victòria, no es va permetre investir el president Puigdemont que era a l’exili (malgrat el rebuig de la impugnació del Consell d’Estat del 26-I-2018) ni cap dels líders empresonats i, en una ingerència mai vista del poder judicial sobre el legislatiu, s’empresonà el Sr. Jordi Turull en plena...

Seguir llegint