Compromís amb una ecologia integral

Ens adherim al manifest publicat per Justícia i Pau “en ocasió del cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc (24/05/2015) “. Feu clic aquí per descarregar el document.   Nosaltres, responsables o membres de congregacions, comunitats, institucions, moviments o entitats, preveres, religiosos i religioses, laics i laiques membres de l’Església a Catalunya, Tot celebrant el cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc, i també la recent publicació de la seva Exhortació Apostòlica postsinodal “Estimada Amazònia”, En solidaritat amb tots aquells que pateixen les greus conseqüències de la pandèmia mundial sobre la salut i sobre l’economia, i que afecten especialment els col·lectius més vulnerables, Preocupats perquè en els darrers anys s’han agreujat els factors que porten al trencament dels equilibris que fan sostenible la Terra i són cada vegada més greus les conseqüències per als països i les comunitats més pobres del món, Preocupats perquè el nostre model de desenvolupament depredador i el nostre estil de vida consumista generen greus i creixents perjudicis als ecosistemes i la biodiversitat, promouen exclusió social i provoquen un canvi climàtic que obliga poblacions senceres a marxar cap a altres territoris per motius de supervivència, Conscients que la crisi sanitària mundial que patim ha mostrat un cop més la profunda interdependència de la família humana i la...

Seguir llegint

Despeses sanitàries i militars

Vaig sentir el passat 22-IV com el Sr. Rufian, a les Cortes, tirava a la cara de Pedro Sánchez  uns 55 milions d’euros (M€) destinats a despesa militar en els darrers temps a Espanya, cosa —va dir— que caldria revisar davant les carències que la sanitat espanyola ha palesat amb la manca de proves, mascaretes i altres materials  per fer front al coronavirus. Va dir 55, però pocs dies abans havia llegit que des de 1978 (establiment de la democràcia) fins avui l’exèrcit ens ha costat entorn dels 550.000M€. Són xifres que maregen i, des de les meves possibilitats, vaig voler aprofundir un xic. Vaig trobar que  el total de la dotació econòmica prevista en els pressupostos generals de l’Estat (PGE)  el 2019 pel Govern central per a polítiques de Sanitat ascendiria a 4.292 milions d’euros (M€), la qual cosa representaria, respecte a l’exercici anterior, un increment del 0,9 per cent (39 milions d’euros). Encara que aquí no hi deuen entrar les transferències a les autonomies, ho he posat en condicional perquè els pressupostos es van tombar.  Segons l’EGSP (Estadística de Gasto Sanitario Público) del període 2002-2018 —i sóc llec en estadística—, la despesa pública en sanitat a Espanya el 2018 hauria estat de  71.145.214 M€ (5,9 el PIB ). Esbrinar amb exactitud la despesa militar a Espanya no...

Seguir llegint

Drets en temps de virus

Un simple virus, que ni tan sols és un ésser viu, ha aconseguit sumir en una gran crisi a tot el món, una crisi sanitària, econòmica, social i política.  La majoria dels governs van decretar el confinament a casa, i per aconseguir-ho van haver de desplegar una campanya comunicativa impressionant. Les metàfores utilitzades han estat bèl·liques: estem en guerra, guerra al virus, tots som soldats, vencerem, els herois… les metàfores comunicatives serveixen per preparar a la població a acceptar les mesures que s’implantaran. Aquesta pandèmia ha servit per posar en marxa mesures securitàries, amb restriccions de drets fonamentals. Així se’ns ha tret el dret de mobilitat (no podíem sortir de casa excepte per comprar menjar o medicament), el dret de manifestació, el dret de reunió o el dret d’ocupar l’espai públic. La policia tenia la tasca d’impedir, sota coaccions, que sortíssim de casa i exercíssim qualsevol d’aquests drets. Aquests drets sabem que lentament els anirem recuperant, com ja ho estem veient, però la meva gran preocupació està a anticipar quina part d’algun d’aquests drets no recuperarem. L’experiència de l’11-S (crisi del terrorisme) ens mostra que hi ha mesures que es van aplicar en moments de crisi que no s’han revertit, com entrar en un aeroport amb líquids de més de 100 ml o la presó il·legal de Guantanamo, que...

Seguir llegint

Manifest #AlcemLaVeu

Manifest per la igualtat i la no discriminació de les dones a l’Església

Seguir llegint

Entitats cristianes davant de la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders socials i polítics catalans

En haver-se conegut la sentència als líders independentistes catalans, diverses entitats cristianes han elaborat un comunicat conjunt al qual ens volem adherir. Llegiu-lo...

Seguir llegint

Comunicat davant la sentència del Tribunal Suprem

Davant la sentència del Tribunal Suprem L’Associació Cristianisme al Segle XXI expressa el seu rebuig absolut a una sentencia que criminalitza uns fets on s’expressava de forma totalment pacífica i no violenta el desig de les persones de poder exercir els seus drets. Considerem que la condemna d’unes persones, que no van fer altra cosa que complir el mandat democràtic pel qual van resultar escollides, així com dels líders socials que els van secundar, es injusta i reflecteix el fracàs absolut de la política portada a terme pels responsables de la majoria de partits d’àmbit estatal. L’aplicació de les penes màximes, sense cap diferència ni matisació jurídica, a més de ser clarament desproporcionada, indica fins a quin punt el T.S. ha volgut interpretar erròniament la llei amb la màxima duresa, com a càstig i venjança contra tot el moviment independentista. Demanem a la classe política la immediata obertura d’un diàleg constructiu que faciliti, en primer lloc, el retorn a casa seva de les persones injustament condemnades i, en segon lloc, l’establiment d’una taula de negociació on es considerin les legítimes aspiracions del poble català.   Barcelona, 15 d’octubre de 2019 La Junta Directiva de Cristianisme al Segle XXI    ...

Seguir llegint

“Judici”

Quan tot el país es fa ressò d’una forma o altra d’una sentència resultat d’un judici molt important, no podem posar-nos de perfil. I a banda de la valoració tècnica i política que mereix, des del punt de vista cristià tenim interessants consideracions a fer. EL CAS DE JESÚS En la celebració eucarística , al centre de la pregària i després de proclamar les paraules de Jesús en la Cena pasqual diem : “anunciem la vostra mort…”, és a dir, ens fem ressò del resultat tràgic d’una sentència aberrant: l’assassinat de Jesús. Aquesta sentència fou el resultat de la confabulació del poder eclesiàstic jueu (el sanedrí, Mt. 26,59) i el poder romà (Pilat, el governador ocupant, Mt, 27,11). Aquesta confabulació contemplà l’aportació de falsos testimonis acusant a Jesús de sublevar el poble (Lc. 23,2) i de voler destruir violentament el Temple (Mt.26,61). Finalment s’argumentà que hi havia una llei, i segons aquesta llei, Jesús havia de morir (Jo, 19,7). Els cristians, doncs, a propòsit de judicis discutibles i lleis dubtoses, vivim d’una historia fundacional.   JUSTÍCIA , LLEI I PODER Les lleis són unes regles de joc amb què els humans ens dotem per a evitar el caos en les relacions socials.  L’espècie humana no encerta a conviure sense una certa contenció forçada de les nostres pulsions, singularment les...

Seguir llegint