Cartes de Quim Forn i Jordi Turull

Ja fa uns mesos que, des de l’associació Cristianisme al Segle XXI, ens vam posar en contacte amb els presos independentistes per traslladar-los la nostra solidaritat amb el seu injust encarcerament. Aquest és el text que es va enviar a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco: Benvolgut Sr/Sra Amb aquesta carta volem fer arribar, des de l’Associació Cristianisme al segle XXI, el nostre suport i solidaritat a tots els presos polítics, que ho estan per haver defensat els drets democràtics del poble català. Som conscients del patiment que aquesta injusta situació comporta personalment i per a la vostra família. L’Associació Cristianisme al segle XXI té els següents objectius: La inculturació moderna del cristianisme en una societat secular i plural; La contribució a la represa i acompliment de les expectatives obertes pel Concili Vaticà II; El foment del diàleg intercristià i interreligiós per facilitar l’intercanvi d’experiències de recerca de Déu, I la promoció de la incorporació efectiva del laïcat en les responsabilitats de la vida de l’Església. Com a cristians pensem que  no podem restar aliens a tot allò que afecta als drets i llibertats del nostre poble, més enllà de les legítimes opcions polítiques concretes de cadascú. Durant els darrers anys des del govern espanyol s’han ignorat les “ legítimes aspiracions del poble català”(Conferència Episcopal Tarraconense, 15 de...

Seguir llegint

Tots som peregrins: migrants i refugiats

“Maleït qui violi els drets a l’emigrant” (DT 27,19)   Les darreres setmanes s’ha desfermat una crisi política i humanitària a Catalunya i a Espanya com a conseqüència de l’arribada de milers de persones procedents majoritàriament —però no només— de l’Àfrica. També, per exemple, de Bangladesh o de Jordània. Ha vingut el bon temps, s’han tancat les rutes d’accés a Europa des de Grècia i Itàlia pels convenis de la Unió Europea amb Turquia i Líbia  i, a més a més, l’acord bilateral de pesca signat entre la Unió Europea i el Marroc expira el proper 14 de juliol. D’altra banda, les ONG adverteixen que al Marroc més de 40.000 persones estan a l’espera de poder passar l’estret de Gibraltar per tal de seguir ruta cap a altres països europeus o bé per romandre a la península. D’entre aquestes, i llevat de les que tenen dret a sol·licitar protecció internacional o refugi a l’estat espanyol, la resta engruixiran el nombre d’immigrants en situació irregular. O sigui, esdevindran fantasmes a efectes legals. I són milions de persones arreu d’Europa, bona part dels quals treballant en situacions d’explotació en l’economia submergida. Són persones esgotades, desfetes, que han marxat de casa seva per un pur instint de supervivència perquè no poden perdre res. Ni la vida, perquè d’allà on venen ja no...

Seguir llegint

Manifest en solidaritat amb els migrants i refugiats

Justícia i Pau va organitzar, juntament amb altres entitats religioses o espirituals, una celebració interreligiosa i interconviccional en solidaritat amb les persones que cerquen refugi a Europa, obligades per la guerra inacabable de Síria i països limítrofs, i també amb els immigrants que cerquen treball, habitatge i un millor benestar a Europa. Va ser un acte per agrair i solidaritzar-se amb les persones que intenten salvar vides, per anunciar les causes del rebuig que reben les persones que cerquen refugi i per presentar propostes concretes d’acolliment. L’acte es va fer el 18 de juny a les 19h als Escolapis de Sant Antoni (ronda de Sant Pau 72-80, Barcelona). Es va  comptar amb el testimoni de persones refugiades i voluntaris/ries intercalant amb moments musicals oferts per la Coral AUDIR i per l’Escola de Música dels Jesuïtes de Casp i també es va llegar el manifest que es troba a continuació. Les entitats organitzadores varen ser: Germanetes de l’Assumpció, Justícia i Pau, AUDIR (Associació Unesco de Diàleg Interreligiós), Comunitats Budistes-tradició Mahayana, Església Evangèlica de C/Nació de Barcelona, Associació de famílies pakistaneses de l’Hospitalet, Església ortodoxa Siro-Antioquena, Comunitat Bahà’í, Associació Brahama Kumaris, Federació de Famílies per a la pau i unificació mundial. MANIFEST en SOLIDARITAT amb les persones que MIGREN i les que cerquen REFUGI Al llarg de la història, sempre s’han...

Seguir llegint

Carta de “Cristianisme al S.XXI” a nuestros compañeros de “Redes Cristianas”: «España ante el espejo»

    La crisis catalana ha puesto al descubierto algunas realidades que nos parecían caducas e incluso desaparecidas en la España actual. La más relevante por ser la de más difícil transformación: la estructura sociológica que hizo posible, entre otros factores, que el franquismo perdurara durante cuatro décadas, subsiste aún en una parte significativa de la población española. Se trata de aquellas personas que, a pesar de la existencia de una corrupción que infecta hasta sus raíces al PP, de sus decididas políticas contra las clases más humildes y de su apoyo incondicional a los poderes económicos, le siguen dando soporte en las urnas, convencida de que sólo el PP vela por unos valores tradicionales sin los cuales no tendría sentido el concepto que para ellos tiene España: el predominio cultural y lingüístico de Castilla sobre el resto de territorios, la incomprensión, cuanto no la hostilidad, hacia las personas de culturas y religiones distintas, el miedo y el desprecio hacia lo extranjero, un cierto complejo de superioridad moral y la confusión entre estado e iglesia (¡cuatro ministros cantando “Soy el novio de la muerte”, entre ellos el de Educación y Cultura, ante el Cristo de la Buena Muerte!).    La crisis ha hecho emerger con fuerza algunos interrogantes como, por ejemplo, el de si los valores democráticos se encuentran plenamente...

Seguir llegint

La situación política en España y los efectos en la iglesia

INTRODUCCIÓN Solo pretendo realizar un breve resumen de la situación actual de la política española porque creo que es preciso definir varios puntos que son los ejes del conflicto actual; sin prestar atención a cada uno de ellos, no es posible entender la base del conflicto ni, lo que es más trascendente, cuál puede ser la evolución futura de la situación. Expondré de modo resumido diez puntos, ordenados según su irrupción histórica: La integración de Cataluña en España ha sufrido a lo largo de los últimos 300 años desencuentros recurrentes, cuya raíz histórica está muy bien descrita en un documento realizado por Jaume Botey titulado “Momento actual del proceso den Catalunya” publicado en Iglesia Viva Nº 263, julio-septiembre 2015 <http://iviva.org/ revistas/263/263-33-ADEBATE.pdf>. Del mismo autor cf. también: “Cristianos ante el nacionalismo / independen-tismo catalán” en Éxodo, num 141 (2017) <http://www.exodo.org/ cristianos-ante-el-nacionalismoindependentismo-catalan/>. También El procés nacional català (Barcelona: Cristianisme al segle XXI, 2015). Uno de los elementos que pretendían pacificar esta situación fue el Pacto Constitucional de 1978, en el que inicialmente hubo un intento de descentralización del Estado, creando las “autonomías”, aunque el cambio se realizó sin dar una solución completa a las aspiraciones de Cataluña, al no recogerse en el Estatut de 1979 sus peculiaridades propias, como su identidad histórica, una lengua distinta y una idiosincrasia diferenciada del resto...

Seguir llegint

Declaració de Justícia i Pau amb motiu del 21D

La Junta de Cristianisme al Segle XXI fa seva aquesta Declaració de Justícia i Pau ja que considera que reflecteix perfectament el moment actual de Catalunya i el sentir de la Junta: feu clic aquí per...

Seguir llegint

Cristianos ante el nacionalismo e independentismo catalanes

La direcció de la revista EXODO, que es publica a Madrid, em va demanar respondre a aquestes qüestions. Donades les circumstàncies, m’ha semblat oportú fer publica la meva resposta a la pg. web de Cristianisme Segle XXI. M’agradaria que si algun lector vol fer-hi alguna consideració ho faci lliurament, i així encetar una reflexió col·lectiva sobre el tema. Affm., Jaume.     Cristianos ante el nacionalismo/independentismo catalán: Cómo se han ido moviendo los cristianos en estas últimas décadas en Catalunya con respecto al nacionalismo y la independencia. ¿Qué se puede decir desde el pensamiento cristiano, desde el criterio de solidaridad con el resto de España y, en general, desde el plano ético? ——-   La comunidad cristiana de Catalunya vive desde hace tiempo en un permanente estado de shock. Esta  nuestra “Iglesia de base” se ha caracterizado siempre por su carácter abierto, acogedor y, por fidelidad al pueblo, asumiendo en ocasiones compromisos más allá de la legalidad vigente. Los mayores recuerdan cómo, casi desde el comienzo del franquismo, la iglesia fue un pequeño reducto de libertad, baluarte de la defensa de la lengua y de la identidad conculcada. En aquel momento, la historia, como desde hace mil años, pasó por Montserrat y las instituciones que nacieron a su alrededor, entre ellas el movimiento de jóvenes del escultismo. Con el...

Seguir llegint