Sessió d’Espai Obert: «La complementarietat heterosexual no és essencial»

Podeu accedir al vídeo complet de la xerrada fent clic aquí El passat dissabte 26 d’octubre l’associació «Cristianisme al segle XXI», per via digital Zoom, va celebrar l’última de les seves conferències dins el cicle «Situar-se en el món d’avui», que duia per títol La ideologia de gènere, a càrrec de la Dra. Teresa Forcades, metgessa, teòloga i monja benedictina. Després de la presentació per la presidenta de l’entitat, la Dra. Mercè Izquierdo, i de l’habitual lectura evangèlica, Forcades començà dient que exposaria la seva dissertació en dues parts, la primera —ajudada de l’esquema que reproduïm a sota—, sobre una panoràmica  de la diversitat sexual, per arribar a una segona, on temptejaria de respondre si una antropologia  teològica  de la sexualitat havia de ser per una majoria o per a tothom. Començà per distingir el sexe (fet biològic objectiu), del gènere (experiència subjectiva, social o expressiva del propi sexe) i de del desig (orientació sexual). En el primer, distingí tres aspectes que, en la ideologia vaticana, conformarien les categories essencials de la masculinitat i la feminitat com etiquetes socials i culturals indefugibles: l’aspecte cromosomàtic (la parella 23a de cromosomes seria XX en les femelles  i, en els mascles, XY), el gonodal   (ovaris en les femelles, testicles en els mascles) i genital (vagina en unes i penis en els...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: «Les eines informatives constitueixen consciència»

JOAN MANUEL TRESSERRRAS 5a sessió d’Espai Obert:  «Les eines informatives constitueixen consciència» Feu clic aquí per accedir al vídeo complet de la xerrada El passat dissabte 24 d’octubre l’associació «Cristianisme al segle XXI», per via digital Zoom, va celebrar la penúltima de les seves conferències dins el cicle «Situar-se en el món d’avui», que duia per títol La premsa, els digitals i el control de la gent, a càrrec de Joan Manel Tresserras,  expert en el tema com a professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i president de la Fundació Irla. Després de la lectura i glossa de l’evangeli del diumenge, com és costum, fou presentat pel senyor  Joel Cortés. El ponent dividí la xerrada en dues parts, una  teòrica i filosòfica sobre el  concepte d’informació i una de més pràctica sobre el poder i la llibertat d’expressió i de comunicació. En la primera, el ponent partia d’una concepció humanística, des de la qual els humans percebem el món i la vida de tal manera que ens constituïm com a consciència subjectiva; ara bé, mentre en els primers temps de la història l’hominització va ser molt biològica (vam ser bípedes, amb cervell, vam descobrir el foc i fer servir...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Cap a una societat més justa”

Feu clic aquí per accedir al vídeo complet de la xerrada El passat dia 3 d’octubre, després del parèntesi imposat per la pandèmia (la darrera xerrada havia estat el 22-II), l’Associació «Cristianisme al Segle XXI» va celebrar de forma digital la seva quarta sessió d’«Espai Obert» seguint el cicle d’aquest curs Situar-se en el món d’avui amb una cinquantena de connectats. La xerrada  que obria el debat duia per títol  Noves formes d’organització col·lectiva per a una societat més justa, i anava a càrrec des de Brussel·les d’Edith Wustefel, graduada a Lovaina, experta en models d’autogestió, participant del projecte ‘Construir la utopia’ (web: <podersinpoder.tv>) i promotora, amb d’altres, de la xarxa ADES (Activitats Democràtiques, Ecològiques i Socials), els participants de la qual militen en la defensa del medi natural i social i, tot intentant  construir alternatives, pugnen contra la economia capitalista. La ponent començà admetent que les «noves formes» del títol, potser són velles que han pres una segona embranzida a partir del 15-M-2011, vistes amb ulleres actuals, ja que es dirigeixen a comunitats horitzontals, autogestionades i sense jerarquies, superant el que va denominar «tòpics podrits». Ella i el seu company van fer un viatge d’investigació per tot Espanya i Amèrica del Sud per adonar-se de moltes formes d’autogestió en diversos camps (de l’educatiu al sanitari), entenent per autogestió...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Educació en Valors, una eina per a l’esperança”

Dins el cicle “Espai Obert” organitzat per l’Associació “Cristianisme al Segle XXI”, el passat dissabte 22 de febrer, a la sala d’Actes de “Cristianisme i Justícia” del carrer Roger de Llúria 13 de Barcelona,  va tenir lloc la tercera sessió d’aquest curs sota el títol que encapçala aquesta crònica, a càrrec del professor Josep M. Puig Rovira, catedràtic de Teoria de l’Educació a la UB, responsable del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), que volgué servir-se d’un power point. I fou presentat per la presidenta de  l’Associació Mercè Izquierdo. Començà la xerrada oposant una pedagogia tradicional basada en l’autoritarisme, la disciplina i la repetició, a una pedagogia democràtica que pretén que els alumnes aprenguin a pensar per ells mateixos. Aquesta onada de pedagogia prengué diverses cares i presentà la de la pedagogia activa de Montessori, Itard o Steiner (basada en la paraula, la raó i la deliberació), la pedagogia socialista, que pretenia, segons Dietrich, el desenvolupament multilateral de la personalitat (primera posar sota sospita la possibilitat d’actuar sota una ideologia poc solidària, mantenint la divisió entre el treball manual i l’intel·lectual), la pedagogia antiautoritària (amb representants com Tolstoi, Ferrer Guardia, Nelly, Rogers, Neill i l’escola de Summerhill), la pedagogia crítica (amb Paulo Freire i la seva Pedagogia de l’oprimit com a representant) i les pedagogies del reconeixement (que asseguren...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Saber envellir”

Dins el cicle “Espai Obert” organitzat per l’Associació “Cristianisme al Segle XXI”, el passat dissabte 25 de gener, a la sala d’Actes de “Cristianisme i Justícia” del carrer Roger de Llúria 13 de Barcelona,  va tenir lloc la segona sessió d’aquest curs sota el títol Envelliment, degradació física i mental, aferrissament terapèutic i testament vital, a càrrec del professor Josep de Martí, un home expert en gerontologia, viatger incansable per visitar residències de la tercera edat arreu del món i amb experiència a l’administració de la Generalitat. El local es va omplir fins al punt que hi havia gent asseguda als ampits dels finestrals. Començà la xerrada, subratllada amb imatges de power point, amb estadístiques de població tot oferint dades singulars: actualment el 19% té més de 65 anys i ens acostarem aviat al 35%; per cada octogenari del 1900, avui n’hi ha 12; a partir dels 65 anys, una de cada 3 persones és dependent; a partir dels 85, una de cada tres pateix problemes cognitius o demència. A Espanya el 1991  eren més persones de 65 anys en amunt que de quinze per avall. La corba de creixement des del 1900 ha estat exponencial i, entre nosaltres, la població disminueix, encara que maquillem les dades amb la immigració. Arribat aquí va fer prendre consciència al públic, que...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “De les religions a les espiritualitats. Entre salvació i narcisisme?”

Resum de la primera sessió d’Espai Obert del curs 2019-2020, celebrada el dissabte 26 d’octubre

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “El Vaticà II i la renovació de l’Església Catalana”

El passat dissabte dia 15 va tenir lloc la sisena i última sessió  del cicle 2018-2019 d’“Espai Obert”, organitzada per l’associació Cristianisme al segle XXI, sobre el tema que encapçala aquesta crònica, a càrrec Pere Codina, claretià, teòleg, sociòleg, documentalista i  director d’El Pregó. Com a pròleg, recordà el document episcopal Arrels cristianes de Catalunya de 1985, signat per bisbes d’origen català vint anys després de la cloenda del Vaticà II, on textualment es donava fe “de la realitat nacional de Catalunya”. Tot seguit, després d’assegurar que parlar del Vaticà II era oceanogràfic i que seleccionaria uns quants punts, ja que una cosa era la doctrina establerta en constitucions i decrets i l’altra  l’ambient i el significat simbòlic que el concili suposà, d’una manera molt didàctica, desenvolupà la xerrada en aquests vuit punts. Església i postguerra. Cal no confondre la cristiandat (coincidència de societat civil i religiosa, on una església autoritària podia tendir a abusar del poder per imposar més que per convèncer) del nacionalcatolicisme viscut a la pell de brau (la religió cristiana  esdevingut element constitutiu de la nació, com va dir l’arquebisbe de Toledo en prendre possessió de la cadira de l’Acadèmia d’Història: Sin las raíces cristianas España dejará de ser España.) Enfront d’això, el naixement d’una diàspora era natural. Tanmateix, en la dècada dels 50, els...

Seguir llegint