Objecció fiscal

Com la majoria deu saber, consisteix a deduir de la quota líquida de l’IRPF el percentatge igual al que els pressupostos generals de l’estat dediquen a despeses militars i a inversions en la indústria bèl·lica i lliurar aquesta quantitat a una associació solidària o pacifista. Aquest gest de rebel·lia contra la destinació d’una part dels impostos que pago a despeses militars i tràfic d’armament fa temps que em resulta engrescador, però no trobo el camí segur i eficaç de portar-lo a la pràctica. Durant uns anys el vaig practicar, però, després de repetides al·legacions als requeriments d’Hisenda i d’abonar repetits recàrrecs, em vaig rendir davant l’amenaça de bloquejar-me els comptes. Em vaig trobar sol i indefens davant del monstre prepotent i vaig llançar la tovallola. He passat uns anys sense practicar-la perquè la declaració de renda em sortia negativa i no podia esperar que em tornessin els diners. Ara, que tindria l’oportunitat de tornar-hi, estic desorientat i indecís, no pas perquè m’hagi desdit del propòsit, sinó pels entrebancs que no em veig amb cor de superar. I més ara, que s’ha generalitzat la tramitació telemàtica i la plantilla no admet la introducció de conceptes no reglats. Trobo a faltar una campanya més intensa i estesa a favor de la insubmissió i un acompanyament més proper per garantir-ne l’èxit. És...

Seguir llegint

Renda Garantida de Ciutadania… un pas endavant

Renda Garantida de Ciutadania… un pas endavant. Sembla que després de quatre anys estem arribant al final del procés i s’obra una petita escletxa. L’any 2011, en ple mes d’agost i sense previ avís, les conselleries de Treball i de Benestar Social, van retallar dràsticament la quantitat de diners destinats al PIRMI (Programa per la Renda Mínima d’Inserció), subsidi que encara avui ajuda a sobreviure a persones sense cap altre ingrés. Tenint present que la quantitat màxima que es pot percebre és de 460 Euros, la poca gent que el rep per les dificultats per accedir-hi i l’increment de la pobresa en el moment més dur de la crisi, la mesura era injusta i cruel. Res no justifica llençar a la desesperació a milers de conciutadans. Si ens atenem al principi que “la salut moral d’una societat es mesura pel respecte amb què són tractats els sectors més vulnerables”, aquella mesura era un indicador de mala salut moral. No ens cal repetir les xifres sobre la pobresa a Catalunya perquè són sobradament conegudes. Malgrat la lluentor dels aparadors i les terrasses plenes, les xifres de l’INDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) repeteixen any darrera any que l’índex de pobresa ha rondat en els últims anys el 20% i que hi ha 113.000 llars catalanes sense cap ingrés, que la pobresa...

Seguir llegint

Quan acaben les festes

Reflexió sobre les festes nadalenques a mans de Josep Maria Lari

Seguir llegint

Esglésies domèstiques

Feu un cop d’ull a la nova editorial de l’associació

Seguir llegint

Les revolucions del cor

La darrera editorial de l’associació, a càrrec de Ramon M. Nogués

Seguir llegint

El cansament

Feu un cop d’ull a la darrera editorial de l’associació, a càrrec del doctor Josep Maria Lari. Un repàs a l’estat d’ànim envers l’església des del Concili Vaticà II.

Seguir llegint

Refugiats, desgoverns i polítiques de seguretat criminals

12/09/2016
LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA

Seguir llegint