Boabacar, l’Altre i el Pecat d’omissió

Jaume Comellas

Seguir llegint

Prou sacrificis

Lluís Costa

Seguir llegint

No saben el que fan

Crec que podríem convenir que els camins pels quals transita la història humana  en els darrers temps no albiren res de bo; i no ho dic per la pandèmia mundial  que ens ha tocat viure des de fa un any i escaig. Ens hem de remuntar ben bé fins les darreres dècades del segle passat per trobar les primeres senyals on era possible descobrir que alguna cosa  s’estava torçant. En bona part, mig adormits per viure en una zona del mon certament confortable, on sentíem repetir una i altre vegada allò de la “societat del benestar”, la majoria de les vegades com una conquesta que era inalienable. Quedaven lluny en el record les penúries de dues guerres mundials i, a casa nostra, la d’una guerra civil cruel i traumàtica, com ho van ser encara més, els seus efectes durant quaranta llargs anys. També veiem en confiança la superació de la “guerra freda”; veiem allunyar-se el perill d’una guerra nuclear que es va fer molt present a l’octubre de l’any 1962 en la denominada “crisis dels míssils”, tal volta és el moment en que se’ns ha fet més patent aquest perill, encara que hem viscut durant anys sobre un autèntic polvorí, la majoria de vegades oblidat, però sempre present, una amenaça constant que ens ha acompanyat i que ho continua...

Seguir llegint

Good bye, Trump… o no?

Àngel Miret

Seguir llegint

La dignitat humana i noves armes autònomes

Tica Font

Seguir llegint

Missaires i/o samaritans

El drama provocat per l’impacte de la Covid-19 en la humanitat presenta molt variades conseqüències i panorames. Alguns dramàticament durs i concrets, com la malaltia i la mort o les greus conseqüències socioeconòmiques, i altres més oberts a les reflexions de llarg abast. Algunes d’aquestes reflexions afecten l’experiència cristiana i es presten a consideracions interessants. Durant els diferents confinaments, molts cristians s’han vist impedits de poder assistir als serveis religiosos, la celebració eucarística en el cas de moltes esglésies cristianes. Per a moltíssims catòlics la Missa és el centre absolut de la seva fe i el fet de no poder-hi assistir de forma general no s’havia presentat mai en la seva vida. Una primera sensació sorprenent ha estat que, sense anar a Missa, també es podia ser un pietós creient i que –si em permeteu que ho engegui pel broc gros– “ no passava res”. O més ben dit, “passava molt”, perquè ens forçava a capbussar-nos en les entranyes de la fe i la conducta. Correlativament amb aquesta experiència es generava una reflexió molt interessant: quin era el centre de la Fe sense Missa?  Els Evangelis parlen poc de “la Missa”. Només una vegada poc abans de la mort de Jesús. En canvi parlen a desdir de com cal orientar la vida concreta de cadascú en funció d’una actitud...

Seguir llegint

Semper reformanda…

El proper 31 d’octubre les esglésies protestants celebraran el Dia de la Reforma, una commemoració que no pretén en absolut ser la festivitat d’un cisma, sinó el profund convenciment que la Paraula de Déu arriba sempre i en tot moment per transformar la vida dels éssers humans. Més enllà de les cinc soles, pilars on s’han anat construint les esglésies de la reforma, si hi ha un lema fonamental en el protestantisme, seria aquell de Ecclesia semper reformanda est; el lema, popularitzat per Karl Barth, ha servit moltes vegades per a justificar la diversitat del món protestant, que ja va néixer amb quatre caps diferents, cinc si hi afegim l’església anglicana i molts més si tenim presents reformes anteriors, com la de l’església valdense, i que, amb la corredoria del temps, s’ha anat diversificant en un entroncat de branques que, per a qui el mira des de fora, sembla complicat d’entendre. Aquest esperit del semper reformanda ha mogut durant segles avivaments eclesials, que volien inspirar de nou les comunitats que, amb el pas del temps, s’anaven anquilosant i convertint l’evangeli en rutina institucionalitzada; però crec que el lema té una profunditat més gran i important que la mera renovació externa, de formes o interessos, una profunditat que ha d’esdevenir repte per a totes i tots els seguidors del Crist...

Seguir llegint