La inseguridad no se agota encarcelando

Peio Sánchez, rector de la parroquia de Santa Ana

Seguir llegint

Testimoniatge impactant

Lluís Costa Bofill

Seguir llegint

Passar gana, una experiència desconeguda

Mercè Izquierdo

Seguir llegint

Felicitació de Nadal

(Descarregueu el pdf de la felicitació fent clic aquí) El Nadal, es vulgui o no, es la celebració del naixement de Jesús a Natzaret. Aquells per als qui aquesta figura gegant de la humanitat desvetlla les més pregones reaccions espirituals, ens sentim ben interpretats davant del naixement de Jesús, per molts textos del Nou Testament. Volem evocar la Carta a Titus, escrit de l’entorn paulí que la litúrgia cristiana proclama en aquestes festes. Diu el text (Tit, 3,4) que en el naixement de Jesús s’ha manifestat la benignitat i l’amor de Déu. Un bon anunci, perquè les religions tendeixen a parlar de Déu de forma autoritària, solemne, poderosa, piramidal… La carta ens recorda que Déu és centralment benignitat i amor. Això és revelador. Diu també (Tit, 2,12) que, en resposta a la revelació del Déu de Jesús, cal renunciar a les cobejances del mal. Aquesta actitud ascètica és indicada per totes les tradicions serioses de qualsevol cultura espiritual i humanística. Naturalment la cristiana, que aspira a ser mestressa de humanitat, la fa del tot seva. Cal contenir les pulsions vitals quan aquestes manifesten clara complicitat amb el mal. Finalment la carta a Titus proposa una triada de conductes que segueixen manifestant una tremenda actualitat : diu que cal comportar-se amb sobrietat, justícia i pietat. Sobrietat vol dir avui adoptar una...

Seguir llegint

Els seus no el van acollir

Estem en ple temps d’Advent, aquestes setmanes establertes per preparar la segona festa més gran del cristianisme. No es tracta pas de celebrar l’aniversari d’un esdeveniment ocorregut en una data determinada. La data del naixement de Jesús no va pas interessar als primers cristians ni als evangelistes, que no hi fan cap referència. De fet, convé recordar-ho, només Mateu i Lluc parlen de la seva infància en unes narracions amb moltes divergències, impossibles de conjuminar. Qui enfoca amb precisió el motiu de la festassa és Joan: “Existia el que és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món que li deu l’existència, però el món no el va reconèixer. Va venir a casa seva i els seus no el van acollir. El qui és la Paraula es va fer home i va conviure entre nosaltres”. Insisteix quatre vegades en el gest decisiu de Déu, en la meravellosa notícia que s’ha acostat tant a nosaltres fins a fer-se home i conviure a casa nostra. Unes línies més avall hi posa el colofó: “Déu no l’ha vist mai ningú” ni ningú no el pot veure, però Jesús ens ajuda a conèixer-lo i, per tant, a estimar-lo. Així podem aprendre a participar de la seva bondat, de la seva saviesa i fer via...

Seguir llegint

Icosàleg d’escàndols actuals que clamen al cel

Lluís Busquets

Seguir llegint

Les bombes de precisió

Lluís Costa Bofill

Seguir llegint