Lluis Busquets i Grabulosa: “Heretges, perseguits i excomunicats”

Lluís Busquets i Grabulosa publica un nou llibre sobre la cara oculta de l’Església Lluís Busquests i Grabulosa Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la historia de l’Església Barcelona: Proa, 2015 Una original història de l’Església elaborada des de la perspectiva dels condemnats com a heretges, sectaris, renegats, cismàtics, separats, perseguits i fins i tot excomunicats. El llibre comença amb les tensions entre les primeres comunitats seguidores de Jesús de Natzaret, és a dir entre Pau, Pere i Jaume, germà de Jesús; i continua amb l’aparició d’una jerarquia misògina i androcèntrica; la cristiandat medieval i els grups mil·lenaristes dissidents (càtars, valdesos, beguins i certs franciscans); el Cisma d’Occident; la reforma luterana; la implantació d’una Església mundial girada d’esquena als pobles amerindis; l’esclat revolucionari francès; el dogma de la infal·libilitat del papa; les esglésies hispàniques durant el franquisme, la transició i els nous aires del papa Francesc. Extret de la fitxa del llibre a la pàgina web de l’Editorial Proa Podeu llegir la ressenya sobre el llibre publicada al Diari de Girona (3 de novembre, 2015):  “Busquets i Grabulosa dedica un assaig a la cara oculta de la història de l’Església...

Seguir llegint

Primera impressió sobre l’Excm. José Omella

Nou document a Opinions Ara podeu trobar, a l’apartat d’Opinions, un article de Lluís Busquets i Grabulosa sobre el nou bisbe de Barcelona, Juan José Omella, publicat al Diari de Girona el 6 de novembre de 2015 Primera impressió sobre l’Excm. José Omella  ...

Seguir llegint

Carta oberta al Cardenal Cañizares

Pere Codina Mas Amb això de «la unidad com a bien moral», vostè fa trampa, mons. Cañizares. Però com que vull pensar que no n’és conscient i que si fa trampa, és sense voler, matisaré les meves paraules i li diré: en aquesta afirmació que vostè fa, que molts bisbes espanyols fan i que la Conferència Episcopal Espanyola ha fet també, hi ha una trampa i grossa. M’explico. En principi, tothom estarà d’acord amb aquest enunciat: «La unitat és un bé moral». Però, dit així, convé afegir que no passa de ser una afirmació teòrica que fa referència a l’ideal d’unitat o a la unitat ideal. Per tant, mentre parlem d’una unitat teòrica o ideal, o mentre la unitat  no baixi dels núvols i toqui de peus a terra, ningú no prendrà mal. No ens féssim il·lusions, tanmateix, perquè aquesta innocència no pot dissimular un perill: el de pensar que «qualsevol» unitat és un bé moral. I això ja no és cert. Hi pot haver unitats que són un desastre moral. En el món de les teories, en els núvols, no hi sol haver problemes pràctics. Els problemes arriben quan ens decidim de tocar de peus a terra i comencem a mirar la configuració concreta de cada unitat. El problema que tenim, senyor cardenal, no és «la» unitat en...

Seguir llegint

Cristianisme al Segle XXI s’adhereix a la declaració institucional: “Per un acte d’estat a l’altura del moment actual”

Cristianisme al Segle XXI dóna suport a la declaració institucional: Per un acte d’Estat a l’altura del moment actual Barcelona acollirà el proper dilluns, 27 d’abril, una cerimònia a la Sagrada Família en memòria de les víctimes de l’accident de la companyia Germanwings on van morir 150 viatgers el passat 24 de març en estavellar-se l’avió als Alps francesos. Es preveu que acudeixin a l’acte, amb els familiars de les víctimes i altres ciutadans, les autoritats barcelonines, catalanes i espanyoles.  França i Alemanya en celebrar cerimònies per les víctimes d’aquest accident han reflectit la pluralitat de la seva societat, de les víctimes i de les famílies. A França es va fer una cerimònia civil i també una altra de caràcter multiconfessional. A Alemanya se celebrà un acte ecumènic a Colònia amb representants de les comunitats catòlica i protestant. Demanar un acte que expressi diferents cosmovisions i sigui multiconfessional, civil o ecumènic és instar que els poders públics se situïn al moment de les nostres actuals circumstàncies socials, culturals i religioses, i valorem els esforços que han fet la Generalitat i l’Estat per aconseguir-ho. Entenem que la proposta de les autoritats catòliques de celebrar una missa presidida per l’Arquebisbe de Barcelona no respon al pluralisme de les sensibilitats religioses de les víctimes, de les famílies ni, òbviament, de la diversitat...

Seguir llegint

Presentació del llibre “La mirada de l’auriga”

Dilluns, 19 de gener: Presentació del llibre La mirada de l’aurigade Lluís Busquets i Grabulosa     Pàgina web sobre el llibre a l’Editorial GregalMés informació sobre el llibre...

Seguir llegint

Missatge de Nadal

Missatge de Nadal del President de la Comissió Permanent IEE “Que en són, de bonics per les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau i el benestar, que anuncia la salvació, i diu a la ciutat de Sió, “El teu Déu ja regna!” Isaïes 52,7 La bellesa d’aquestes paraules d’Isaïes ens recorda, també, aquest temps de l’Advent, en què esperem l’anunci de la pau i la bona nova, que portarà l’anunci del naixement de Jesús. Hi ha un matís important que introdueix el text en relació amb aquest “anunci” i és que es tracta de l’alliberament d’un poble captiu, en una Babilònia que l’oprimeix i que l’ha dut al límit de la desesperació. El que ens sorprèn rau en què, al llarg del text, gairebé no hi ha lloc per a la lamentació ja que tot l’èmfasi recau en l’esperança del futur, a aixecar-se i a caminar lluny de tot allò immund que els envolta. No és pas gaire difícil d’establir paral·lelismes amb la nostra situació ara i aquí; la nostra experiència recent ens ha posat de manifest que les “Babilònies” es reprodueixen en la història dels homes. La temptació en què caiem és la de prioritzar el lament i la queixa, però d’una manera subtil aquesta actitud ens aparta de la voluntat d’alliberament,...

Seguir llegint

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

Cristianisme al Segle XXI dóna suport al “Manifest del Col·lectiu de Dones en l’Església per la Paritat” 25 de novembre, declarat per les Nacions Unides: “Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones” Interpretació lliure del passatge del Gènesi: Eva potser no va veure cap serp, sinó el que podria ser una projecció mental seva, sorgida de les seves ànsies de llibertat i dels seus mal continguts desitjos d’autoafirmació davant del mandat de no menjar de la fruita de l’arbre. Adam, per la seva part, seguint els seus desitjos d’autoafirmació i de domini, també va participar de la desobediència i va posseir Eva, sense tenir en compte la seva, o no, acceptació. Llegir el Manifest sencer Durant molts segles moltes dones han estat esclaves de les seves projeccions mentals, alimentades per sentiments contradictoris, sense aconseguir dominar la ment i els sentiments des de la consciència, que és la que ens pot fer realment felices i lliures, perquè és la que ens connecta amb el Transcendent. Molts homes, al llarg de la història, han seguit intentant dominar les dones; van crear i segueixen generant estructures, lleis, condicions econòmiques i mèdiques, per tenir-les sota el seu domini. Encara avui, per desgràcia, són moltes les dones que perden la vida a causa de la seva tirania. Són moltíssimes les...

Seguir llegint