Vers un nou pla pastoral diocesà

Estem contents per la  iniciativa de fer una consulta àmplia a fi de recollir idees que permetin un Pla Pastoral adequat als nostres temps. Per això responem a aquesta invitació amb una aportació que correspon al que som: una associació civil (no pas una parròquia ni una comunitat de base) que treballa perquè el cristianisme respongui als reptes del segle XXI i  encaixi en una societat laica que viu situacions molt diverses que produeixen canvis de valors notables i sorprenents. Partim del document que va elaborar  J. M. Rambla S.J. com  a síntesi de la reflexió ‘La preparació del Pla Pastoral Diocesà’ (posarem en cursiva les cites textuals). La nostra reflexió s’articula entorn a l’expressió la nostra Església diocesana ha de ser una Església «en sortida», «cap enfora»; també ha de ser una Església «experta en humanitat». Ens sembla que sintetitza molt bé la feina que ara cal fer, la que el Papa Francesc ens demana quan parla d’esglésies obertes i de «ser amb la gent». Per això, interpretem les recomanacions contingudes en els diversos apartats del document de base des d’aquesta ‘sortida’. “Sortir” evoca l’avenç, el pelegrinatge, la iniciativa creativa, la descoberta, l’abandó de seguretats… enfront d’actituds de tancament, d’estabilitat, d’immobilisme de rutina.. Psicològicament “sortir” pot indicar aquella disposició a trencar l’autolimitació que tant sovint ens imposem en...

Seguir llegint

Manifest sobre la resolució del Suprem sobre les esglésies protestants

MANIFEST DE “CRISTIANISME AL SEGLE XXI” Sobre la resolució del Tribunal Suprem: Declaració de la Renda i discriminació de les esglésies protestants 1  –  Hi ha sentències del poder judicial que, per molt ajustades a dret que semblin, manifesten falta de sensibilitat democràtica. La causa pot estar tant en la llei que s’aplica com en la interpretació parcial o restrictiva que en poden fer els tribunals. Perquè hi ha lleis que són manifestament injustes i tribunals que actuen amb evident venalitat. És el cas del que ha passat amb la recent resolució de la Sala III del Tribunal Suprem en rebutjar la petició de la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) de poder comptar amb una casella pròpia per a l’aportació voluntària dels seus fidels en la declaració oficial de la renda. La FEREDE basa la seva petició en els drets constitucionals d’igualtat i no discriminació per motius ideològics o religiosos, i el Tribunal Suprem —confirmant una sentència prèvia de l’Audiència Nacional que, al seu torn, validava el dictamen del Ministeri d’Hisenda— fonamenta la seva negativa en què aquesta confessió no té una base jurídica similar a la que té l’Església catòlica, reconeguda pels Acords de l’Estat espanyol amb la Santa Seu, signats el 1979. 2  –  Aquesta resolució del Suprem —que previsiblement serà recorreguda davant instàncies superiors—posa en...

Seguir llegint

Mor Josep Maria Puigjaner, l’erudit lluitador

Aquest dimecres ha mort l’escriptor i humanista Josep Maria Puigjaner. Periodista, editor, exjesuïta i activista social i nacionalista, però sobretot cristià i home de lletres.

Seguir llegint

Lluis Busquets i Grabulosa: “Heretges, perseguits i excomunicats”

Lluís Busquets i Grabulosa publica un nou llibre sobre la cara oculta de l’Església Lluís Busquests i Grabulosa Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la historia de l’Església Barcelona: Proa, 2015 Una original història de l’Església elaborada des de la perspectiva dels condemnats com a heretges, sectaris, renegats, cismàtics, separats, perseguits i fins i tot excomunicats. El llibre comença amb les tensions entre les primeres comunitats seguidores de Jesús de Natzaret, és a dir entre Pau, Pere i Jaume, germà de Jesús; i continua amb l’aparició d’una jerarquia misògina i androcèntrica; la cristiandat medieval i els grups mil·lenaristes dissidents (càtars, valdesos, beguins i certs franciscans); el Cisma d’Occident; la reforma luterana; la implantació d’una Església mundial girada d’esquena als pobles amerindis; l’esclat revolucionari francès; el dogma de la infal·libilitat del papa; les esglésies hispàniques durant el franquisme, la transició i els nous aires del papa Francesc. Extret de la fitxa del llibre a la pàgina web de l’Editorial Proa Podeu llegir la ressenya sobre el llibre publicada al Diari de Girona (3 de novembre, 2015):  “Busquets i Grabulosa dedica un assaig a la cara oculta de la història de l’Església...

Seguir llegint

Primera impressió sobre l’Excm. José Omella

Nou document a Opinions Ara podeu trobar, a l’apartat d’Opinions, un article de Lluís Busquets i Grabulosa sobre el nou bisbe de Barcelona, Juan José Omella, publicat al Diari de Girona el 6 de novembre de 2015 Primera impressió sobre l’Excm. José Omella  ...

Seguir llegint

Carta oberta al Cardenal Cañizares

Pere Codina Mas Amb això de «la unidad com a bien moral», vostè fa trampa, mons. Cañizares. Però com que vull pensar que no n’és conscient i que si fa trampa, és sense voler, matisaré les meves paraules i li diré: en aquesta afirmació que vostè fa, que molts bisbes espanyols fan i que la Conferència Episcopal Espanyola ha fet també, hi ha una trampa i grossa. M’explico. En principi, tothom estarà d’acord amb aquest enunciat: «La unitat és un bé moral». Però, dit així, convé afegir que no passa de ser una afirmació teòrica que fa referència a l’ideal d’unitat o a la unitat ideal. Per tant, mentre parlem d’una unitat teòrica o ideal, o mentre la unitat  no baixi dels núvols i toqui de peus a terra, ningú no prendrà mal. No ens féssim il·lusions, tanmateix, perquè aquesta innocència no pot dissimular un perill: el de pensar que «qualsevol» unitat és un bé moral. I això ja no és cert. Hi pot haver unitats que són un desastre moral. En el món de les teories, en els núvols, no hi sol haver problemes pràctics. Els problemes arriben quan ens decidim de tocar de peus a terra i comencem a mirar la configuració concreta de cada unitat. El problema que tenim, senyor cardenal, no és «la» unitat en...

Seguir llegint

Cristianisme al Segle XXI s’adhereix a la declaració institucional: “Per un acte d’estat a l’altura del moment actual”

Cristianisme al Segle XXI dóna suport a la declaració institucional: Per un acte d’Estat a l’altura del moment actual Barcelona acollirà el proper dilluns, 27 d’abril, una cerimònia a la Sagrada Família en memòria de les víctimes de l’accident de la companyia Germanwings on van morir 150 viatgers el passat 24 de març en estavellar-se l’avió als Alps francesos. Es preveu que acudeixin a l’acte, amb els familiars de les víctimes i altres ciutadans, les autoritats barcelonines, catalanes i espanyoles.  França i Alemanya en celebrar cerimònies per les víctimes d’aquest accident han reflectit la pluralitat de la seva societat, de les víctimes i de les famílies. A França es va fer una cerimònia civil i també una altra de caràcter multiconfessional. A Alemanya se celebrà un acte ecumènic a Colònia amb representants de les comunitats catòlica i protestant. Demanar un acte que expressi diferents cosmovisions i sigui multiconfessional, civil o ecumènic és instar que els poders públics se situïn al moment de les nostres actuals circumstàncies socials, culturals i religioses, i valorem els esforços que han fet la Generalitat i l’Estat per aconseguir-ho. Entenem que la proposta de les autoritats catòliques de celebrar una missa presidida per l’Arquebisbe de Barcelona no respon al pluralisme de les sensibilitats religioses de les víctimes, de les famílies ni, òbviament, de la diversitat...

Seguir llegint