Cartes de Quim Forn i Jordi Turull

Ja fa uns mesos que, des de l’associació Cristianisme al Segle XXI, ens vam posar en contacte amb els presos independentistes per traslladar-los la nostra solidaritat amb el seu injust encarcerament. Aquest és el text que es va enviar a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco: Benvolgut Sr/Sra Amb aquesta carta volem fer arribar, des de l’Associació Cristianisme al segle XXI, el nostre suport i solidaritat a tots els presos polítics, que ho estan per haver defensat els drets democràtics del poble català. Som conscients del patiment que aquesta injusta situació comporta personalment i per a la vostra família. L’Associació Cristianisme al segle XXI té els següents objectius: La inculturació moderna del cristianisme en una societat secular i plural; La contribució a la represa i acompliment de les expectatives obertes pel Concili Vaticà II; El foment del diàleg intercristià i interreligiós per facilitar l’intercanvi d’experiències de recerca de Déu, I la promoció de la incorporació efectiva del laïcat en les responsabilitats de la vida de l’Església. Com a cristians pensem que  no podem restar aliens a tot allò que afecta als drets i llibertats del nostre poble, més enllà de les legítimes opcions polítiques concretes de cadascú. Durant els darrers anys des del govern espanyol s’han ignorat les “ legítimes aspiracions del poble català”(Conferència Episcopal Tarraconense, 15 de...

Seguir llegint

El testimoni d’un creient del segle XXI (Jaume Botey per ell mateix)

Feu clic aquí per descarregar el pdf Quan, a finals dels 60, la mateixa gent de Can Serra de l’Hospitalet que volia una església va haver bastit la Casa de la Reconciliació, on en Jaume aplicava a l’Escola d’adults el mètode Freire per a l’alfabetització, que ja havia aplicat al Camp de la Bota, Francisco Fernández Buey, marxista, catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política a l’UPF, li demanà de fer classes en aquell edifici-església, que no semblava una església. Volia convertir la teoria marxista en praxi. En Jaume s’hi va avenir pensant que duraria poc. Contra el que es pensava, ho va fer durant més de mitja dotzena d’anys, durant els  quals li demanà de portar-hi un amic, també marxista: el catedràtic d’economia Manuel Sacristán. Vist que, per d’altres raons, era molt conegut, per fer palanca li argumentà: “Diré a Manolo que no se presente a los alumnos como Sacristán.” Botey li contestà somrient: “Paco, ¿crees que aquí alguien sabe quién es Manolo Sacristán?” Hi va fer classes de “lectura del diari” (el mateix que feia durant els mateixos anys, don Roberto, deixeble de don Milani, a les barraques de Cinecittà), fins que es va haver de sotmetre a diàlisi. Sense que la genten fos conscient, en Jaume tenia a la Casa de la Reconciliació  dos catedràtics eminents...

Seguir llegint

Davant la tragèdia del 17 d’agost #anemdeblau: pau,​ ​solidaritat​ ​i​ ​convivència​ ​en​ ​la​ ​diversitat

Feu clic aquí per llegir el manifest al qual, des de Cristianisme al Segle XXI, ens hem adherit per denunciar el terrorisme i cridar a l’assistència de la manifestació de...

Seguir llegint

Vers un nou pla pastoral diocesà

Estem contents per la  iniciativa de fer una consulta àmplia a fi de recollir idees que permetin un Pla Pastoral adequat als nostres temps. Per això responem a aquesta invitació amb una aportació que correspon al que som: una associació civil (no pas una parròquia ni una comunitat de base) que treballa perquè el cristianisme respongui als reptes del segle XXI i  encaixi en una societat laica que viu situacions molt diverses que produeixen canvis de valors notables i sorprenents. Partim del document que va elaborar  J. M. Rambla S.J. com  a síntesi de la reflexió ‘La preparació del Pla Pastoral Diocesà’ (posarem en cursiva les cites textuals). La nostra reflexió s’articula entorn a l’expressió la nostra Església diocesana ha de ser una Església «en sortida», «cap enfora»; també ha de ser una Església «experta en humanitat». Ens sembla que sintetitza molt bé la feina que ara cal fer, la que el Papa Francesc ens demana quan parla d’esglésies obertes i de «ser amb la gent». Per això, interpretem les recomanacions contingudes en els diversos apartats del document de base des d’aquesta ‘sortida’. “Sortir” evoca l’avenç, el pelegrinatge, la iniciativa creativa, la descoberta, l’abandó de seguretats… enfront d’actituds de tancament, d’estabilitat, d’immobilisme de rutina.. Psicològicament “sortir” pot indicar aquella disposició a trencar l’autolimitació que tant sovint ens imposem en...

Seguir llegint

Manifest sobre la resolució del Suprem sobre les esglésies protestants

MANIFEST DE “CRISTIANISME AL SEGLE XXI” Sobre la resolució del Tribunal Suprem: Declaració de la Renda i discriminació de les esglésies protestants 1  –  Hi ha sentències del poder judicial que, per molt ajustades a dret que semblin, manifesten falta de sensibilitat democràtica. La causa pot estar tant en la llei que s’aplica com en la interpretació parcial o restrictiva que en poden fer els tribunals. Perquè hi ha lleis que són manifestament injustes i tribunals que actuen amb evident venalitat. És el cas del que ha passat amb la recent resolució de la Sala III del Tribunal Suprem en rebutjar la petició de la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) de poder comptar amb una casella pròpia per a l’aportació voluntària dels seus fidels en la declaració oficial de la renda. La FEREDE basa la seva petició en els drets constitucionals d’igualtat i no discriminació per motius ideològics o religiosos, i el Tribunal Suprem —confirmant una sentència prèvia de l’Audiència Nacional que, al seu torn, validava el dictamen del Ministeri d’Hisenda— fonamenta la seva negativa en què aquesta confessió no té una base jurídica similar a la que té l’Església catòlica, reconeguda pels Acords de l’Estat espanyol amb la Santa Seu, signats el 1979. 2  –  Aquesta resolució del Suprem —que previsiblement serà recorreguda davant instàncies superiors—posa en...

Seguir llegint

Mor Josep Maria Puigjaner, l’erudit lluitador

Aquest dimecres ha mort l’escriptor i humanista Josep Maria Puigjaner. Periodista, editor, exjesuïta i activista social i nacionalista, però sobretot cristià i home de lletres.

Seguir llegint

Lluis Busquets i Grabulosa: “Heretges, perseguits i excomunicats”

Lluís Busquets i Grabulosa publica un nou llibre sobre la cara oculta de l’Església Lluís Busquests i Grabulosa Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la historia de l’Església Barcelona: Proa, 2015 Una original història de l’Església elaborada des de la perspectiva dels condemnats com a heretges, sectaris, renegats, cismàtics, separats, perseguits i fins i tot excomunicats. El llibre comença amb les tensions entre les primeres comunitats seguidores de Jesús de Natzaret, és a dir entre Pau, Pere i Jaume, germà de Jesús; i continua amb l’aparició d’una jerarquia misògina i androcèntrica; la cristiandat medieval i els grups mil·lenaristes dissidents (càtars, valdesos, beguins i certs franciscans); el Cisma d’Occident; la reforma luterana; la implantació d’una Església mundial girada d’esquena als pobles amerindis; l’esclat revolucionari francès; el dogma de la infal·libilitat del papa; les esglésies hispàniques durant el franquisme, la transició i els nous aires del papa Francesc. Extret de la fitxa del llibre a la pàgina web de l’Editorial Proa Podeu llegir la ressenya sobre el llibre publicada al Diari de Girona (3 de novembre, 2015):  “Busquets i Grabulosa dedica un assaig a la cara oculta de la història de l’Església...

Seguir llegint