Manifest a favor d’un relat no esbiaixat i d’un judici just

Davant de la situació que vivim a Catalunya  no podem restar callats. Arran del procés d’independència, declarada el 27 d’octubre del 2017 pels líders independentistes, després d’haver-los estat negat un referèndum acordat d’autodeterminació en multitud d’ocasions, el govern del PP imposà l’article 155 de la Constitució, en l’apartat primer de la qual es diu que el govern podrà adoptar “les mesures necessàries per obligar una Comunitat Autònoma (CA) al compliment forçós de les seves obligacions” i, en el segon que “per a l’execució de les mesures previstes en l’apartat anterior el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de la CA”, sense que enlloc es llegeixi que el govern  legítim de Catalunya pogués ser destituït ni el seu president revocat. Malgrat tot, el govern del PP ho va fer, empresonà els líders polítics catalans a més dels de l’ANC i Òmnium Cultural, i convocà eleccions per al 21-XII-17, tornades a guanyar per les forces independentistes, que s’hi havien presentat sense amagar el seu programa electoral (2.021.469 vots sobiranistes). Malgrat aquella victòria, no es va permetre investir el president Puigdemont que era a l’exili (malgrat el rebuig de la impugnació del Consell d’Estat del 26-I-2018) ni cap dels líders empresonats i, en una ingerència mai vista del poder judicial sobre el legislatiu, s’empresonà el Sr. Jordi Turull en plena...

Seguir llegint

Felicitació de Nadal

(Descarregueu el pdf de la felicitació fent clic aquí) El Nadal, es vulgui o no, es la celebració del naixement de Jesús a Natzaret. Aquells per als qui aquesta figura gegant de la humanitat desvetlla les més pregones reaccions espirituals, ens sentim ben interpretats davant del naixement de Jesús, per molts textos del Nou Testament. Volem evocar la Carta a Titus, escrit de l’entorn paulí que la litúrgia cristiana proclama en aquestes festes. Diu el text (Tit, 3,4) que en el naixement de Jesús s’ha manifestat la benignitat i l’amor de Déu. Un bon anunci, perquè les religions tendeixen a parlar de Déu de forma autoritària, solemne, poderosa, piramidal… La carta ens recorda que Déu és centralment benignitat i amor. Això és revelador. Diu també (Tit, 2,12) que, en resposta a la revelació del Déu de Jesús, cal renunciar a les cobejances del mal. Aquesta actitud ascètica és indicada per totes les tradicions serioses de qualsevol cultura espiritual i humanística. Naturalment la cristiana, que aspira a ser mestressa de humanitat, la fa del tot seva. Cal contenir les pulsions vitals quan aquestes manifesten clara complicitat amb el mal. Finalment la carta a Titus proposa una triada de conductes que segueixen manifestant una tremenda actualitat : diu que cal comportar-se amb sobrietat, justícia i pietat. Sobrietat vol dir avui adoptar una...

Seguir llegint

“On sou, bisbes?” Epístoles d’Isabel Turull i la Conferència Episcopal Tarraconense

Carta d’Isabel Turull Negre a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la jerarquia eclesiàstica catalana (publicada al diari Ara) Com a cristiana i persona que ha triat Crist com a eix que guiï la meva vida i que, per tant, miro cada dia de viure i créixer en els valors cristians, em pregunto: on sou? On sou els que se suposa que heu de ser els meus representants? On sou els que us considereu representants de Jesús a la Terra? Jesús digué: truqueu i us obriran. Com és que les portes de la jerarquia eclesiàstica resten tancades a una injustícia que estan patint alguns dels vostres germans i veïns i que ha portat uns d’ells a optar per una opció tan dràstica com és una vaga de fam per clamar justícia? També digué Jesús: allò que feu al més petits dels meus germans, m’ho feu a mi. Què faria ell sabent que hi ha nou persones del seu poble, molts d’ells seguidors seus, tancades injustament i veient vulnerats els seus drets civils i humans? Restaria callat? No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia. Segur que sabeu el que està passant, ja que l’Església no ha d’estar tancada en...

Seguir llegint

Els seus no el van acollir

Estem en ple temps d’Advent, aquestes setmanes establertes per preparar la segona festa més gran del cristianisme. No es tracta pas de celebrar l’aniversari d’un esdeveniment ocorregut en una data determinada. La data del naixement de Jesús no va pas interessar als primers cristians ni als evangelistes, que no hi fan cap referència. De fet, convé recordar-ho, només Mateu i Lluc parlen de la seva infància en unes narracions amb moltes divergències, impossibles de conjuminar. Qui enfoca amb precisió el motiu de la festassa és Joan: “Existia el que és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món que li deu l’existència, però el món no el va reconèixer. Va venir a casa seva i els seus no el van acollir. El qui és la Paraula es va fer home i va conviure entre nosaltres”. Insisteix quatre vegades en el gest decisiu de Déu, en la meravellosa notícia que s’ha acostat tant a nosaltres fins a fer-se home i conviure a casa nostra. Unes línies més avall hi posa el colofó: “Déu no l’ha vist mai ningú” ni ningú no el pot veure, però Jesús ens ajuda a conèixer-lo i, per tant, a estimar-lo. Així podem aprendre a participar de la seva bondat, de la seva saviesa i fer via...

Seguir llegint

CSXXI present al “VI Encuentro de Redes Cristianas” d’Espanya

Sota el lema “Acció alliberadora avui”, des del passat divendres dia 30 de novembre fins al diumenge dia 2 de desembre  es va celebrar el “VI Encuentro de Redes Cristianas” de tota la pell de brau a Xixón (Gijón), amb motiu del 40è aniversari de la mort del missioner del Sagrat Cor Gaspar García Laviana, nascut al principat d’Astúries i abatut a Nicaragua en plena lluita sandinista el 1979. Hi van intervenir més d’un centenar de persones arribades de Madrid, Astúries, Canàries, Galícia, València, Saragossa, Pamplona, CasXXI, Mòstoles, Catalunya,  Castellla-Lleó, Valladolid… El programa era molt complet i començà a quarts de cinc de la tarda del divendres amb una visita guiada  a la ciutat que portà els assistents des del Palau de Revillagigedo i la Plaça Major a Cimadevilla, per admirar  les restes de muralles romanes, visitar la casa-museu de Jovellanos i pujar fins a l’escultura de Chillida “Homenaje al Horizonte”. La recepció i els actes tenien lloc al Centre Cultural de l’Antic Institut, a tocar de la Plaça de l’Instituto,a partir de quarts de 7. A les 7 José M. Álvarez  fa fer-nos una xerrada titulada Gaspar García Laviana, profeta de la lliberación, molt documentada, un  pèl repetitiva i molt llarga. A les 8 s’havia anunciat  un col·loqui sobre models i camins de l’acció alliberadora, però es retardà...

Seguir llegint

“El silenci preocupant dels bisbes espanyols” – Jordi López Camps

La setmana passada, Catalunya Religió va publicar una reflexió de Jordi López Camps sobre el paper de l’Església espanyola en la situació catalana, i de la qual ens volem fer ressò. Feu clic aquí per llegir el...

Seguir llegint

Cartes de Quim Forn i Jordi Turull

Ja fa uns mesos que, des de l’associació Cristianisme al Segle XXI, ens vam posar en contacte amb els presos independentistes per traslladar-los la nostra solidaritat amb el seu injust encarcerament. Aquest és el text que es va enviar a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco: Benvolgut Sr/Sra Amb aquesta carta volem fer arribar, des de l’Associació Cristianisme al segle XXI, el nostre suport i solidaritat a tots els presos polítics, que ho estan per haver defensat els drets democràtics del poble català. Som conscients del patiment que aquesta injusta situació comporta personalment i per a la vostra família. L’Associació Cristianisme al segle XXI té els següents objectius: La inculturació moderna del cristianisme en una societat secular i plural; La contribució a la represa i acompliment de les expectatives obertes pel Concili Vaticà II; El foment del diàleg intercristià i interreligiós per facilitar l’intercanvi d’experiències de recerca de Déu, I la promoció de la incorporació efectiva del laïcat en les responsabilitats de la vida de l’Església. Com a cristians pensem que  no podem restar aliens a tot allò que afecta als drets i llibertats del nostre poble, més enllà de les legítimes opcions polítiques concretes de cadascú. Durant els darrers anys des del govern espanyol s’han ignorat les “ legítimes aspiracions del poble català”(Conferència Episcopal Tarraconense, 15 de...

Seguir llegint