La situación política en España y los efectos en la iglesia

INTRODUCCIÓN Solo pretendo realizar un breve resumen de la situación actual de la política española porque creo que es preciso definir varios puntos que son los ejes del conflicto actual; sin prestar atención a cada uno de ellos, no es posible entender la base del conflicto ni, lo que es más trascendente, cuál puede ser la evolución futura de la situación. Expondré de modo resumido diez puntos, ordenados según su irrupción histórica: La integración de Cataluña en España ha sufrido a lo largo de los últimos 300 años desencuentros recurrentes, cuya raíz histórica está muy bien descrita en un documento realizado por Jaume Botey titulado “Momento actual del proceso den Catalunya” publicado en Iglesia Viva Nº 263, julio-septiembre 2015 <http://iviva.org/ revistas/263/263-33-ADEBATE.pdf>. Del mismo autor cf. también: “Cristianos ante el nacionalismo / independen-tismo catalán” en Éxodo, num 141 (2017) <http://www.exodo.org/ cristianos-ante-el-nacionalismoindependentismo-catalan/>. También El procés nacional català (Barcelona: Cristianisme al segle XXI, 2015). Uno de los elementos que pretendían pacificar esta situación fue el Pacto Constitucional de 1978, en el que inicialmente hubo un intento de descentralización del Estado, creando las “autonomías”, aunque el cambio se realizó sin dar una solución completa a las aspiraciones de Cataluña, al no recogerse en el Estatut de 1979 sus peculiaridades propias, como su identidad histórica, una lengua distinta y una idiosincrasia diferenciada del resto...

Seguir llegint

Humans, transhumans i posthumans

Lluís Busquets

Seguir llegint

El testimoni d’un creient del segle XXI (Jaume Botey per ell mateix)

Feu clic aquí per descarregar el pdf Quan, a finals dels 60, la mateixa gent de Can Serra de l’Hospitalet que volia una església va haver bastit la Casa de la Reconciliació, on en Jaume aplicava a l’Escola d’adults el mètode Freire per a l’alfabetització, que ja havia aplicat al Camp de la Bota, Francisco Fernández Buey, marxista, catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política a l’UPF, li demanà de fer classes en aquell edifici-església, que no semblava una església. Volia convertir la teoria marxista en praxi. En Jaume s’hi va avenir pensant que duraria poc. Contra el que es pensava, ho va fer durant més de mitja dotzena d’anys, durant els  quals li demanà de portar-hi un amic, també marxista: el catedràtic d’economia Manuel Sacristán. Vist que, per d’altres raons, era molt conegut, per fer palanca li argumentà: “Diré a Manolo que no se presente a los alumnos como Sacristán.” Botey li contestà somrient: “Paco, ¿crees que aquí alguien sabe quién es Manolo Sacristán?” Hi va fer classes de “lectura del diari” (el mateix que feia durant els mateixos anys, don Roberto, deixeble de don Milani, a les barraques de Cinecittà), fins que es va haver de sotmetre a diàlisi. Sense que la genten fos conscient, en Jaume tenia a la Casa de la Reconciliació  dos catedràtics eminents...

Seguir llegint

Jaume Botey, l’amic, el mestre, el nostre president

Mercè Izquierdo

Seguir llegint

Desarmar els inferns

Lluís Costa

Seguir llegint

Ha mort Jaume Botey, President de “Cristianisme al segle XXI”

Nascut a Barcelona el 1940, era llicenciat en Filosofia, Teologia i doctor en Història i Antropologia. Va participar en els moviments d’Església inspirats en el Concili Vaticà II entorn dels  anys 70, que van suposar un desafiament al franquisme. Va viure al Camp de la Bota mentre el seu germà Francesc, escolapi, era a la presó de Zamora per haver defensat els gitanos (1969). Tot seguit arribà al barri de Can Serra d’Hospitalet el Llobregat i es vinculà al moviment sociopolític de la ciutat. Professor de l’Institut Torras i Bages (1968) i professor d’història de la UAB  des de 1975, fou director de l’Escola de Mestres de la UAB en el moment del traspàs cap a Facultat d’Educació (1991). Les seves preocupacions tant teòriques com socials foren les de les perifèries urbanes i la immigració. Això ha quedat reflectit en la coautoria de la primera Bibliografia de l’Hospitalet (1984) i a Cinquanta-quatre relats d’immigració (Diputació de Barcelona, 1986), ‘Identitat ètnica i identitat de classe. Què ha passat amb els immigrants del període 1955-1975?’, a Articulació social de la Barcelona contemporània (Barcelona: Proa, 1997) o Construir una societat intercultural, Quaderns n.16 (Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1999). Fou promotor de la Casa de Reconciliació de Can Serra (1975). Impulsà la creació d’un nou model d’Escoles d’Adults inspirat en Paulo Freire. D’aquí,...

Seguir llegint

Ha vingut i s’ha quedat

Lluís Costa Bofill

Seguir llegint