Vers un nou pla pastoral diocesà

Estem contents per la  iniciativa de fer una consulta àmplia a fi de recollir idees que permetin un Pla Pastoral adequat als nostres temps. Per això responem a aquesta invitació amb una aportació que correspon al que som: una associació civil (no pas una parròquia ni una comunitat de base) que treballa perquè el cristianisme respongui als reptes del segle XXI i  encaixi en una societat laica que viu situacions molt diverses que produeixen canvis de valors notables i sorprenents. Partim del document que va elaborar  J. M. Rambla S.J. com  a síntesi de la reflexió ‘La preparació del Pla Pastoral Diocesà’ (posarem en cursiva les cites textuals). La nostra reflexió s’articula entorn a l’expressió la nostra Església diocesana ha de ser una Església «en sortida», «cap enfora»; també ha de ser una Església «experta en humanitat». Ens sembla que sintetitza molt bé la feina que ara cal fer, la que el Papa Francesc ens demana quan parla d’esglésies obertes i de «ser amb la gent». Per això, interpretem les recomanacions contingudes en els diversos apartats del document de base des d’aquesta ‘sortida’. “Sortir” evoca l’avenç, el pelegrinatge, la iniciativa creativa, la descoberta, l’abandó de seguretats… enfront d’actituds de tancament, d’estabilitat, d’immobilisme de rutina.. Psicològicament “sortir” pot indicar aquella disposició a trencar l’autolimitació que tant sovint ens imposem en...

Seguir llegint

Els fonamentalismes. Increment i amenaces

L’increment dels fonamentalismes és un dels desafiaments més importants que tindrem en un pròxim futur. L’enfrontament entre cultures i religions, la vinculació entre fonamentalismes religiosos i fonamentalismes militars i econòmics, les amenaces del terrorisme, el creixement de la ultradreta tant a Europa com als Estats Units, la relació amb xenofòbia, racisme… són l’expressió d’una societat insegura, que té por a l’altre i està a les antípodes de la voluntat de construir la convivència fonamentada sobre el diàleg, la tolerància i la pau. L’augment de les inseguretats augmenta la necessitat de trobar instàncies segures, líders carismàtics que obliguin a obeir i estalviïn la necessitat de pensar, dogmes incommovibles sobre les veritats de sempre, grups monolítics etc. tot això com un ferro roent on agafar-se i sublimar el sentiment de fracàs individual o col·lectiu, que ens permeti idealitzar la imatge negativa que tenim de nosaltres mateixos, que alimenti el sentiment d’identitat i ens doni la força necessària per redreçar-nos i sentir-nos alguna cosa. I això tant pel que fa a la dimensió personal com per tants grups (ètnics, religiosos, culturals, econòmics) sobre els que pesen estereotips negatius o que s’han trobat desplaçats del progrés de la història. La religió ofereix tots els elements per ser aquest sostre on aixoplugar-se. El fonamentalisme religiós és, abans de res, una reacció defensiva davant la...

Seguir llegint

La globalitat de la indiferència

Deixar aquest món després d’haver-hi estat un nombre elevat d’anys és l’esperança en què vivim tots els mortals, és a dir, aconseguir passar pel món consumint un cicle vital que ens permeti acabar els nostres dies a una edat avançada, amb la consciència clara, sense patir massa i, si pot ser, envoltats de les persones que estimem i que ens estimen. Ideal. On s’ha de firmar? Sabem prou bé, però, que això no és sempre així. La llista de causes que ho demostren és llarga, llarguíssima, des de la mort de l’innocent fins a la de qui s’immola en un atac terrorista, passant pel desfici de la fam, les cruels malalties congènites i adquirides, les guerres, els accidents, els desastres naturals i un llarg etc. I, amb tot, però, sabem que per a Déu té el mateix valor la vida que només ha durat un minut com la que ha superat més d’un segle d’existència. Les diferències són abismals entre els diferents països que configuren el nostre planeta i, quan moltes persones que malviuen en el seu lloc de naixença arriben a la certesa d’una mort segura com a conseqüència de les guerres o simplement per falta de recursos, l’instint de conservació individual fa que, en pèssimes i molt costoses condicions, es llencin  a l’aventura de trobar un món...

Seguir llegint

Eleccions a la cúpula eclesial

A mitjans del passat mes de març, el dimarts 14,  hi ha haver eleccions a  la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Els diaris no se’n van fer gaire ressò perquè, en el batibull de notícies, les de les esglésies van quedant com a residuals. Però el fet era important, perquè calia  saber fins on l’església espanyola segueix la petja del papa Francesc. Va ser elegit president i per tercera vegada,  el cardenal Ricardo Blázquez, de 75 anys, arquebisbe de Valladolid  des del 2010, que ja presidia la CEE en el trienni anterior des del 2014. Blázquez presidí la CEE per primer cop en el període 2005-2008, cosa força mal vista per Joan Pau II i Benet XVI, perquè arrabassà la presidència a Rouco Varela, i el van deixar a la diòcesi de Bilbao sense el capel cardenalici per massa tou enfront del perill del laïcisme  hispànic que Rouco qualificava de fonamentalista.  Havia estat auxiliar de Rouco a Santiago el 1988  (per tant, coneixia la seva bonhomia),  el 1992 fou titular de Palència i tres anys després de Bilbao. En les votacions d‘aquest mes de març, tanmateix, va ser defenestrat Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, arribat l’any passat a la porpra cardenalícia gràcies al papa Francesc. Al seu lloc els bisbes espanyols van votar el polèmic cardenal Cañizares, un prelat afí...

Seguir llegint

Des de la parròquia de Santa Anna: crònica d’una visita

El Papa Francesc ens deia fa uns mesos que les esglésies a on s’apleguen comunitats vives han de tenir les portes obertes; altrament, no són més que Museus. La comunitat de la parròquia de Santa Anna, ben a prop de la Plaça Catalunya i de la Rambla, ha estat atenta a aquestes paraules i ha obert  les portes de l’església les 24 hores del dia, oferint aixopluc i aliments a persones que no en tenen. S’hi pot anar a resar, és clar, a tenir una estona de recolliment i de silenci, a descansar una estona, com a totes les esglésies que estan obertes en hores sense culte; però també a esmorzar, berenar i sopar amb persones que no tenen mitjans ni casa i que s’hi acosten per passar una estona calents i acompanyats.  Hi ha llistes obertes per a que les persones que volen ajudar voluntàriament s’apuntin en els diversos torns que cobreixen les 24 hores del dia. Una llarga taula instal·lada en una capella lateral ens acull a tots: als que venen a les hores dels àpats a menjar, els que hi passen el dia perquè viuen al carrer, els joves o no tan joves que fan música o que demanen caritat pel carrer,  als voluntaris que s’ocupen de repartir brou calent, cafés amb llet o te,  entrepans...

Seguir llegint

“Cristianisme Segle XXI” davant la decisió del Consell Evangèlic de Madrid

“Cristianisme Segle XXI” davant la decisió del Consell Evangèlic de Madrid El Consell Evangèlic de Madrid va acordar aquest dilluns 13 de març donar de baixa una de les seves esglésies fundadores, l’Església Evangèlica Espanyola (IEE), pel seu posicionament a favor de la inclusió de les persones LGTBI (Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals). L’any passat, el sínode de l’Església Evangèlica Espanyola -òrgan màxim d’aquesta església- va posicionar-se a favor d’una pastoral inclusiva que pugui atendre qualsevol persona amb independència de la seva orientació sexual. El manifest deia així: “El missatge i la vida de Jesucrist ens inspiren a considerar l’acollida de totes les persones com una demanda de la justícia del Regne. En aquesta mateixa lògica s’inspiren els drets humans, amb els quals les esglésies protestants sempre han estat compromeses”.   Però segons el Consell Evangèlic de Madrid aquest posicionament entra en contradicció amb un dels principis de la Reforma Protestant: el de la preeminència dels preceptes bíblics. Cristianisme Segle XXI, al contrari, creu que aquesta posició no té la fonamentació bíblica que se li atribueix. Per això sempre ha mantingut una posició inequívoca al respecte i ha tingut des dels seus inicis una posició en la defensa de la persona, independentment de la seva orientació sexual i en conseqüència també a favor d’una pastoral inclusiva. Ja en el seu III Congrés...

Seguir llegint

Declaració conjunta respecte la ILP de la Renda Garantida Ciutadana

Davant la situació d’estancament que té en aquest moment la proposta de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana per la posició del Govern que estableix la incompatibilitat amb les percepcions de les rendes del Treball, particularment del treball a temps parcial, amb el dret a rebre la prestació prevista per la ILP, Cristianisme al Segle XXI considera que la incompatibilitat és de fet una penalització contra la protecció social de les unitats familiars en situació de risc i que s’han esforçat per tenir uns ingressos, per minsos que siguin; que suposa l’incompliment de l’article 24.3 de l’Estatut que estableix que totes les famílies tenen dret a rebre un mínim per sobreviure, i en conseqüència que no poden haver-hi discriminacions respecte de les persones o famílies els ingressos de les quals siguin inferiors a l’indicador de la Renda de Catalunya. Per això demanem al Govern de la Generalitat i als partits que li donen suport que retirin aquesta condició d’incompatibilitat i que a la futura llei s’estableixin els mecanismes perquè tota persona que visqui a Catalunya i compleixi els requisits previstos pugui rebre com a mínim la quantitat que estableix la llei, independentment de la seva procedència. La Comissió Permanent 20 de febrer 2017 Declaració de Càritas Declaració...

Seguir llegint