Jaume Botey, premi Joan XXIII

L’Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) han decidit atorgar el Memorial Joan XXIII del 2017 al professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Teologia i doctor en Antropologia i Filosofia Jaume Botey per la seva dedicació als moviments socials i culturals i amb especial atenció a les perifèries ciutadanes d’Amèrica Llatina i Mèxic. Nascut a Barcelona l’any 1940, sempre ha tingut una important faceta d’activista, des de la política sent regidor pel PSUC a l’Hospitalet entre el 1979 i el 1983 i participant en les creacions d’ICV i EUiA –partit del qual en va ser coordinador entre el 2000 i la seva dimissió al 2002 pel pacte que donaria peu a la coalició d’ICV-EUiA–, però també des de fora, promovent les escoles d’adults i la Casa de la Reconciliació, fundant el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i rebent el Premi d’Honor d’aquesta ciutat l’any 1999. A nivell global, la seva lluita ha estat vinculada als moviments crítics amb el procés de globalització econòmica impulsada per entitats com l’Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i, alhora, ha treballat en favor del diàleg multicultural i entre religions. De fet, forma part de la plataforma d’entitats cristianes Cristianisme al segle XXI –que defensa la religiositat en el...

Seguir llegint

Llibertat per a en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart

Comunicat conjunt de les plataformes cristianes Església Plural i Cristianisme al segle XXI

Seguir llegint

Josep Claparols i Moret

A mitjans del mes d’agost, la carcassa corporal d’En Josep Claparols es va ensorrar, víctima d’una greu malaltia que l’havia anat corcant durant els últims anys. És difícil de detallar els avatars dels seus 54 anys de servei ministerial, però és molt fàcil de posar en relleu l’eix entorn del qual va girar la seva trajectòria vital: el seu compromís absolut, fins al moll dels ossos, a favor de les persones que viuen als marges, a les perifèries, com diu al Papa Francesc. Al cap de cinc anys de l’ordenació, ja va començar a posar-lo en pràctica a Perpinyà i, al cap de cinc anys més, a París, atenent i acompanyant els emigrants i compartint amb ells treball, angoixes i esperances. Quan va tornar a Girona, l’any 1980, va ser destinat a la parròquia de santa Teresa de Blanes i, el 1983, a la de santa Maria del Poblenou de Figueres. Totes dues incloïen barriades on la majoria eren immigrants. També va ser consiliari de la JOC i de Càritas de Figueres. Va ser membre molt actiu del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per a la Solidaritat, una representant del qual, el dia de les exèquies, en va fer aquest retrat: “implicat amb la gent que viu al marge del sistema, crític i sorneguer, dolç i generós. Un guerriller del...

Seguir llegint

El moment de Catalunya

El moment de Catalunya A la majoritària petició pel Referèndum, l’Estat respon amb violència, detencions, intervenint la Generalitat i gravíssimes violacions de les garanties democràtiques, que posen de manifest la debilitat del propi Estat. En contrast, la Generalitat i les institucions catalanes, intervingudes i humiliades, han rebut un suport massiu de la població. L’ús partidista que durant tants anys el PP ha fet en benefici propi de les institucions de l’estat, se li gira finalment en contra. De manera massiva els catalans hem dit prou. Voldria reflexionar, a tan pocs dies del Referèndum, sobre dos factors que crec que condicionen el moment actual, i una tercera consideració final.     Primer, sobre el pacte de la transició. La negativa continuada al diàleg durant més de set anys i una reacció tan agressiva fa sospitar que l’objecte de conflicte va més enllà de la negativa al Referèndum. Que estem davant l’esfondrament del que fou el pacte de la transició. La transició, i la seva cristal·lització a la Constitució, fou el resultat d’un “pacte” en el qual els poders fàctics del franquisme -judicial, militar, polític, econòmic, financer, agrari, eclesiàstic, de seguretat, l’energètic, mitjans de comunicació etc- van acceptar un canvi en les formes “a fin de que todo cambie para que todo siga igual”, segons el cínic aforisme del Gatopardo. Es...

Seguir llegint

Comunicat conjunt de les plataformes cristianes respecte la crisi política i nacional

Sobre els fets del 20 de setembre, Cristianisme al Segle XXI i Església Plural, que agrupen diversos grups i persones cristianes que comparteixen una mirada oberta al món, a les societats plurals i a les persones des de l’Evangeli, volem afegir la nostra veu a la de tants altres que aquests dies viuen amb tristesa i indignació l’actuació que el govern d’Espanya i altres institucions de l’Estat estan portant a terme contra el poble català, la seva autonomia i les seves legítimes aspiracions de decidir el seu futur de manera democràtica, pacífica i cívica. Manifestem: Que l’Evangeli de Jesús ens compromet, en tant que cristians i cristianes, a participar activament en la creació de societats més justes i lliures al servei de la realització integral de la persona humana. Que tot poble té el dret inalienable a autodeterminar-se, el qual emana dels drets fonamentals de la persona humana, i que, per això mateix, ha de ser promogut, exercit i defensat per aquelles institucions que regeixen la vida col·lectiva, ja sigui a nivell mundial, estatal o local. Aquest dret està recollit i afirmat en la Doctrina Social de l’Església catòlica. Que els bisbes de Catalunya han proclamat de manera clara i reiterada que Catalunya és una nació i que, com a tal, té dret a defensar la seva cultura, llengua...

Seguir llegint

Davant la tragèdia del 17 d’agost #anemdeblau: pau,​ ​solidaritat​ ​i​ ​convivència​ ​en​ ​la​ ​diversitat

Feu clic aquí per llegir el manifest al qual, des de Cristianisme al Segle XXI, ens hem adherit per denunciar el terrorisme i cridar a l’assistència de la manifestació de...

Seguir llegint

Xirinacs, 10 anys: “Cristianisme al segle XXI a la XLIX Universitat Catalana d’Estiu

Per tretzè any consecutiu,  ”Cristianisme al segle XXI” dedicà la jornada del passat  dijous 18 d’agost, sota el títol, “Deu anys sense Lluís M. Xirinacs”,  a recordar la figura  del lluitador pacifista. L’activitat començà ales deu del matí amb el visionat del documental de Zeba Produccions, dirigit per Sergi Guix, Xirinacs a contracorrent. A les 11, Lluís Busquets i Grabulosa, autor de la biografia Xirinacs, el profetisme radical i noviolent, exposà breument els aspectes biogràfics menys coneguts de L. M. Xirinacs i, tot, seguit, s’obrí un breu debat fins a ¾ de 12. Rere el descans, a les 12, es féu un minut de silenci per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, com arreu del país,   i es procedí al visionat d’una conversa de tres quarts d’hora sobre el llegat de Xirinacs entre  Jaume Asens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i David Fernàndez, exparlamentari. Arribà l’hora de dinar sense gairebé temps per al debat anunciat. A la tarda,  a les quatre , Lluís Planas, promotor d’El Negre (un centre d’acolliment sobre la figura de l’exsenador tres vegades candidat al Nobel de la Pau a frec de Serra Cavallera, no lluny del lloc on s’oferí) i del Camí dels PPCC, profund coneixedor de l’entorn de Sant Amanç, ens explicà el pas de la Política a la Demòtica...

Seguir llegint