El botó nuclear

Kim Jong-un, president de Corea del Nord des de 2011, ha dit que té el botó nuclear sobre la taula del seu despatx i Donald Trump, president dels Estats Units de Nord Amèrica des de fa poc més d’un any, li ha respòs dient que el seu botó és més gros. És evident la voluntat d’intimidació dels dos. No són ni molt menys les úniques potències mundials que disposen d’armament nuclear, totes elles igual de perilloses; i és de témer que potser un dia a algun beneit d’aquests li doni per pitjar el maleït botonet, i tant li fa si és gros o petit, perquè provocarà una reacció en cadena que ningú podrà aturar d’efectes devastadors. Hirosima i Nagasaki ostenten el deplorable honor d’haver estat fins ara les úniques ciutats del món on s’ha viscut l’horror de la bomba atòmica, concretament el 6 i el 9 d’agost de 1945 respectivament. Entre els dos bombardejos es calcula que hi va haver 246.000 morts, dels quals només la meitat van morir els dies del bombardeig. Un 20% van morir per lesions o malalties atribuïdes a l’enverinament per la radiació. Amb posterioritat es va documentar la mort de 231 persones per leucèmia i 334 per diferents formes de càncer. La gran majoria de morts van ser civils, entre els quals hi havia...

Seguir llegint

Cristianos ante el nacionalismo e independentismo catalanes

La direcció de la revista EXODO, que es publica a Madrid, em va demanar respondre a aquestes qüestions. Donades les circumstàncies, m’ha semblat oportú fer publica la meva resposta a la pg. web de Cristianisme Segle XXI. M’agradaria que si algun lector vol fer-hi alguna consideració ho faci lliurament, i així encetar una reflexió col·lectiva sobre el tema. Affm., Jaume.     Cristianos ante el nacionalismo/independentismo catalán: Cómo se han ido moviendo los cristianos en estas últimas décadas en Catalunya con respecto al nacionalismo y la independencia. ¿Qué se puede decir desde el pensamiento cristiano, desde el criterio de solidaridad con el resto de España y, en general, desde el plano ético? ——-   La comunidad cristiana de Catalunya vive desde hace tiempo en un permanente estado de shock. Esta  nuestra “Iglesia de base” se ha caracterizado siempre por su carácter abierto, acogedor y, por fidelidad al pueblo, asumiendo en ocasiones compromisos más allá de la legalidad vigente. Los mayores recuerdan cómo, casi desde el comienzo del franquismo, la iglesia fue un pequeño reducto de libertad, baluarte de la defensa de la lengua y de la identidad conculcada. En aquel momento, la historia, como desde hace mil años, pasó por Montserrat y las instituciones que nacieron a su alrededor, entre ellas el movimiento de jóvenes del escultismo. Con el...

Seguir llegint

Ha vingut i s’ha quedat

El llenguatge litúrgic del temps d’Advent no m’ajuda gens a esbrinar ni a comprendre el missatge que deu voler presentar-me. Més aviat em desorienta i m’amoïna perquè crec que ha contribuït a secularitzar l’aparença d’aquestes festes i a esmorteir l’impacte que hauria de provocar el fet que Déu s’hagi fet carn, persona humana i no pas per fer un tomb per aquí baix durant alguns anys, sinó per quedar-s’hi i mantenir viu el crit dels desemparats. Aquest llenguatge té dues dificultats molt greus i insistents. Per una banda, les lectures dels profetes que prometen meravelles vessades a dojo de les mans de Déu. Resulta molt difícil albirar quines meravelles reals hi ha darrere les metàfores i els símbols altisonants. Cada any escoltem promeses semblants i cada anys les meravelles són més desnerides i llunyanes. I encara, potser, continuem esperant que algun dia Déu en faci alguna. Per altra banda, anar dient que Jesús ha vingut, ve i vindrà, queda molt rodó i bonic, però acaba sent un tòpic buit, que pocs saben explicar amb precisió i, encara menys, presentar com un lema engrescador i estimulant. Per què tantes anades i tornades? Les del present passen totalment desapercebudes, la del passat està molt pansida per la distància i la del futur, vés a saber… En canvi, el que m’ajuda a...

Seguir llegint

Encontres per al diàleg | Encuentros para el diálogo

[versión en castellano disponible al final] El passat 27 de novembre, promogut per “Cristianisme al Segle XXI” i pel grup “Èxode” de Madrid, al monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les, va tenir lloc una trobada entre intel·lectuals castellans i catalans, el qual, recordant la prestigiosa publicació de Joaquín Ruiz-Giménez, va prendre per títol Encontres per al diàleg. L’objectiu  no era altre que el de prendre consciència de com s’està vivint a Catalunya i  a fora  el conflictiu procés català, a partir d’una anàlisi del passat i del present, així com de les seves actuals i futures repercussions, amb el intent d’establir ponts de diàleg entre Catalunya i Espanya. Per a això, es van oferir diversos documents que permetien preparar la trobada més enllà de la simple improvisació. El grup madrileny estava compost pels senyors Evaristo Villar, Alfredo Abad, Teresa Arenillas Benjamín Forcano, Miguel Ángel de Prada, Juan José Sánchez Bernal, Manuel García Guerra, Jose Ramon Gonzalez Parada; el català, per Jaume Botey, Sefa Amell, Marta López Ballalta, Jordi Borja, Àngel Miret Serra, Lluís Busquets i Grabulosa, Carles de Ahumada, Joel Cortés, Josep Busquets, Joaquim Sampere-Carreres, Xavier Casanovas i M. Pilar Massana. La trobada va començar a les deu del matí, amb la rebuda de la superiora del monestir, que va convidar els presents a trobar-se com a...

Seguir llegint

Jaume Botey, premi Joan XXIII

L’Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) han decidit atorgar el Memorial Joan XXIII del 2017 al professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Teologia i doctor en Antropologia i Filosofia Jaume Botey per la seva dedicació als moviments socials i culturals i amb especial atenció a les perifèries ciutadanes d’Amèrica Llatina i Mèxic. Nascut a Barcelona l’any 1940, sempre ha tingut una important faceta d’activista, des de la política sent regidor pel PSUC a l’Hospitalet entre el 1979 i el 1983 i participant en les creacions d’ICV i EUiA –partit del qual en va ser coordinador entre el 2000 i la seva dimissió al 2002 pel pacte que donaria peu a la coalició d’ICV-EUiA–, però també des de fora, promovent les escoles d’adults i la Casa de la Reconciliació, fundant el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i rebent el Premi d’Honor d’aquesta ciutat l’any 1999. A nivell global, la seva lluita ha estat vinculada als moviments crítics amb el procés de globalització econòmica impulsada per entitats com l’Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i, alhora, ha treballat en favor del diàleg multicultural i entre religions. De fet, forma part de la plataforma d’entitats cristianes Cristianisme al segle XXI –que defensa la religiositat en el...

Seguir llegint

Llibertat per a en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart

Comunicat conjunt de les plataformes cristianes Església Plural i Cristianisme al segle XXI

Seguir llegint

Josep Claparols i Moret

A mitjans del mes d’agost, la carcassa corporal d’En Josep Claparols es va ensorrar, víctima d’una greu malaltia que l’havia anat corcant durant els últims anys. És difícil de detallar els avatars dels seus 54 anys de servei ministerial, però és molt fàcil de posar en relleu l’eix entorn del qual va girar la seva trajectòria vital: el seu compromís absolut, fins al moll dels ossos, a favor de les persones que viuen als marges, a les perifèries, com diu al Papa Francesc. Al cap de cinc anys de l’ordenació, ja va començar a posar-lo en pràctica a Perpinyà i, al cap de cinc anys més, a París, atenent i acompanyant els emigrants i compartint amb ells treball, angoixes i esperances. Quan va tornar a Girona, l’any 1980, va ser destinat a la parròquia de santa Teresa de Blanes i, el 1983, a la de santa Maria del Poblenou de Figueres. Totes dues incloïen barriades on la majoria eren immigrants. També va ser consiliari de la JOC i de Càritas de Figueres. Va ser membre molt actiu del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per a la Solidaritat, una representant del qual, el dia de les exèquies, en va fer aquest retrat: “implicat amb la gent que viu al marge del sistema, crític i sorneguer, dolç i generós. Un guerriller del...

Seguir llegint