21 d’agost: CSXXI a la Universitat Catalana d’Estiu 2018

El proper 21 d’agost, Cristianisme al Segle XXI intervindrà a la Universitat Catalana d’Estiu amb una sèrie de xerrades sota el títol “1968: l’any que ho canvià tot”, seguides dels perttinents col·loquis i que duraran tota la jornada. Feu clic aquí per descarregar el programa complet amb horaris i noms dels...

Seguir llegint

Manifest en solidaritat amb els migrants i refugiats

Justícia i Pau va organitzar, juntament amb altres entitats religioses o espirituals, una celebració interreligiosa i interconviccional en solidaritat amb les persones que cerquen refugi a Europa, obligades per la guerra inacabable de Síria i països limítrofs, i també amb els immigrants que cerquen treball, habitatge i un millor benestar a Europa. Va ser un acte per agrair i solidaritzar-se amb les persones que intenten salvar vides, per anunciar les causes del rebuig que reben les persones que cerquen refugi i per presentar propostes concretes d’acolliment. L’acte es va fer el 18 de juny a les 19h als Escolapis de Sant Antoni (ronda de Sant Pau 72-80, Barcelona). Es va  comptar amb el testimoni de persones refugiades i voluntaris/ries intercalant amb moments musicals oferts per la Coral AUDIR i per l’Escola de Música dels Jesuïtes de Casp i també es va llegar el manifest que es troba a continuació. Les entitats organitzadores varen ser: Germanetes de l’Assumpció, Justícia i Pau, AUDIR (Associació Unesco de Diàleg Interreligiós), Comunitats Budistes-tradició Mahayana, Església Evangèlica de C/Nació de Barcelona, Associació de famílies pakistaneses de l’Hospitalet, Església ortodoxa Siro-Antioquena, Comunitat Bahà’í, Associació Brahama Kumaris, Federació de Famílies per a la pau i unificació mundial. MANIFEST en SOLIDARITAT amb les persones que MIGREN i les que cerquen REFUGI Al llarg de la història, sempre s’han...

Seguir llegint

Som postseculars, posem-nos a la feina!

Els que érem joves quan Joan XXIII va convocar  el Concili encara estem desconcertats per l’absència de Déu en la societat actual. Vàrem rebre amb entusiasme l’anunci d’una església ‘posada al dia’ i estàvem disposats a viure-la en comunitats renovades; però la postmodernitat o ves a saber què ens va fer una mala passada. Sense els rituals de sempre, la religió ha esdevingut invisible. Per a molts nens, joves i adults, parlar de Déu té menys significat que parlar de vampirs, de bruixots o de robots, dels quals tenen referents en pel·lícules i novel·les; però ningú els parla de Déu, que s’associa a una altra vida, a pecats, a sacrificis…temes  que han deixat de preocupar. La professora Margarita Mauri, en la sessió d’Espai Obert del mes d’abril dedicada a Laïcitat i laïcisme en les societats postseculars,  ens va presentar una nova perspectiva, la d’una societat que ja no és secular (ni laïca i el laïcisa) , és ‘postsecular. Després d’un parell de segles de discurs cientifista que posava la creença religiosa en l’àmbit de la irracionalitat, ben separada de la ciència experimental ‘racional’, ara es va veient que les religions formen  part de la historia de la cultura, que han fet aportacions valuoses al pensament racional. En la societat postsecular la religió no es contraposa a la raó sinó...

Seguir llegint

Carta de “Cristianisme al S.XXI” a nuestros compañeros de “Redes Cristianas”: «España ante el espejo»

    La crisis catalana ha puesto al descubierto algunas realidades que nos parecían caducas e incluso desaparecidas en la España actual. La más relevante por ser la de más difícil transformación: la estructura sociológica que hizo posible, entre otros factores, que el franquismo perdurara durante cuatro décadas, subsiste aún en una parte significativa de la población española. Se trata de aquellas personas que, a pesar de la existencia de una corrupción que infecta hasta sus raíces al PP, de sus decididas políticas contra las clases más humildes y de su apoyo incondicional a los poderes económicos, le siguen dando soporte en las urnas, convencida de que sólo el PP vela por unos valores tradicionales sin los cuales no tendría sentido el concepto que para ellos tiene España: el predominio cultural y lingüístico de Castilla sobre el resto de territorios, la incomprensión, cuanto no la hostilidad, hacia las personas de culturas y religiones distintas, el miedo y el desprecio hacia lo extranjero, un cierto complejo de superioridad moral y la confusión entre estado e iglesia (¡cuatro ministros cantando “Soy el novio de la muerte”, entre ellos el de Educación y Cultura, ante el Cristo de la Buena Muerte!).    La crisis ha hecho emerger con fuerza algunos interrogantes como, por ejemplo, el de si los valores democráticos se encuentran plenamente...

Seguir llegint

Ètica i praxi financera

Aquests dies he llegit la crònica d’unes jornades convocades per la Fundació Joan Maragall, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau. El tema era el que he posar aquí com a títol: “Ètica i praxi financera”. S’hi transcrivia una afirmació de la doctora Dolors Oller: “La fe cristiana, si es viu coherentment, té una projecció pública i social”. No sé si l’autora m’ho permetria, però, per fer el meu comentari, canvio els dos últims adjectius: … té un projecció política i econòmica. Amb el canvi crec que expressa amb més claredat no solament un criteri de conducta, sinó la formulació d’una escandalosa paradoxa del nostre cristianisme. Tot i que és un principi tan clar i indiscutible, percebo molt poques empremtes de l’Evangeli de Jesús en la política i en la praxi financera actual; més aviat al contrari, detecto que tant l’una com l’altra van al seu aire, sense cap punt de contacte amb les línies mestres que Ell va marcar. I això malgrat que molts agents d’aquestes dinàmiques no fan pas escarafall a l’hora de reconèixer-se cristians. Un altre ponent, el senyor Jordi Ibáñez, director de la Fundació Fiare, va parlar de democratitzar les empreses, maximitzar el benefici col·lectiu i engegar una dinàmica encaminada a la “transformació social i no a l’ànim de lucre” i hi afegia  que “la...

Seguir llegint

La situación política en España y los efectos en la iglesia

INTRODUCCIÓN Solo pretendo realizar un breve resumen de la situación actual de la política española porque creo que es preciso definir varios puntos que son los ejes del conflicto actual; sin prestar atención a cada uno de ellos, no es posible entender la base del conflicto ni, lo que es más trascendente, cuál puede ser la evolución futura de la situación. Expondré de modo resumido diez puntos, ordenados según su irrupción histórica: La integración de Cataluña en España ha sufrido a lo largo de los últimos 300 años desencuentros recurrentes, cuya raíz histórica está muy bien descrita en un documento realizado por Jaume Botey titulado “Momento actual del proceso den Catalunya” publicado en Iglesia Viva Nº 263, julio-septiembre 2015 <http://iviva.org/ revistas/263/263-33-ADEBATE.pdf>. Del mismo autor cf. también: “Cristianos ante el nacionalismo / independen-tismo catalán” en Éxodo, num 141 (2017) <http://www.exodo.org/ cristianos-ante-el-nacionalismoindependentismo-catalan/>. También El procés nacional català (Barcelona: Cristianisme al segle XXI, 2015). Uno de los elementos que pretendían pacificar esta situación fue el Pacto Constitucional de 1978, en el que inicialmente hubo un intento de descentralización del Estado, creando las “autonomías”, aunque el cambio se realizó sin dar una solución completa a las aspiraciones de Cataluña, al no recogerse en el Estatut de 1979 sus peculiaridades propias, como su identidad histórica, una lengua distinta y una idiosincrasia diferenciada del resto...

Seguir llegint

Humans, transhumans i posthumans

Les NBIC (Nanotecnologia-Biotecnologia-Infotecnologia-Cognotecnologia) juntament amb les TICs (Tecnologies de la Informació i Comunicació), la robòtica i la intel·ligència  artificial conformen les tecnologies dites exponencials amb les quals es treballa avui en molts laboratoris d’investigació.  En el món angloamericà (Oxford, Stanford, Sillicon Valley…) s’ha desenvolupat, de vint anys ençà, un moviment científic, el transhumansime. Alguns en situen l’origen l’any 1957, quan el biòleg Julius Huxley, germà d’Aldous, proposà el terme a New Bottles for New Wine; es referia a la possibilitat de millora de l’ésser humà, mitjançant la ciència i la tecnologia,  tant des del punt de vista genètic com des de la perspectiva social i ambiental. Avui ja s’empren tècniques sorgides de l’enginyeria genètica (selecció d’embrions, transferències citoplàsmiques, fecundació in vitro), el dòping (químic, físic o genètic), els transplantaments i la medicina regenerativa, la nanomedicina, la neurotecnologia  que inclou implants neuronals al cervell o interfases cervell/or-dinador o dispositius portables (cyberware)… Segons la World Transhumanist Association podem entendre el transhumanisme com una manera de pensar el futur a partir de la premissa  que l’espècie humana, en la seva forma actual, encara no ha arribat al final del desenvolupament; seríem en una etapa molt preliminar, de transició, fins a passar  del transhumà al posthumà. Jan Huston defineix el posthumà com a VAS (Vida Artificial Sensitiva), màquines intel·ligents, autònomes, autoconscients i capaces...

Seguir llegint