La dignitat humana i noves armes autònomes

Tica Font

Seguir llegint

Missaires i/o samaritans

El drama provocat per l’impacte de la Covid-19 en la humanitat presenta molt variades conseqüències i panorames. Alguns dramàticament durs i concrets, com la malaltia i la mort o les greus conseqüències socioeconòmiques, i altres més oberts a les reflexions de llarg abast. Algunes d’aquestes reflexions afecten l’experiència cristiana i es presten a consideracions interessants. Durant els diferents confinaments, molts cristians s’han vist impedits de poder assistir als serveis religiosos, la celebració eucarística en el cas de moltes esglésies cristianes. Per a moltíssims catòlics la Missa és el centre absolut de la seva fe i el fet de no poder-hi assistir de forma general no s’havia presentat mai en la seva vida. Una primera sensació sorprenent ha estat que, sense anar a Missa, també es podia ser un pietós creient i que –si em permeteu que ho engegui pel broc gros– “ no passava res”. O més ben dit, “passava molt”, perquè ens forçava a capbussar-nos en les entranyes de la fe i la conducta. Correlativament amb aquesta experiència es generava una reflexió molt interessant: quin era el centre de la Fe sense Missa?  Els Evangelis parlen poc de “la Missa”. Només una vegada poc abans de la mort de Jesús. En canvi parlen a desdir de com cal orientar la vida concreta de cadascú en funció d’una actitud...

Seguir llegint

Missatge de Nadal

L’EMMANUEL I LA LLUM QUE RESPLENDEIX EN LA FOSCA   La celebració de la Paraula de l’Eucaristia de Nadal comença amb els primers versets del capítol 9 del profeta Isaïes «El poble que caminava en la fosca/ ha vist una gran llum;/ una llum ha resplendit/ per als qui vivien al país tenebrós» (Is 9,1). L’Evangelista Mateu, com a bon jueu coneixedor de la Torà i els Profetes, serà el primer a aplicar el text d’Isaïes a Jesús. Per a ell, jueu convertit, Jesús és la llum del món. Copia Isaïes, amb referència als territoris tenebrosos, on la llum s’imposarà a la fosca. Escriu: «Terra de Zabuló i de Neftalí,/ camí del mar, l’altra banda del Jordà,/ Galilea dels pagans:  el poble que vivia en la fosca/ ha vist una gran llum…» (Mt 4,15-16). En d’altres paraules: aquests territoris de fosca sobre els quals la llum resplendirà són les terres de les antigues tribus, això és, bona part de les contrades del regne d’Israel. I per què eren el país tenebrós?  Els assiris pressionaven Palestina de manera que els reis d’Israel, Síria i Tir volien establir una coalició bèl·lica per plantar-los cara, a la qual també exigien que hi entrés el regne de Judà. Tanmateix,  el jove rei Acaz de Judà s’hi negà. Per forçar-lo a entrar-hi, en la...

Seguir llegint

Josep Maria Gasch i Riudor, in memoriam

El passat 28 d’octubre, a l’edat de 80 anys, va passar a la casa del Pare en Josep Maria Gasch i Riudor, advocat i soci fundador de Col·lectiu Ronda. En homenatge a qui va ser amic i president de l’associació «Crisitiansme al Selge XXI», exemple de creença i de dedicació professional, volem compartir amb vosaltres les paraules de Txé Gasch, fill d’en Josep Maria i de l’Angelina Hurios Calcerrada, la seva muller, amb el nostre més sentit condol. » Avui 28 d’octubre ha mort el pare, amb 80 anys. Ha tingut una vida crec que plena de la felicitat que dona viure d’acord amb els teus ideals, els teus principis, i fins i tot, tastant allò que et fa gaudir sense pràcticament esforç. »Sí, el meu pare és una persona amb sort. Va néixer l’any 1940, quan ja havia acabat la guerra, i no li devia faltar mai un plat a taula. De fet, va néixer un 23 de febrer d’un any d’aquests que de petits en dèiem bisiesto i ara en diem de traspàs; vaja, el què era també un any olímpic fins que ha arribat la COVID-19. Així doncs, només néixer ja es va trobar amb un dia extra. »No puc escriure sobre una part de la seva vida que potser ara descobrirem, perquè estava escrivint una mena de diari,...

Seguir llegint

Semper reformanda…

El proper 31 d’octubre les esglésies protestants celebraran el Dia de la Reforma, una commemoració que no pretén en absolut ser la festivitat d’un cisma, sinó el profund convenciment que la Paraula de Déu arriba sempre i en tot moment per transformar la vida dels éssers humans. Més enllà de les cinc soles, pilars on s’han anat construint les esglésies de la reforma, si hi ha un lema fonamental en el protestantisme, seria aquell de Ecclesia semper reformanda est; el lema, popularitzat per Karl Barth, ha servit moltes vegades per a justificar la diversitat del món protestant, que ja va néixer amb quatre caps diferents, cinc si hi afegim l’església anglicana i molts més si tenim presents reformes anteriors, com la de l’església valdense, i que, amb la corredoria del temps, s’ha anat diversificant en un entroncat de branques que, per a qui el mira des de fora, sembla complicat d’entendre. Aquest esperit del semper reformanda ha mogut durant segles avivaments eclesials, que volien inspirar de nou les comunitats que, amb el pas del temps, s’anaven anquilosant i convertint l’evangeli en rutina institucionalitzada; però crec que el lema té una profunditat més gran i important que la mera renovació externa, de formes o interessos, una profunditat que ha d’esdevenir repte per a totes i tots els seguidors del Crist...

Seguir llegint

Teresa Codina, guardonada amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

Les Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya es van crear el 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.. Aquest any, la Medalla d’Or s’ha atorgat a Maria Teresa Codina i Mir, que és sòcia de Cristianisme al segle XXI. Amb aquesta concessió, la Generalitat de Catalunya honora una persona referent en el món de l’ensenyament a Catalunya.    Estimada Maria Teresa, et felicitem ben de cor per aquest reconeixement tan merescut. Has estat present i activa en tots els fronts innovadors i has rebutjat amb valentia les claudicacions que sovint impedeixen els canvis necessaris.  Celebrem aquest reconeixement, n’estem molt contents. Gràcies pel teu mestratge!   Entrevista a VilaWeb: ‘”la clau és pell fina i sentit comú” Maria Teresa Codina i Mir va néixer a Barcelona el 6 de març de 1927. Va obtenir el títol de mestra (1951) i la llicenciatura de Filosofia i Lletres en l’especialitat de Filologia Clàssica (1952). Posteriorment va fer una estada a França, on va rebre una intensa formació pedagògica al Centre d’Études Pédagogiques dirigit per Pierre Faure, a més d’altres cursos a la Sorbonne. De retorn a Catalunya, després d’iniciar i abandonar els estudis de Pedagogia a la Universitat de Barcelona per trobar-los excessivament teòrics i...

Seguir llegint

Eixordador silenci

Parteixo d’aquesta definició tan exacta del concepte silenci: No expressió del pensament  a algú en paraules o per escrit. Significativament ens trobem davant d’un concepte que es defineix per la via negativa —no acció— i que, tanmateix, en la realitat comporta i ha comportat un trasbalsament davant de fets positius —accions— d’una enorme transcendència; i, a més, en una infinitat de tipologies i circumstàncies i amb una riquíssima i sovint contradictòria gamma de resultats. Uns resultats en els quals l’acció i també la inacció han pogut suposar avenços transcendentals en el camí de realització i dignificació de la humanitat; i tot el contrari. Intentaré explicar-me. En l’obra de Shakespeare Molt soroll per a no res, quan un jove noble rep la conformitat del pare de la seva estimada a la seva relació, en quedar bloquejat de resposta per la gran joia,  a la fi se’n surt dient —cito de memòria llunyana—: “Disculpeu que no sàpiga  què respondre-us; però compreneu que el silenci moltes vegades és l’herald dels sentiments més nobles”. Una inacció d’aquesta manera es converteix en una sí acció denotadora explícita. En un context totalment diferent, el silenci d’una home anònim —conec nom i cognoms—, que era secretari de l’ajuntament d’un poble perdut a la serralada de Jaén, en arribar les forces nacionals l’any 1939, amb l’ensurt, li...

Seguir llegint