Una Pasqua només interior

És una obvietat teològica i pastoral que la Fe és una experiència interior, és a dir, que es viu  mentalment en l’àmbit intern. Però enguany aquesta obvietat agafa, pel confinament, una expressió obligada i un xic dramàtica. Efectivament la Fe normalment es desplega en expressions rituals, relacionals i comunitàries. Aquesta vegada, d’una forma general, la Pasqua quedarà reduïda a una festa interior, gairebé exclusivament personal. La Setmana Santa serà exteriorment una setmana “plana” com mai. Ni esglésies obertes, ni celebracions, ni palmons,  ni festes… només els gestos admirables i fins i tot heroics de sanitaris i serveis essencials d’atenció i abastiment. Tindrem els “sagraments” (signes sensibles d’una presència edificant i esperançada) als hospitals, residències, supermercats, vehicles públics que funcionen… tots seran sagraments d’un servei “essencial” que es fa lluny de la litúrgia, però que serà l’autèntica litúrgia pasqual d’enguany. La Pasqua comença en un vell itinerari concret cap a l’alliberament. D’aquell alliberament n’anem revifant la memòria, jueus i cristians, i ho fem de formes molt diverses. Habitualment pensem en sagraments litúrgics i rituals, però aquesta Pasqua potser ens pot ajudar a pensar en sagraments purament samaritans, fets fora de les sinagogues i temples, al mig dels camins i entorn dels llits on moren, però també es curen (es curen molts més que no pas moren), coneguts i desconeguts, en...

Seguir llegint

Consciència davant del coronavirus

Lluís Busquets

Seguir llegint

Diumenge sense culte

Reflexió i pregària de Marta López en relació a la situació de confinament per l’emergència del coronavirus

Seguir llegint

Manifest #AlcemLaVeu

Manifest per la igualtat i la no discriminació de les dones a l’Església

Seguir llegint

Comunicat davant la sentència del Tribunal Suprem

Davant la sentència del Tribunal Suprem L’Associació Cristianisme al Segle XXI expressa el seu rebuig absolut a una sentencia que criminalitza uns fets on s’expressava de forma totalment pacífica i no violenta el desig de les persones de poder exercir els seus drets. Considerem que la condemna d’unes persones, que no van fer altra cosa que complir el mandat democràtic pel qual van resultar escollides, així com dels líders socials que els van secundar, es injusta i reflecteix el fracàs absolut de la política portada a terme pels responsables de la majoria de partits d’àmbit estatal. L’aplicació de les penes màximes, sense cap diferència ni matisació jurídica, a més de ser clarament desproporcionada, indica fins a quin punt el T.S. ha volgut interpretar erròniament la llei amb la màxima duresa, com a càstig i venjança contra tot el moviment independentista. Demanem a la classe política la immediata obertura d’un diàleg constructiu que faciliti, en primer lloc, el retorn a casa seva de les persones injustament condemnades i, en segon lloc, l’establiment d’una taula de negociació on es considerin les legítimes aspiracions del poble català.   Barcelona, 15 d’octubre de 2019 La Junta Directiva de Cristianisme al Segle XXI    ...

Seguir llegint

“Judici”

Quan tot el país es fa ressò d’una forma o altra d’una sentència resultat d’un judici molt important, no podem posar-nos de perfil. I a banda de la valoració tècnica i política que mereix, des del punt de vista cristià tenim interessants consideracions a fer. EL CAS DE JESÚS En la celebració eucarística , al centre de la pregària i després de proclamar les paraules de Jesús en la Cena pasqual diem : “anunciem la vostra mort…”, és a dir, ens fem ressò del resultat tràgic d’una sentència aberrant: l’assassinat de Jesús. Aquesta sentència fou el resultat de la confabulació del poder eclesiàstic jueu (el sanedrí, Mt. 26,59) i el poder romà (Pilat, el governador ocupant, Mt, 27,11). Aquesta confabulació contemplà l’aportació de falsos testimonis acusant a Jesús de sublevar el poble (Lc. 23,2) i de voler destruir violentament el Temple (Mt.26,61). Finalment s’argumentà que hi havia una llei, i segons aquesta llei, Jesús havia de morir (Jo, 19,7). Els cristians, doncs, a propòsit de judicis discutibles i lleis dubtoses, vivim d’una historia fundacional.   JUSTÍCIA , LLEI I PODER Les lleis són unes regles de joc amb què els humans ens dotem per a evitar el caos en les relacions socials.  L’espècie humana no encerta a conviure sense una certa contenció forçada de les nostres pulsions, singularment les...

Seguir llegint

Glossa del Bisbe Xavier Novell en resposta a l’article del secretari general de la CEE

El passat 6 d’abril, Luis J. Argüello García, bisbe auxiliar de Valladolid i secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, va publicar un article a la revista Ecclesia titulat “Ante las próximas elecciones”. Un dels punts que ha aixecat més polèmica ha estat el posicionament sobre el conflicte català, en el qual afirma que el dret a l’autodeterminació no és legítim. Los españoles estamos llamados a las urnas para participar, en pocas semanas, en elecciones generales, autonómicas, municipales y europeas. […] En sus 40 años de vigencia, la Constitución ha mostrado ser un instrumento válido para la convivencia entre los españoles. El respeto a las normas de convivencia política que en ella se establecen sigue siendo el cauce adecuado para abordar los diversos problemas y desafíos que se nos presentan como sociedad. Incluso quienes propongan modificarla han de respetar el procedimiento legal establecido en ella. […] Los graves problemas surgidos en la organización territorial del Estado piden a los católicos y a todos los ciudadanos favorecer una «cultura del encuentro». Esta cultura se sostiene en un diálogo que tenga en cuenta el bien que ha supuesto nuestra convivencia de siglos y se desarrolle dentro del cauce de la ley y de las instituciones comúnmente aceptadas, en el horizonte de los desafíos globales que afectan a las nacionalidades y regiones de España....

Seguir llegint