Hilari – Pilar Rahola (La Vanguardia)

Des de «Cristianisme al Segle XXI» volem recordar tres sacerdots traspassats recentment, el bisbe Pere Casaldàliga, Mossèn Manel Pousa («El pare Manel») i el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat, a través d’un article de Pilar Rahola, aparegut a La Vanguardai el passat dia 4-X-20. Es dona el cas que  Pilar Rahola participà en el nostre darrer Congrés i que el P. Raguer ho va fer en el nostre passat cicle d’«Espai Obert», amb una ponència titulada Tres catalans de la tercera Espanya: Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, Manuel Carrasco i Formiguera i Domènec Batet. Tres figures que no es poden arrenglerar ni en l’Espanya dita roja ni en l’altra dita blanca durant conflicte civil. Com deia el P. Hilari Raguer, «a Catalunya hi havia més persones que enlloc que no se sentien identificades  i amb una ni amb l’altra, que no hi cabien i que fins i tot eren perseguides a mort a totes dues zones». Així ho va dir en la ponència del passat 23-V-2019, recollida en el volum que,  amb la participació d’altres experts com  N. Garolera, J. Aymar, R. Corts, Bernabé Dalmau i P. Codina, recull tot el cicle sota el títol Església Catalana i reconstrucció nacional (2020), que teniu disponibles a la nostra Associació i a Amazon. Que serveixi d’homenatge.   HILARI,  per Pilar...

Seguir llegint

L’Alta Magistratura

El dilluns 7 de setembre va tenir lloc l’obertura de l’any judicial en presència del rei. L’acte tingué lloc a la mateixa sala  on es van jutjar els líders  independentistes catalans i, vulgues o no,  l’afer planava en l’aire. I més ara, quan s’han demanat indults i s’ha parlat d’amnistia.  M’he cansat d’escriure en papers i de proclamar en les presentacions del meu llibre El Judici que la sentència del senyor Manuel Marchena contra els líders del procés va ser defensiva (va escriure-hi llargs antecedents  per blindar-se davant d’Europa i semblava preocupar-lo més  justificar que no hi havia hagut rebel·lió que  demostrar la sedició), creativa (muntà la sedició gràcies als atestats de Baena i César López), oblidadissa (per exemple, dels ferits o dels pàtrols devastats, no en diu res), covarda (no volgué acarar Pérez de los Cobos amb Ferran López, el segon dels Mossos, com li proposà la defensa), errònia (posà C. Forcadell i D. Bassa en llocs on mai no havien estat), epidèrmica i cruel, perquè diu que la independència  era «una quimera que mai no va fer perillar l’ordre públic» (aleshores, per què els anys de pena? per revenja?). Els qualificatius pitjors són els que consideren Marchena  epidèrmic i covard.  Epidèrmic perquè acabà el judici sense haver volgut esbrinar qui havia donat l’ordre a les FCSE de...

Seguir llegint

Butlletí de l’Hospital de Santa Anna

Feu clic aquí per llegir el darrer butlletí de l’Hospital de Campanya Santa Anna de...

Seguir llegint

On és el Cel del pare Manel? (Diari Ara)

Ara que te n’has anat darrere del Carles Flavià i el Pepe Rubianes no sé on, no oblido quin és el teu Cel: fer una copa als barris nord de Barcelona, els que, amb el Raval, tot Ciutat Vella i Montjuïc, eren casa teva, el braç de la creu totalment desigual a l’altre que va de Pedralbes a Diagonal Mar d’aquesta Barcelona que crucifica “els que no tenen”. I amb tot, a l’altre braç, hi tenies molts amics i amigues. Gent que t’ajudava, gent que t’estimava. Els que no t’estimaven eren els del poder jeràrquic. Manel, ja no estem als anys en què els capellans i les monges circulaven anònimament. Ara cal anar amb ortodòxia i distinció! Però a tu l’únic que et distingia era el somriure murri, despenjat, i anar de bracet dels més tirats, dels del barri, els de la presó. I si era una noia, millor. Eres un capellà d’un altre temps. Ja no encaixaves. Se’ns acaba una època, amb tu i amb el Pere Casaldàliga. L’època dels que, des de la mirada profunda de la fe, us heu emmerdat en el fang del món, dels desposseïts, dels abandonats. I el Pere des de la denúncia valenta. … Feu clic aquí per llegir l’article complet al web del Diari...

Seguir llegint

Temps de la Creació. Un Jubileu per la Terra (Justícia i Pau)

Cada any durant el Temps de la Creació, de l’1 de setembre al 4 d’octubre, els cristians de totes les confessions s’uneixen per pregar al Creador i actuen plegats per tenir cura i protegir la creació. Enguany, el lema del Temps de la Creació “Jubileu per la Terra“, ens porta a reflexionar sobre el sentit profund del Sabbath, del descans sagrat, aprofitant l’experiència mundial que hem tingut a causa de l’aturada a què ens ha obligat la pandèmia mundial de la COVID-19. Us convidem a llegir aquest text que mira d’adaptar el sentit jueu del Sabbath al món d’avui i que ens col·loca al punt de mira la conversió ecològica interior i exterior:   Fugida cap endavant Fugim cap endavant. Aquesta és la nostra tendència. Reconeguem-ho, siguem cristians o no, siguem ecologistes o no, siguem dels que parlen d’slow life o dels que no. Fugir cap endavant, com més de pressa millor, fins com més lluny millor. Sense badar, sense preguntar-nos on anem. Fugim. Volem més. Tots volem més. Alguns volen més roba, d’altres més diners, d’altres més likes, d’altres més eficiència en les hores de feina, en l’energia elèctrica o en la publicitat d’una o altra causa, sigui la que sigui. Sempre més. I, efectivament, prenem més. Perquè ens podem permetre satisfer els nostres capricis amb més facilitat que mai. I perquè la...

Seguir llegint

Un tast de ‘Mirall Ustori’ (El Punt Avui)

Aprenentatge periodístic a Olot i censura Un mirall ustori és un espill circular còncau que concentra els raigs de sol en el seu focus i és capaç de reflectir-los amb algun propòsit. L’autor fa convergir, en sis anys del seu dietari (1981-1987), les pròpies vivències d’aquells temps estantissos per a Catalunya (s’apuntalava l’autonomia malgrat el 23-F i la LOHPA) i la seva consolidació professional en els camps de l’ensenyament, l’edició i el periodisme. Lluís Busquets i Grabulosa se serveix de retrospeccions memorialístiques en tres  scenaris tan diferents com Olot, Roma i Barcelona.  Feu clic aquí per llegir-ne el tast publicat per El Punt...

Seguir llegint

«M’EXPLICO, DE LA INVESTIDURA A L’EXILI»

M’he llegit d’una tacada, amb un parell o tres de sessions llargues, les 677 pàgines del llibre Carles Puigdemont M’explico, posat sobre el paper per Xevi Xirgo. Bona feina del periodista i d’Isabel Martí, l’editora, si hem de fer cas al pròleg. El llibre va des de l’endemà de Reis del 2016, quan la CUP no volia investir Artur Mas President de la Generalitat, fins al 21-XII-2017, amb la victòria de Junts x Cat, contra les enquestes que feien guanyadora ERC, en les eleccions inventades per Rajoy sota el 155, i la celebració des de l’exili de Brussel·les. Vagi per davant que aquest era un llibre necessari. Les ratllades d’autocensura del llibre, justificades en un dels pròlegs per no comprometre ningú, més aviat semblen retractacions d’ultimíssima hora per no embolicar més la troca… Però, també hi ha qui ho considera un gran encert… Entenem-nos. Xirgo ha tingut el privilegi que ja hauríem volgut molts periodistes: seguir Puigdemont com una paparra durant aquests anys. I, després, entre tot dos, el president i ell, s’han posat mans a l’obra a partir de dues perspectives: primera, construir un relat ex eventu  a partir de la finta d’un dietari; és a dir ―i és ben lícit: també ho fan els Evangelis―, hi ha consideracions i judicis de fet i, sobretot de valor, construïts...

Seguir llegint