Revista l’Agulla – núm. 119

L’AGULLA és una revista “promoguda per cristians amb ganes de viure la fe d’una manera oberta i progressista i políticament i socialment d’esquerres.” Volem convidar-vos a seguir-la  a la seva pàgina web, que també trobareu a la llista de pàgines D’interès de la columna dreta.  Feu clic aquí per llegir el número més recent.   ÍNDEX Quaresma i Pasqua, més vives que mai! Un decàleg a tall de vacuna. Josep M. Fisa La inusitada efervescencia. Antonio Gómez Els vulnerables al centre. M. Antònia Bogònez De sotanes i pistoles: els capellans trabucaires. JaumeMoya  El Petit Príncep i Greta Thunberg. Salva Clarós A vueltas de nuevo con la paciencia (II). Fernando Rivas  Quan cuinar és un acte d’acollida. Mercè Solé Alcem la veu! M. Antònia Bogònez Reflexions d’una jove, no tan jove. Maria Guarch Amb parlem amb… En Pere i en Vadó, empresaris. Mercè Solé  Rafael Sánchez Ferlosio. Salva Clarós. Amazònia: un Sínode desaprofitat. Josep Lligadas Bona memòria! Ignasi Forcano. Un llegat més d’en Jaume Botey. Nom de dona: Mary Ward. Roser Solé. Mirar el futur: Que feliç era mare, que feliç era jo. Salva ClarósL’impacte d’Oikocredit. Domènec Creus De franc? Ignasi Forcano  En homenatge a Ernesto Cardenal Abba, Al·là, Brahma a Giasnogor. Sergi Bernabeu L’enreixat: Josep Lligadas A peu: Santa Maria del Catllar. Jaume Roig  Per airejar el cervell: Músiques i lectures...

Seguir llegint

La Pasqua com a categoria (divagacions en confinament)

Ramon M. Nogués

Seguir llegint

Diumenge sense culte

Reflexió i pregària de Marta López en relació a la situació de confinament per l’emergència del coronavirus

Seguir llegint

El llegat de Pancho Botey a la mexicana Missió de Chinillal (Catalunya Religió)

Publicat a Catalunya Religió el 14-X-2019. Podeu accedir a l’article original aquí   (Àngels Doñate -Escola Pia) A tres hores i escaig de la Ciutat de Mèxic, per carretera, s’alça la Sierra Gorda a l’estat de Querétaro. Venint d’una de les urbs més massificades i contradictòries del món, topar-se amb aquella cadena de gegants muntanyencs desconcerta. Quan t’hi endinses i et veus rodejat pels seus arbres frondosos i forts, aquell desconcert es transforma en una pau que ho va tenyint tot. El soroll de cotxes i màquines canvia pel del vent i dels ocells, el gris pel verd i el marró. Desapareixen els pals i fils de la llum i, sense ordre ni cap anunci, es descobreixen petits grups dispersos de cases, els ranchitos. Quan després de més d’una hora conduint per camins de terra (amb prou feines pistes de revolts robades al bosc i als penya- segats), s’arriba a la Missió de Chinillal, et sembla haver fet un viatge en el temps i no sols en l’espai. Casetes de planta baixa a mig construir permanentment, sense senyal de telefonia, cartells oxidats que anuncien productes passats de moda, tot just un parell de camionetes… Si això és així en ple segle XXI, en un Mèxic amb autopistes, televisió per cable i wifi, com devia ser a l’inici de la...

Seguir llegint

Entrevista a Lluís Busquets

Recentment ens hem fet ressò de la nova publicació del nostre membre Lluís Busquets, que porta per títol “El Judici. Els líders indpendentistes a la banqueta.” Novament amb aquest motiu, ens volem fer ressò de l’entrevista que ha publicat la llibreria Cazabaret, on aquesta novetat és el principal tema de conversa: -Amic Lluís, ens pots explicar el  per què sents la necessitat–perquè crec que és això, una mena de necessitat—d’escriure aquest llibre? —Sempre m’he trobat amb deute amb els nostres líders. Amb encerts i errors, han fet més sacrificis que ningú. Era dedicar-los un temps com a ciutadà emprenyat per la repressió que rep fa temps Catalunya. Alguns dies calia molta força de voluntat per seguir el judici fil per randa.  -S´ha escrit molt del judici i al voltant del mateix…què trobarem en aquest llibre diferent i diferencial…quins buits ve a omplir? —Començo per ordenar una cronologia. Hem viscut tan acceleradament que no ens adonem de  què hem viscut. Després presento l’escenari, el tribunal (qui són els acusadors i els defensors) i dades que em semblen clau. I després segueixo les vicissituds del judici dia a dia, respectant la litúrgia judicial: Qüestions prèvies,  Declaracions dels acusats, Proves testificals (del 27-II al 23-III) Proves testificals de càrrec i de descàrrec, Proves documentals, Informes finals i Última paraula.  El  pots llegir a...

Seguir llegint

Els Dos Papes (The Two Popes)

Los dos papas (The two Popes), de Fernando Meirelles, és una pel·lícula esplèndida sobre les relacions Ratzinger-Bergoglio; un film tendre, dur, emotiu, real, un tros de vida de l’Església. De Ratzinger en fa Anthony Hopkins i de Bergoglio, Jonathan Pryce. El guió és d’Anthony Mc Carten. El film comença amb una trucada del Papa Francesc a Alitalia per adquirir un bitllet d’avió per anar a Lampedusa (on va fer pujar els colors a la cara dels mandataris europeus exclamant “Vergogna!”) i vist que no se’n surt per la xarxa, demana ajut a un guàrdia suís. Ell, que representarà el progrés davant de Ratzinger en el film, s’adonarà que està ben fora de les TICs actuals, perquè el guàrdia li fa la comanda mitjançant el seu mòbil, per bé que li demana: “Ja el deixaran anar a Lampedusa tot sol?” Francesc li respon: “I tant! Sóc el papa!” Enllà d’aquest marc (que acaba quan l’espectador s’adona que no li van deixar anar tot sol a Lampedusa ni a cap dels llocs que ha visitat viatjant per tot el planeta) i del que suposa, al final, els dos papes davant d’un televisor per veure la final del mundial de futbol del 2014 (on, per primera vegada, Ratzinger s’emociona), el film segueix un ordre lineal des de la mort de Joan Pau...

Seguir llegint

Felicitació de Nadal

Descarregueu el pdf de la felicitació fent clic aquí «Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la serva cursa, la teva Paraula totpoderosa,  Senyor, vingué des del tron reial dels cels», diu l’himne litúrgic per celebrar el misteri de l’Encarnació, que és el de la revelació de Déu als homes.  Segons sembla correspon a l’Antífona del Magníficat del 26 de desembre. És un cant molt bell que ens pot ajudar els cristians d’avui a entendre una mica més el Nadal. Ara bé,  el text està pouat del darrer llibre —cronològicament— de l’Antic Testament, el llibre de la Saviesa, capítol 18, versets 14 i següents Et text literal és molt més violent i, en part, empra el llenguatge apocalíptic en forma de midraix (reinterpretació d’esdeveniments passats). Comença de la mateixa manera, però continua així:  «…la teva Paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es  va llançar des del cel com un guerrer implacable al mig del país destinat a l’extermini; brandava com una espasa esmolada el teu decret irrevocable. Dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort» (Sv 18, 14-16). Nadal i mort sembla que no lliguin gaire. Però es tracta d’una mort gloriosa que fa renéixer a una nova vida. Per això, el fragment esmentat es...

Seguir llegint