Debats a Sant Ildefons: “Es fa prevaler el principi d’unitat de l’Estat per damunt de tot”

LA JUSTÍCIA EN TEMPS MISERABLES (II) El passat dissabte dia 23, a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons, organitzat per l’Associació “Cristianisme al segle XXI”, tingué lloc una segona sessió dels anomenats “Debats de Sant Ildefons, amb el títol que encapçala aquesta crònica. Els convidats eren l’advocada i sòcia del Col·lectiu Ronda, Na Carme Herranz, que havia de parlar de La Justícia, avui, i l’Excm. Sr. Magistrat emèrit de la Sala IV del Tribunal Suprem, Jordi Agustí i Julià, que exposaria Els entrellats de la Magistratura. Presentà els ponents i moderà el debat l’escriptor Lluís Busquets i Grabulosa. Donada la situació del judici dels  presos polítics catalans, els ponents van proposar de parlar primer en general el magistrat i l’advocada i, tot seguit, baixar al cas concret. Començà a parlar el Sr. Agustí fent una reflexió del sistema judicial espanyol, davant de fets que han escandalitzat l’opinió pública com ara el cas dels impostos de les hipoteques, les restriccions de la llibertat d’expressió o el cas de la “manada”. Acceptà algunes mancances exposades pels propis interessats, com ara la manca de mitjans, però adduí que n’hi ha d’externes, que semblen enquistades com ara la lentitud de la justícia o la manca de transparència. D’entrada, digué que Espanya, segons l’Eurobaròmetre, es troba en el lloc 22è sobre...

Seguir llegint

Commemoració del primer aniversari de la mort de Jaume Botey

El passat divendres, dia 22 de febrer, promoguda per l’Associació “Cristianisme al segle XXI” va tenir lloc una celebració litúrgica a l’Església de Sant Ildefons de Barcelona en commemoració del primer any de la mort de Jaume Botey i Vallés, que havia estat president de l’Associació. Hi assistí un centenar de persones, a més de Pilar Massana, la seva vídua,  i la presidiren l’escolapi Ramon M. Nogués i Joel Cortés, de l’Església Evangèlica, tos dos membres de la Junta de l’Associació. Després d’una salutació i d’una contextualització de l’acte, es convidà als assistents a pregar tot cantant i a escoltar un poema. Les lectures del Nou Testament foren Rom 8, 18-25 i les benaurances (Mt 5,1-2), sobre l’alliberament del mal en el context de l’Univers a partir del full de ruta de Jesús, que contrasta amb els poders del món. Glosà els textos el pare R.M. Nogués i, tot seguit, hi va haver cinc intervencions diferents en recordança d’en Jaume. Els assistents escoltaren encara un nou poema de Màrius Torres abans de tres pregàries que van fer persones concretes. Es resà el Parenostre, es va interpretar un cant abans d’uns mots de cloenda,que varen fer present entre els assistents l’esperit d’en Jaume i de la benedicció final. En acabar, Pilar Massana donà les gràcies a tots els assistents i...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Els abats de Montserrat i la catalanitat”

El passat dissabte 9 de febrer, amb el títol Els grans abats de Montserrat i la seva acció en favor de la catalanitat, a la Sala d’actes de «Cristianisme i Justícia» dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona va tenir lloc la quarta sessió d’«Espai Obert» promoguda per l’associació «Cristianisme al segle XXI» a càrrec de dom Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i director de Documents d’Església. El monjo va defugir el tractament d’historiador  i es presentà com un tastaolletes a l’hora d’exposar el tema. Segons ell,  potser hauria calgut parlar d’altres abats començant des del segle XV, quan Montserrat  assolí la independència de Ripoll (1409), sota l’abadia del qual havia nascut per voluntat  de l’abat Oliba, també bisbe de Vic, l’any 1025, a partir de l’ermita de Santa Maria que havia donat Guifré el Pilós vers l’any 880 al monestir de Ripoll. Aviat, doncs, se’n celebrarà el mil·lenari. Però el seu discurs abraçaria només des de la restauració de Montserrat, bandejant la destrucció, ocupació i el saqueig dels tresors i l’incendi  per Suchet durant la Guerra del francès l’any 1811 —si no hagués estat fortificat, les tropes potser haurien passat de llarg—, i l’abandonament del lloc pels monjos agreujat per la desamortització de 1835, quan se suprimiren els ordes religiosos masculins que no tinguessin finalitats socials com l’ensenyament...

Seguir llegint

20 i 21 de febrer: Simposi internacional Reforma i Reformes en l’Església

Els propers 20 i 21 de febrer tindrà lloc el III Simposi Internacional: Reforma i Reformes en l’Església. Les ponències del matí tindran com a eix el tema “Cap a una Església evangèlica, pobra, ecumènica i fraterna”. Durant les dues tardes el tema principal serà les claus per a una renovació de les parròquies, de la mà de Fr. Michael White i de Tom Corcoran, experts en renovació parroquial i autors de llibres i de materials de suport per a parròquies. L’esdeveniment, organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, tindrà lloc a la Facultta de Teologia de Catalunya. Podeu obtenir-ne més informació a la seva pàgina o descarregant-ne el programa...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: la “qüestió catalana” al Vaticà

El passat dissabte da 12, a la sala d’actes de «Cristianisme i Justícia» dels Jesuïtes del carrer Llúria, núm. 13 (xamfrà Casp), va tenir lloc la tercera sessió d’«Espai Obert» organitzada per «Cristianisme al segle XXI», amb el títol Catalunya a l’Arxiu secret Vaticà, a càrrec de l’historiador mossèn Ramon Corts, autor del volum La qüestió catalana en l’arxiu secret Vaticà (1875-1923) (Barcelona: FTC, 2018). L’historiador començà advertint de la temptació del «presentisme», que consisteix a voler fer dir a la història el que ens agradaria que digués en la situació actual. Sortosament, el seu estudi  —que arriba fins a Primo de Rivera, perquè a partir de la I Dictadura les relacions del Vaticà amb Espanya i Catalunya són tota una altra cosa— es basa en documents, que diuen el que diuen, sense condemnar ni canonitzar res ni ningú. Inicià a conferència explicant que el terme «qüestió catalana» es troba originàriament el 1825 («els catalans són gent inquieta i poderosa») i, deu anys més tard, quan s’escriu que a Aragó i Catalunya  «l’esperit de l’antiga independència s’ha desvetllat i senyoreja». Aquestes expressions que els nuncis comuniquen al Secretari d’Estat no s’han pas d’entendre com a reivindicacions autonomistes sinó més aviat foralistes (en termes de descentralització), perquè som en plena primera carlinada (1833-40) i el carlisme de caire integrista arrelaria...

Seguir llegint

CSXXI present al “VI Encuentro de Redes Cristianas” d’Espanya

Sota el lema “Acció alliberadora avui”, des del passat divendres dia 30 de novembre fins al diumenge dia 2 de desembre  es va celebrar el “VI Encuentro de Redes Cristianas” de tota la pell de brau a Xixón (Gijón), amb motiu del 40è aniversari de la mort del missioner del Sagrat Cor Gaspar García Laviana, nascut al principat d’Astúries i abatut a Nicaragua en plena lluita sandinista el 1979. Hi van intervenir més d’un centenar de persones arribades de Madrid, Astúries, Canàries, Galícia, València, Saragossa, Pamplona, CasXXI, Mòstoles, Catalunya,  Castellla-Lleó, Valladolid… El programa era molt complet i començà a quarts de cinc de la tarda del divendres amb una visita guiada  a la ciutat que portà els assistents des del Palau de Revillagigedo i la Plaça Major a Cimadevilla, per admirar  les restes de muralles romanes, visitar la casa-museu de Jovellanos i pujar fins a l’escultura de Chillida “Homenaje al Horizonte”. La recepció i els actes tenien lloc al Centre Cultural de l’Antic Institut, a tocar de la Plaça de l’Instituto,a partir de quarts de 7. A les 7 José M. Álvarez  fa fer-nos una xerrada titulada Gaspar García Laviana, profeta de la lliberación, molt documentada, un  pèl repetitiva i molt llarga. A les 8 s’havia anunciat  un col·loqui sobre models i camins de l’acció alliberadora, però es retardà...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “El fil vermell de Catalunya i el Vaticà

El passat 24 de novembre, a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia  (Roger de Llúria,13, xamfrà amb Casp), promoguda per l’associació”Cristianisme al segle XXI”,  va tenir lloc una nova sessió del cicle d’enguany, Església Catalana i reconstrucció nacional, a càrrec de mossèn Jaume Aymar, doctor en història de l’art,  director de “Catalunya Cristiana” i Ràdio Estel, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i publicista empedreït, sota el títol El fil vermell de Catalunya i el Vaticà. El mossèn començà explicant que l’objectiu de la xerrada tocava de ple a la història de la cultura, ben necessària i desapareguda dels plans d’estudi universitaris, fins i tot en els de la Constitució apostòlica Veritatis Gaudium, del gener d’engany, que tracta del rellançament i renovació els estudis eclesiàstics. Sortosament, segons ell,  Catalunya ha tingut figures eminents en aquest sentit, esmentà el P. Miquel Batllori, que anomenà, “Príncep del Renaixement”, i anuncià la propera aparició d’una obra de Josep M. Benítez, ex-degà de la Facultat d’història de la Pontifícia Universitat Gregoriana ,sota el títol Presències de cultura catalana a Roma. Anuncià tot seguit que seguiria unes quantes monjoies de la presencia catalana a Roma en el seu discurs i començà exposant que, si Catalunya havia estat cristianitzada al s. III i al s.IV ja tenia la província...

Seguir llegint