Pastors de Jesús, no funcionaris (aportació de Xavier Alegre a “El Pregó”)

El Pregó. Eclesial d’informació i opinió, Num 531-532, 2016, pp. 5-6 Introducció posada per la revista: Arran del nomenament de rectors catalans però formats a Toledo, pertanyents a l’Hermandad de Hijos de nuestra Señora del Sagrado Corazón, per a tres parròquies del barri de Pubilla Cases a l’Hospitalet (Baix Llobregat), s’ha produït una reacció en aquestes comunitats —Sant Enric d’Ossó, Santa Gemma Galgani i San Antoni de Pàdua (aquesta a Esplugues)— de tradició oberta i participativa, que ha topat amb la immobilitat de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. Hem demanat al pare jesuïta Xavier Alegre, vinculat a aquestes parròquies des de fa dècades, que ens faci una reflexió  sobre les decisions que es prenen jeràrquicament i com  poden afectar les comunitats de les parròquies, que són la base de l’Església i que, es vulgui o no, responen sempre a una sensibilitat forjada al llarg dels anys. Xavier Alegre és, doncs, jesuïta, llicenciat en filosofia a Munic (Alemanya) el 1964, i doctorat en teologia, especialitat Bíblia, a Münster (Alemanya) el 1977. És professor emèrit de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i professor de Nou Testament d’ençà del 1985 a la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) d’El Salvador. És membre de l’equip de Cristianisme i Justícia i ha estat director de la revista Selecciones de...

Seguir llegint

Entrevista a Jaume Botey Vallès

Professor Botey, feu-nos el relat del seu itinerari vital i intel·lectual, així com una referència i comentari d’aquells escrits vostres –que sabem que són nombrosos- i que considereu més significatius. Fa un any, en ocasió de la trobada-Mounier que es va fer a Burgos em vau fer aquesta mateixa pregunta. La resposta fou publicada al nº. 118 de la vostra revista-germana “Acontecimiento”. Allà es revestia d’una certa solemnitat acadèmica sota el títol “La verdad como encuentro”. I jo intentava dir que per mi aquesta “Veritat” no pot ser altra que la sinceritat amb la història, amb els fets i allò concret que tenim al costat. I “allò concret que tenim al costat” és molta gent necessitada, aquí i lluny d’aquí i molta gent que fa el que pot. Són les 4/5 parts de la humanitat, els refugiats, els que viuen en els moderns camps de concentració a Idomeni, els del CIE, els disminuïts, els ofegats al mediterrani, els expulsats del sistema. Aquesta multitud perduda de la humanitat és el que ha donat sentit a la meva vida. Potser a algú li pot semblar que això és ampul·lós o pretensiós. No pretenc ser-ho, però no sé dir-ho d’una altra manera. I encara més, mirant amb els ulls de la fe, en aquests últims i expulsats hi trobo Déu. No per...

Seguir llegint

“El frau fiscal als Països Catalans s’estima en 26.000 milions d’euros” – Crònica del debat St. Ildefons amb David Fernàndez i Joan Queralt

El passat dia 25 de febrer, “Cristianisme al segle XXI”, després de la seva Assemblea anual, organitzà una taula rodona al saló d’actes de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, ple de gom a gom, sota el títol: La corrupció: degradació ètica, social i política, acabada la qual tornà a fer conèixer el Manifest contra la corrupció, fet públic el passat mes de desembre. Els components de la taula eren David Fernàndez, periodista, exdiputat del Parlament de Catalunya i autor amb A. Romaguera dels quatre volums  de Llum i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans, i el professor de Dret penal a la Universitat de Barcelona Joan Queralt. Els presentà el president  de l’Associació, Jaume Botey: donà a conèixer la dedicatòria d’un llibre  de la mare de Fernàndez, la poetessa Cèlia Ramos,  on deia que en David “de pequeño jugaba a cambiar el mundo” i llegií alguns significatius  títols dels articles periodístics del professor  Queralt sobre el cas Nóos o Bankia. Fernàndez començà dient que el tema ens venia a tots com l’anell al dit, donades les circumstàncies que s’havien viscut durant la setmana —amb sentències judicials discutibles i denúncies de pressions d’alguns fiscals— i exposà que el fet d’haver presidit una comissió d’investigació parlamentària com a la de l’afer Pujol, més aviat li havia produït...

Seguir llegint

Presentació del llibre “Déu, el mal i el meu càncer”

A la Sala Casaldàliga de la Llibreria Claret es presentà el passat dimecres dia 25 el darrer llibre de Lluís Busquets i Grabulosa, Déu, el mal i el meu càncer. Van intervenir en la presentació Marcel·lí López, director de l’editorial Claret, que agraí la confiança de l’autor i la presència del públic i dels presentadors. Aquests van ser el pare Rodolf Puigdollers, escolapi, i el professor d’història Jaume Botey, president de “Cristianisme al Segle XXI”. Puigdollers explicà que es coneixien amb l’autor de jovenets i que el seu llibre —una barreja de gèneres entre la crònica, l’assaig, l’autobiografia i la teodicea— li resultava un triple testimoni de vida, d’experiència de la malaltia i de fe. A partir de la confessió inicial de ser un “home religiós” per part de l’autor, qüestionà la seva positura sobre l’oració de petició, però li agraí el seu testimoniatge de ser un home en contínua reflexió teològica, fins i tot encarant-se al misteri del mal a partir del dilema d’Epicur. Recordà l’escena de Primo Levi en què un presoner veu el Crucificat en els penjats del camp de concentració. Puigdollers acabà llegint un fragment del llibre: “Som el que som. Humans. Una malaltia que et fa portar sondes al penis i al recte, que et fa orinar o defecar contra natura, mes que humiliar-te,...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Les Reformes: conflicte religiós, conflicte cultural o conflicte polític”

Ja disponible el resum de la darrera sessió

Seguir llegint

Presentació del llibre de Llull/Verdaguer/Xirinacs: “Amic i Amat. Tres homes de Déu en diàleg”

El passat dimarts dia 10 va tenir lloc, a l’Ateneu Barcelonès, la novetat editorial a mans de Lluís Busquets i Grabulosa publicada per Balasch Editor, on s’encara el llibre d'”Amic e Amat” de Ramon Llull amb les “Perles” de Verdaguer i les “Darreres Espurnes” de Lluís M. Xirinacs. Van participar en la presentació Laura Borràs, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, l’autor Lluís Busquets i Helena Soler, coautora, Sergi Barnils, il·lustrador i Àngels Baldó, per part de la Fundació Randa-Lluís M....

Seguir llegint

Presentació del llibre “50 anys de Can Serra”

El passat 19 de desembre es va presentar a la Casa de Reconciliació de Can Serra, el llibre dels 50 anys del barri, escrit per Jaume Botey, Mª.Pau Trayner, Pilar Massana, Bonifacio Febrero i Victorino Berzosa. L’acte fou una festa de record dels valors que van impulsar el naixement del barri i la vida comunitària d’aquell moment. Can Serra és un barri de població immigrada de l’Hospitalet. El llibre rememora els seus orígens, les lluites urbanístiques i algunes característiques pròpies que fan que el llibre no sigui només un testimoni d’història local. El llibre n’esmenta algunes. Una de molt important fou el procés de construcció física de l’edifici de la parròquia. Seguint l’esperit del Concili que impulsava la pobresa a l’església, la comunitat cristiana del barri havia acordat no construir temple. Les celebracions del diumenge es farien  al saló d’actes d’una escola i la vida de fe i de comunitat es faria en petits grups, pels domicilis, com en les primeres comunitats cristianes. S’havia llogat un petit local que servia de despatx parroquial i per les mil activitats d’un barri naixent. Però paradoxalment fou la gent més compromesa amb la lluita obrera,  els partits i sindicats aleshores en la clandestinitat -col·lectius autoproclamats no-creients- els que demanaren construir un temple! Era obvi que el que demanaven eren uns locals de...

Seguir llegint