“Llums de sincrotró”: novetat editorial del Lluís Busquets

Lluís Busquets, membre de l’Associació, ha publicat la novel·la històrica “Llums de sincrotró: la Guerra (in)Civil des dels ulls d’un batxiller d’avui”. Si voleu més informació sobre l’obre, podeu accedir a l’opuscle fent clic aquí. L’obra va ser presentada al Sincrotró Alba per Sam Abrams i properament es farà una nova presentació a...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Les grans religions formen part de la història de la raó”

El passat dissabte dia 14 va tenir lloc la quarta sessió del cicle “Espai Obert” de l’Associació Cristianisme al segle XXI entorn del fonamentalismes, que anava a càrrec de la professora Margarita Mauri  i duia per títol: “Laïcitat i laïcisme en les societats postseculars”. Servint-se d’un power point la filòsofa va fer una xerrada profunda i ordenada a l’abast dels assistents. Per a ella el laïcisme redueix al religió a l’esfera privada perquè, socialment, Déu no existiria, de manera que l’Estat laïcista pugna contra qualsevol  signe religiós extern, que no és el mateix que l’Estat laic, ja que des de la laïcitat no es combat la religió, ans des d’una certa neutralitat, malgrat propugnar al separació Esglésies-Estat, l’accepta i li hauria de donar suport respectant la llibertat religiosa i el pluralisme. La filòsofa exposà quines són les dimensions públiques de la religió (culte i expressió de creences personals en públic, exercici creatiu de la fe i de la vida religiosa, manifestació pública i presencialitat), es referí a la publicació del cardenal L. Martínez  Sistach, Estat laic i societat plurireligosa i, sobretot, a Jürgen Habermas, que a partir del 2001 va fer circular el concepte de la societat postsecular, que va més enllà de la raó laïcista i de la raó laica, secular o moderna (que va prendre per sinònims)....

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Hi ha coses que no ensenyen ni la Bíblia ni l’Església, sinó els pobres i marginats”

20 passat dissabte 17 de març “Cristianisme al Segle XXI” celebrà la seva tercera sessió del cicle Espai Obert d’enguany, Els fonamentalismes: increment i amenaces, al saló d’actes de Cristianisme i Justícia,  a càrrec de l’escolapi  Josep M. Monferrer, que substituí Jaume Botey, aCs, com a ponent, motiu pel qual, a fi de tenir-lo present enmig de tots, volgué una cadira buida al seu costat dret. La seva xerrada duia per títol “Com viure amb dignitat els canvis de paradigmes culturals i socials”. L’acte, com és habitual, s’inicià amb una lectura bíblica —en aquest cas del Cohèlet— a càrrec de Joel Cortés, que glosà emotivament la figura de Jaume Botey,President de l’Associació fins a la seva mort, com la d’una vida a mans de Déu. Tot seguit Lluís Busquets i Grabulosa presentà elponent com un lluitador en la causa dels més pobres i marginats (no debades fa més de 40 anys que viu a la Mina, un barri que ha historiat i ha definit com el rebuig del que l’smart city de Barcelona no vol, una veritable i volguda estructura sociourbanística), n’explicà algues anècdotes —entre elles, que en Josep M. era allà amb un permís mèdic eventual, només per poder complir el seu compromís, ja que estava ingressat a l’Hospital de Sant Pau— i concloure que no debades s’ha...

Seguir llegint

Homenatge al bisbe Pere Casaldàliga el dia del seu aniversari

Podeu llegir la publicació d’El Punt Avui fent clic...

Seguir llegint

Laics però creients…i, potser, religiosos

Ha arribat Nadal i ens hem  preguntat de nou com hem de celebrar una festa que no només ha oblidat  què és el que se celebra (el naixement d’un nen que de gran dirà a tothom que són els pobres els que van al cel) sinó que més aviat fa ostentació de tot el contrari: els llums dels carrer, les botigues plenes de gent, la multiplicació de dinars… semblen honorar el comerç i els diners. Els símbols que recorden el Nadal dels cristians, com el pessebre i les campanes i angelets que l’acompanyen, van desapareixent (potser per carrinclons) i, si bé es manté el ressopó del dia 24 (sigui amb ‘amic invisible’ o amb el caga-tió), poca gent va a la Missa del Gall. Tot això ja no ens sorprèn perquè sabem que vivim en una societat laica que no es considera obligada a mantenir l’esperit cristià d’una festa que ha esdevingut comercial; però ens fa entendre, alhora, que la nostra festa cristiana és i ha de ser una altra cosa,  que a nosaltres ens toca desconnectar de la disbauxa d’aparadors i papa Noël i construir una alternativa. Però, com fer-ho? En privat, només? Com celebren les seves festes les altres religions que conviuen ara a Catalunya? Tenen dret a fer-ho? Aquestes preguntes no es responen fàcilment i em...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Fonamentalismes en les religions del llibre”

Dissabte passat dia 20, dins el cicle «Espai Obert» de Cristianisme al segle XXI, dedicat a l’increment i amenaces dels fonamentalismes (religiosos, polítics, econòmics, culturals i científics) va tenir lloc la segona sessió del curs sota el títol Trets fonamentalistes de les tres religions del Llibre a càrrec de Jai Anguita, jueu, president de la comunitat de Bet Shalom de Catalunya, Mireia Vidal, teòloga protestant de l’Església Evangèlica, i Ahmed Benallall, musulmà, president de la Llum del Nord, associació per la ciutadania i la comprensió entre pobles. Presentà l’acte i va fer de moderador del debat final el biòleg i sacerdot catòlic Ramon M. Nogués, que enquadrà la sessió i, com és costum, llegí un fragment bíblic sobre el Servent de Jahvè pertanyent al segon Isaïes per iniciar l’acte. El senyor Jai Anguita començà la seva intervenció situant els diferents corrents  dins de la creença jueva i diferenciant els ultraortodoxos dels ortodoxos, els conservadors i els reformadors, tendència a la qual se sentia pertànyer. Va recórrer a la definició de “fonamentalism” —corrent religiosa o ideològica que  promou la interpretació literal dels textos fundacionals— i de “fonamentalisme jueu” i va concloure que el 80% del poble jueu té una actitud laica i és lluny de considerar  els textos sagrats com inamovibles. Ara bé, del 20% restant, sí que un 5-7%...

Seguir llegint

Encontres per al diàleg | Encuentros para el diálogo

[versión en castellano disponible al final] El passat 27 de novembre, promogut per “Cristianisme al Segle XXI” i pel grup “Èxode” de Madrid, al monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les, va tenir lloc una trobada entre intel·lectuals castellans i catalans, el qual, recordant la prestigiosa publicació de Joaquín Ruiz-Giménez, va prendre per títol Encontres per al diàleg. L’objectiu  no era altre que el de prendre consciència de com s’està vivint a Catalunya i  a fora  el conflictiu procés català, a partir d’una anàlisi del passat i del present, així com de les seves actuals i futures repercussions, amb el intent d’establir ponts de diàleg entre Catalunya i Espanya. Per a això, es van oferir diversos documents que permetien preparar la trobada més enllà de la simple improvisació. El grup madrileny estava compost pels senyors Evaristo Villar, Alfredo Abad, Teresa Arenillas Benjamín Forcano, Miguel Ángel de Prada, Juan José Sánchez Bernal, Manuel García Guerra, Jose Ramon Gonzalez Parada; el català, per Jaume Botey, Sefa Amell, Marta López Ballalta, Jordi Borja, Àngel Miret Serra, Lluís Busquets i Grabulosa, Carles de Ahumada, Joel Cortés, Josep Busquets, Joaquim Sampere-Carreres, Xavier Casanovas i M. Pilar Massana. La trobada va començar a les deu del matí, amb la rebuda de la superiora del monestir, que va convidar els presents a trobar-se com a...

Seguir llegint