19 d’octubre: homenatge a Jaume Botey

Diverses entitats, plataformes i persones independents hem convocat, per al proper 19 d’octubre, un homenatge al que fou president de l’Associació, Jaume Botey, per les seves tasques solidàries al llarg de la seva trajectòria. L’acte tindrà lloc a les 6 de la tarda a les cotxeres de Sants....

Seguir llegint

21 d’agost: CSXXI a la Universitat Catalana d’Estiu 2018

El proper 21 d’agost, Cristianisme al Segle XXI intervindrà a la Universitat Catalana d’Estiu amb una sèrie de xerrades sota el títol “1968: l’any que ho canvià tot”, seguides dels perttinents col·loquis i que duraran tota la jornada. Feu clic aquí per descarregar el programa complet amb horaris i noms dels...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Tindrem els fills a la carta?”

El passat dissabte 9 de juny, a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, organitzada per “Cristianisme al segle XXI”, va tenir lloc la darrera de  les sessions del cicle “Espai Obert”, que durant tot el curs ha desenvolupat el tema Els fonamentalismes: Increment i amenaces. Aquesta darrera sessió portava per títol “Fonamentalisme científic: el transhumanisme” i va anar a càrrec del professor Albert Cortina, advocat i urbanista. Amb un power-point apropiat, el conferenciant començà amb una frase  d’Aldous Huxley de 1932, que feia referència als possibles perills d’un cert desenvolupament de la ciència i de la tècnica abandonades als interessos del poder. Segons ell, tots hem sentit la cançó enfadosa que la tecnologia ens resoldrà tots els problemes —pobresa i ecologia inclosos—  per la simple possibilitat de deslligar l’home dels seus límits naturals i convertir-lo en una mena d’àngel desmaterialitzat. Des d’aquesta perspectiva, l’homo sapiens, enllà de voler millorar les seves limitacions o discapacitats,  faria un salt d’espècie fins a l’homo technologicus; aleshores, les actuals tecnologies (nanotecnologia, robòtica, biotècnica, TICs, etc.), en comptes de posar-se al servei de les persones necessitades, es posarien al servei de tothom i convertirien els homes en posthumans, capaços fins i tot d’intervenir en la creació. L’home esdevindria déu. Més que col·laborar amb robots, hi competiríem i, amb l’arribada de la intel·ligència artificial,...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Processos legitimadors de la violència”

“DISTORSIONAR EL LLENGUATGE ÉS PROPI DE RÈGIMS TOTALITARIS” Dins del cicle d’“Espai Obert”  Els fonamentalismes, increment i amenaces, va tenir lloc el passat dissabte dia 12, a la Sala d’actes de Cristianisme  Justícia dels jesuïtes de Casp la cinquena sessió d’aquest curs sota el títol Processos legitimadors de la violència, a càrrec de l’advocat Angel Miret i del  jesuïta i islamòleg Jaume Fuster. El senyor Miret abans de desplegar el seu tema exposà que es trobava obligar a esmentar al situació judicial “singular” en què ens trobem, amb els líders d’un procés nacional inculpats d’una violència que no exerciren, per la qual cosa exposà nocions tècniques i jurídiques de la violència, sempre relacionades amb accions de força i conseqüències  negatives per als agredits. Aplicar nocions maneflejades i distorsionades de violència “és propi de règims autoritaris”, va concloure. Tot seguit desplegà el primer punt de la seva xerrada: l’ésser humà és violent? Exposà concepcions de Darwin, Freud i Lewis. La supervivència i la lluita per la vida de les espècies, semblarien acceptar-ho, i en cas de ser un mal de tots, ens podria deixar tranquils. Però ja el 1986 la UNESCO va deixar clar que l’home no està predisposat a fer al guerra genèticament i que seria  més un fet cultural derivat de la inseguretat. I aquí, després d’esmentar Georg...

Seguir llegint

Assemblea i homenatge a Núria Raventós i Jaume Botey

El passat dissabte dia 28 d’abril, a les 10 del matí, com estava anunciat, va tenir lloc a la Sala d’actes de a Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona l’assembla anual de“Cristianisme al Segle XXI”. Presidiren la taula membres de la Junta i s’aprovà la darrera acta. Sefa Amell, vice-presidenta, procedí a proposar nous membres de la junta —Rosa M. Tarrida, Núria Sastre i Jaume Comellas— i la nova presidenta, la senyor Mercè Izquierdo, en substitució del traspassat President, el senyor Jaume Botey. Tots els membres van ser acceptats en votació. La nova presidenta exposà breument les línies  vers les quals pensava dedicar l’esforç del seu treball. Enric Bota, tresorer, explicà l’exercici del 2017, a partir de fotocòpies de despeses i aportacions lliurades als presents, i esbossà també les línies mestres del pressupost per a 2018. Jaume Reguant llegí els punts claus de la memòria del curs passat. Hi va haver intervencions fins a les 11. Aleshores d’acord, amb l’hora indicada, començà el programat “Debat a Sant Ildefons” que, aquesta vegada, era per homenatjar dos presidents de l’entitat traspassats el passat mes de febrer sense gaires dies de diferència: Núria Raventós i Blanc  i Jaume Botey i Vallès. De la senyora Raventós ens en parlà la Rosa M. Tarrida, que es remuntà als orígens de “Cristianisme al segle XXI”...

Seguir llegint

“Llums de sincrotró”: novetat editorial del Lluís Busquets

Lluís Busquets, membre de l’Associació, ha publicat la novel·la històrica “Llums de sincrotró: la Guerra (in)Civil des dels ulls d’un batxiller d’avui”. Si voleu més informació sobre l’obre, podeu accedir a l’opuscle fent clic aquí. L’obra va ser presentada al Sincrotró Alba per Sam Abrams i properament es farà una nova presentació a...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Les grans religions formen part de la història de la raó”

El passat dissabte dia 14 va tenir lloc la quarta sessió del cicle “Espai Obert” de l’Associació Cristianisme al segle XXI entorn del fonamentalismes, que anava a càrrec de la professora Margarita Mauri  i duia per títol: “Laïcitat i laïcisme en les societats postseculars”. Servint-se d’un power point la filòsofa va fer una xerrada profunda i ordenada a l’abast dels assistents. Per a ella el laïcisme redueix al religió a l’esfera privada perquè, socialment, Déu no existiria, de manera que l’Estat laïcista pugna contra qualsevol  signe religiós extern, que no és el mateix que l’Estat laic, ja que des de la laïcitat no es combat la religió, ans des d’una certa neutralitat, malgrat propugnar al separació Esglésies-Estat, l’accepta i li hauria de donar suport respectant la llibertat religiosa i el pluralisme. La filòsofa exposà quines són les dimensions públiques de la religió (culte i expressió de creences personals en públic, exercici creatiu de la fe i de la vida religiosa, manifestació pública i presencialitat), es referí a la publicació del cardenal L. Martínez  Sistach, Estat laic i societat plurireligosa i, sobretot, a Jürgen Habermas, que a partir del 2001 va fer circular el concepte de la societat postsecular, que va més enllà de la raó laïcista i de la raó laica, secular o moderna (que va prendre per sinònims)....

Seguir llegint