XI Congrés de Cristianisme al Segle XXI (Segona Jornada)

El passat dissabte va tenir lloc la segona sessió del XI Congrés de l’Associació «Cristianisme al segle XXI» que duia per títol ‘Discernir els canvis del món actual’. Després de les sessions de la vigília, que  dibuixaren una panoràmica dels problemes del món i de l’església (Lucetta Scaraffia) i afrontaren les desigualtats econòmiques (J. B. Casas), les tensions polítiques (P. Vilanova) i el problema de les migracions (A. Miret), quedaven per afrontar el problema ecològic i el de les tan oblidades persecucions. La jornada començà a les deu del matí amb una oració a càrrec del P. Joan Botam, caputxí. Assumpta Ferran, especialista en física de l’atmosfera, dissertà tot seguit sobre el tema La necessària transició ecològica. Abans, la presentà Lluís Busquets i Grabulosa, accentuant aquelles pinzellades biogràfiques de l’experta, que van deixar els assistents amb la mel a la boca i ganes d’escoltar-la. I a fe que no va defraudar. Començà exposant que la crisi climàtica  pot ser una oportunitat, si ens fa reflexionar a tots. Aclarí que els denominats «Objectius del mil·lenni» no s’havien complert i veia difícil de complir els actuals 17 ODS (Objectius del Desenvolupament Sostenible), perquè els uns en contradiuen d’altres i posà alguns exemples. En els 250 anys de presència dels combustibles fòssils, quan hi havia conflictes socials, es creia que amb un creixement...

Seguir llegint

XI Congrés de Cristianisme al Segle XXI (Primera jornada)

El divendres dia 8, als jesuïtes de Casp, va tenir lloc la primera jornada del XI Congrés de «Cristianisme al segle XXI», que duia per títol Discernir els canvis del món actual. Va donar la benvinguda la Dra. Mercè Izquierdo, presidenta de l’Associació, que explicà  la resposta del senyor Cardenal a la invitació tot excusant l’assistència tot i desitjant que fos profitós per als assistents «a fi que els cristians ens puguem fer més presents al món d’avui». Tot seguit  va tenir lloc una pregària a càrrec de la pastora protestant Marta López i de l’escolapi Ramon M. Nogués.  La primera ponència, sota el títol ‘El cristianisme al segle XXI’ anà a càrrec de Lucetta Scaraffia, historiadora italiana i responsable durant set anys de «Dones, Església, Món», suplement mensual de L’Osservatore Romano. Després d’assegurar, amb les estadístiques pertinents, que la vida al món havia millorat en els darrers decennis, es demanà si els valors evangèlics havien prevalgut almenys als països cristians i exposà la dificultat de respondre en positiu el fet d’atribuir a l’Església catòlica el mèrit d’aquesta influència, perquè, en referència a The Lord of the World, de Robert Hugh  Benson, quan aquests valors  s’han fet laics sense transcendència corren el perill d’esdevenir una mena d’anticrist ideològic i fonamentalista. Passà aleshores a confrontar l’Església amb la igualtat dels...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “De les religions a les espiritualitats. Entre salvació i narcisisme?”

Resum de la primera sessió d’Espai Obert del curs 2019-2020, celebrada el dissabte 26 d’octubre

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “El Vaticà II i la renovació de l’Església Catalana”

El passat dissabte dia 15 va tenir lloc la sisena i última sessió  del cicle 2018-2019 d’“Espai Obert”, organitzada per l’associació Cristianisme al segle XXI, sobre el tema que encapçala aquesta crònica, a càrrec Pere Codina, claretià, teòleg, sociòleg, documentalista i  director d’El Pregó. Com a pròleg, recordà el document episcopal Arrels cristianes de Catalunya de 1985, signat per bisbes d’origen català vint anys després de la cloenda del Vaticà II, on textualment es donava fe “de la realitat nacional de Catalunya”. Tot seguit, després d’assegurar que parlar del Vaticà II era oceanogràfic i que seleccionaria uns quants punts, ja que una cosa era la doctrina establerta en constitucions i decrets i l’altra  l’ambient i el significat simbòlic que el concili suposà, d’una manera molt didàctica, desenvolupà la xerrada en aquests vuit punts. Església i postguerra. Cal no confondre la cristiandat (coincidència de societat civil i religiosa, on una església autoritària podia tendir a abusar del poder per imposar més que per convèncer) del nacionalcatolicisme viscut a la pell de brau (la religió cristiana  esdevingut element constitutiu de la nació, com va dir l’arquebisbe de Toledo en prendre possessió de la cadira de l’Acadèmia d’Història: Sin las raíces cristianas España dejará de ser España.) Enfront d’això, el naixement d’una diàspora era natural. Tanmateix, en la dècada dels 50, els...

Seguir llegint

Debats a St. Ildefons: “La globalització dels autoritarismes”

El passat dissabte dia 11,  l’Associació “Cristianisme al segle XXI” celebrà, a les 10 del matí, la seva assemblea anual, en la qual s’elegiren els nous membres de la Junta i es reteren comptes de l’exercici anterior, aprovat per unanimitat així com el disseny i pressupost de l’exercici proper. Acabada l’assemblea, tingué lloc el tercer Debat de Sant Ildefons del curs, amb el títol La Globalització de l’autoritarisme, a càrrec del doctor Ferran Sáez, que avisà des del començament que no pensava fer referències a la realitat més actual. Per a ell, l’autoritarisme, que definí com “l’entronització de la coerció en detriment d’altres consideracions”, amara la nostra societat occidental durant tot el segle XX sense haver-nos-en adonat prou. Ho intuí al llibre El crepuscle de la democràcia (Ed 62, 1999), on exposava que a les democràcies representatives occidentals se’ls feien requeriments prepolítics —per exemple, habitatge i treball per a tothom—, als quals no podien donar resposta. Aquest fet ha quedat palès explícitament amb el moviment dels indignats i el 15-III-2011 quan van sortir cartells amb  eslògans com “ Els polítics no ens representen”. Amb aquesta constatació no era estrany que sortissin enyorances d’estats forts com se sentia als primers 80: “Amb Franco això no passava”. El ponent recordà  que, després de la “Marxa sobre Roma” (octubre 1922), el periodista...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Tres catalans de la Tercera Espanya” (Hilari Raguer)

El passat dissabte 23 de març, al saló d’actes dels jesuïtes de Casp, tingué lloc la cinquena sessió del cicle “Església catalana i reconstrucció nacional”, promoguda per Cristianisme al Segle XXI, a càrrec d’Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, sota el títol Tres catalans de la tercera Espanya, en referència al cardenal Francesc  d’Assís Vidal i Barraquer, el polític d’Acció Catalana, Manuel Carrasco i Formiguera, i el general Domènec Batet. Començà constatant que, durant la guerra civil, allargada voluntàriament per Franco (i per això els “Comitès per la pau”, ja que el conflicte es debatia a les cancelleries estrangeres), la jerarquia eclesiàstica se sumà a un dels dos bàndols, el franquista, bé que a Catalunya hi havia molta gent que no s’hi sentia bé, ni tampoc en el bàndol republicà, cosa que li permetia parlar de la tercera Espanya, bons representants de la qual eren les tres personalitats que serien objecte de la seva conferència. Tots tres, catalans i catòlics amb diferents matisos, van acabar malament: el cardenal morí a l’exili i els altres dos executats. De Carrasco i Formiguera, explicà que el 27-IV-1985, el cardenal Jubany el felicità pel discurs que havia fet pocs dies abans, el dia 9-IV, en la commemoració dels 50 anys de l’afusellament del polític, explicant  la compatibilitat de ser cristià i patriota...

Seguir llegint

Debats a Sant Ildefons: “Es fa prevaler el principi d’unitat de l’Estat per damunt de tot”

LA JUSTÍCIA EN TEMPS MISERABLES (II) El passat dissabte dia 23, a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons, organitzat per l’Associació “Cristianisme al segle XXI”, tingué lloc una segona sessió dels anomenats “Debats de Sant Ildefons, amb el títol que encapçala aquesta crònica. Els convidats eren l’advocada i sòcia del Col·lectiu Ronda, Na Carme Herranz, que havia de parlar de La Justícia, avui, i l’Excm. Sr. Magistrat emèrit de la Sala IV del Tribunal Suprem, Jordi Agustí i Julià, que exposaria Els entrellats de la Magistratura. Presentà els ponents i moderà el debat l’escriptor Lluís Busquets i Grabulosa. Donada la situació del judici dels  presos polítics catalans, els ponents van proposar de parlar primer en general el magistrat i l’advocada i, tot seguit, baixar al cas concret. Començà a parlar el Sr. Agustí fent una reflexió del sistema judicial espanyol, davant de fets que han escandalitzat l’opinió pública com ara el cas dels impostos de les hipoteques, les restriccions de la llibertat d’expressió o el cas de la “manada”. Acceptà algunes mancances exposades pels propis interessats, com ara la manca de mitjans, però adduí que n’hi ha d’externes, que semblen enquistades com ara la lentitud de la justícia o la manca de transparència. D’entrada, digué que Espanya, segons l’Eurobaròmetre, es troba en el lloc 22è sobre...

Seguir llegint