Sessió d’Espai Obert: “El Vaticà II i la renovació de l’Església Catalana”

El passat dissabte dia 15 va tenir lloc la sisena i última sessió  del cicle 2018-2019 d’“Espai Obert”, organitzada per l’associació Cristianisme al segle XXI, sobre el tema que encapçala aquesta crònica, a càrrec Pere Codina, claretià, teòleg, sociòleg, documentalista i  director d’El Pregó. Com a pròleg, recordà el document episcopal Arrels cristianes de Catalunya de 1985, signat per bisbes d’origen català vint anys després de la cloenda del Vaticà II, on textualment es donava fe “de la realitat nacional de Catalunya”. Tot seguit, després d’assegurar que parlar del Vaticà II era oceanogràfic i que seleccionaria uns quants punts, ja que una cosa era la doctrina establerta en constitucions i decrets i l’altra  l’ambient i el significat simbòlic que el concili suposà, d’una manera molt didàctica, desenvolupà la xerrada en aquests vuit punts. Església i postguerra. Cal no confondre la cristiandat (coincidència de societat civil i religiosa, on una església autoritària podia tendir a abusar del poder per imposar més que per convèncer) del nacionalcatolicisme viscut a la pell de brau (la religió cristiana  esdevingut element constitutiu de la nació, com va dir l’arquebisbe de Toledo en prendre possessió de la cadira de l’Acadèmia d’Història: Sin las raíces cristianas España dejará de ser España.) Enfront d’això, el naixement d’una diàspora era natural. Tanmateix, en la dècada dels 50, els...

Seguir llegint

Debats a St. Ildefons: “La globalització dels autoritarismes”

El passat dissabte dia 11,  l’Associació “Cristianisme al segle XXI” celebrà, a les 10 del matí, la seva assemblea anual, en la qual s’elegiren els nous membres de la Junta i es reteren comptes de l’exercici anterior, aprovat per unanimitat així com el disseny i pressupost de l’exercici proper. Acabada l’assemblea, tingué lloc el tercer Debat de Sant Ildefons del curs, amb el títol La Globalització de l’autoritarisme, a càrrec del doctor Ferran Sáez, que avisà des del començament que no pensava fer referències a la realitat més actual. Per a ell, l’autoritarisme, que definí com “l’entronització de la coerció en detriment d’altres consideracions”, amara la nostra societat occidental durant tot el segle XX sense haver-nos-en adonat prou. Ho intuí al llibre El crepuscle de la democràcia (Ed 62, 1999), on exposava que a les democràcies representatives occidentals se’ls feien requeriments prepolítics —per exemple, habitatge i treball per a tothom—, als quals no podien donar resposta. Aquest fet ha quedat palès explícitament amb el moviment dels indignats i el 15-III-2011 quan van sortir cartells amb  eslògans com “ Els polítics no ens representen”. Amb aquesta constatació no era estrany que sortissin enyorances d’estats forts com se sentia als primers 80: “Amb Franco això no passava”. El ponent recordà  que, després de la “Marxa sobre Roma” (octubre 1922), el periodista...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Tres catalans de la Tercera Espanya” (Hilari Raguer)

El passat dissabte 23 de març, al saló d’actes dels jesuïtes de Casp, tingué lloc la cinquena sessió del cicle “Església catalana i reconstrucció nacional”, promoguda per Cristianisme al Segle XXI, a càrrec d’Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, sota el títol Tres catalans de la tercera Espanya, en referència al cardenal Francesc  d’Assís Vidal i Barraquer, el polític d’Acció Catalana, Manuel Carrasco i Formiguera, i el general Domènec Batet. Començà constatant que, durant la guerra civil, allargada voluntàriament per Franco (i per això els “Comitès per la pau”, ja que el conflicte es debatia a les cancelleries estrangeres), la jerarquia eclesiàstica se sumà a un dels dos bàndols, el franquista, bé que a Catalunya hi havia molta gent que no s’hi sentia bé, ni tampoc en el bàndol republicà, cosa que li permetia parlar de la tercera Espanya, bons representants de la qual eren les tres personalitats que serien objecte de la seva conferència. Tots tres, catalans i catòlics amb diferents matisos, van acabar malament: el cardenal morí a l’exili i els altres dos executats. De Carrasco i Formiguera, explicà que el 27-IV-1985, el cardenal Jubany el felicità pel discurs que havia fet pocs dies abans, el dia 9-IV, en la commemoració dels 50 anys de l’afusellament del polític, explicant  la compatibilitat de ser cristià i patriota...

Seguir llegint

Debats a Sant Ildefons: “Es fa prevaler el principi d’unitat de l’Estat per damunt de tot”

LA JUSTÍCIA EN TEMPS MISERABLES (II) El passat dissabte dia 23, a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons, organitzat per l’Associació “Cristianisme al segle XXI”, tingué lloc una segona sessió dels anomenats “Debats de Sant Ildefons, amb el títol que encapçala aquesta crònica. Els convidats eren l’advocada i sòcia del Col·lectiu Ronda, Na Carme Herranz, que havia de parlar de La Justícia, avui, i l’Excm. Sr. Magistrat emèrit de la Sala IV del Tribunal Suprem, Jordi Agustí i Julià, que exposaria Els entrellats de la Magistratura. Presentà els ponents i moderà el debat l’escriptor Lluís Busquets i Grabulosa. Donada la situació del judici dels  presos polítics catalans, els ponents van proposar de parlar primer en general el magistrat i l’advocada i, tot seguit, baixar al cas concret. Començà a parlar el Sr. Agustí fent una reflexió del sistema judicial espanyol, davant de fets que han escandalitzat l’opinió pública com ara el cas dels impostos de les hipoteques, les restriccions de la llibertat d’expressió o el cas de la “manada”. Acceptà algunes mancances exposades pels propis interessats, com ara la manca de mitjans, però adduí que n’hi ha d’externes, que semblen enquistades com ara la lentitud de la justícia o la manca de transparència. D’entrada, digué que Espanya, segons l’Eurobaròmetre, es troba en el lloc 22è sobre...

Seguir llegint

Commemoració del primer aniversari de la mort de Jaume Botey

El passat divendres, dia 22 de febrer, promoguda per l’Associació “Cristianisme al segle XXI” va tenir lloc una celebració litúrgica a l’Església de Sant Ildefons de Barcelona en commemoració del primer any de la mort de Jaume Botey i Vallés, que havia estat president de l’Associació. Hi assistí un centenar de persones, a més de Pilar Massana, la seva vídua,  i la presidiren l’escolapi Ramon M. Nogués i Joel Cortés, de l’Església Evangèlica, tos dos membres de la Junta de l’Associació. Després d’una salutació i d’una contextualització de l’acte, es convidà als assistents a pregar tot cantant i a escoltar un poema. Les lectures del Nou Testament foren Rom 8, 18-25 i les benaurances (Mt 5,1-2), sobre l’alliberament del mal en el context de l’Univers a partir del full de ruta de Jesús, que contrasta amb els poders del món. Glosà els textos el pare R.M. Nogués i, tot seguit, hi va haver cinc intervencions diferents en recordança d’en Jaume. Els assistents escoltaren encara un nou poema de Màrius Torres abans de tres pregàries que van fer persones concretes. Es resà el Parenostre, es va interpretar un cant abans d’uns mots de cloenda,que varen fer present entre els assistents l’esperit d’en Jaume i de la benedicció final. En acabar, Pilar Massana donà les gràcies a tots els assistents i...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Els abats de Montserrat i la catalanitat”

El passat dissabte 9 de febrer, amb el títol Els grans abats de Montserrat i la seva acció en favor de la catalanitat, a la Sala d’actes de «Cristianisme i Justícia» dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona va tenir lloc la quarta sessió d’«Espai Obert» promoguda per l’associació «Cristianisme al segle XXI» a càrrec de dom Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i director de Documents d’Església. El monjo va defugir el tractament d’historiador  i es presentà com un tastaolletes a l’hora d’exposar el tema. Segons ell,  potser hauria calgut parlar d’altres abats començant des del segle XV, quan Montserrat  assolí la independència de Ripoll (1409), sota l’abadia del qual havia nascut per voluntat  de l’abat Oliba, també bisbe de Vic, l’any 1025, a partir de l’ermita de Santa Maria que havia donat Guifré el Pilós vers l’any 880 al monestir de Ripoll. Aviat, doncs, se’n celebrarà el mil·lenari. Però el seu discurs abraçaria només des de la restauració de Montserrat, bandejant la destrucció, ocupació i el saqueig dels tresors i l’incendi  per Suchet durant la Guerra del francès l’any 1811 —si no hagués estat fortificat, les tropes potser haurien passat de llarg—, i l’abandonament del lloc pels monjos agreujat per la desamortització de 1835, quan se suprimiren els ordes religiosos masculins que no tinguessin finalitats socials com l’ensenyament...

Seguir llegint

20 i 21 de febrer: Simposi internacional Reforma i Reformes en l’Església

Els propers 20 i 21 de febrer tindrà lloc el III Simposi Internacional: Reforma i Reformes en l’Església. Les ponències del matí tindran com a eix el tema “Cap a una Església evangèlica, pobra, ecumènica i fraterna”. Durant les dues tardes el tema principal serà les claus per a una renovació de les parròquies, de la mà de Fr. Michael White i de Tom Corcoran, experts en renovació parroquial i autors de llibres i de materials de suport per a parròquies. L’esdeveniment, organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, tindrà lloc a la Facultta de Teologia de Catalunya. Podeu obtenir-ne més informació a la seva pàgina o descarregant-ne el programa...

Seguir llegint