CSXXI present al “VI Encuentro de Redes Cristianas” d’Espanya

Sota el lema “Acció alliberadora avui”, des del passat divendres dia 30 de novembre fins al diumenge dia 2 de desembre  es va celebrar el “VI Encuentro de Redes Cristianas” de tota la pell de brau a Xixón (Gijón), amb motiu del 40è aniversari de la mort del missioner del Sagrat Cor Gaspar García Laviana, nascut al principat d’Astúries i abatut a Nicaragua en plena lluita sandinista el 1979. Hi van intervenir més d’un centenar de persones arribades de Madrid, Astúries, Canàries, Galícia, València, Saragossa, Pamplona, CasXXI, Mòstoles, Catalunya,  Castellla-Lleó, Valladolid… El programa era molt complet i començà a quarts de cinc de la tarda del divendres amb una visita guiada  a la ciutat que portà els assistents des del Palau de Revillagigedo i la Plaça Major a Cimadevilla, per admirar  les restes de muralles romanes, visitar la casa-museu de Jovellanos i pujar fins a l’escultura de Chillida “Homenaje al Horizonte”. La recepció i els actes tenien lloc al Centre Cultural de l’Antic Institut, a tocar de la Plaça de l’Instituto,a partir de quarts de 7. A les 7 José M. Álvarez  fa fer-nos una xerrada titulada Gaspar García Laviana, profeta de la lliberación, molt documentada, un  pèl repetitiva i molt llarga. A les 8 s’havia anunciat  un col·loqui sobre models i camins de l’acció alliberadora, però es retardà...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “El fil vermell de Catalunya i el Vaticà

El passat 24 de novembre, a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia  (Roger de Llúria,13, xamfrà amb Casp), promoguda per l’associació”Cristianisme al segle XXI”,  va tenir lloc una nova sessió del cicle d’enguany, Església Catalana i reconstrucció nacional, a càrrec de mossèn Jaume Aymar, doctor en història de l’art,  director de “Catalunya Cristiana” i Ràdio Estel, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i publicista empedreït, sota el títol El fil vermell de Catalunya i el Vaticà. El mossèn començà explicant que l’objectiu de la xerrada tocava de ple a la història de la cultura, ben necessària i desapareguda dels plans d’estudi universitaris, fins i tot en els de la Constitució apostòlica Veritatis Gaudium, del gener d’engany, que tracta del rellançament i renovació els estudis eclesiàstics. Sortosament, segons ell,  Catalunya ha tingut figures eminents en aquest sentit, esmentà el P. Miquel Batllori, que anomenà, “Príncep del Renaixement”, i anuncià la propera aparició d’una obra de Josep M. Benítez, ex-degà de la Facultat d’història de la Pontifícia Universitat Gregoriana ,sota el títol Presències de cultura catalana a Roma. Anuncià tot seguit que seguiria unes quantes monjoies de la presencia catalana a Roma en el seu discurs i començà exposant que, si Catalunya havia estat cristianitzada al s. III i al s.IV ja tenia la província...

Seguir llegint

12 de desembre: presentació del llibre “Luter, la Reforma i el repte constant de les Esglésies”

El llibre basat en el cicle d’Espai Obert 2016-2017 es presentarà a la llibreria Claret de Barcelona el dia 12 de desembre a les 7 de la tarda, en un acte que anirà a càrrec de Lluís Busquets i Joel Cortès. Està previst fer una altra presentació el dia 2 de febrer del 2019, també a Barcelona, de la qual us informarem més endavant i on també esteu tots...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Verdaguer, un geni conflictiu?”

Aquest va ser el títol de la sessió inaugural del cicle “Espai Obert” promogut per Cristianisme al Segle XXI i dedicat enguany al tema Església catalana i reconstrucció nacional, que va tenir lloc el passat dissabte 10 de novembre a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia del jesuïtes del carrer Casp, a càrrec del catedràtic emèrit de la UPF, el doctor Narcís Garolera. El professor, que va encantar a l’auditori amb les seves precises i interessants digressions, començà distingint el Verdaguer gloriós, que es permeté renunciar a una canongia com la que li havia cercat el ministre català de justícia Duran i Bas, del que la gent denominava “pobre mossèn Cinto”. El primer havia estat l’home guardonat als 20 anys als Jocs Florals de 1865, el triomfador amb de L’Atlàntida (1877), traduïda a vint idiomes, el capellà dels marquesos de Comillas, que el lluïen i se l’enduien de viatge (Garolera negà que hi hagués res més que admiració platònica amb la marquesa, malgrat la bellesa i joventut d’ella), el de l’Oda a Barcelona de 1883(se n’editaren 100.000 exemplars i el professor la comparà amb l’Oda nova de Maragall), el de Canigó (1885), poema del qual suprimí,el 1902, la comparació que feia entre l’abat Oliba i el bisbe Morgades, que el coronà el març de 1886 “en nom de...

Seguir llegint

Homenatge a Jaume Botey: “El pitjor enemic de l’esperança és pensar que no hi ha res a fer!”

“La lluita civil passa per la creació de consciència.”  “Ens van voler enterrar i no sabien que érem llavor.” “Amb la lògica d’allò petit aturarem el globalisme sense ànima.” “Adaptar-se a la realitat pot ser una excusa per no lluitar per transformar-la”. Aquestes frases i moltes altres d’entre les seves es van poder escoltar el passat divendres dia 18, al Casinet d’Hostafrancs, en l’homenatge que es va retre a Jaume Botey (el darrer, en paraules del pare Enric Canet), organitzat per la Casa de Solidaritat per Nicaragua, l’Escola Pia, Cristianisme i Justícia, Cristianisme al segle XXI i moltes altres institucions i associacions. Amb una sala plena de gom a gom i l’assistència del bisbe Godayol i de  gent vinguda fins i tot de Nicaragua i de tota la pell de brau, una quinzena d’intervencions van recordar la immensa tasca que va dur durant la seva vida Jaume Botey, des de l’alfabetització d’adults a la Casa de Reconciliació del seu estimat L’Hospitalet a la promoció de la Cooperativa L’Olivera de vins i olis per a gent discapacitada a Vallbona de les Monges, des del seu treball com a regidor d’ensenyament després de les primeres eleccions democràtiques a la tasca duta a terme a l’Amèrica Central i la del Sud, des de les seves lluïes a favor de la immigració i...

Seguir llegint

“Debats a Sant Ildefons”: Drets humans i Dret penal de l’enemic

El passat dissabte dia 20 d’octubre “Cristianisme al segle XXI” va organitzar un debat a la sala d’actes de la parròquia de Sant Ildefons sota el títol La justícia en temps miserables, amb la intervenció de Jordi Agustí, Magistrat emèrit de la Sala IV del Tribunal Suprem, i el professor d’Ètica de la Universitat de Girona, Dr. Ramon Alcoberro.  Malauradament el Magistrat quedà bloquejat la vigília pels aiguats de Castelló i no va poder assistir a l’acte, per la qual cosa, el mig centenar llarg de persones assistents van poder gaudir de la ponència del filòsof, cosa que va permetre un diàleg profund i divers d’una hora, que els assistents aprofitaren i agraïren, fent honor al títol general d’aquets actes: “Debats a Sant Ildefons”.    Alcoberro, a qui el Col·legi d’Economistes de Catalunya va fer Col·legiat d’Honor per la seva plana web de Filosofia, reconeguda internacionalment, i treballa amb Donna Zuckerberg (germana del cofundador de Facebook), començà la intervenció explicant la gran preocupació que hi ha al món, especialment als EUA, per la crisi de les humanitats  i l’actual transformació cultural, que és més una mutació que una evolució, vist que empreses com la dels discos es van trobar d’improvís sense demanda al poc temps d’establir-se les xarxes socials. Per això avisà del poder totalitari que poden prendre determinades...

Seguir llegint

20 d’ctubre: proper Debat a Sant Ildefons “La Justícia en temps miserables”

El procés català ha tret el vel de persones i institucions  i ens n’ha deixat veure el seu veritable rostre.    Hem vist com s’han trepitjat els drets humans i civils de la forma més grollera; hem vist com s’han mantingut en presó preventiva, contra les proclames del papa Francesc, presos polítics i capdavanters d’organitzacions que sempre han actuat pacíficament. Hem vist com s’han construït relats de violència on no n’hi va haver. Davant les agressions sofertes, la gran majoria de la societat catalana ha respost amb actituds assenyades i manifestacions de noviolència.    Això no obstant, hem sentit damunt nostre atiats molts odis des dels “¡A por ellos!” de les FCSE als xats d’alguns magistrats que sostenien les doctrines del dret penal de l’enemic a ultrança. Perquè ens expliquin  el rerefons d’aquestes doctrines i els entrellats de la constitució i funcionament de l’alta magistratura de l’Estat,  hem convidat el professor d’Ètica Ramon Alcoberro i el Magistrat emèrit Jordi Agustí.    “Cristianisme al segle XXI”, complementa el cicle d’enguany, “Església i reconstrucció nacional”, que s’iniciarà el proper 10 de novembre, amb aquest “Debat a Sant Ildefons”, volem posar en comú les raons del què ha passat per poder millor mirar el futur i assentar més sòlidament les bases de la noviolència per a fer front, si fos necessari, a...

Seguir llegint