Sessió d’Espai Obert: “No ens creiem que la nostra forma de viure posa en risc la nostra supervivència”

Enllaç: vídeo complet de la xerrada El passat dissabte dia 16 de gener va tenir lloc, de forma telemàtica, la xerrada inaugural del cicle «Espai Obert» de l’associació «Cristianisme al Segle XXI», que porta per títol Com serà el món després del coronavirus, amb més d’un centenar de connectats. La primera ponència, Ecologia post-coronavirus: espècie humana i ecosfera, entenent per ecosfera  —un terme creat el 1958— el sistema global terraqüi format per tots els organismes de la biosfera i caracteritzat per les relacions de convivència que s’estableixen entre matèria, energia i éssers vius, va anar a càrrec de la doctora Marta Tafalla, professora d’Ètica i Estètica a la UAB, que va dividir li seva xerrada en tres parts. En la primera, ens volgué fer conscients de la situació  catastròfica en què ens trobem. Tenint amb compte que el planeta Terra és l’únic que coneixem amb vida, el 2011, teníem 8 milions d’espècies diferents d’animals i plantes, sense comptar els microorganismes més difícils de comptabilitzar. Totes interconnectades en una xarxa de col·laboració i necessitat, de manera que la biosfera (suma d’ecosistemes format pel conjunt d’éssers vius  del planeta juntament amb el medi físic que els rodeja) funcioni de la millor manera possible. Així, posà exemples de les funcions pol·linitzadora i clorofíl·lica de les plantes, o del benefici per als peixos...

Seguir llegint

Debats a St. Ildefons: El Sínode de l’Amazònia

Enllaç: vídeo complet del debat Dissabte passat, després de l’Assemblea anual de l’entitat, mantinguda telemàticament, «Cristianisme al Segle XXI» havia organitzat, a ¼ de 12 i també telemàticament, un nou «Debat a Sant Ildefons», a càrrec del jesuïta Víctor Codina, sobre el tema: «El Sínode de l’Amazònia i els seus reptes». El ponent fou presentat per Ramon M. Nogués, que en destacà la formació (a Sant Cugat, Innsbruck i Roma), la seva tasca com a professor de teologia de carrer, lligat  en el període 1982-2018 a la Universitat Cochabamba (Bolívia) i a la teologia de l’alliberament, i per tant, professant una teologia més compromesa en el seguiment de Jesús que no pas especulativa. Home de «Cristianisme i Justícia», esmentà alguns dels seus llibres com ara No extingáis el Espíritu (2008), Una Iglesia Nazarena (2012), Diálogo de un teólogo del posconcilio (2013), El Espíritu del Señor actúa desde abajo (2015), Sueños de un viejo teólogo (2018) i alguns dels  fulletons com ¿Ser cristià a Europa? (2020) i informà que havia assistit al Sínode de l’Amazònia convidat expressament pel papa Francesc.  El  P. Codina començà exposant que la pandèmia i els seus problemes ha deixat arraconat una mica el Sínode de l’Amazònia, malgrat va actuar com una mena d’atri dels gentils; és a dir, en comptes de dialogar creients jueus i...

Seguir llegint
Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: «La complementarietat heterosexual no és essencial»

Podeu accedir al vídeo complet de la xerrada fent clic aquí El passat dissabte 26 d’octubre l’associació «Cristianisme al segle XXI», per via digital Zoom, va celebrar l’última de les seves conferències dins el cicle «Situar-se en el món d’avui», que duia per títol La ideologia de gènere, a càrrec de la Dra. Teresa Forcades, metgessa, teòloga i monja benedictina. Després de la presentació per la presidenta de l’entitat, la Dra. Mercè Izquierdo, i de l’habitual lectura evangèlica, Forcades començà dient que exposaria la seva dissertació en dues parts, la primera —ajudada de l’esquema que reproduïm a sota—, sobre una panoràmica  de la diversitat sexual, per arribar a una segona, on temptejaria de respondre si una antropologia  teològica  de la sexualitat havia de ser per una majoria o per a tothom. Començà per distingir el sexe (fet biològic objectiu), del gènere (experiència subjectiva, social o expressiva del propi sexe) i de del desig (orientació sexual). En el primer, distingí tres aspectes que, en la ideologia vaticana, conformarien les categories essencials de la masculinitat i la feminitat com etiquetes socials i culturals indefugibles: l’aspecte cromosomàtic (la parella 23a de cromosomes seria XX en les femelles  i, en els mascles, XY), el gonodal   (ovaris en les femelles, testicles en els mascles) i genital (vagina en unes i penis en els...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: «Les eines informatives constitueixen consciència»

JOAN MANUEL TRESSERRRAS 5a sessió d’Espai Obert:  «Les eines informatives constitueixen consciència» Feu clic aquí per accedir al vídeo complet de la xerrada El passat dissabte 24 d’octubre l’associació «Cristianisme al segle XXI», per via digital Zoom, va celebrar la penúltima de les seves conferències dins el cicle «Situar-se en el món d’avui», que duia per títol La premsa, els digitals i el control de la gent, a càrrec de Joan Manel Tresserras,  expert en el tema com a professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i president de la Fundació Irla. Després de la lectura i glossa de l’evangeli del diumenge, com és costum, fou presentat pel senyor  Joel Cortés. El ponent dividí la xerrada en dues parts, una  teòrica i filosòfica sobre el  concepte d’informació i una de més pràctica sobre el poder i la llibertat d’expressió i de comunicació. En la primera, el ponent partia d’una concepció humanística, des de la qual els humans percebem el món i la vida de tal manera que ens constituïm com a consciència subjectiva; ara bé, mentre en els primers temps de la història l’hominització va ser molt biològica (vam ser bípedes, amb cervell, vam descobrir el foc i fer servir...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Cap a una societat més justa”

Feu clic aquí per accedir al vídeo complet de la xerrada El passat dia 3 d’octubre, després del parèntesi imposat per la pandèmia (la darrera xerrada havia estat el 22-II), l’Associació «Cristianisme al Segle XXI» va celebrar de forma digital la seva quarta sessió d’«Espai Obert» seguint el cicle d’aquest curs Situar-se en el món d’avui amb una cinquantena de connectats. La xerrada  que obria el debat duia per títol  Noves formes d’organització col·lectiva per a una societat més justa, i anava a càrrec des de Brussel·les d’Edith Wustefel, graduada a Lovaina, experta en models d’autogestió, participant del projecte ‘Construir la utopia’ (web: <podersinpoder.tv>) i promotora, amb d’altres, de la xarxa ADES (Activitats Democràtiques, Ecològiques i Socials), els participants de la qual militen en la defensa del medi natural i social i, tot intentant  construir alternatives, pugnen contra la economia capitalista. La ponent començà admetent que les «noves formes» del títol, potser són velles que han pres una segona embranzida a partir del 15-M-2011, vistes amb ulleres actuals, ja que es dirigeixen a comunitats horitzontals, autogestionades i sense jerarquies, superant el que va denominar «tòpics podrits». Ella i el seu company van fer un viatge d’investigació per tot Espanya i Amèrica del Sud per adonar-se de moltes formes d’autogestió en diversos camps (de l’educatiu al sanitari), entenent per autogestió...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Educació en Valors, una eina per a l’esperança”

Dins el cicle “Espai Obert” organitzat per l’Associació “Cristianisme al Segle XXI”, el passat dissabte 22 de febrer, a la sala d’Actes de “Cristianisme i Justícia” del carrer Roger de Llúria 13 de Barcelona,  va tenir lloc la tercera sessió d’aquest curs sota el títol que encapçala aquesta crònica, a càrrec del professor Josep M. Puig Rovira, catedràtic de Teoria de l’Educació a la UB, responsable del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), que volgué servir-se d’un power point. I fou presentat per la presidenta de  l’Associació Mercè Izquierdo. Començà la xerrada oposant una pedagogia tradicional basada en l’autoritarisme, la disciplina i la repetició, a una pedagogia democràtica que pretén que els alumnes aprenguin a pensar per ells mateixos. Aquesta onada de pedagogia prengué diverses cares i presentà la de la pedagogia activa de Montessori, Itard o Steiner (basada en la paraula, la raó i la deliberació), la pedagogia socialista, que pretenia, segons Dietrich, el desenvolupament multilateral de la personalitat (primera posar sota sospita la possibilitat d’actuar sota una ideologia poc solidària, mantenint la divisió entre el treball manual i l’intel·lectual), la pedagogia antiautoritària (amb representants com Tolstoi, Ferrer Guardia, Nelly, Rogers, Neill i l’escola de Summerhill), la pedagogia crítica (amb Paulo Freire i la seva Pedagogia de l’oprimit com a representant) i les pedagogies del reconeixement (que asseguren...

Seguir llegint