Sessió d’Espai Obert: “Els abats de Montserrat i la catalanitat”

El passat dissabte 9 de febrer, amb el títol Els grans abats de Montserrat i la seva acció en favor de la catalanitat, a la Sala d’actes de «Cristianisme i Justícia» dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona va tenir lloc la quarta sessió d’«Espai Obert» promoguda per l’associació «Cristianisme al segle XXI» a càrrec de dom Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i director de Documents d’Església. El monjo va defugir el tractament d’historiador  i es presentà com un tastaolletes a l’hora d’exposar el tema. Segons ell,  potser hauria calgut parlar d’altres abats començant des del segle XV, quan Montserrat  assolí la independència de Ripoll (1409), sota l’abadia del qual havia nascut per voluntat  de l’abat Oliba, també bisbe de Vic, l’any 1025, a partir de l’ermita de Santa Maria que havia donat Guifré el Pilós l’any 880 o abans al monestir de Ripoll. Aviat, doncs, se celebrarà el mil·lanari. Però el seu discurs abraçaria només des de la restauració de Montserrat, bandejant la destrucció, ocupació i el saqueig dels tresors i l’incendi  per Suchet durant la Guerra del francès l’any 1811 —si no hagués estat fortificat, les tropes potser haurien passat de llarg—, i l’abandonament del lloc pels monjos a causa de la desamortització de 1835, quan se suprimiren els ordes religiosos masculins que no tinguessin finalitats socials...

Seguir llegint

20 i 21 de febrer: Simposi internacional Reforma i Reformes en l’Església

Els propers 20 i 21 de febrer tindrà lloc el III Simposi Internacional: Reforma i Reformes en l’Església. Les ponències del matí tindran com a eix el tema “Cap a una Església evangèlica, pobra, ecumènica i fraterna”. Durant les dues tardes el tema principal serà les claus per a una renovació de les parròquies, de la mà de Fr. Michael White i de Tom Corcoran, experts en renovació parroquial i autors de llibres i de materials de suport per a parròquies. L’esdeveniment, organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià, tindrà lloc a la Facultta de Teologia de Catalunya. Podeu obtenir-ne més informació a la seva pàgina o descarregant-ne el programa...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: la “qüestió catalana” al Vaticà

El passat dissabte da 12, a la sala d’actes de «Cristianisme i Justícia» dels Jesuïtes del carrer Llúria, núm. 13 (xamfrà Casp), va tenir lloc la tercera sessió d’«Espai Obert» organitzada per «Cristianisme al segle XXI», amb el títol Catalunya a l’Arxiu secret Vaticà, a càrrec de l’historiador mossèn Ramon Corts, autor del volum La qüestió catalana en l’arxiu secret Vaticà (1875-1923) (Barcelona: FTC, 2018). L’historiador començà advertint de la temptació del «presentisme», que consisteix a voler fer dir a la història el que ens agradaria que digués en la situació actual. Sortosament, el seu estudi  —que arriba fins a Primo de Rivera, perquè a partir de la I Dictadura les relacions del Vaticà amb Espanya i Catalunya són tota una altra cosa— es basa en documents, que diuen el que diuen, sense condemnar ni canonitzar res ni ningú. Inicià a conferència explicant que el terme «qüestió catalana» es troba originàriament el 1825 («els catalans són gent inquieta i poderosa») i, deu anys més tard, quan s’escriu que a Aragó i Catalunya  «l’esperit de l’antiga independència s’ha desvetllat i senyoreja». Aquestes expressions que els nuncis comuniquen al Secretari d’Estat no s’han pas d’entendre com a reivindicacions autonomistes sinó més aviat foralistes (en termes de descentralització), perquè som en plena primera carlinada (1833-40) i el carlisme de caire integrista arrelaria...

Seguir llegint

CSXXI present al “VI Encuentro de Redes Cristianas” d’Espanya

Sota el lema “Acció alliberadora avui”, des del passat divendres dia 30 de novembre fins al diumenge dia 2 de desembre  es va celebrar el “VI Encuentro de Redes Cristianas” de tota la pell de brau a Xixón (Gijón), amb motiu del 40è aniversari de la mort del missioner del Sagrat Cor Gaspar García Laviana, nascut al principat d’Astúries i abatut a Nicaragua en plena lluita sandinista el 1979. Hi van intervenir més d’un centenar de persones arribades de Madrid, Astúries, Canàries, Galícia, València, Saragossa, Pamplona, CasXXI, Mòstoles, Catalunya,  Castellla-Lleó, Valladolid… El programa era molt complet i començà a quarts de cinc de la tarda del divendres amb una visita guiada  a la ciutat que portà els assistents des del Palau de Revillagigedo i la Plaça Major a Cimadevilla, per admirar  les restes de muralles romanes, visitar la casa-museu de Jovellanos i pujar fins a l’escultura de Chillida “Homenaje al Horizonte”. La recepció i els actes tenien lloc al Centre Cultural de l’Antic Institut, a tocar de la Plaça de l’Instituto,a partir de quarts de 7. A les 7 José M. Álvarez  fa fer-nos una xerrada titulada Gaspar García Laviana, profeta de la lliberación, molt documentada, un  pèl repetitiva i molt llarga. A les 8 s’havia anunciat  un col·loqui sobre models i camins de l’acció alliberadora, però es retardà...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “El fil vermell de Catalunya i el Vaticà

El passat 24 de novembre, a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia  (Roger de Llúria,13, xamfrà amb Casp), promoguda per l’associació”Cristianisme al segle XXI”,  va tenir lloc una nova sessió del cicle d’enguany, Església Catalana i reconstrucció nacional, a càrrec de mossèn Jaume Aymar, doctor en història de l’art,  director de “Catalunya Cristiana” i Ràdio Estel, degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i publicista empedreït, sota el títol El fil vermell de Catalunya i el Vaticà. El mossèn començà explicant que l’objectiu de la xerrada tocava de ple a la història de la cultura, ben necessària i desapareguda dels plans d’estudi universitaris, fins i tot en els de la Constitució apostòlica Veritatis Gaudium, del gener d’engany, que tracta del rellançament i renovació els estudis eclesiàstics. Sortosament, segons ell,  Catalunya ha tingut figures eminents en aquest sentit, esmentà el P. Miquel Batllori, que anomenà, “Príncep del Renaixement”, i anuncià la propera aparició d’una obra de Josep M. Benítez, ex-degà de la Facultat d’història de la Pontifícia Universitat Gregoriana ,sota el títol Presències de cultura catalana a Roma. Anuncià tot seguit que seguiria unes quantes monjoies de la presencia catalana a Roma en el seu discurs i començà exposant que, si Catalunya havia estat cristianitzada al s. III i al s.IV ja tenia la província...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Verdaguer, un geni conflictiu?”

Aquest va ser el títol de la sessió inaugural del cicle “Espai Obert” promogut per Cristianisme al Segle XXI i dedicat enguany al tema Església catalana i reconstrucció nacional, que va tenir lloc el passat dissabte 10 de novembre a la Sala d’Actes de Cristianisme i Justícia del jesuïtes del carrer Casp, a càrrec del catedràtic emèrit de la UPF, el doctor Narcís Garolera. El professor, que va encantar a l’auditori amb les seves precises i interessants digressions, començà distingint el Verdaguer gloriós, que es permeté renunciar a una canongia com la que li havia cercat el ministre català de justícia Duran i Bas, del que la gent denominava “pobre mossèn Cinto”. El primer havia estat l’home guardonat als 20 anys als Jocs Florals de 1865, el triomfador amb de L’Atlàntida (1877), traduïda a vint idiomes, el capellà dels marquesos de Comillas, que el lluïen i se l’enduien de viatge (Garolera negà que hi hagués res més que admiració platònica amb la marquesa, malgrat la bellesa i joventut d’ella), el de l’Oda a Barcelona de 1883(se n’editaren 100.000 exemplars i el professor la comparà amb l’Oda nova de Maragall), el de Canigó (1885), poema del qual suprimí,el 1902, la comparació que feia entre l’abat Oliba i el bisbe Morgades, que el coronà el març de 1886 “en nom de...

Seguir llegint

Homenatge a Jaume Botey: “El pitjor enemic de l’esperança és pensar que no hi ha res a fer!”

“La lluita civil passa per la creació de consciència.”  “Ens van voler enterrar i no sabien que érem llavor.” “Amb la lògica d’allò petit aturarem el globalisme sense ànima.” “Adaptar-se a la realitat pot ser una excusa per no lluitar per transformar-la”. Aquestes frases i moltes altres d’entre les seves es van poder escoltar el passat divendres dia 18, al Casinet d’Hostafrancs, en l’homenatge que es va retre a Jaume Botey (el darrer, en paraules del pare Enric Canet), organitzat per la Casa de Solidaritat per Nicaragua, l’Escola Pia, Cristianisme i Justícia, Cristianisme al segle XXI i moltes altres institucions i associacions. Amb una sala plena de gom a gom i l’assistència del bisbe Godayol i de  gent vinguda fins i tot de Nicaragua i de tota la pell de brau, una quinzena d’intervencions van recordar la immensa tasca que va dur durant la seva vida Jaume Botey, des de l’alfabetització d’adults a la Casa de Reconciliació del seu estimat L’Hospitalet a la promoció de la Cooperativa L’Olivera de vins i olis per a gent discapacitada a Vallbona de les Monges, des del seu treball com a regidor d’ensenyament després de les primeres eleccions democràtiques a la tasca duta a terme a l’Amèrica Central i la del Sud, des de les seves lluïes a favor de la immigració i...

Seguir llegint