Casimir Martí i Martí. Mort el 21 de novembre de 2021

Sacerdot i historiador, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1926. Es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca i es doctorà en Ciències socials a la Universitat Gregoriana de Roma.

Fou prevere de l’església de Barcelona.

Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials.

Com a historiador fou un estudiós dels moviments obrers. La seva tesi doctoral fou sobre “Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959). Te diverses obres : “Barcelona a mitjans del segle XIX. El moviment obrer durant el bienni progressista”. “L’integrisme a Catalunya : les grans polèmiques”. “Expansió i crisi de la indústria i de la democràcia. 1850-1936”.

Fou col·laborador habitual de diverses publicacions periòdiques entre els que es poden citar : “El Correo Catalán”, “Quaderns de Pastoral”, “Qüestions de vida cristiana”, “Serra d’ Or”, “Iglesia Viva”, “Pastoral Misionera”…

Fou Director de l’Arxiu Nacional de Catalunya ( 1980-1991) i un dels seus impulsors més destacats. Fill predilecte de Vilanova i la Geltrú i Creu de Sant Jordi.

En la seva tasca sacerdotal fou tant rigorós i conseqüent com en el seu treball d’historiador. Era una persona seriosa que no feia concessions a la banalitat. El seu tracte era cordial però contingut i poc donat a digressions inútils, amb un punt franc d’exigència. Sempre lamentà que les institucions eclesials clericals no sabessin estar a prop del poble com ho feu Jesús. Ell  donà exemple durant més de 30 anys atenent  a la parròquia del Gornal, zona obrera de l’Hospitalet. La seva actitud crítica fou la causa del seu posicionament  enfront de la jerarquia catòlica. En pot ser un exemple la fundació de El Pregó, revista d’informació eclesial a propòsit de la qual tingué enfrontaments amb el Cardenal Carles que no veia amb bons ulls una informació crítica i seriosa en l’àmbit eclesial. Martí resistí sempre les pressions del cardenal Carles per posar fi a la revista.

Era un creient profund i conseqüent, fidel a l’Evangeli i allunyat de les postures acrítiques que feien del seguiment de Jesús un conjunt d’iniciatives institucionals i rituals allunyades d’una lectura seriosa del Nou Testament feta amb serietat.

Descansi en la pau de Déu, ell que tant sensible fou als relats reveladors de Jesús. 

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *