Sessió d’Espai Obert: “Tindrem els fills a la carta?”

El passat dissabte 9 de juny, a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, organitzada per “Cristianisme al segle XXI”, va tenir lloc la darrera de  les sessions del cicle “Espai Obert”, que durant tot el curs ha desenvolupat el tema Els fonamentalismes: Increment i amenaces. Aquesta darrera sessió portava per títol “Fonamentalisme científic: el transhumanisme” i va anar a càrrec del professor Albert Cortina, advocat i urbanista. Amb un power-point apropiat, el conferenciant començà amb una frase  d’Aldous Huxley de 1932, que feia referència als possibles perills d’un cert desenvolupament de la ciència i de la tècnica abandonades als interessos del poder. Segons ell, tots hem sentit la cançó enfadosa que la tecnologia ens resoldrà tots els problemes —pobresa i ecologia inclosos—  per la simple possibilitat de deslligar l’home dels seus límits naturals i convertir-lo en una mena d’àngel desmaterialitzat. Des d’aquesta perspectiva, l’homo sapiens, enllà de voler millorar les seves limitacions o discapacitats,  faria un salt d’espècie fins a l’homo technologicus; aleshores, les actuals tecnologies (nanotecnologia, robòtica, biotècnica, TICs, etc.), en comptes de posar-se al servei de les persones necessitades, es posarien al servei de tothom i convertirien els homes en posthumans, capaços fins i tot d’intervenir en la creació. L’home esdevindria déu. Més que col·laborar amb robots, hi competiríem i, amb l’arribada de la intel·ligència artificial,...

Seguir llegint

Carta de “Cristianisme al S.XXI” a nuestros compañeros de “Redes Cristianas”: «España ante el espejo»

    La crisis catalana ha puesto al descubierto algunas realidades que nos parecían caducas e incluso desaparecidas en la España actual. La más relevante por ser la de más difícil transformación: la estructura sociológica que hizo posible, entre otros factores, que el franquismo perdurara durante cuatro décadas, subsiste aún en una parte significativa de la población española. Se trata de aquellas personas que, a pesar de la existencia de una corrupción que infecta hasta sus raíces al PP, de sus decididas políticas contra las clases más humildes y de su apoyo incondicional a los poderes económicos, le siguen dando soporte en las urnas, convencida de que sólo el PP vela por unos valores tradicionales sin los cuales no tendría sentido el concepto que para ellos tiene España: el predominio cultural y lingüístico de Castilla sobre el resto de territorios, la incomprensión, cuanto no la hostilidad, hacia las personas de culturas y religiones distintas, el miedo y el desprecio hacia lo extranjero, un cierto complejo de superioridad moral y la confusión entre estado e iglesia (¡cuatro ministros cantando “Soy el novio de la muerte”, entre ellos el de Educación y Cultura, ante el Cristo de la Buena Muerte!).    La crisis ha hecho emerger con fuerza algunos interrogantes como, por ejemplo, el de si los valores democráticos se encuentran plenamente...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Processos legitimadors de la violència”

“DISTORSIONAR EL LLENGUATGE ÉS PROPI DE RÈGIMS TOTALITARIS” Dins del cicle d’“Espai Obert”  Els fonamentalismes, increment i amenaces, va tenir lloc el passat dissabte dia 12, a la Sala d’actes de Cristianisme  Justícia dels jesuïtes de Casp la cinquena sessió d’aquest curs sota el títol Processos legitimadors de la violència, a càrrec de l’advocat Angel Miret i del  jesuïta i islamòleg Jaume Fuster. El senyor Miret abans de desplegar el seu tema exposà que es trobava obligar a esmentar al situació judicial “singular” en què ens trobem, amb els líders d’un procés nacional inculpats d’una violència que no exerciren, per la qual cosa exposà nocions tècniques i jurídiques de la violència, sempre relacionades amb accions de força i conseqüències  negatives per als agredits. Aplicar nocions maneflejades i distorsionades de violència “és propi de règims autoritaris”, va concloure. Tot seguit desplegà el primer punt de la seva xerrada: l’ésser humà és violent? Exposà concepcions de Darwin, Freud i Lewis. La supervivència i la lluita per la vida de les espècies, semblarien acceptar-ho, i en cas de ser un mal de tots, ens podria deixar tranquils. Però ja el 1986 la UNESCO va deixar clar que l’home no està predisposat a fer al guerra genèticament i que seria  més un fet cultural derivat de la inseguretat. I aquí, després d’esmentar Georg...

Seguir llegint

Ètica i praxi financera

Aquests dies he llegit la crònica d’unes jornades convocades per la Fundació Joan Maragall, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau. El tema era el que he posar aquí com a títol: “Ètica i praxi financera”. S’hi transcrivia una afirmació de la doctora Dolors Oller: “La fe cristiana, si es viu coherentment, té una projecció pública i social”. No sé si l’autora m’ho permetria, però, per fer el meu comentari, canvio els dos últims adjectius: … té un projecció política i econòmica. Amb el canvi crec que expressa amb més claredat no solament un criteri de conducta, sinó la formulació d’una escandalosa paradoxa del nostre cristianisme. Tot i que és un principi tan clar i indiscutible, percebo molt poques empremtes de l’Evangeli de Jesús en la política i en la praxi financera actual; més aviat al contrari, detecto que tant l’una com l’altra van al seu aire, sense cap punt de contacte amb les línies mestres que Ell va marcar. I això malgrat que molts agents d’aquestes dinàmiques no fan pas escarafall a l’hora de reconèixer-se cristians. Un altre ponent, el senyor Jordi Ibáñez, director de la Fundació Fiare, va parlar de democratitzar les empreses, maximitzar el benefici col·lectiu i engegar una dinàmica encaminada a la “transformació social i no a l’ànim de lucre” i hi afegia  que “la...

Seguir llegint

Assemblea i homenatge a Núria Raventós i Jaume Botey

El passat dissabte dia 28 d’abril, a les 10 del matí, com estava anunciat, va tenir lloc a la Sala d’actes de a Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona l’assembla anual de“Cristianisme al Segle XXI”. Presidiren la taula membres de la Junta i s’aprovà la darrera acta. Sefa Amell, vice-presidenta, procedí a proposar nous membres de la junta —Rosa M. Tarrida, Núria Sastre i Jaume Comellas— i la nova presidenta, la senyor Mercè Izquierdo, en substitució del traspassat President, el senyor Jaume Botey. Tots els membres van ser acceptats en votació. La nova presidenta exposà breument les línies  vers les quals pensava dedicar l’esforç del seu treball. Enric Bota, tresorer, explicà l’exercici del 2017, a partir de fotocòpies de despeses i aportacions lliurades als presents, i esbossà també les línies mestres del pressupost per a 2018. Jaume Reguant llegí els punts claus de la memòria del curs passat. Hi va haver intervencions fins a les 11. Aleshores d’acord, amb l’hora indicada, començà el programat “Debat a Sant Ildefons” que, aquesta vegada, era per homenatjar dos presidents de l’entitat traspassats el passat mes de febrer sense gaires dies de diferència: Núria Raventós i Blanc  i Jaume Botey i Vallès. De la senyora Raventós ens en parlà la Rosa M. Tarrida, que es remuntà als orígens de “Cristianisme al segle XXI”...

Seguir llegint

La situación política en España y los efectos en la iglesia

INTRODUCCIÓN Solo pretendo realizar un breve resumen de la situación actual de la política española porque creo que es preciso definir varios puntos que son los ejes del conflicto actual; sin prestar atención a cada uno de ellos, no es posible entender la base del conflicto ni, lo que es más trascendente, cuál puede ser la evolución futura de la situación. Expondré de modo resumido diez puntos, ordenados según su irrupción histórica: La integración de Cataluña en España ha sufrido a lo largo de los últimos 300 años desencuentros recurrentes, cuya raíz histórica está muy bien descrita en un documento realizado por Jaume Botey titulado “Momento actual del proceso den Catalunya” publicado en Iglesia Viva Nº 263, julio-septiembre 2015 <http://iviva.org/ revistas/263/263-33-ADEBATE.pdf>. Del mismo autor cf. también: “Cristianos ante el nacionalismo / independen-tismo catalán” en Éxodo, num 141 (2017) <http://www.exodo.org/ cristianos-ante-el-nacionalismoindependentismo-catalan/>. También El procés nacional català (Barcelona: Cristianisme al segle XXI, 2015). Uno de los elementos que pretendían pacificar esta situación fue el Pacto Constitucional de 1978, en el que inicialmente hubo un intento de descentralización del Estado, creando las “autonomías”, aunque el cambio se realizó sin dar una solución completa a las aspiraciones de Cataluña, al no recogerse en el Estatut de 1979 sus peculiaridades propias, como su identidad histórica, una lengua distinta y una idiosincrasia diferenciada del resto...

Seguir llegint

“Llums de sincrotró”: novetat editorial del Lluís Busquets

Lluís Busquets, membre de l’Associació, ha publicat la novel·la històrica “Llums de sincrotró: la Guerra (in)Civil des dels ulls d’un batxiller d’avui”. Si voleu més informació sobre l’obre, podeu accedir a l’opuscle fent clic aquí. L’obra va ser presentada al Sincrotró Alba per Sam Abrams i properament es farà una nova presentació a...

Seguir llegint