La situación política en España y los efectos en la iglesia

INTRODUCCIÓN Solo pretendo realizar un breve resumen de la situación actual de la política española porque creo que es preciso definir varios puntos que son los ejes del conflicto actual; sin prestar atención a cada uno de ellos, no es posible entender la base del conflicto ni, lo que es más trascendente, cuál puede ser la evolución futura de la situación. Expondré de modo resumido diez puntos, ordenados según su irrupción histórica: La integración de Cataluña en España ha sufrido a lo largo de los últimos 300 años desencuentros recurrentes, cuya raíz histórica está muy bien descrita en un documento realizado por Jaume Botey titulado “Momento actual del proceso den Catalunya” publicado en Iglesia Viva Nº 263, julio-septiembre 2015 <http://iviva.org/ revistas/263/263-33-ADEBATE.pdf>. Del mismo autor cf. también: “Cristianos ante el nacionalismo / independen-tismo catalán” en Éxodo, num 141 (2017) <http://www.exodo.org/ cristianos-ante-el-nacionalismoindependentismo-catalan/>. También El procés nacional català (Barcelona: Cristianisme al segle XXI, 2015). Uno de los elementos que pretendían pacificar esta situación fue el Pacto Constitucional de 1978, en el que inicialmente hubo un intento de descentralización del Estado, creando las “autonomías”, aunque el cambio se realizó sin dar una solución completa a las aspiraciones de Cataluña, al no recogerse en el Estatut de 1979 sus peculiaridades propias, como su identidad histórica, una lengua distinta y una idiosincrasia diferenciada del resto...

Seguir llegint

“Llums de sincrotró”: novetat editorial del Lluís Busquets

Lluís Busquets, membre de l’Associació, ha publicat la novel·la històrica “Llums de sincrotró: la Guerra (in)Civil des dels ulls d’un batxiller d’avui”. Si voleu més informació sobre l’obre, podeu accedir a l’opuscle fent clic aquí. L’obra va ser presentada al Sincrotró Alba per Sam Abrams i properament es farà una nova presentació a...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Les grans religions formen part de la història de la raó”

El passat dissabte dia 14 va tenir lloc la quarta sessió del cicle “Espai Obert” de l’Associació Cristianisme al segle XXI entorn del fonamentalismes, que anava a càrrec de la professora Margarita Mauri  i duia per títol: “Laïcitat i laïcisme en les societats postseculars”. Servint-se d’un power point la filòsofa va fer una xerrada profunda i ordenada a l’abast dels assistents. Per a ella el laïcisme redueix al religió a l’esfera privada perquè, socialment, Déu no existiria, de manera que l’Estat laïcista pugna contra qualsevol  signe religiós extern, que no és el mateix que l’Estat laic, ja que des de la laïcitat no es combat la religió, ans des d’una certa neutralitat, malgrat propugnar al separació Esglésies-Estat, l’accepta i li hauria de donar suport respectant la llibertat religiosa i el pluralisme. La filòsofa exposà quines són les dimensions públiques de la religió (culte i expressió de creences personals en públic, exercici creatiu de la fe i de la vida religiosa, manifestació pública i presencialitat), es referí a la publicació del cardenal L. Martínez  Sistach, Estat laic i societat plurireligosa i, sobretot, a Jürgen Habermas, que a partir del 2001 va fer circular el concepte de la societat postsecular, que va més enllà de la raó laïcista i de la raó laica, secular o moderna (que va prendre per sinònims)....

Seguir llegint

Maria Magdalena (Mary Magdalene)

He anat a veure el film “Maria Magdalena” de Garth Davis. He dedicat un llibre a l’apòstol dels apòstols. Vull dir que sé una mica què em dic. Doncs, tot i haver llegit crítiques que la deixen molt malament, no han entès res. D’entrada és un film sobri, de paisatge feréstec, gairebé agressiu, on —finalment, al•leluia!— Magdalena no es cap prostituta com va predicar el papa Gregpori el Gran el 14-IX-591, identificant-la amb la pecadora de l’evangeli de Lluc, la Maria de Joan i la dona de la qual s’havien expulsat set dimonis en Marc, cosa que va tenir funestes conseqüències (les seves homilies van ser molt populars fins al segle IX!). Magdalena tingué uns orígens pescadors, com en el film. (Però, en temps de Jesús, Magdala es deia Tariquea i era un centre peixater molt més gran del que ens hi pinten. Ella segurament era d’una classe més alta que la del film). En canvi, el Jesús de la pel•lícula (que bateja sense parar sense que ho digui cap Evangeli) i els seus són pobres de solemnitat com devia ser realment. Tampoc Pere devia ser negre, però sí que els apòstols eren una barrija-barreja (amb zelotes com Simó i sicaris com Judes Iscariot). Per tant, presentar dins el grup els que volien la revolució per l’alliberament d’Israel dels romans,...

Seguir llegint

Humans, transhumans i posthumans

Les NBIC (Nanotecnologia-Biotecnologia-Infotecnologia-Cognotecnologia) juntament amb les TICs (Tecnologies de la Informació i Comunicació), la robòtica i la intel·ligència  artificial conformen les tecnologies dites exponencials amb les quals es treballa avui en molts laboratoris d’investigació.  En el món angloamericà (Oxford, Stanford, Sillicon Valley…) s’ha desenvolupat, de vint anys ençà, un moviment científic, el transhumansime. Alguns en situen l’origen l’any 1957, quan el biòleg Julius Huxley, germà d’Aldous, proposà el terme a New Bottles for New Wine; es referia a la possibilitat de millora de l’ésser humà, mitjançant la ciència i la tecnologia,  tant des del punt de vista genètic com des de la perspectiva social i ambiental. Avui ja s’empren tècniques sorgides de l’enginyeria genètica (selecció d’embrions, transferències citoplàsmiques, fecundació in vitro), el dòping (químic, físic o genètic), els transplantaments i la medicina regenerativa, la nanomedicina, la neurotecnologia  que inclou implants neuronals al cervell o interfases cervell/or-dinador o dispositius portables (cyberware)… Segons la World Transhumanist Association podem entendre el transhumanisme com una manera de pensar el futur a partir de la premissa  que l’espècie humana, en la seva forma actual, encara no ha arribat al final del desenvolupament; seríem en una etapa molt preliminar, de transició, fins a passar  del transhumà al posthumà. Jan Huston defineix el posthumà com a VAS (Vida Artificial Sensitiva), màquines intel·ligents, autònomes, autoconscients i capaces...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Hi ha coses que no ensenyen ni la Bíblia ni l’Església, sinó els pobres i marginats”

20 passat dissabte 17 de març “Cristianisme al Segle XXI” celebrà la seva tercera sessió del cicle Espai Obert d’enguany, Els fonamentalismes: increment i amenaces, al saló d’actes de Cristianisme i Justícia,  a càrrec de l’escolapi  Josep M. Monferrer, que substituí Jaume Botey, aCs, com a ponent, motiu pel qual, a fi de tenir-lo present enmig de tots, volgué una cadira buida al seu costat dret. La seva xerrada duia per títol “Com viure amb dignitat els canvis de paradigmes culturals i socials”. L’acte, com és habitual, s’inicià amb una lectura bíblica —en aquest cas del Cohèlet— a càrrec de Joel Cortés, que glosà emotivament la figura de Jaume Botey,President de l’Associació fins a la seva mort, com la d’una vida a mans de Déu. Tot seguit Lluís Busquets i Grabulosa presentà elponent com un lluitador en la causa dels més pobres i marginats (no debades fa més de 40 anys que viu a la Mina, un barri que ha historiat i ha definit com el rebuig del que l’smart city de Barcelona no vol, una veritable i volguda estructura sociourbanística), n’explicà algues anècdotes —entre elles, que en Josep M. era allà amb un permís mèdic eventual, només per poder complir el seu compromís, ja que estava ingressat a l’Hospital de Sant Pau— i concloure que no debades s’ha...

Seguir llegint

Obituari de Jaume Botey (La Vanguardia)

El 22 de febrer, La Vanguardia va publicar l’obituari “Jaume Botey, impulsor de les causes justes”. Feu clic aquí per accedir al...

Seguir llegint