Comunicat de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania

Aquests dies d’excepcionalitat social i econòmica, la Renda Garantida de Ciutadania torna a estar al focus del debat. La Comissió Promotora de la RGC ha emès un comunicat al respecte del qual ens volem fer ressò. Podeu descarregar-lo en pdf fent clic aquí. A partir d’avui 1 de abril de 2020 finalitza el període de transició de les quanties econòmiques de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania aconseguint en el cas d’una persona el 100% de l’Indicador de renda de suficiència (IRSC) (664 euros/mes). La taula de prestacions queda de la següent forma: Una persona……………..664 euros/mes (100% de l’IRSC) Dues persones…………..996 euros/mes (100% + 50% IRSC) Tres persones…………..1.096 euros/mes (165% IRSC) Quatre persones………..1.196 euros/mes (180% IRSC) Cinc persones………….. 1.208 euros/mes (182% IRSC) L’actualització de l’IRSC amb l’IPC de Catalunya acumulat des del 1 de gener de 2010 el 16,4% (està congelat des d’aquesta data) significarà que la quantia de la prestació per a una persona arribarà 773 euros mes, i també facilitarà l’accés a aquesta prestació a les persones o famílies amb ingressos inferiors a aquest nou llindar (773 euros/mes una persona, o 1.406 euros / mes en el cas d’unitats familiars o de convivència d’un màxim de cinc persones). Fem una crida a tots els grups parlamentaris a votar a favor de les esmenes presentades a...

Seguir llegint

Una Pasqua només interior

És una obvietat teològica i pastoral que la Fe és una experiència interior, és a dir, que es viu  mentalment en l’àmbit intern. Però enguany aquesta obvietat agafa, pel confinament, una expressió obligada i un xic dramàtica. Efectivament la Fe normalment es desplega en expressions rituals, relacionals i comunitàries. Aquesta vegada, d’una forma general, la Pasqua quedarà reduïda a una festa interior, gairebé exclusivament personal. La Setmana Santa serà exteriorment una setmana “plana” com mai. Ni esglésies obertes, ni celebracions, ni palmons,  ni festes… només els gestos admirables i fins i tot heroics de sanitaris i serveis essencials d’atenció i abastiment. Tindrem els “sagraments” (signes sensibles d’una presència edificant i esperançada) als hospitals, residències, supermercats, vehicles públics que funcionen… tots seran sagraments d’un servei “essencial” que es fa lluny de la litúrgia, però que serà l’autèntica litúrgia pasqual d’enguany. La Pasqua comença en un vell itinerari concret cap a l’alliberament. D’aquell alliberament n’anem revifant la memòria, jueus i cristians, i ho fem de formes molt diverses. Habitualment pensem en sagraments litúrgics i rituals, però aquesta Pasqua potser ens pot ajudar a pensar en sagraments purament samaritans, fets fora de les sinagogues i temples, al mig dels camins i entorn dels llits on moren, però també es curen (es curen molts més que no pas moren), coneguts i desconeguts, en...

Seguir llegint

En Jaume Busquets, un amic estimat que ens ha deixat

En Jaume ha mort i  ja l’enyorem. El virus que ens te confinats a casa ha pogut amb ell, un home tan fort i valent.  Encara no puc creure que ja no compartiré amb ell aquelles reunions, trobades, xerrades fent cua a les parades del mercat…que la seva vitalitat, sentit de l’humor  criteri feien característiques, úniques. En Jaume ha estat un membre actiu de l’Associació des de que es va fundar. Com la majoria de socis que varen compartir amb la Maria Rosa Farré la convicció que el nou mil·lenni reclamaria canvis importants en l’església, el seu compromís amb institucions i grups que volien un evangeli viscut i compromès venia de molt  lluny: era una projecte de tota la vida.  De jove amb els minyons escoltes, més endavant en moviments d’església, la nova perspectiva que el Concili ens va oferir , tot plegat va orientar la seva dedicació cap a les comunitats parroquials que als anys setanta s’organitzaven en grups cristians de base, amb més il·lusió que èxit. No en vam saber més, amic Jaume. Saps molt bé quantes vegades n’havíem parlat en el nostre petit  grup de Sant Gervasi i com intentem encara desempallegar-nos de llasts teòrics i pràctics que fan opaca la nostra fe, poc atractiva per a la gent jove i difícil de compartir en els...

Seguir llegint

Consciència davant del coronavirus

Lluís Busquets

Seguir llegint

Diumenge sense culte

Reflexió i pregària de Marta López en relació a la situació de confinament per l’emergència del coronavirus

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “Educació en Valors, una eina per a l’esperança”

Dins el cicle “Espai Obert” organitzat per l’Associació “Cristianisme al Segle XXI”, el passat dissabte 22 de febrer, a la sala d’Actes de “Cristianisme i Justícia” del carrer Roger de Llúria 13 de Barcelona,  va tenir lloc la tercera sessió d’aquest curs sota el títol que encapçala aquesta crònica, a càrrec del professor Josep M. Puig Rovira, catedràtic de Teoria de l’Educació a la UB, responsable del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), que volgué servir-se d’un power point. I fou presentat per la presidenta de  l’Associació Mercè Izquierdo. Començà la xerrada oposant una pedagogia tradicional basada en l’autoritarisme, la disciplina i la repetició, a una pedagogia democràtica que pretén que els alumnes aprenguin a pensar per ells mateixos. Aquesta onada de pedagogia prengué diverses cares i presentà la de la pedagogia activa de Montessori, Itard o Steiner (basada en la paraula, la raó i la deliberació), la pedagogia socialista, que pretenia, segons Dietrich, el desenvolupament multilateral de la personalitat (primera posar sota sospita la possibilitat d’actuar sota una ideologia poc solidària, mantenint la divisió entre el treball manual i l’intel·lectual), la pedagogia antiautoritària (amb representants com Tolstoi, Ferrer Guardia, Nelly, Rogers, Neill i l’escola de Summerhill), la pedagogia crítica (amb Paulo Freire i la seva Pedagogia de l’oprimit com a representant) i les pedagogies del reconeixement (que asseguren...

Seguir llegint

Manifest #AlcemLaVeu

Manifest per la igualtat i la no discriminació de les dones a l’Església

Seguir llegint