El jesuïta Pep Baquer fa una mirada crítica i amorosa sobre l’homosexualitat a l’Església – Catalunya Religió

Per una Església més evangèlica i compassiva, on totes les orientacions sexuals se sentin acollides. Així s’ha presentat el llibre La parella humana del jesuïta Josep Baquer aquest dimarts al vespre al Casal Loiola de Barcelona en una sala plena de gom a gom. Més d’un centenar de persones s’han reunit per conèixer un text que s’emmarca dins d’un “diàleg intraeclesial” i que neix com una opció de consciència. Baquer l’ha escrit per generar opinió: “Hem de començar a generar vida nosaltes, la vida va davant, els documents oficials ja arribaran”, ha dit amb convenciment. El nucli central de La parella humana desgrana la pregunta “en quin sentit és sacrament la parella heterosexual”. I a partir d’aquí ofereix una mirada positiva i oberta. Baquer basa el relat en la seva experiència d’acompanyament real. I hi explica “què vol dir acompanyar la diversitat”. L’autor espera que el llibre ajudi “a obrir els ulls i el cor, a activar el sentit comú a la part més prepotent de la mesa de diàleg i, a tots seny, esperança i coratge i molta lucidesa”. En el diàleg de dimarts sobre el llibre han participat l’autor Pep Baquer, la religiosa de Jesús Maria Maite Valls i l’escolapi Ramon Maria Nogués. Tots tres professors a la Fundació Vidal i Barraquer, tant del Postgrau en Acompanyament Espiritual com del Màster en Espiritualitat Transcultural. Una taula moderada per Marisol...

Seguir llegint

Què creiem – Església Evangèlica de Catalunya

L’Església Evangèlica de Catalunya, forma part de la Iglesia Evangélica Española. Aquesta església es defineix com una comunió de congregacions, unides per una vocació comú, que donen testimoni de la sobirania de Jesucrist, el confessen com Déu i Senyor i expressen la seva unió orgànica en l’acceptació d’una mateixa Disciplina i l’adopció d’una sola Confessió de fe. La seva evolució doctrinal i eclesiàstica ha estat lenta i laboriosa, degut al fet que, en tota la primera part de la seva història, pràcticament fins l’any 1953, va ser de fet una federació d’esglésies de diferents denominacions a les quals el temps i les circumstàncies van portar a formar una sola església estructurada a nivell de l’Estat Espanyol. No té doncs, l’EEC una confessionalitat ben definida dins de les grans famílies confessionals d’àmbit mundial. Està formada per congregacions presbiterianes i metodistes, les quals s’han enriquit mútuament, mantenint les seves respectives tradicions, en el sí d’una sola església a Catalunya, com és avui l’EEC. Doctrinalment, les Bases de la IEE es refereixen a la seva especial vinculació “a les esglésies que reconeixen els principis de la Reforma religiosa del segle XVI, de forma que, a Espanya, la Iglesia Evangélica Española representa al Protestantisme històric”. Aquesta mateixa afirmació es pot fer referida a l’Església Evangèlica de Catalunya, al nostre país. Llegiu la declaració...

Seguir llegint

Lucetta Scaraffia: “Las monjas hacen de sirvientas de sacerdotes, obispos y cardenales” – Redes Cristianas

Entrevista a Lucetta Scaraffia, ex directora de la revista vaticana que denunció abusos a monjas “Hombre y mujer los creó”: la guía transfóbica del Vaticano sobre el debate de género en las Lucetta Scaraffia dirigió durante siete años ‘Donne, Chiesa, Mondo’ (mujeres, Iglesia, mundo), la revista que se publica encartada con el diario oficial de la Santa Sede, hasta que en febrero publicó un artículo sobre los abusos sexuales que sufren las monjas por parte de los curas. Desde entonces, asegura, el Vaticano le hizo la vida imposible y decidió dimitir, conjuntamente con todo su equipo de redacción. Ahora, sin embargo, se propone crear una asociación para continuar denunciando los abusos a los que son sometidas las religiosas. ¿Por qué está tan segura de que las monjas sufren abusos sexuales?  Basé mi artículo en el testimonio de al menos una veintena de religiosas que enviaron cartas a nuestra revista durante los últimos tres años contando su experiencia. También hablé con mujeres que trabajan en el dicasterio vaticano implicado en este tema y me confirmaron que la Santa Sede ha recibido muchísimas denuncias de este tipo venidas de religiosas y no han contestado ninguna. Hace años que no responden. Hacen ver que no han recibido nada. Qué decían las cartas que recibió?  Eran de religiosas de diferentes partes del mundo que explicaban que las obligaban...

Seguir llegint

El desconcierto de la Unión Europea ante la crisis ecosocial – Redes Cristianas

Article enviat per FUHEM a Redes Cristianas: FUHEM Ecosocial publica un nuevo número de la revista PAPELES que analiza algunos retos del proyecto europeo: parálisis política, transición ecológica, migraciones y auge de la ultraderecha. La Unión Europea no funciona. El espacio que representaba el proyecto de integración supranacional más complejo, innovador y exitoso de la geopolítica mundial no ha sabido afrontar la gran recesión respondiendo a las necesidades de su ciudadanía ni abordar los desafíos que plantea para la humanidad la crisis ecosocial. La UE ha sido incapaz de proteger a su población de amenazas provenientes de las fuerzas económicas desatadas por la globalización financiera. “Sin una base fiscal común y bajo un principio de competencia aplicado a territorios y países, el capital se enseñorea del proyecto europeo como ámbito para su propia valorización en detrimento del bienestar de la población europea”, apunta en la Introducción Santiago Álvarez Cantalapiedra, director de la revista PAPELES. Rafael Poch-de-Feliu, periodista, plantea que la lógica tecnocrática y empresarial liderada por la Europa germano liberal ha conducido a la desintegración y al bloqueo. Paradójicamente, las consecuencias electorales y sociales de ese proceso son capitalizadas por la derecha. Mientras imperios como China y EEUU maniobran, la UE está paralizada. “Alemania es una especie de “China europea” en su dependencia de la demanda del consumidor extranjero...

Seguir llegint

Una fe increïble – Jordi Valls (Foc Nou)

Una fe increïble Aquest any he dedicat part de la setmana de retir al Miracle per acabar de llegir el darrer llibre d’un dels meus teòlegs de capçalera, el bisbe episcopalià John Shelby Spong: “Unbelievable. Why Neither Ancient Creeds Nor the Reformation Can Produce a Living Faith Today” (Increïble. Per què ni els credos antics ni la reforma poden construir avui una fe viva). (Harper One, San Francisco, 2018). Alguns altres teòlegs de capçalera, com us he explicat altres vegades, són l’exdominic Matthew Fox, expulsat de l’església vaticana per Ratzinger per ser “massa feminista”, l’exjesuïta José M. Castillo, el místic Enrique Martínez Lozano i José Antonio Pagola, entre altres. Doncs bé, el bisbe Spong dedica el seu llibre a explicar per què tot allò que recitem en el Credo o en què creiem no serveix per al món d’avui perquè està basat en una concepció del món, en un esquema mental i religiós ancorats en l’edat mitja com a molt tard. Perquè des de llavors han passat moltes coses que ens han canviat com a raça humana i, per tant, podríem afirmar que ja no som la mateixa gent. … Llegiu l’article complet a Foc Nou – Què m’expliques? (núm...

Seguir llegint

“Fin del juicio del Procés: visto para… ¿la incoherencia?” – Ricardo Gayol

El pasado 12 de junio quedó finalizado o “visto para sentencia” el Juicio del Procés, después de 4 meses de duración y 52 sesiones cargadas de expectación, de visiones contrapuestas y de emociones humanas muy significativas, que comportan un bagaje sociopolítico muy definitorio de la realidad conflictiva de un Estado inacabado y de una democracia profundamente deficitaria en pleno siglo XXI. Por ceñirnos a la recta final de la vista oral que nos ocupa, hay que afirmar que las Conclusiones de la Fiscalía corresponden sin reservas a la filosofía de un Estado autoritario, donde los principios políticos de un determinado status jurídico-político se convierten en axiomas imponibles a toda la población. Al margen de la complejidad e incluso la verosimilitud de unos hechos públicos diferentes, que no son susceptibles de una categorización ideológica, sino de una descripción fáctica inherente a las conductas reales y no a la opción política que subyace a la expresión cívica efectiva, que es la que determina si existe o no responsabilidad penal debidamente tipificada en el Código Penal vigente. En este sentido, la acusación de “rebelión” resulta aberrante, pues todos conocemos el significado real de ese término, incluso por haberlo padecido directamente, sobre todo quienes tenemos más de 40 años. Por eso la señalización del Fiscal respecto al 23F, fue de una osadía descomunal,...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “El Vaticà II i la renovació de l’Església Catalana”

El passat dissabte dia 15 va tenir lloc la sisena i última sessió  del cicle 2018-2019 d’“Espai Obert”, organitzada per l’associació Cristianisme al segle XXI, sobre el tema que encapçala aquesta crònica, a càrrec Pere Codina, claretià, teòleg, sociòleg, documentalista i  director d’El Pregó. Com a pròleg, recordà el document episcopal Arrels cristianes de Catalunya de 1985, signat per bisbes d’origen català vint anys després de la cloenda del Vaticà II, on textualment es donava fe “de la realitat nacional de Catalunya”. Tot seguit, després d’assegurar que parlar del Vaticà II era oceanogràfic i que seleccionaria uns quants punts, ja que una cosa era la doctrina establerta en constitucions i decrets i l’altra  l’ambient i el significat simbòlic que el concili suposà, d’una manera molt didàctica, desenvolupà la xerrada en aquests vuit punts. Església i postguerra. Cal no confondre la cristiandat (coincidència de societat civil i religiosa, on una església autoritària podia tendir a abusar del poder per imposar més que per convèncer) del nacionalcatolicisme viscut a la pell de brau (la religió cristiana  esdevingut element constitutiu de la nació, com va dir l’arquebisbe de Toledo en prendre possessió de la cadira de l’Acadèmia d’Història: Sin las raíces cristianas España dejará de ser España.) Enfront d’això, el naixement d’una diàspora era natural. Tanmateix, en la dècada dels 50, els...

Seguir llegint