XI Congrés de Cristianisme al Segle XXI (Segona Jornada)

El passat dissabte va tenir lloc la segona sessió del XI Congrés de l’Associació «Cristianisme al segle XXI» que duia per títol ‘Discernir els canvis del món actual’. Després de les sessions de la vigília, que  dibuixaren una panoràmica dels problemes del món i de l’església (Lucetta Scaraffia) i afrontaren les desigualtats econòmiques (J. B. Casas), les tensions polítiques (P. Vilanova) i el problema de les migracions (A. Miret), quedaven per afrontar el problema ecològic i el de les tan oblidades persecucions. La jornada començà a les deu del matí amb una oració a càrrec del P. Joan Botam, caputxí. Assumpta Ferran, especialista en física de l’atmosfera, dissertà tot seguit sobre el tema La necessària transició ecològica. Abans, la presentà Lluís Busquets i Grabulosa, accentuant aquelles pinzellades biogràfiques de l’experta, que van deixar els assistents amb la mel a la boca i ganes d’escoltar-la. I a fe que no va defraudar. Començà exposant que la crisi climàtica  pot ser una oportunitat, si ens fa reflexionar a tots. Aclarí que els denominats «Objectius del mil·lenni» no s’havien complert i veia difícil de complir els actuals 17 ODS (Objectius del Desenvolupament Sostenible), perquè els uns en contradiuen d’altres i posà alguns exemples. En els 250 anys de presència dels combustibles fòssils, quan hi havia conflictes socials, es creia que amb un creixement...

Seguir llegint

XI Congrés de Cristianisme al Segle XXI (Primera jornada)

El divendres dia 8, als jesuïtes de Casp, va tenir lloc la primera jornada del XI Congrés de «Cristianisme al segle XXI», que duia per títol Discernir els canvis del món actual. Va donar la benvinguda la Dra. Mercè Izquierdo, presidenta de l’Associació, que explicà  la resposta del senyor Cardenal a la invitació tot excusant l’assistència tot i desitjant que fos profitós per als assistents «a fi que els cristians ens puguem fer més presents al món d’avui». Tot seguit  va tenir lloc una pregària a càrrec de la pastora protestant Marta López i de l’escolapi Ramon M. Nogués.  La primera ponència, sota el títol ‘El cristianisme al segle XXI’ anà a càrrec de Lucetta Scaraffia, historiadora italiana i responsable durant set anys de «Dones, Església, Món», suplement mensual de L’Osservatore Romano. Després d’assegurar, amb les estadístiques pertinents, que la vida al món havia millorat en els darrers decennis, es demanà si els valors evangèlics havien prevalgut almenys als països cristians i exposà la dificultat de respondre en positiu el fet d’atribuir a l’Església catòlica el mèrit d’aquesta influència, perquè, en referència a The Lord of the World, de Robert Hugh  Benson, quan aquests valors  s’han fet laics sense transcendència corren el perill d’esdevenir una mena d’anticrist ideològic i fonamentalista. Passà aleshores a confrontar l’Església amb la igualtat dels...

Seguir llegint

Entitats cristianes davant de la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders socials i polítics catalans

En haver-se conegut la sentència als líders independentistes catalans, diverses entitats cristianes han elaborat un comunicat conjunt al qual ens volem adherir. Llegiu-lo...

Seguir llegint

Sessió d’Espai Obert: “De les religions a les espiritualitats. Entre salvació i narcisisme?”

Resum de la primera sessió d’Espai Obert del curs 2019-2020, celebrada el dissabte 26 d’octubre

Seguir llegint

La inseguridad no se agota encarcelando

Peio Sánchez, rector de la parroquia de Santa Ana

Seguir llegint

Comunicat davant la sentència del Tribunal Suprem

Davant la sentència del Tribunal Suprem L’Associació Cristianisme al Segle XXI expressa el seu rebuig absolut a una sentencia que criminalitza uns fets on s’expressava de forma totalment pacífica i no violenta el desig de les persones de poder exercir els seus drets. Considerem que la condemna d’unes persones, que no van fer altra cosa que complir el mandat democràtic pel qual van resultar escollides, així com dels líders socials que els van secundar, es injusta i reflecteix el fracàs absolut de la política portada a terme pels responsables de la majoria de partits d’àmbit estatal. L’aplicació de les penes màximes, sense cap diferència ni matisació jurídica, a més de ser clarament desproporcionada, indica fins a quin punt el T.S. ha volgut interpretar erròniament la llei amb la màxima duresa, com a càstig i venjança contra tot el moviment independentista. Demanem a la classe política la immediata obertura d’un diàleg constructiu que faciliti, en primer lloc, el retorn a casa seva de les persones injustament condemnades i, en segon lloc, l’establiment d’una taula de negociació on es considerin les legítimes aspiracions del poble català.   Barcelona, 15 d’octubre de 2019 La Junta Directiva de Cristianisme al Segle XXI    ...

Seguir llegint

Coses que Catalunya no entén (resposta a F. Ónega)

Penso que  Fernando Ónega (1947), exdirector de premsa d’Adolfo Suárez, vol ser un periodista honrat. El passat 28-IX publicava a La Vanguardia un article titulat “Coses que Madrid no entén” en relació a l’Operació Judes. Deia no comprendre  que el passat dilluns 23, dia la detenció “sui generis” de 9 independentistes, portés “ERC, PDECat i la CUP a posar-se del costat dels detinguts simplement  perquè eren independentistes” i comparava la reacció amb Batasuna quan es detenien activistes de la kale borroka. (Es tractava d’acostar, un més,  l’independentisme català al terrorisme basc.) No entenia que els governants no donessin “suport a les actuacions policials, sobretot si compleixen un mandat judicial”. A més, insinuava que els detinguts podien estar complint aquell consell de l’apreteu del President Torra, que ell transformava en “ordre”. (Per cert: “apretar” en català no té el mateix significat que “prémer”; ho dic per aquella premsa que publicava que l’ordre era prémer el botó de vagin a saber quina violència.). No entenia que s’imputés a la Guàrdia Civil de dedicar-se a “atemorir catalans” ni que els grups parlamentaris en demanessin l’expulsió.  Tenim la mateixa edat, senyor Ónega, tots dos som periodistes (encara que servidor s’hagi dedicat més a l’ensenyament) i li he de dir que Catalunya tampoc no entén moltes coses d’aquest Madrid de que vostè parla (classe...

Seguir llegint