Als cristians davant del procés independentista

Lluís Busquets i Grabulosa

Davant del procés que viu Catalunya, molts cristians es troben hesitants enfront del tardà i ambigu posicionament dels bisbes catalans —ells que ens demanaven ardor i coratge a Creure en l’evangeli i anunciar-lo amb nou ardor (2007) i deien que volien servir el país a Al servei del nostre poble (2011)—, incapaços fins ara no només de protestar per a infame i esbiaixada informació que s’ofereix des de les emissores episcopals de la COPE i 13TV sinó també de donar unes orientacions més compromeses en un moment tan transcendent de la nostra historia (Lc 12, 56-57). Malgrat esmentar-lo, som lluny del document Arrels cristianes de Catalunya (1985), on s’aplicava audaçment als col·lectius minoritaris el concepte de Drets Humans individuals. Deu anys més tard els nostres prelats tampoc no van saber què fer de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense (la recognitio papal arribà amb un any de retard) ni insistiren en la proposta del bisbe de Solsona, Antoni Deig, de concretar la unitat pastoral del territori en una Conferència Episcopal Catalana: el 2001 s’obtingué la Regió eclesiàstica i gràcies. Quan el 2002 la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va voler respondre al magnífic document dels bisbes bascos Preparem la pau, amb la instrucció Valoració moral del terrorisme a Espanya, de les seves causes i les seves conseqüències, els nostres bisbes tampoc no van fer sentir la seva veu en representació del nostre poble. Pitjor: en ple debat dels estatuts català i basc, el 2005 es van empassar sense cap protesta pública la nota de la CEE titulada Nació i Nacionalismes (que reproduïa una part de la Instrucció anterior) i tampoc no es van fer sentir el desembre del 2006 quan la CEE publicà Orientacions morals davant la situació actual d’Espanya, on s’anava repetint l’argument a favor de la unitat d’Espanya com a bé moral i social de tots els espanyols, propi de l’església absolutista d’antanyasses. Un argument que repetí el Secretari general de la CEE, José M. Gil Tamayo en una entrevista a Servimedia en anunciar-se el 14N (13-XII-2013) i que monsenyor Krzysztof Olaf Charamsa, Secretari adjunt de la Comissió Teològica Interna-cional i oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe de la Santa Seu, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va criticar. “Quan es fan declaracions dient que la unitat d’Espanya és un bé moral, em preocupa molt. Aquesta afirmació és totalment falsa a la llum de la doctrina social de l’Església i resulta inadmissible” (8-IX-2015). Segons Charamsa, que és polonès, el dret de l’autodeterminació és ” molt present al cor de la doctrina social de l’Església, la qual defensa el dret de l’autodeterminació dels pobles” ja que “la pau no depèn només dels drets de l’home, sinó també dels drets de les nacions”. Per a ell, que va ser a Catalunya observant el procés de participació del 9N-2014, i espera que el trànsit català esdevingui “un tema important en la casa comuna europea”, “el dret a l’autodeterminació és previ a cap ordre jurídic i constitucional”.

Seguir llegint

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *