Algunes consideracions sobre ‘L’Espai Obert’

Mercè Izquierdo

Les sessions d’Espai Obert d’enguany s’han anat produint amb normalitat, amb conferències molt interessants, amb un públic fidel i, en general, d’edat. Són persones que no han perdut el fil: han assimilat els canvis de valors que s’han produït en els darrers cinquanta anys i participen d’un cristianisme ‘il·lustrat’, que malda per ser present en la societat d’avui amb naturalitat i sense que se’l consideri sospitós  d’irracionalitat.  

La reflexió que se’ns ha ofert ens acosta a pensadors que han viscut amb lucidesa la seva condició humana i que han sabut destacar-ne la guspira que la fa transcendent;  és sovint filosòfica, requereix un substrat cultural considerable i  és molt notable (i un privilegi) comptar amb gent tan interessada per temes que no són un passatemps, gràcies als quals la reflexió intel·lectual ha establert diàleg amb el pensament cristià i l’ha anat ajustant a la pràctica compromesa de la gent d’avui dia. 

Aquest és un objectiu de CSXXI i l’Espai Obert, un mitjà per assolir-lo; és un luxe que hem de mantenir i que hem de posar a l’abast de més gent. 

Perquè moltes persones sí que l’han perdut, el fil; no han estat atentes a ‘posar-se al dia’ com recomanava el Concili i pensen ara que la reflexió intel·lectual i la creença cristiana no lliguen, que són incompatibles. S’han entrebancat amb això de la mort de Déu, els ha desorientat el relativisme actual, han quedat enganxats al positivisme transformat en cientisme i tecnocràcia. Consideren que  tot el que sona a ‘esperit’ relacionat amb ‘transcendència’ és irracional i superflu; però, en canvi, apareixen propostes dites d’autoajuda en les quals la dimensió emocional (espiritual?) de les persones es gestiona amb recursos d’una mena de ‘religió de la natura’, que atribueix  virtuts especials a algunes pedres, als arbres, al magnetisme terrestre…. 

En el segle XX s’han produït esdeveniments revolucionaris que  han  canviat la manera de considerar el concepte de ‘persona en el món’ en la dita ‘societat de la informació’ o postmoderna, líquida, postnormal, de racionalitat moderada, de relativisme… com se’n vulgui dir.  Per exemple, es considera que el coneixement  és conseqüència de l’activitat humana transformadora del món (interactiva,  motivada, amb preguntes i objectius genuïns, humans)  i pren significat en aquesta acció;  els significats es generen en el diàleg entre persones i es comuniquen  amb llenguatges que es recolzen en vivències humanes  compartides. Es valora la llibertat, la interacció entre les persones, la col·laboració en projectes solidaris, humans, amb finalitats compartides; es valora l’emergència de noves fites que les persones són capaces de plantejar-se,  la capacitat humana de posar en joc recursos inèdits per tal d’aconseguir-les. 

Des d’aquesta  perspectiva de l’acció generadora de coneixement,  la dicotomia  ‘veritat-fals’ és ara molt més complexa, més difosa, depèn dels valors que l’avaluen i de les motivacions que la impulsen; els dogmes s’esvaneixen.  No es valora el coneixement magistral ni es comprenen els seus llenguatges imposats .   

Per això s’ha perdut el fil …però poden recuperar-lo! 

Podem veure fàcilment cap a on apunten aquests nous valors, que donen  lloc a moltes maneres de viure diferents:  plantegen qüestions que ‘humanitzen’, que el filòsof  J.A. Marina considera pròpies de la ‘intel·ligència creadora humana’ que  ha generat  els Drets Humans i el concepte de ‘dignitat de les persones’. Però  que  també deixen les persones soles enfront de la responsabilitat de decidir (amb angoixa?) cap a on s’orienta la intervenció en el món en el qual vivim les persones.  

És encara ben raonable preguntar-se  pel sentit de tot plegat (de la vida humana en relació als altres i al món) encara que es rebutgin les respostes, que ara no poden ser dogmàtiques  sinó que queden obertes i que poden ser molt diverses. I per això agraïm les conferències d’Espai  Obert en les quals hem pogut apreciar (i ho farem també en les d’aquest nou curs) les aportacions de persones del nostre temps que han participat en les  aventures de la intel·ligència creadora humana i responen aquesta pregunta de manera racional  i des de una vivència religiosa; serà amb la ‘racionalitat moderada’ pròpia de l’època, que relativitza algunes veritats però que valora les vivències de les  persones; que els cristians, a més a més,  en considerin el ‘misteri’ és ben raonable.   

Hem de continuar treballant per donar-lo a conèixer,  l’Espai Obert: reflexionar sobre  les qüestions que queden obertes en cada una de les seves sessions,  establir diàleg entre diferents opcions quan es plantegen problemes que afecten la vida de les persones sense córrer a donar les respostes correctes… perquè probablement ningú les sap.  Alhora, es va fent lloc a una manera de ser cristià que pugui participar en els debats actuals en els quals la intel·ligència creadora humana es posa a prova (perquè, si no avança cap a la dignitat de les persones, fracassa!)  

I potser algú trobarà  la manera de parlar-ne a les escoles, de la intel·ligència creadora,  perquè elles  han de preparar els joves per tal que aquestes activitats creadores i intel·ligents en les quals han de participar no facin fallida. I potser aquests joves arribaran a intuir el misteri de tot plegat, de la capacitat de fer-nos ‘persona’… i  vindran a les sessions d’Espai Obert. 

 

Comparteix aquesta entrada

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *