Actualitat

En construcció

Maria Magdalena (Mary Magdalene)

Posted by on 20:59 in Actualitat | 0 comments

Maria Magdalena (Mary Magdalene)

He anat a veure el film “Maria Magdalena” de Garth Davis. He dedicat un llibre a l’apòstol dels apòstols. Vull dir que sé una mica què em dic. Doncs, tot i haver llegit crítiques que la deixen molt malament, no han entès res. D’entrada és un film sobri, de paisatge feréstec, gairebé agressiu, on —finalment, al•leluia!— Magdalena no es cap prostituta com va predicar el papa Gregpori el Gran el 14-IX-591, identificant-la amb la pecadora de l’evangeli de Lluc, la Maria de Joan i la dona de la qual s’havien expulsat set dimonis en Marc, cosa que va tenir funestes conseqüències (les seves homilies van ser molt populars fins al segle IX!). Magdalena tingué uns orígens pescadors, com en el film. (Però, en temps de Jesús, Magdala es deia Tariquea i era un centre peixater molt més gran del que ens hi pinten. Ella segurament era d’una classe més alta que la del film). En canvi, el Jesús de la pel•lícula (que bateja sense parar sense que ho digui cap Evangeli) i els seus són pobres de solemnitat com devia ser realment. Tampoc Pere devia ser negre, però sí que els apòstols eren una barrija-barreja (amb zelotes com Simó i sicaris com Judes Iscariot). Per tant, presentar dins el grup els que volien la revolució per l’alliberament d’Israel dels romans, té sentit (malgrat se’ns presenti un Judes encantador vit que fins i tot la traïció s’explica per el•lipsi). No és un film sobre la vida de Jesús, sinó una tria de moments significatius. Interessant que se’ns presentin els sacerdots del temple com a simples negociants escorxadors. I tota la passió i la resurrecció continguda, sense espectacularitats. Magdalena, segons l’evangeli de Joan, va ser la primera testimoni de la resurrecció. La discussió final amb Pere està tret de l’apòcrif gnòstic Evangeli de Maria.  Per a qui sàpiga assaborir els fets del Natzarè amb silenci, aridesa i austeritat, el film és una delícia. Lluís...

Seguir. llegint

Obituari de Jaume Botey (La Vanguardia)

Posted by on 22:22 in Actualitat | 0 comments

Obituari de Jaume Botey (La Vanguardia)

El 22 de febrer, La Vanguardia va publicar l’obituari “Jaume Botey, impulsor de les causes justes”. Feu clic aquí per accedir al pdf.

Seguir. llegint

Els bisbes demanen diàleg pels presos (El Punt Avui)

Posted by on 17:48 in Actualitat | 0 comments

Els bisbes demanen diàleg pels presos (El Punt Avui)

El dia 28 de gener ho va dir el cardenal Sistach per Twitter: “El problema de les relacions entre Catalunya i Espanya és un problema polític i ha de solucionar-se políticament i això demana sempre diàleg.” Ahir van ser tots els bisbes catalans els qui, en una nota conjunta, van reafirmar-se en aquesta idea. “A Catalunya existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots”, van dir. Podeu llegir l’article complet fent clic...

Seguir. llegint

Adeu a Jaume Botey, impulsor de les causes justes (El Punt Avui)

Posted by on 17:40 in Actualitat | 0 comments

Adeu a Jaume Botey, impulsor de les causes justes (El Punt Avui)

Ahir va morir a 78 anys Jaume Botey, un referent en la lluita antifranquista i en la defensa dels moviments socials i impulsor de desenes de causes justes, entre les quals el Fòrum Social Català de Teologia i Alliberament. Professor d’història i de la cultura i moviments socials de la UAB, doctor en filosofia i teòleg, era profundament creient i president del grup Cristianisme al Segle XXI. La seva mort, després d’un parell de mesos de malaltia, va deixar el país consternat. Podeu llegir l’article complet fent clic aquí Publicació de la versió digital d’El Punt Avui...

Seguir. llegint

Ha mort Jaume Botey, President de “Cristianisme al segle XXI”

Posted by on 15:45 in Actualitat, Destacat | 0 comments

Ha mort Jaume Botey, President de “Cristianisme al segle XXI”

Nascut a Barcelona el 1940, era llicenciat en Filosofia, Teologia i doctor en Història i Antropologia. Va participar en els moviments d’Església inspirats en el Concili Vaticà II entorn dels  anys 70, que van suposar un desafiament al franquisme. Va viure al Camp de la Bota mentre el seu germà Francesc, escolapi, era a la presó de Zamora per haver defensat els gitanos (1969). Tot seguit arribà al barri de Can Serra d’Hospitalet el Llobregat i es vinculà al moviment sociopolític de la ciutat. Professor de l’Institut Torras i Bages (1968) i professor d’història de la UAB  des de 1975, fou director de l’Escola de Mestres de la UAB en el moment del traspàs cap a Facultat d’Educació (1991). Les seves preocupacions tant teòriques com socials foren les de les perifèries urbanes i la immigració. Això ha quedat reflectit en la coautoria de la primera Bibliografia de l’Hospitalet (1984) i a Cinquanta-quatre relats d’immigració (Diputació de Barcelona, 1986), ‘Identitat ètnica i identitat de classe. Què ha passat amb els immigrants del període 1955-1975?’, a Articulació social de la Barcelona contemporània (Barcelona: Proa, 1997) o Construir una societat intercultural, Quaderns n.16 (Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1999). Fou promotor de la Casa de Reconciliació de Can Serra (1975). Impulsà la creació d’un nou model d’Escoles d’Adults inspirat en Paulo Freire. D’aquí, la seva relació  personal amb el mateix Freire i la publicació al català del seu llibre L’Educació com a pràctica de la llibertat (Vic: Eumo 1987); també es relacionà amb Miquel Soler, Director de la secció d’alfabetització de la UNESCO (1961-1982),  i publicà en català el seu llibre Educació, resistència i esperança (Barcelona: Rosa Sensat 2015). Fou el primer regidor d’educació de l’Hospitalet, elegit en les llistes del PSUC, un cop recuperada la democràcia (1979-1983). Promotor  del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (1984), el 1999 rebé el Premi d’Honor d’aquesta ciutat. Ha estat president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges. Participà com a membre fundador en la creació d’ICV i EUiA, de la qual fou president (2000-2002). Membre actiu de Cristians pel Socialisme i dels moviments antiglobalitzadors, de solidaritat i en pro de la pau, davant de processos promoguts pel BM, FMI, OMC, s’ha vinculat als moviments socials i culturals d’Amèrica Llatina i Mèxic, ha estat observador internacional a Nicaragua, El Salvador, Chiapas, Iraq i dels camps palestins al Líban, entre d’altres. Entre les seves publicacions, Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones (Viejo Topo 2002), Alpha 63. Fets i llegats (2010),  No pasarán… aunque lleven trajes. La lucha contra la extrema derecha hoy (2010), Educació, gestió i territori: 10 anys de Tékhne (2011), Contra la ignorància informada. Els valors davant l’impacte de les noves tecnologies de la comunicació (2012), El col·lapse del sistema. Bases per a pensar el nou mil·leni (Col·legi Treball Social de Barcelona, 2014), L’Olivera: terra i gent (2014).  Ha treballat en favor del diàleg multicultural i entre religions. Forma part del comitè organitzador del Fòrum Mundial de Teologia i ha participat en els de Porto Alegre (2002), Nairobi (2007), Belém (2009), Dakar (2011) i Tunísia (2013). La seva preocupació per les relacions entre fe i món ha quedat palesa en publicacions com La Iglesia católica y el nacionalismo español a Nacionalismo español (Catarata 2005) i en els Quaderns de Cristianisme i Justícia: El...

Seguir. llegint

Jaume Botey, premi Joan XXIII

Posted by on 22:20 in Actualitat, Destacat | 0 comments

Jaume Botey, premi Joan XXIII

L’Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) han decidit atorgar el Memorial Joan XXIII del 2017 al professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Teologia i doctor en Antropologia i Filosofia Jaume Botey per la seva dedicació als moviments socials i culturals i amb especial atenció a les perifèries ciutadanes d’Amèrica Llatina i Mèxic. Nascut a Barcelona l’any 1940, sempre ha tingut una important faceta d’activista, des de la política sent regidor pel PSUC a l’Hospitalet entre el 1979 i el 1983 i participant en les creacions d’ICV i EUiA –partit del qual en va ser coordinador entre el 2000 i la seva dimissió al 2002 pel pacte que donaria peu a la coalició d’ICV-EUiA–, però també des de fora, promovent les escoles d’adults i la Casa de la Reconciliació, fundant el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i rebent el Premi d’Honor d’aquesta ciutat l’any 1999. A nivell global, la seva lluita ha estat vinculada als moviments crítics amb el procés de globalització econòmica impulsada per entitats com l’Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i, alhora, ha treballat en favor del diàleg multicultural i entre religions. De fet, forma part de la plataforma d’entitats cristianes Cristianisme al segle XXI –que defensa la religiositat en el marc d’un món laic– i del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, creat el 1981 per fomentar la reflexió social i teològica. Des d’aquest activisme cristià – de jove va ser capellà– ha posat en dubte la tasca de la Conferència Episcopal Espanyola i al 2008 de la mà de diversos col·lectius fins i tot va ser la cara visible per demanar el trencament dels acords de l’Estat espanyol amb el Vaticà. Consideraven que l’Església té uns privilegis derivats del Concordat que s’han d’acabar per caminar cap a l’autofinançament. Botey explicava en una entrevista a la Xarxa el 2016 que la vinculació de l’església catalana a la lluita en favor dels pobres al voltant dels anys 60 va suposar un desafiament amb el règim i un apropament de molts religiosos a les tesis antifranquistes. Aquella branca de l’església, diu, estava vinculada als suburbis i al moviment obrer. D’allà va sorgir la seva lluita en favor de les perifèries i en contra dels grans poders, una crítica que passa a casa nostra per la Unió Europea, una institució que, com ell mateix explicava ara fa quatre anys a la televisió de l’Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC), suposa la imposició d’un model neoliberal que passa per la pèrdua de sobirania dels estats. El seu bagatge l’ha fet seguir amb interès processos d’apoderament d’arreu del món i, a casa nostra, amb especial interès el 15M, que se’l va trobar com una reacció nova, desempallegada de la politització d’altres moviments precedents i trencant amb les dinàmiques de l’obrerisme tradicional i dels partits i sindicats majoritaris. A l’igual que fa sis anys es va mirar atentament allò que passava a les places del país, també s’ha mirat amb atenció allò que hem anomenat procés. I al programa Acció Política de TV3 ho va deixar ben clar ara fa només dos mesos: “No entendre el que està passant en aquest moment a Catalunya és greu perquè és l’única possibilitat...

Seguir. llegint

Jaume Botey: “L’envestida de l’Estat contra Catalunya és perquè posa en qüestió el sistema del 78” (Acció Política)

Posted by on 18:31 in Actualitat | 0 comments

Jaume Botey: “L’envestida de l’Estat contra Catalunya és perquè posa en qüestió el sistema del 78” (Acció Política)

La política des de fora, aquesta setmana amb el professor d’història de la UAB, Jaume Botey. Parlem dels problemes històrics de l’esquerra a l’estat espanyol i a Catalunya, del papa Francesc i de Xirinacs. Feu clic aquí per veure el vídeo del programa.

Seguir. llegint

Entrevista a Jaume Botey: “A 500 anys de la Reforma Protestant” (Cristianisme i Justícia)

Posted by on 17:30 in Actualitat | 0 comments

Entrevista a Jaume Botey: “A 500 anys de la Reforma Protestant” (Cristianisme i Justícia)

No es pot entendre l’Europa d’avui sense la Reforma del segle XVI i la figura de Luter. Aquell conflicte va anar més enllà de l’àmbit religiós i va posar de manifest l’existència de dues cultures, dos models de relacions socials, dues maneres d’entendre la política i el poder i, fins i tot, dos models econòmics. Molts d’aquells debats que van configurar l’inici del Renaixement tornen a ser els grans debats d’avui en una societat europea tan perplexa com la de llavors.   Feu un cop d’ull a l’entrevista que Jaume Botey va concedir a Cristianisme i Justícia sobre aquest...

Seguir. llegint

Quadern 204 de Cristianisme i Justícia: “A 500 anys de la Reforma Protestant” – Jaume Botey

Posted by on 22:56 in Actualitat | 0 comments

Quadern 204 de Cristianisme i Justícia: “A 500 anys de la Reforma Protestant” – Jaume Botey

No es pot entendre l’Europa d’avui sense la Reforma del segle XVI i la figura de Luter. Aquell conflicte va anar més enllà de l’àmbit religiós i va posar de manifest l’existència de dues cultures, dos models de relacions socials, dues maneres d’entendre la política i el poder i, fins i tot, dos models econòmics. Molts d’aquells debats que van configurar l’inici del Renaixement tornen a ser els grans debats d’avui, en una societat europea tan perplexa com la d’aleshores.   Feu clic aquí per llegir el darrer quadern de Cristianisme i Justrícia, a mans de jaume Botey, que tracta aquesta...

Seguir. llegint

Església en sortida – Ramon M. Nogués (El Pregó)

Posted by on 22:16 in Actualitat | 0 comments

Església en sortida – Ramon M. Nogués (El Pregó)

El pla pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona proposa aquesta frase del papa Francesc com una imatge per a propostes concretes que es puguin fer amb vista que l’Església pugui ser un signe viu per a les esperances humanes. Podria ser que aquesta imatge només la referíssim a una sortida per espais nous (per exemple, al carrer, als mitjans de comunicació…), cosa que pot ser interessant, i sovint al·ludida, però molt secundaria. En realitat la sortida fonda, tant d’una església, com d’una persona enclaustrada en un context psicològic autolimitat, hauria de consistir en una eclosió, una mena de pas de crisàlide a adult, la sortida d’un pou cap a la plena llum, el pas del somni al despertar (i no solament al canvi de somni). Jesús de Natzaret va fer aquest tipus de sortida en marxar de l’ortodòxia jueva i de la carcassa farisaica, distanciant-se del Temple, envers un nou planteja-ment religiós, de base bíblica però que es constituí com una fe basada en una nova imatge de Déu, de la persona humana i de les relacions religioses. Jesús va ser en bona part «heretge» de la tradició bíblica jueva, com Buda ho fou de la tradició hindú. Quan parlem «d’Església en sortida», caldria reproduir la iniciativa Jesús. Al llarg de la història cristiana tendim a reproduir la religió convencional, i periòdicament hauríem de reeditar la «sortida jesusaica» en allò que suposa de canvi profund, de desvetllament psicològic, ideològic teològic. Em sembla que el papa Francesc intenta això quan posa la misericòrdia com a eix teològic i no la veritat dogmàtica ni la correcció legal o litúrgica. L’Església de Barcelona en el seu pla pastoral s’hauria de proposar una conversió mental o «sortida» en la qual la misericòrdia (perdó, acolliment, pacificació interior, acceptació…) tingués una preeminència estricta sobre allò administratiu, ritual, legal…; i això d’una manera tan clara que cridés l’atenció i suggerís diàfanament que vol trencar l’esclerosi simplement repetitiva de les formes religioses, per a endinsar-se en l’aventura religiosa que els deixebles de Jesús, no sense sorpreses i doloroses controvèrsies, van protagonitzar. Tot això és més fàcil de dir que de fer, però almenys ens caldria tenir la sensibilitat ben desperta per a reconèixer i secundar aquells que ja ho han començat a fer i seguir-ne les petjades, a fi que la renovació que Francesc gol generar no tingui marxa enrere. Ramon M....

Seguir. llegint