Actualitat

En construcció

Carta de “Cristianisme al S.XXI” a nuestros compañeros de “Redes Cristianas”: «España ante el espejo»

Posted by on 21:33 in Actualitat, Destacat, Posicionaments i adhesions | 0 comments

Carta de “Cristianisme al S.XXI” a nuestros compañeros de “Redes Cristianas”: «España ante el espejo»

    La crisis catalana ha puesto al descubierto algunas realidades que nos parecían caducas e incluso desaparecidas en la España actual. La más relevante por ser la de más difícil transformación: la estructura sociológica que hizo posible, entre otros factores, que el franquismo perdurara durante cuatro décadas, subsiste aún en una parte significativa de la población española. Se trata de aquellas personas que, a pesar de la existencia de una corrupción que infecta hasta sus raíces al PP, de sus decididas políticas contra las clases más humildes y de su apoyo incondicional a los poderes económicos, le siguen dando soporte en las urnas, convencida de que sólo el PP vela por unos valores tradicionales sin los cuales no tendría sentido el concepto que para ellos tiene España: el predominio cultural y lingüístico de Castilla sobre el resto de territorios, la incomprensión, cuanto no la hostilidad, hacia las personas de culturas y religiones distintas, el miedo y el desprecio hacia lo extranjero, un cierto complejo de superioridad moral y la confusión entre estado e iglesia (¡cuatro ministros cantando “Soy el novio de la muerte”, entre ellos el de Educación y Cultura, ante el Cristo de la Buena Muerte!).    La crisis ha hecho emerger con fuerza algunos interrogantes como, por ejemplo, el de si los valores democráticos se encuentran plenamente asentados en la estructura judicial. Sin poner en tela de juicio la profesionalidad y equidad de la inmensa mayoría de jueces y fiscales, resulta evidente que existe un alto grado de politización en las más altas instancias judiciales: el Tribunal Constitucional y el Tribunal Supremo. Y que además esta politización se orienta siempre en una misma dirección: la de la derecha más conservadora.  El sistema de elección de los titulares de dichos organismos lo hace perfectamente posible, además de que sus cúpulas, muy endogámicas, proceden mayoritariamente de este substrato de población española opuesta, quizás inconscientemente, a una profunda democratización de los aparatos del estado.    La persecución implacable contra el independentismo catalán puede satisfacer incluso a personas que, de buena fe, mantienen que deben investigarse y sancionarse las conductas tipificadas en el Código Penal, pero no podemos admitir que, en un estado democrático, esta tipificación se acomode a los vaivenes políticos y, en ocasiones, al perfil ideológico de la persona investigada. Este hecho comporta una involución democrática de altísimo riesgo, no únicamente para los nacionalistas catalanes sino para todos los españoles. Sólo hay que comparar las distintas varas de medir que se han aplicado, por ejemplo, a Oriol Junqueras, al que incluso se le ha impedido asistir a la eucaristía o recibir la visita del obispo de Solsona, en comparación con la que se ha aplicado a la infanta y a su marido en su relajada estancia en Suiza.    Es evidente que quien acepta hoy esta situación en relación con el conflicto existente en Cataluña, da pie a que mañana pueda aplicarse esta gran flexibilidad en la aplicación de la ley para aplacar una huelga, para evitar una protesta ciudadana, véase el caso de Murcia, o simplemente para intimidar a aquéllos que manifiestan posiciones y opiniones distantes con el poder.    La justa resolución del conflicto catalán resulta fundamental para preservar los fundamentos de un estado de derecho. Y es que el riesgo al que nos referimos ya se ha convertido en...

Seguir. llegint

La situación política en España y los efectos en la iglesia

Posted by on 14:33 in Actualitat, Destacat, Posicionaments i adhesions | 0 comments

La situación política en España y los efectos en la iglesia

INTRODUCCIÓN Solo pretendo realizar un breve resumen de la situación actual de la política española porque creo que es preciso definir varios puntos que son los ejes del conflicto actual; sin prestar atención a cada uno de ellos, no es posible entender la base del conflicto ni, lo que es más trascendente, cuál puede ser la evolución futura de la situación. Expondré de modo resumido diez puntos, ordenados según su irrupción histórica: La integración de Cataluña en España ha sufrido a lo largo de los últimos 300 años desencuentros recurrentes, cuya raíz histórica está muy bien descrita en un documento realizado por Jaume Botey titulado “Momento actual del proceso den Catalunya” publicado en Iglesia Viva Nº 263, julio-septiembre 2015 <http://iviva.org/ revistas/263/263-33-ADEBATE.pdf>. Del mismo autor cf. también: “Cristianos ante el nacionalismo / independen-tismo catalán” en Éxodo, num 141 (2017) <http://www.exodo.org/ cristianos-ante-el-nacionalismoindependentismo-catalan/>. También El procés nacional català (Barcelona: Cristianisme al segle XXI, 2015). Uno de los elementos que pretendían pacificar esta situación fue el Pacto Constitucional de 1978, en el que inicialmente hubo un intento de descentralización del Estado, creando las “autonomías”, aunque el cambio se realizó sin dar una solución completa a las aspiraciones de Cataluña, al no recogerse en el Estatut de 1979 sus peculiaridades propias, como su identidad histórica, una lengua distinta y una idiosincrasia diferenciada del resto de comunidades españolas. Por desgracia se impuso la política llamada del “café para todos” y se establecieron unos “Estatutos de Autonomía” prácticamente idénticos, excepto en el caso del País Vasco y Navarra, que conservaron sus fueros, muy importantes desde el punto de vista fiscal y financiero. En el transcurso de los años fueron varias las Comunidades Autónomas que reformaron sus Estatutos, entre ellas Cataluña. En efecto,  partir del 2004 los parlamentarios empezaron a redactar un nuevo Estatuto, conocido como el “Estatut de Miravet”, que ampliaba competencias y marcaba objetivos de mejora de la financiación. Este Estatuto fue aprobado por el Parlamento de Cataluña el 30 de setiembre del el año 2005, por 120 votos a favor y 15 en contra (todos los partidos menos el PP), y también admitido a trámite por las Cortes generales (2-XI-2005), aprobado por el Congreso (20-III-2006) y por el Senado (10-V-2006), tras realizar diversos recortes en las competencias establecidas y, finalmente, refrendado por el pueblo catalán (18-VI-2006), promulgado con la Ley Orgánica  6/2006 del 9-VII , entrando en vigencia el 9-VIII-2006. El Partido Popular, aparte de no querer participar en su redacción y oponerse al mismo, se dedicó a recoger firmas por toda España en contra del Estatuto catalán a la par que promovió, desde siete instancias distintas (diputados y senadores del PP, Defensor del Pueblo y comunidades autónomas de Murcia, Rioja, Aragón, Baleares y Valencia) diversos recursos de inconstitucionalidad al Tribunal Constitucional (TC), con la pretensión de  anular el nuevo Estatuto, cosa inaudita, una vez refrendado por el pueblo y en plena vigencia del mismo; para este partido era uno modo de recoger votos en el resto del Estado de manera totalmente irresponsable. El Tribunal Constitucional no se pronunció respecto del Estatuto catalán hasta 4 años después de su entrada en vigor. Es importante señalar que durante este periodo la aplicación del Estatuto Catalán no produjo ningún contencioso; a pesar de ello, esta experiencia plácida y positiva no fue tenida en cuenta por el...

Seguir. llegint

Maria Magdalena (Mary Magdalene)

Posted by on 20:59 in Actualitat | 0 comments

Maria Magdalena (Mary Magdalene)

He anat a veure el film “Maria Magdalena” de Garth Davis. He dedicat un llibre a l’apòstol dels apòstols. Vull dir que sé una mica què em dic. Doncs, tot i haver llegit crítiques que la deixen molt malament, no han entès res. D’entrada és un film sobri, de paisatge feréstec, gairebé agressiu, on —finalment, al•leluia!— Magdalena no es cap prostituta com va predicar el papa Gregpori el Gran el 14-IX-591, identificant-la amb la pecadora de l’evangeli de Lluc, la Maria de Joan i la dona de la qual s’havien expulsat set dimonis en Marc, cosa que va tenir funestes conseqüències (les seves homilies van ser molt populars fins al segle IX!). Magdalena tingué uns orígens pescadors, com en el film. (Però, en temps de Jesús, Magdala es deia Tariquea i era un centre peixater molt més gran del que ens hi pinten. Ella segurament era d’una classe més alta que la del film). En canvi, el Jesús de la pel•lícula (que bateja sense parar sense que ho digui cap Evangeli) i els seus són pobres de solemnitat com devia ser realment. Tampoc Pere devia ser negre, però sí que els apòstols eren una barrija-barreja (amb zelotes com Simó i sicaris com Judes Iscariot). Per tant, presentar dins el grup els que volien la revolució per l’alliberament d’Israel dels romans, té sentit (malgrat se’ns presenti un Judes encantador vit que fins i tot la traïció s’explica per el•lipsi). No és un film sobre la vida de Jesús, sinó una tria de moments significatius. Interessant que se’ns presentin els sacerdots del temple com a simples negociants escorxadors. I tota la passió i la resurrecció continguda, sense espectacularitats. Magdalena, segons l’evangeli de Joan, va ser la primera testimoni de la resurrecció. La discussió final amb Pere està tret de l’apòcrif gnòstic Evangeli de Maria.  Per a qui sàpiga assaborir els fets del Natzarè amb silenci, aridesa i austeritat, el film és una delícia. Lluís...

Seguir. llegint

Obituari de Jaume Botey (La Vanguardia)

Posted by on 22:22 in Actualitat | 0 comments

Obituari de Jaume Botey (La Vanguardia)

El 22 de febrer, La Vanguardia va publicar l’obituari “Jaume Botey, impulsor de les causes justes”. Feu clic aquí per accedir al pdf.

Seguir. llegint

Els bisbes demanen diàleg pels presos (El Punt Avui)

Posted by on 17:48 in Actualitat | 0 comments

Els bisbes demanen diàleg pels presos (El Punt Avui)

El dia 28 de gener ho va dir el cardenal Sistach per Twitter: “El problema de les relacions entre Catalunya i Espanya és un problema polític i ha de solucionar-se políticament i això demana sempre diàleg.” Ahir van ser tots els bisbes catalans els qui, en una nota conjunta, van reafirmar-se en aquesta idea. “A Catalunya existeix un problema polític de primer ordre que obliga a cercar una solució justa a la situació creada que sigui mínimament acceptable per a tots”, van dir. Podeu llegir l’article complet fent clic...

Seguir. llegint

Adeu a Jaume Botey, impulsor de les causes justes (El Punt Avui)

Posted by on 17:40 in Actualitat | 0 comments

Adeu a Jaume Botey, impulsor de les causes justes (El Punt Avui)

Ahir va morir a 78 anys Jaume Botey, un referent en la lluita antifranquista i en la defensa dels moviments socials i impulsor de desenes de causes justes, entre les quals el Fòrum Social Català de Teologia i Alliberament. Professor d’història i de la cultura i moviments socials de la UAB, doctor en filosofia i teòleg, era profundament creient i president del grup Cristianisme al Segle XXI. La seva mort, després d’un parell de mesos de malaltia, va deixar el país consternat. Podeu llegir l’article complet fent clic aquí Publicació de la versió digital d’El Punt Avui...

Seguir. llegint

Ha mort Jaume Botey, President de “Cristianisme al segle XXI”

Posted by on 15:45 in Actualitat, Destacat | 0 comments

Ha mort Jaume Botey, President de “Cristianisme al segle XXI”

Nascut a Barcelona el 1940, era llicenciat en Filosofia, Teologia i doctor en Història i Antropologia. Va participar en els moviments d’Església inspirats en el Concili Vaticà II entorn dels  anys 70, que van suposar un desafiament al franquisme. Va viure al Camp de la Bota mentre el seu germà Francesc, escolapi, era a la presó de Zamora per haver defensat els gitanos (1969). Tot seguit arribà al barri de Can Serra d’Hospitalet el Llobregat i es vinculà al moviment sociopolític de la ciutat. Professor de l’Institut Torras i Bages (1968) i professor d’història de la UAB  des de 1975, fou director de l’Escola de Mestres de la UAB en el moment del traspàs cap a Facultat d’Educació (1991). Les seves preocupacions tant teòriques com socials foren les de les perifèries urbanes i la immigració. Això ha quedat reflectit en la coautoria de la primera Bibliografia de l’Hospitalet (1984) i a Cinquanta-quatre relats d’immigració (Diputació de Barcelona, 1986), ‘Identitat ètnica i identitat de classe. Què ha passat amb els immigrants del període 1955-1975?’, a Articulació social de la Barcelona contemporània (Barcelona: Proa, 1997) o Construir una societat intercultural, Quaderns n.16 (Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1999). Fou promotor de la Casa de Reconciliació de Can Serra (1975). Impulsà la creació d’un nou model d’Escoles d’Adults inspirat en Paulo Freire. D’aquí, la seva relació  personal amb el mateix Freire i la publicació al català del seu llibre L’Educació com a pràctica de la llibertat (Vic: Eumo 1987); també es relacionà amb Miquel Soler, Director de la secció d’alfabetització de la UNESCO (1961-1982),  i publicà en català el seu llibre Educació, resistència i esperança (Barcelona: Rosa Sensat 2015). Fou el primer regidor d’educació de l’Hospitalet, elegit en les llistes del PSUC, un cop recuperada la democràcia (1979-1983). Promotor  del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (1984), el 1999 rebé el Premi d’Honor d’aquesta ciutat. Ha estat president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges. Participà com a membre fundador en la creació d’ICV i EUiA, de la qual fou president (2000-2002). Membre actiu de Cristians pel Socialisme i dels moviments antiglobalitzadors, de solidaritat i en pro de la pau, davant de processos promoguts pel BM, FMI, OMC, s’ha vinculat als moviments socials i culturals d’Amèrica Llatina i Mèxic, ha estat observador internacional a Nicaragua, El Salvador, Chiapas, Iraq i dels camps palestins al Líban, entre d’altres. Entre les seves publicacions, Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones (Viejo Topo 2002), Alpha 63. Fets i llegats (2010),  No pasarán… aunque lleven trajes. La lucha contra la extrema derecha hoy (2010), Educació, gestió i territori: 10 anys de Tékhne (2011), Contra la ignorància informada. Els valors davant l’impacte de les noves tecnologies de la comunicació (2012), El col·lapse del sistema. Bases per a pensar el nou mil·leni (Col·legi Treball Social de Barcelona, 2014), L’Olivera: terra i gent (2014).  Ha treballat en favor del diàleg multicultural i entre religions. Forma part del comitè organitzador del Fòrum Mundial de Teologia i ha participat en els de Porto Alegre (2002), Nairobi (2007), Belém (2009), Dakar (2011) i Tunísia (2013). La seva preocupació per les relacions entre fe i món ha quedat palesa en publicacions com La Iglesia católica y el nacionalismo español a Nacionalismo español (Catarata 2005) i en els Quaderns de Cristianisme i Justícia: El...

Seguir. llegint

Jaume Botey, premi Joan XXIII

Posted by on 22:20 in Actualitat, Destacat | 0 comments

Jaume Botey, premi Joan XXIII

L’Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) han decidit atorgar el Memorial Joan XXIII del 2017 al professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Teologia i doctor en Antropologia i Filosofia Jaume Botey per la seva dedicació als moviments socials i culturals i amb especial atenció a les perifèries ciutadanes d’Amèrica Llatina i Mèxic. Nascut a Barcelona l’any 1940, sempre ha tingut una important faceta d’activista, des de la política sent regidor pel PSUC a l’Hospitalet entre el 1979 i el 1983 i participant en les creacions d’ICV i EUiA –partit del qual en va ser coordinador entre el 2000 i la seva dimissió al 2002 pel pacte que donaria peu a la coalició d’ICV-EUiA–, però també des de fora, promovent les escoles d’adults i la Casa de la Reconciliació, fundant el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i rebent el Premi d’Honor d’aquesta ciutat l’any 1999. A nivell global, la seva lluita ha estat vinculada als moviments crítics amb el procés de globalització econòmica impulsada per entitats com l’Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial i, alhora, ha treballat en favor del diàleg multicultural i entre religions. De fet, forma part de la plataforma d’entitats cristianes Cristianisme al segle XXI –que defensa la religiositat en el marc d’un món laic– i del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, creat el 1981 per fomentar la reflexió social i teològica. Des d’aquest activisme cristià – de jove va ser capellà– ha posat en dubte la tasca de la Conferència Episcopal Espanyola i al 2008 de la mà de diversos col·lectius fins i tot va ser la cara visible per demanar el trencament dels acords de l’Estat espanyol amb el Vaticà. Consideraven que l’Església té uns privilegis derivats del Concordat que s’han d’acabar per caminar cap a l’autofinançament. Botey explicava en una entrevista a la Xarxa el 2016 que la vinculació de l’església catalana a la lluita en favor dels pobres al voltant dels anys 60 va suposar un desafiament amb el règim i un apropament de molts religiosos a les tesis antifranquistes. Aquella branca de l’església, diu, estava vinculada als suburbis i al moviment obrer. D’allà va sorgir la seva lluita en favor de les perifèries i en contra dels grans poders, una crítica que passa a casa nostra per la Unió Europea, una institució que, com ell mateix explicava ara fa quatre anys a la televisió de l’Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC), suposa la imposició d’un model neoliberal que passa per la pèrdua de sobirania dels estats. El seu bagatge l’ha fet seguir amb interès processos d’apoderament d’arreu del món i, a casa nostra, amb especial interès el 15M, que se’l va trobar com una reacció nova, desempallegada de la politització d’altres moviments precedents i trencant amb les dinàmiques de l’obrerisme tradicional i dels partits i sindicats majoritaris. A l’igual que fa sis anys es va mirar atentament allò que passava a les places del país, també s’ha mirat amb atenció allò que hem anomenat procés. I al programa Acció Política de TV3 ho va deixar ben clar ara fa només dos mesos: “No entendre el que està passant en aquest moment a Catalunya és greu perquè és l’única possibilitat...

Seguir. llegint

Jaume Botey: “L’envestida de l’Estat contra Catalunya és perquè posa en qüestió el sistema del 78” (Acció Política)

Posted by on 18:31 in Actualitat | 0 comments

Jaume Botey: “L’envestida de l’Estat contra Catalunya és perquè posa en qüestió el sistema del 78” (Acció Política)

La política des de fora, aquesta setmana amb el professor d’història de la UAB, Jaume Botey. Parlem dels problemes històrics de l’esquerra a l’estat espanyol i a Catalunya, del papa Francesc i de Xirinacs. Feu clic aquí per veure el vídeo del programa.

Seguir. llegint

Entrevista a Jaume Botey: “A 500 anys de la Reforma Protestant” (Cristianisme i Justícia)

Posted by on 17:30 in Actualitat | 0 comments

Entrevista a Jaume Botey: “A 500 anys de la Reforma Protestant” (Cristianisme i Justícia)

No es pot entendre l’Europa d’avui sense la Reforma del segle XVI i la figura de Luter. Aquell conflicte va anar més enllà de l’àmbit religiós i va posar de manifest l’existència de dues cultures, dos models de relacions socials, dues maneres d’entendre la política i el poder i, fins i tot, dos models econòmics. Molts d’aquells debats que van configurar l’inici del Renaixement tornen a ser els grans debats d’avui en una societat europea tan perplexa com la de llavors.   Feu un cop d’ull a l’entrevista que Jaume Botey va concedir a Cristianisme i Justícia sobre aquest...

Seguir. llegint