Actualitat

En construcció

El jesuïta Pep Baquer fa una mirada crítica i amorosa sobre l’homosexualitat a l’Església – Catalunya Religió

Posted by on 22:39 in Actualitat | 0 comments

El jesuïta Pep Baquer fa una mirada crítica i amorosa sobre l’homosexualitat a l’Església – Catalunya Religió

Per una Església més evangèlica i compassiva, on totes les orientacions sexuals se sentin acollides. Així s’ha presentat el llibre La parella humana del jesuïta Josep Baquer aquest dimarts al vespre al Casal Loiola de Barcelona en una sala plena de gom a gom. Més d’un centenar de persones s’han reunit per conèixer un text que s’emmarca dins d’un “diàleg intraeclesial” i que neix com una opció de consciència. Baquer l’ha escrit per generar opinió: “Hem de començar a generar vida nosaltes, la vida va davant, els documents oficials ja arribaran”, ha dit amb convenciment. El nucli central de La parella humana desgrana la pregunta “en quin sentit és sacrament la parella heterosexual”. I a partir d’aquí ofereix una mirada positiva i oberta. Baquer basa el relat en la seva experiència d’acompanyament real. I hi explica “què vol dir acompanyar la diversitat”. L’autor espera que el llibre ajudi “a obrir els ulls i el cor, a activar el sentit comú a la part més prepotent de la mesa de diàleg i, a tots seny, esperança i coratge i molta lucidesa”. En el diàleg de dimarts sobre el llibre han participat l’autor Pep Baquer, la religiosa de Jesús Maria Maite Valls i l’escolapi Ramon Maria Nogués. Tots tres professors a la Fundació Vidal i Barraquer, tant del Postgrau en Acompanyament Espiritual com del Màster en Espiritualitat Transcultural. Una taula moderada per Marisol Ortiz, membre de les Comunitats de Vida Cristiana vinculades al Casal Loiola, cofundadora d’Acollim i membre d’AMPGYL (Asociación de Madres y Padres de Gays y Lesbianas). Ortiz ha repassat els continguts del llibre: des dels fonaments bíblics i doctrinals, passant per la parella humana com a sagrament, la plenitud humana i l’homosexualitat, fins a respondre si els gais tenen llibertat d’opinió en el si de l’Església. Ha descrit el text com “una entenedora reflexió sobre l’homosexualitat a l’Església” i ha dit que l’autor “fa una mirada crítica i amorosa des del si de l’Església”.  … Llegiu l’article complet a Catalunya...

Seguir. llegint

Lucetta Scaraffia: “Las monjas hacen de sirvientas de sacerdotes, obispos y cardenales” – Redes Cristianas

Posted by on 22:10 in Actualitat | 0 comments

Lucetta Scaraffia: “Las monjas hacen de sirvientas de sacerdotes, obispos y cardenales” – Redes Cristianas

Entrevista a Lucetta Scaraffia, ex directora de la revista vaticana que denunció abusos a monjas “Hombre y mujer los creó”: la guía transfóbica del Vaticano sobre el debate de género en las Lucetta Scaraffia dirigió durante siete años ‘Donne, Chiesa, Mondo’ (mujeres, Iglesia, mundo), la revista que se publica encartada con el diario oficial de la Santa Sede, hasta que en febrero publicó un artículo sobre los abusos sexuales que sufren las monjas por parte de los curas. Desde entonces, asegura, el Vaticano le hizo la vida imposible y decidió dimitir, conjuntamente con todo su equipo de redacción. Ahora, sin embargo, se propone crear una asociación para continuar denunciando los abusos a los que son sometidas las religiosas. ¿Por qué está tan segura de que las monjas sufren abusos sexuales?  Basé mi artículo en el testimonio de al menos una veintena de religiosas que enviaron cartas a nuestra revista durante los últimos tres años contando su experiencia. También hablé con mujeres que trabajan en el dicasterio vaticano implicado en este tema y me confirmaron que la Santa Sede ha recibido muchísimas denuncias de este tipo venidas de religiosas y no han contestado ninguna. Hace años que no responden. Hacen ver que no han recibido nada. Qué decían las cartas que recibió?  Eran de religiosas de diferentes partes del mundo que explicaban que las obligaban a mantener estas relaciones, que en alguna ocasión incluso se habían quedado embarazadas y que el sacerdote o el obispo les había facilitado un contacto y dinero para poder abortar. También decían que su situación era terrible, que no podían aguantar más y que era necesario que alguien levantara la voz. Hablé con un superior del Vaticano para intentar buscar una solución, y me contestó que aquello de lo que hablaban aquellas monjas no eran abusos sino relaciones románticas. Su respuesta me enfureció tanto que decidí escribir el artículo. … Llegiu l’article complet a Redes...

Seguir. llegint

El desconcierto de la Unión Europea ante la crisis ecosocial – Redes Cristianas

Posted by on 22:53 in Actualitat | 0 comments

El desconcierto de la Unión Europea ante la crisis ecosocial – Redes Cristianas

Article enviat per FUHEM a Redes Cristianas: FUHEM Ecosocial publica un nuevo número de la revista PAPELES que analiza algunos retos del proyecto europeo: parálisis política, transición ecológica, migraciones y auge de la ultraderecha. La Unión Europea no funciona. El espacio que representaba el proyecto de integración supranacional más complejo, innovador y exitoso de la geopolítica mundial no ha sabido afrontar la gran recesión respondiendo a las necesidades de su ciudadanía ni abordar los desafíos que plantea para la humanidad la crisis ecosocial. La UE ha sido incapaz de proteger a su población de amenazas provenientes de las fuerzas económicas desatadas por la globalización financiera. “Sin una base fiscal común y bajo un principio de competencia aplicado a territorios y países, el capital se enseñorea del proyecto europeo como ámbito para su propia valorización en detrimento del bienestar de la población europea”, apunta en la Introducción Santiago Álvarez Cantalapiedra, director de la revista PAPELES. Rafael Poch-de-Feliu, periodista, plantea que la lógica tecnocrática y empresarial liderada por la Europa germano liberal ha conducido a la desintegración y al bloqueo. Paradójicamente, las consecuencias electorales y sociales de ese proceso son capitalizadas por la derecha. Mientras imperios como China y EEUU maniobran, la UE está paralizada. “Alemania es una especie de “China europea” en su dependencia de la demanda del consumidor extranjero (las exportaciones de automóviles representan la mitad del PIB alemán), con la diferencia de que China tiene un enorme espacio en su mercado interior que lleva años potenciando”. El artículo se cierra anticipando las futuras crisis que afectarán a la UE si no hay cambios, estableciendo un paralelismo con la Sociedad de Naciones que también fue inoperante ante los retos de su tiempo. Llegiu l’article complet a Redes...

Seguir. llegint

Una fe increïble – Jordi Valls (Foc Nou)

Posted by on 22:37 in Actualitat | 0 comments

Una fe increïble – Jordi Valls (Foc Nou)

Una fe increïble Aquest any he dedicat part de la setmana de retir al Miracle per acabar de llegir el darrer llibre d’un dels meus teòlegs de capçalera, el bisbe episcopalià John Shelby Spong: “Unbelievable. Why Neither Ancient Creeds Nor the Reformation Can Produce a Living Faith Today” (Increïble. Per què ni els credos antics ni la reforma poden construir avui una fe viva). (Harper One, San Francisco, 2018). Alguns altres teòlegs de capçalera, com us he explicat altres vegades, són l’exdominic Matthew Fox, expulsat de l’església vaticana per Ratzinger per ser “massa feminista”, l’exjesuïta José M. Castillo, el místic Enrique Martínez Lozano i José Antonio Pagola, entre altres. Doncs bé, el bisbe Spong dedica el seu llibre a explicar per què tot allò que recitem en el Credo o en què creiem no serveix per al món d’avui perquè està basat en una concepció del món, en un esquema mental i religiós ancorats en l’edat mitja com a molt tard. Perquè des de llavors han passat moltes coses que ens han canviat com a raça humana i, per tant, podríem afirmar que ja no som la mateixa gent. … Llegiu l’article complet a Foc Nou – Què m’expliques? (núm...

Seguir. llegint

“Fin del juicio del Procés: visto para… ¿la incoherencia?” – Ricardo Gayol

Posted by on 11:48 in Actualitat | 0 comments

“Fin del juicio del Procés: visto para… ¿la incoherencia?” – Ricardo Gayol

El pasado 12 de junio quedó finalizado o “visto para sentencia” el Juicio del Procés, después de 4 meses de duración y 52 sesiones cargadas de expectación, de visiones contrapuestas y de emociones humanas muy significativas, que comportan un bagaje sociopolítico muy definitorio de la realidad conflictiva de un Estado inacabado y de una democracia profundamente deficitaria en pleno siglo XXI. Por ceñirnos a la recta final de la vista oral que nos ocupa, hay que afirmar que las Conclusiones de la Fiscalía corresponden sin reservas a la filosofía de un Estado autoritario, donde los principios políticos de un determinado status jurídico-político se convierten en axiomas imponibles a toda la población. Al margen de la complejidad e incluso la verosimilitud de unos hechos públicos diferentes, que no son susceptibles de una categorización ideológica, sino de una descripción fáctica inherente a las conductas reales y no a la opción política que subyace a la expresión cívica efectiva, que es la que determina si existe o no responsabilidad penal debidamente tipificada en el Código Penal vigente. En este sentido, la acusación de “rebelión” resulta aberrante, pues todos conocemos el significado real de ese término, incluso por haberlo padecido directamente, sobre todo quienes tenemos más de 40 años. Por eso la señalización del Fiscal respecto al 23F, fue de una osadía descomunal, que solo consiguió percibir de verdad el cariz ideológico de su alegato, desmintiendo incluso lo juzgado en su día por los tribunales españoles sobre aquellos hechos lamentables de nuestro pasado reciente. De otro lado las conclusiones de la Abogacía del Estado suponen una posición intermedia inviable, fruto de un intento de aliviar el conflicto, pero sin consistencia jurídica, pues tampoco el delito de “sedición” encuentra base alguna en el relato fáctico de los acontecimientos, incluida la acusación de “organización criminal”, porque aquello que se proyecta y, en su caso se alienta, es una actividad no delictiva, la de votar en una convocatoria, aunque ésta esté suspendida en su validez jurídica. En cambio, los informes de las defensas han mostrado un altísimo nivel profesional, pues han desmontado con un amplio argumentario jurídico y fáctico, toda la carga de las acusaciones, amén de una ejemplar asistencia letrada impecable a sus defendidos, con un añadido de apoyo humano encomiable en sus actuales circunstancias. Se han visto avalados además por el reciente Informe del Grupo de Trabajo de Naciones Unidas, que condenó la extensión injustificable de la prisión preventiva en el caso de los presos catalanes. Dato que ha sido omitido de forma ostensible por los medios de comunicación españoles sin excepción alguna, lo que demuestra la voluntad de ocultar las deficiencias de un Poder Judicial parcial. Por otra parte, las declaraciones de los acusados en su última oportunidad antes del cierre del Juicio me parecieron impresionantes por su valor ético, expresivo de unos principios democráticos y humanistas sólidos y coherentes; por su humanidad, cargada de compromiso, pero llena de ternura hacia sus familias y su gente cercana; y también por su valentía, demostrando una convicción serena pero firme en defensa de sus objetivos políticos legítimos. Quisiera tener aquí una palabra de reconocimiento para cada uno de ellos, pero no habría espacio para ese detalle, me limitaré a citar sus nombres con todo respeto y buenos deseos: Oriol Junqueras, Raúl Romeva, Joaquim Forn, Jodi...

Seguir. llegint

Glossa del Bisbe Xavier Novell en resposta a l’article del secretari general de la CEE

Posted by on 15:40 in Actualitat, Destacat | 0 comments

Glossa del Bisbe Xavier Novell en resposta a l’article del secretari general de la CEE

El passat 6 d’abril, Luis J. Argüello García, bisbe auxiliar de Valladolid i secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, va publicar un article a la revista Ecclesia titulat “Ante las próximas elecciones”. Un dels punts que ha aixecat més polèmica ha estat el posicionament sobre el conflicte català, en el qual afirma que el dret a l’autodeterminació no és legítim. Los españoles estamos llamados a las urnas para participar, en pocas semanas, en elecciones generales, autonómicas, municipales y europeas. […] En sus 40 años de vigencia, la Constitución ha mostrado ser un instrumento válido para la convivencia entre los españoles. El respeto a las normas de convivencia política que en ella se establecen sigue siendo el cauce adecuado para abordar los diversos problemas y desafíos que se nos presentan como sociedad. Incluso quienes propongan modificarla han de respetar el procedimiento legal establecido en ella. […] Los graves problemas surgidos en la organización territorial del Estado piden a los católicos y a todos los ciudadanos favorecer una «cultura del encuentro». Esta cultura se sostiene en un diálogo que tenga en cuenta el bien que ha supuesto nuestra convivencia de siglos y se desarrolle dentro del cauce de la ley y de las instituciones comúnmente aceptadas, en el horizonte de los desafíos globales que afectan a las nacionalidades y regiones de España. Tanto en el campo de la identidad nacional como en el de la identidad personal, el llamado «derecho a decidir» no es moralmente legítimo en sí mismo, pues supondría la absolutización de la voluntad de poder desvinculada de la moralidad del contenido de la decisión y del marco social e institucional donde se toman las decisiones. Si, además, el ambiente cultural en el que se promueve, de manera acrítica, tal autodeterminación está dominado por emociones y sentimientos, el riesgo de decidir en contra de la dignidad de la persona, de la justicia y del bien común es muy alto. Se entronizan los sentimientos y se reclaman como derechos. […] Pidamos al Señor que nos ilumine y a la Inmaculada Concepción y a Santiago apóstol que intercedan por nosotros para que nuestro voto sea responsable y libre y las elecciones que se anuncian contribuyan a la paz y al bien común de nuestro pueblo. Enllaç: article complet del secretari general de la CEE En resposta a aquest posicionament, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha publicat a la carta dominical del diumenge de Pasqua d’enguany una rèplica on contrasta l’escrit del secretari de la CEE amb un fragment del document “Al servei del nostre poble”, de Bisbes de Catalunya. “Els drets propis de Catalunya, així com de tots els pobles de la terra, estan fonamentats primàriament en la seva mateixa identitat com a poble. L’Església, a Catalunya i arreu, moguda pel seu amor a la persona humana i a la seva dignitat, considera que «hi ha una sobirania fonamental de la societat que es manifesta en la cultura de la nació. Es tracta de la sobirania per la qual l’home és,  al mateix temps, sobirà suprem», i per això no vol que «aquesta sobirania fonamental es converteixi en presa d’interessos polítics o econòmics». Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles...

Seguir. llegint

Manifest a favor d’un relat no esbiaixat i d’un judici just

Posted by on 0:36 in Actualitat, Destacat, Posicionaments i adhesions | 2 comments

Manifest a favor d’un relat no esbiaixat i d’un judici just

Davant de la situació que vivim a Catalunya  no podem restar callats. Arran del procés d’independència, declarada el 27 d’octubre del 2017 pels líders independentistes, després d’haver-los estat negat un referèndum acordat d’autodeterminació en multitud d’ocasions, el govern del PP imposà l’article 155 de la Constitució, en l’apartat primer de la qual es diu que el govern podrà adoptar “les mesures necessàries per obligar una Comunitat Autònoma (CA) al compliment forçós de les seves obligacions” i, en el segon que “per a l’execució de les mesures previstes en l’apartat anterior el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de la CA”, sense que enlloc es llegeixi que el govern  legítim de Catalunya pogués ser destituït ni el seu president revocat. Malgrat tot, el govern del PP ho va fer, empresonà els líders polítics catalans a més dels de l’ANC i Òmnium Cultural, i convocà eleccions per al 21-XII-17, tornades a guanyar per les forces independentistes, que s’hi havien presentat sense amagar el seu programa electoral (2.021.469 vots sobiranistes). Malgrat aquella victòria, no es va permetre investir el president Puigdemont que era a l’exili (malgrat el rebuig de la impugnació del Consell d’Estat del 26-I-2018) ni cap dels líders empresonats i, en una ingerència mai vista del poder judicial sobre el legislatiu, s’empresonà el Sr. Jordi Turull en plena defensa de la seva investidura el 23-III-18, iniciada la vigília. Tot plegat té un ordre d’esdeveniments objectius: 8-IV-2014: El Congrés de Diputats (les Cortes) rebutjà la petició que li han anat a fer  Turull (CDC), Rovira (ERC) i Herrera (ICV) amb 47 vots en contra a fi que la Generalitat de Catalunya  pogués rebre les competències per poder celebrar un referèndum d’autodeterminació d’acord amb l’art. 150.2 de la Constitució que permet les consultes pactades. 9-XI-2014:  Procés participatiu català en vista de la prohibició de referèndums  i consultes. 1.800.000 catalans voten en urnes de cartró (seran 2,3 milions, perquè les urnes segueixen obertes durant uns dies). El dia 12 es reuneix la Fiscalia general de l’Estat i la de Catalunya per acostar posicions i el 18-XII dimiteix Eduardo Torres-Dulce, Fiscal General de l’Estat per massa ingerències polítiques en el cas del procés participatiu català. 9-VII-2015: 9-VII: Discurs del papa Francesc a la II Trobada dels moviments populars a Bolívia: “Els pobles del món volen ser els artífex del propi destí. Volen recórrer en pau el propi camí vers la justícia. No volen tuteles o ingerències en les quals el més fort sotmet el més feble. Volen que la seva cultura, la seva llengua, els seus processos socials i les seves tradicions religioses siguin respectades. Cap poder fàctic o constituït té el dret de privar cap país del ple exercici de la pròpia sobirania i, quan ho fan, veiem noves formes de colonialisme que comprometen seriosament la possibilitat de pau i de justícia, perquè «la pau es basa no només en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, en particular el dret a la independència» (Consell Pontifici de la Justícia i de la Pau, Compendi de la Doctrina Social de l’Església, 157)”. 27-IX-15: Eleccions autonòmiques anunciades com a plebiscitàries. Els rotatius asseguren que ha guanyat el «sí» sumant 72 vots (JxSí + CUP), que són 1.932.529; en contra, 52 del «no» sumant C’s+PP (1.579.194 vots) i deixant...

Seguir. llegint

“On sou, bisbes?” Epístoles d’Isabel Turull i la Conferència Episcopal Tarraconense

Posted by on 23:08 in Actualitat, Destacat, Posicionaments i adhesions | 0 comments

“On sou, bisbes?” Epístoles d’Isabel Turull i la Conferència Episcopal Tarraconense

Carta d’Isabel Turull Negre a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la jerarquia eclesiàstica catalana (publicada al diari Ara) Com a cristiana i persona que ha triat Crist com a eix que guiï la meva vida i que, per tant, miro cada dia de viure i créixer en els valors cristians, em pregunto: on sou? On sou els que se suposa que heu de ser els meus representants? On sou els que us considereu representants de Jesús a la Terra? Jesús digué: truqueu i us obriran. Com és que les portes de la jerarquia eclesiàstica resten tancades a una injustícia que estan patint alguns dels vostres germans i veïns i que ha portat uns d’ells a optar per una opció tan dràstica com és una vaga de fam per clamar justícia? També digué Jesús: allò que feu al més petits dels meus germans, m’ho feu a mi. Què faria ell sabent que hi ha nou persones del seu poble, molts d’ells seguidors seus, tancades injustament i veient vulnerats els seus drets civils i humans? Restaria callat? No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia. Segur que sabeu el que està passant, ja que l’Església no ha d’estar tancada en despatxos sinó al costat del seu poble. Estic segura que voleu estar informats de si realment s’està produint una injustícia o no amb aquests germans. No m’heu de creure a mi quan parlo d’injustícia, ho podeu esbrinar vosaltres mateixos i, amb tot el respecte, ho hauríeu de fer. I si realment existeix la injustícia de què us parlo, heu de dir-ho ben alt. L’Església, com va fer Jesús, no s’ha d’amagar de res i ha de ser valenta en els moments difícils De què teniu por? De perdre clientela? Si és això, llavors la vostra Església és una empresa i us hauríeu de treure la paraula ‘cristians’. Qui sap, potser faríeu que moltes d’aquestes persones que teniu por de perdre coneguessin realment l’Evangeli i el missatge de Jesús. Potser és el que toca, tornar a les arrels cristianes per construir un món més just on primer siguin les persones i on les persones s’estimin, que és l’únic manament que ens donà Jesús. D’altra banda, quan anuncieu l’Evangeli però no el poseu en pràctica, també em pregunto si això no seria una mica “fer servir el nom de Déu en va”. I si esteu fent alguna cosa, per què tant de secretisme? Porten més d’un any injustament tancats. Jesús denunciava la injustícia a tot arreu i sense por, per què vosaltres n’heu de tenir? Llegiu entre d’altres Lc 21, 12-19. ¿No ens va dir Jesús “Sou la llum del món […] ningú encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties perquè faci llum […] Que brilli igualment la vostra llum davant la gent, així veuran les vostres bones obres” (Mt 5, 14-16)? Per això he decidit fer-vos arribar aquesta carta de forma pública: perquè l’Església, com va fer Jesús, no s’ha d’amagar de res i ha de ser valenta en els moments difícils. “Feliços els perseguits pel fet de ser justos” (Mt 5, 10). I per això m’agradaria rebre una resposta d’una Església valenta, d’una Església que...

Seguir. llegint

“El silenci preocupant dels bisbes espanyols” – Jordi López Camps

Posted by on 22:42 in Actualitat, Destacat | 0 comments

“El silenci preocupant dels bisbes espanyols” – Jordi López Camps

La setmana passada, Catalunya Religió va publicar una reflexió de Jordi López Camps sobre el paper de l’Església espanyola en la situació catalana, i de la qual ens volem fer ressò. Feu clic aquí per llegir el document.

Seguir. llegint

Homenatge a Jaume Botey: “El pitjor enemic de l’esperança és pensar que no hi ha res a fer!”

Posted by on 19:21 in Activitats, Actualitat | 0 comments

Homenatge a Jaume Botey: “El  pitjor enemic de l’esperança  és pensar que no hi ha res a fer!”

“La lluita civil passa per la creació de consciència.”  “Ens van voler enterrar i no sabien que érem llavor.” “Amb la lògica d’allò petit aturarem el globalisme sense ànima.” “Adaptar-se a la realitat pot ser una excusa per no lluitar per transformar-la”. Aquestes frases i moltes altres d’entre les seves es van poder escoltar el passat divendres dia 18, al Casinet d’Hostafrancs, en l’homenatge que es va retre a Jaume Botey (el darrer, en paraules del pare Enric Canet), organitzat per la Casa de Solidaritat per Nicaragua, l’Escola Pia, Cristianisme i Justícia, Cristianisme al segle XXI i moltes altres institucions i associacions. Amb una sala plena de gom a gom i l’assistència del bisbe Godayol i de  gent vinguda fins i tot de Nicaragua i de tota la pell de brau, una quinzena d’intervencions van recordar la immensa tasca que va dur durant la seva vida Jaume Botey, des de l’alfabetització d’adults a la Casa de Reconciliació del seu estimat L’Hospitalet a la promoció de la Cooperativa L’Olivera de vins i olis per a gent discapacitada a Vallbona de les Monges, des del seu treball com a regidor d’ensenyament després de les primeres eleccions democràtiques a la tasca duta a terme a l’Amèrica Central i la del Sud, des de les seves lluïes a favor de la immigració i dels sense papers als posicionaments contraris a la guerra d’Iraq… Va ser un acte emotiu i amè. Es llegiren cartes i es projectaren vídeos arribats de Montevideo, Mèxic, Nicaragua,Guatemala o Bolívia, entre els quals els de Miquel Soler o la poetessa sandinista Michèle Najbis, que recordà la tendresa d’en Jaume en el simple fet d’amoixar el llom d’un gat a casa seva. Ex-alumnes de la Universitat Autònoma recordaren que els duia a fer pràctiques entre els marginats i a Fòrums Socials. Components d’Associacions de veïns van fer memòria de la seva enteresa i la seva capacitat de diàleg i d’harmonitzar  situacions tenses, es recordà la seva lluita  a favor de la renda mínima garantida per als més necessitats i la participació en dejunis per assolir-la, la seva capacitat d’acolliment i hospitalitat a casa seva mateix, la seva traça per organitzar xarxes i de  dinamitzar-les, la seva disponibilitat (mai no tenia un “No” per a ningú). Hi va haver qui va voler resumir en quatre punts el seu tarannà de donació als altres: era un incondicional que no et fallava encara que la batalla fos per causes perdudes d’avantmà; sabia on estar, sempre de la banda dels de baix; la perdurabilitat del seu compromís: mai no es rendia; la seva capacitat d’heterodòxia  per qüestionar situacions tan polítiques com socials com religioses. Al final de l’acte s’entonaren unes cançons que no podien fallar (la darrera, “L’estaca”), que  el públic cantà alçat dels seients i amb les mans enllaçades. L’homenatge el va cloure la seva vídua Pilar Massana tot pronunciant  unes paraules agraïdes i considerant un privilegi haver estat la companya d’en Jaume durant molts anys. Tot seguit hi va haver un pica-pica, regat amb vi de L’Olivera, cosa que va permetre als assistents continuar la xarxa de coneixences per fer més viu encara el llegat de Jaume...

Seguir. llegint