Actualitat

En construcció

Manifest a favor d’un relat no esbiaixat i d’un judici just

Posted by on 0:36 in Actualitat, Destacat, Posicionaments i adhesions | 2 comments

Manifest a favor d’un relat no esbiaixat i d’un judici just

Davant de la situació que vivim a Catalunya  no podem restar callats. Arran del procés d’independència, declarada el 27 d’octubre del 2017 pels líders independentistes, després d’haver-los estat negat un referèndum acordat d’autodeterminació en multitud d’ocasions, el govern del PP imposà l’article 155 de la Constitució, en l’apartat primer de la qual es diu que el govern podrà adoptar “les mesures necessàries per obligar una Comunitat Autònoma (CA) al compliment forçós de les seves obligacions” i, en el segon que “per a l’execució de les mesures previstes en l’apartat anterior el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de la CA”, sense que enlloc es llegeixi que el govern  legítim de Catalunya pogués ser destituït ni el seu president revocat. Malgrat tot, el govern del PP ho va fer, empresonà els líders polítics catalans a més dels de l’ANC i Òmnium Cultural, i convocà eleccions per al 21-XII-17, tornades a guanyar per les forces independentistes, que s’hi havien presentat sense amagar el seu programa electoral (2.021.469 vots sobiranistes). Malgrat aquella victòria, no es va permetre investir el president Puigdemont que era a l’exili (malgrat el rebuig de la impugnació del Consell d’Estat del 26-I-2018) ni cap dels líders empresonats i, en una ingerència mai vista del poder judicial sobre el legislatiu, s’empresonà el Sr. Jordi Turull en plena defensa de la seva investidura el 23-III-18, iniciada la vigília. Tot plegat té un ordre d’esdeveniments objectius: 8-IV-2014: El Congrés de Diputats (les Cortes) rebutjà la petició que li han anat a fer  Turull (CDC), Rovira (ERC) i Herrera (ICV) amb 47 vots en contra a fi que la Generalitat de Catalunya  pogués rebre les competències per poder celebrar un referèndum d’autodeterminació d’acord amb l’art. 150.2 de la Constitució que permet les consultes pactades. 9-XI-2014:  Procés participatiu català en vista de la prohibició de referèndums  i consultes. 1.800.000 catalans voten en urnes de cartró (seran 2,3 milions, perquè les urnes segueixen obertes durant uns dies). El dia 12 es reuneix la Fiscalia general de l’Estat i la de Catalunya per acostar posicions i el 18-XII dimiteix Eduardo Torres-Dulce, Fiscal General de l’Estat per massa ingerències polítiques en el cas del procés participatiu català. 9-VII-2015: 9-VII: Discurs del papa Francesc a la II Trobada dels moviments populars a Bolívia: “Els pobles del món volen ser els artífex del propi destí. Volen recórrer en pau el propi camí vers la justícia. No volen tuteles o ingerències en les quals el més fort sotmet el més feble. Volen que la seva cultura, la seva llengua, els seus processos socials i les seves tradicions religioses siguin respectades. Cap poder fàctic o constituït té el dret de privar cap país del ple exercici de la pròpia sobirania i, quan ho fan, veiem noves formes de colonialisme que comprometen seriosament la possibilitat de pau i de justícia, perquè «la pau es basa no només en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, en particular el dret a la independència» (Consell Pontifici de la Justícia i de la Pau, Compendi de la Doctrina Social de l’Església, 157)”. 27-IX-15: Eleccions autonòmiques anunciades com a plebiscitàries. Els rotatius asseguren que ha guanyat el «sí» sumant 72 vots (JxSí + CUP), que són 1.932.529; en contra, 52 del «no» sumant C’s+PP (1.579.194 vots) i deixant...

Seguir. llegint

“On sou, bisbes?” Epístoles d’Isabel Turull i la Conferència Episcopal Tarraconense

Posted by on 23:08 in Actualitat, Destacat, Posicionaments i adhesions | 0 comments

“On sou, bisbes?” Epístoles d’Isabel Turull i la Conferència Episcopal Tarraconense

Carta d’Isabel Turull Negre a la Conferència Episcopal Tarraconense i a la jerarquia eclesiàstica catalana (publicada al diari Ara) Com a cristiana i persona que ha triat Crist com a eix que guiï la meva vida i que, per tant, miro cada dia de viure i créixer en els valors cristians, em pregunto: on sou? On sou els que se suposa que heu de ser els meus representants? On sou els que us considereu representants de Jesús a la Terra? Jesús digué: truqueu i us obriran. Com és que les portes de la jerarquia eclesiàstica resten tancades a una injustícia que estan patint alguns dels vostres germans i veïns i que ha portat uns d’ells a optar per una opció tan dràstica com és una vaga de fam per clamar justícia? També digué Jesús: allò que feu al més petits dels meus germans, m’ho feu a mi. Què faria ell sabent que hi ha nou persones del seu poble, molts d’ells seguidors seus, tancades injustament i veient vulnerats els seus drets civils i humans? Restaria callat? No us demano que us posicioneu a favor de la independència, la qüestió no és aquesta. Faig un crit desesperat perquè com a cristians us pronuncieu davant d’una injustícia. Segur que sabeu el que està passant, ja que l’Església no ha d’estar tancada en despatxos sinó al costat del seu poble. Estic segura que voleu estar informats de si realment s’està produint una injustícia o no amb aquests germans. No m’heu de creure a mi quan parlo d’injustícia, ho podeu esbrinar vosaltres mateixos i, amb tot el respecte, ho hauríeu de fer. I si realment existeix la injustícia de què us parlo, heu de dir-ho ben alt. L’Església, com va fer Jesús, no s’ha d’amagar de res i ha de ser valenta en els moments difícils De què teniu por? De perdre clientela? Si és això, llavors la vostra Església és una empresa i us hauríeu de treure la paraula ‘cristians’. Qui sap, potser faríeu que moltes d’aquestes persones que teniu por de perdre coneguessin realment l’Evangeli i el missatge de Jesús. Potser és el que toca, tornar a les arrels cristianes per construir un món més just on primer siguin les persones i on les persones s’estimin, que és l’únic manament que ens donà Jesús. D’altra banda, quan anuncieu l’Evangeli però no el poseu en pràctica, també em pregunto si això no seria una mica “fer servir el nom de Déu en va”. I si esteu fent alguna cosa, per què tant de secretisme? Porten més d’un any injustament tancats. Jesús denunciava la injustícia a tot arreu i sense por, per què vosaltres n’heu de tenir? Llegiu entre d’altres Lc 21, 12-19. ¿No ens va dir Jesús “Sou la llum del món […] ningú encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties perquè faci llum […] Que brilli igualment la vostra llum davant la gent, així veuran les vostres bones obres” (Mt 5, 14-16)? Per això he decidit fer-vos arribar aquesta carta de forma pública: perquè l’Església, com va fer Jesús, no s’ha d’amagar de res i ha de ser valenta en els moments difícils. “Feliços els perseguits pel fet de ser justos” (Mt 5, 10). I per això m’agradaria rebre una resposta d’una Església valenta, d’una Església que...

Seguir. llegint

“El silenci preocupant dels bisbes espanyols” – Jordi López Camps

Posted by on 22:42 in Actualitat, Destacat | 0 comments

“El silenci preocupant dels bisbes espanyols” – Jordi López Camps

La setmana passada, Catalunya Religió va publicar una reflexió de Jordi López Camps sobre el paper de l’Església espanyola en la situació catalana, i de la qual ens volem fer ressò. Feu clic aquí per llegir el document.

Seguir. llegint

Homenatge a Jaume Botey: “El pitjor enemic de l’esperança és pensar que no hi ha res a fer!”

Posted by on 19:21 in Activitats, Actualitat | 0 comments

Homenatge a Jaume Botey: “El  pitjor enemic de l’esperança  és pensar que no hi ha res a fer!”

“La lluita civil passa per la creació de consciència.”  “Ens van voler enterrar i no sabien que érem llavor.” “Amb la lògica d’allò petit aturarem el globalisme sense ànima.” “Adaptar-se a la realitat pot ser una excusa per no lluitar per transformar-la”. Aquestes frases i moltes altres d’entre les seves es van poder escoltar el passat divendres dia 18, al Casinet d’Hostafrancs, en l’homenatge que es va retre a Jaume Botey (el darrer, en paraules del pare Enric Canet), organitzat per la Casa de Solidaritat per Nicaragua, l’Escola Pia, Cristianisme i Justícia, Cristianisme al segle XXI i moltes altres institucions i associacions. Amb una sala plena de gom a gom i l’assistència del bisbe Godayol i de  gent vinguda fins i tot de Nicaragua i de tota la pell de brau, una quinzena d’intervencions van recordar la immensa tasca que va dur durant la seva vida Jaume Botey, des de l’alfabetització d’adults a la Casa de Reconciliació del seu estimat L’Hospitalet a la promoció de la Cooperativa L’Olivera de vins i olis per a gent discapacitada a Vallbona de les Monges, des del seu treball com a regidor d’ensenyament després de les primeres eleccions democràtiques a la tasca duta a terme a l’Amèrica Central i la del Sud, des de les seves lluïes a favor de la immigració i dels sense papers als posicionaments contraris a la guerra d’Iraq… Va ser un acte emotiu i amè. Es llegiren cartes i es projectaren vídeos arribats de Montevideo, Mèxic, Nicaragua,Guatemala o Bolívia, entre els quals els de Miquel Soler o la poetessa sandinista Michèle Najbis, que recordà la tendresa d’en Jaume en el simple fet d’amoixar el llom d’un gat a casa seva. Ex-alumnes de la Universitat Autònoma recordaren que els duia a fer pràctiques entre els marginats i a Fòrums Socials. Components d’Associacions de veïns van fer memòria de la seva enteresa i la seva capacitat de diàleg i d’harmonitzar  situacions tenses, es recordà la seva lluita  a favor de la renda mínima garantida per als més necessitats i la participació en dejunis per assolir-la, la seva capacitat d’acolliment i hospitalitat a casa seva mateix, la seva traça per organitzar xarxes i de  dinamitzar-les, la seva disponibilitat (mai no tenia un “No” per a ningú). Hi va haver qui va voler resumir en quatre punts el seu tarannà de donació als altres: era un incondicional que no et fallava encara que la batalla fos per causes perdudes d’avantmà; sabia on estar, sempre de la banda dels de baix; la perdurabilitat del seu compromís: mai no es rendia; la seva capacitat d’heterodòxia  per qüestionar situacions tan polítiques com socials com religioses. Al final de l’acte s’entonaren unes cançons que no podien fallar (la darrera, “L’estaca”), que  el públic cantà alçat dels seients i amb les mans enllaçades. L’homenatge el va cloure la seva vídua Pilar Massana tot pronunciant  unes paraules agraïdes i considerant un privilegi haver estat la companya d’en Jaume durant molts anys. Tot seguit hi va haver un pica-pica, regat amb vi de L’Olivera, cosa que va permetre als assistents continuar la xarxa de coneixences per fer més viu encara el llegat de Jaume...

Seguir. llegint

Fabricar armas y puestos de trabajo

Posted by on 22:44 in Actualitat | 0 comments

Fabricar armas y puestos de trabajo

Pepe Beúnza, objector de consciència el 1971

Seguir. llegint

Entrevista a Jaume Botey (ICIP)

Posted by on 21:33 in Actualitat | 0 comments

Entrevista a Jaume Botey (ICIP)

El desembre del 2016, l’Institut Català Internacional per la Pau va realitzar una entrevista a Jaume Botey en el marc d’una sèrie d’entrevistes amb diferents protagonistes de l’acció col·lectiva per la pau del país. En podeu veure el vídeo a l’enllaç següent:

Seguir. llegint

Carta de “Cristianisme al S.XXI” a nuestros compañeros de “Redes Cristianas”: «España ante el espejo»

Posted by on 21:33 in Actualitat, Destacat, Posicionaments i adhesions | 0 comments

Carta de “Cristianisme al S.XXI” a nuestros compañeros de “Redes Cristianas”: «España ante el espejo»

    La crisis catalana ha puesto al descubierto algunas realidades que nos parecían caducas e incluso desaparecidas en la España actual. La más relevante por ser la de más difícil transformación: la estructura sociológica que hizo posible, entre otros factores, que el franquismo perdurara durante cuatro décadas, subsiste aún en una parte significativa de la población española. Se trata de aquellas personas que, a pesar de la existencia de una corrupción que infecta hasta sus raíces al PP, de sus decididas políticas contra las clases más humildes y de su apoyo incondicional a los poderes económicos, le siguen dando soporte en las urnas, convencida de que sólo el PP vela por unos valores tradicionales sin los cuales no tendría sentido el concepto que para ellos tiene España: el predominio cultural y lingüístico de Castilla sobre el resto de territorios, la incomprensión, cuanto no la hostilidad, hacia las personas de culturas y religiones distintas, el miedo y el desprecio hacia lo extranjero, un cierto complejo de superioridad moral y la confusión entre estado e iglesia (¡cuatro ministros cantando “Soy el novio de la muerte”, entre ellos el de Educación y Cultura, ante el Cristo de la Buena Muerte!).    La crisis ha hecho emerger con fuerza algunos interrogantes como, por ejemplo, el de si los valores democráticos se encuentran plenamente asentados en la estructura judicial. Sin poner en tela de juicio la profesionalidad y equidad de la inmensa mayoría de jueces y fiscales, resulta evidente que existe un alto grado de politización en las más altas instancias judiciales: el Tribunal Constitucional y el Tribunal Supremo. Y que además esta politización se orienta siempre en una misma dirección: la de la derecha más conservadora.  El sistema de elección de los titulares de dichos organismos lo hace perfectamente posible, además de que sus cúpulas, muy endogámicas, proceden mayoritariamente de este substrato de población española opuesta, quizás inconscientemente, a una profunda democratización de los aparatos del estado.    La persecución implacable contra el independentismo catalán puede satisfacer incluso a personas que, de buena fe, mantienen que deben investigarse y sancionarse las conductas tipificadas en el Código Penal, pero no podemos admitir que, en un estado democrático, esta tipificación se acomode a los vaivenes políticos y, en ocasiones, al perfil ideológico de la persona investigada. Este hecho comporta una involución democrática de altísimo riesgo, no únicamente para los nacionalistas catalanes sino para todos los españoles. Sólo hay que comparar las distintas varas de medir que se han aplicado, por ejemplo, a Oriol Junqueras, al que incluso se le ha impedido asistir a la eucaristía o recibir la visita del obispo de Solsona, en comparación con la que se ha aplicado a la infanta y a su marido en su relajada estancia en Suiza.    Es evidente que quien acepta hoy esta situación en relación con el conflicto existente en Cataluña, da pie a que mañana pueda aplicarse esta gran flexibilidad en la aplicación de la ley para aplacar una huelga, para evitar una protesta ciudadana, véase el caso de Murcia, o simplemente para intimidar a aquéllos que manifiestan posiciones y opiniones distantes con el poder.    La justa resolución del conflicto catalán resulta fundamental para preservar los fundamentos de un estado de derecho. Y es que el riesgo al que nos referimos ya se ha convertido en...

Seguir. llegint