Llibres

Déu, el mal i el meu càncer

Déu, el mal i el meu càncer. Afrontar el mal des d’una fe adulta Lluís Busquets i Grabulosa. Editorial Claret, 2017 328p. 21€

Més informació

Déu, el mal i el meu càncer. Afronat el mal des d’una fe adulta

Fitxa del llibre a la web de l’editorial Claret

L’experiència d’un càncer o d’una altra malaltia greu pot ser una bona ocasió per aturar-se en la vida i fer-se  assossegadament les qüestions transcendents que  sembla que mai no tinguem temps de fer-nos. I entre aquestes demandes, a més de la de com arribar a la maduresa,  n’hi ha una d’eterna: la del  perquè del mal. Déu hi té alguna cosa a veure en les malalties i en els mals del món? 

La salut espiritual

La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental Ramon M. Nogués Fragmenta Editorial, 2016 328p. 21€

Més informació

La salut espiritual. Neurociència i qualitat mental

Fitxa del llibre a la web de l’editorial Fragmenta

La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d’alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cadascú envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat de la Terra. Aquesta perspectiva creativa de l’espiritualitat és possible i, fins i tot, urgent.

Aquest llibre aporta algunes reflexions a propòsit de la necessària, luxosa i enriquidora recerca de l’espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d’aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l’espiritualitat són dos instruments excel·lents per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.

La misericordia, los pobres y el reino de Dios

La misericordia, los pobres y el reino de Dios José Manuel Andueza Desclée De Brouwer, 2016 224 p. 15 €

Més informació

La misericordia, los pobres y el reino de Dios

Fitxa del llibre a la web de l’editorial Desclée

 

De què parlem quan diem misericòrdia? Potser es tracti d’una paraula el significat s’hagi perdut, o s’hagi devaluat. O pot ser també que ni tan sols tinguem una noció clara de què és. La misericòrdia divina brolla de dos termes que ens parlen d’un amor entranyable i d’un amor fidel. Per descobrir i entendre bé el seu significat és necessari acudir a la Bíblia, en concret a l’Antic Testament. A través d’aquest recorregut accedim al sentit de misericòrdia i comprenem Déu com misericòrdia Ens acostem també al Nou Testament per descobrir dos claus d’interpretació de la misericòrdia. Es tracta del Regne de Déu i dels pobres. El Regne de Déu és aquest projecte nou tan necessari per al nostre món en el que posem les bases per viure des del Déu de Jesús de Natzaret. Els pobres són centre indiscutible en aquest projecte i element de discerniment que ens ajuda a situar el significat bíblic de misericòrdia i a concretar una manera de ser i viure. Dialogant amb aquests tres conceptes -misericordia, Regne de Déu i pobres- a partir de les aportacions de diferents teòlegs i teòlogues intuïm com la misericòrdia és camí des de Déu cap a Déu i es converteix en acte de nova creació.

Models alternatius de caràcter econòmic i ecològic

models-alternatius_pModels alternatius de caràcter econòmic i ecològic IX Cristianisme Segle XXI El Ejido : Círculo Rojo, 2016 198 p. ; 20 €

Més informació

models-alternatius_gModels alternatius de caràcter econòmic i ecològic IX

IX Congrés “Cristianisme al Segle XXI” Arrels espirituals de la cultura d’avui. Cicle “Espai Obert” “Debats a Sant Ildefons”

Fitxa del llibre a la web de l’editorial Círculo Rojo

Aquest llibre ofereix bona part del treball que des de l’Associació «Cristianisme al Segle XXI» hem desplegat durant el curs 2014-2015 tot aplegant tres de les nostres activitats més sobresortints.

En primer lloc, com hem fet sempre, publiquem les ponències del IX Congrés de l’Associació tingudes el cap de setmana del 28 i 29 de novembre a la Residència salesiana Martí Codolar. Enfront de la situació de crisi i de canvis de paradigmes socials i econòmics, vam voler reflexionar sobre els canvis culturals i socioeconòmics sota el títol Models alternatius de caràcter econòmic i ecològic. Vam confiar les ponències del Congrés a quatre experts: Ramon Garriga dissertà sobre L’energia, entre el risc i l’esperança; Carles Riba i Romeva ens oferí pautes per respondre a la qüestió planejada: Un nou model econòmic i social solidari, cooperatiu i sostenible, ¿és possible?; Jordi Via ens plantejà l’Economia social i solidària com a una eina per a la transformació social; finalment, Teresa Guardans ens suscità la urgència i el repte d’Afavorir el conreu de la qualitat humana: una urgència, un repte.

En segon lloc, el llibre ofereix una breu ressenya del que hem denominat «Debats a Sant ldefons», que organitzem quan alguna circumstància de calat ens empeny al debat i a la reflexió. Aquest curs han estat tres: Quina hauria de ser la resposta del cristià davant els reptes del món d’ara (27 de setembre), el segon, Diàleg entre religions, arran dels fets del «Charlie Hebdo» (7 març 2015) i el tercer, Diàleg amb intel·lectuals castellans sobre el procés nacional català (13 juny 2015).

Finalment, publiquem les cinc xerrades del cicle de debat «Espai Obert» 2014-15», amb la presentació de Ramon M. Nogués de la primera, com a inici del cicle, i aquesta programació: “Es pot ser multireligiós?”, per Fèlix Martí; “Pacifisme i pau en el nucli espiritual de les tradicions religioses”, per Tica Font; “Arrels religioses de la ciència, arrels naturals de l’espiritualitat”, per David Jou; “Dona, sexes i religions”, a càrrec de Ramon M. Nogués i “L’actitud davant de la naturalesa, com a manifestació de Déu, a totes les religions”, per Francesc Torradeflot.

Ens sembla que serà profitós poder rumiar aquests textos en la intimitat d’una pausada lectura.

Heretges, perseguits i excomunicats

Heretges, perseguits i excomunicats

Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la historia de l’Església Lluis Busquets i Grabulosa Barcelona : Proa, 2015 576 p. ; 21 €

Més informació

Heretges, perseguits i excomunicatsHeretges, perseguits i excomunicats

Fitxa del llibre a la web de l’Editorial Proa

Una original història de l’Església elaborada des de la perspectiva dels condemnats com a heretges, sectaris, renegats, cismàtics, separats, perseguits i fins i tot excomunicats. El llibre comença amb les tensions entre les primeres comunitats seguidores de Jesús de Natzaret, és a dir entre Pau, Pere i Jaume, germà de Jesús; i continua amb l’aparició d’una jerarquia misògina i androcèntrica; la cristiandat medieval i els grups mil·lenaristes dissidents (càtars, valdesos, beguins i certs franciscans); el Cisma d’Occident; la reforma luterana; la implantació d’una Església mundial girada d’esquena als pobles amerindis; l’esclat revolucionari francès; el dogma de la infal·libilitat del papa; les esglésies hispàniques durant el franquisme, la transició i els nous aires del papa Francesc.

Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, 1947), és escriptor, professor universitari i periodista. Va publicar Última notícia de Jesús el Natzarè (2006), reeditada quatre vegades en pocs mesos i traduïda al castellà a l’editorial Destino. La van seguir Els Evangelis secrets de Maria i de la Magdalena (2009), traduïda també al castellà, i Carta al Papa (2010). De la seva faceta de periodista destaquen les seves entrevistes a literats catalans (recollides als volums Plomes catalanes contemporànies i Plomes catalanes d’avui). Amb Lluís M. Xirinachs va escriure Plantem-nos! Temes vius i pendents per al tombant de mil·lenni (2000)..

Dossier de premsa

“Busquets i Grabulosa dedica un assaig a la cara oculta de la història de l’Església (Diari de Girona)

Com viure la fe en un món en canvi

Com viure la fe en un món en canvi

Com viure la fe en un món en canvi Xavier Alegre, Pere Zamora, Begoña Román El Ejido : Editorial Círculo Rojo, 2015 148 p. ; 20 €

Més informació

Com viure la fe en un món en canviCom viure la fe en un món en canvi VIII Congrés de “Cristianisme al Segle XXI Espiritualitat de frontera. Cicle “Espai Obert”

Fitxa del llibre a la web de l’Editorial Círculo Rojo

Aquest volum aplega, en primer lloc, les ponències del VIII Congrés de l’Associació Cristianisme al segle XXI, que va tenir lloc el novembre del 2013 sota el lema “Com viure la fe en un món en canvi”. En segon lloc recull també bona part de les xerrades del cicle Espai Obert del curs 2013-2014, pensades des del prisma de conèixer diferents formes d’una Espiritualitat de frontera.

El Congrés sorgí d’haver-nos qüestionat sovint sobre el fet de què hauria d’aportar la fe cristiana en un món en procés de canvi. Més ben dit: com viure la fe en aquest món que ens sorprèn cada dia per inesperat. Ens volíem plantejar com acostar-nos a persones i grups amb altres valors i vivències, tot aportant-los el millor de la fe, sense recloure’ns en la nostra pròpia closca, atès que moviments, grups, institucions i parròquies ens mostren diferents maneres de viure la fe en Jesús el Natzarè. Sense amagar ni defugir les pròpies creences i valors, no ha de prevaler el respecte per les noves formes de pensar, de viure i d’expressar-se? Per això vam demanar a Xavier Alegre, jesuïta, i al pastor protestant, Pere Zamora, una xerrada sobre Com viure el Regne de Déu com a experiència comunitària de la fe. Tanmateix, l’angoixa de viure un moment de crisi tan agut, amb tot el sofriment que comporta, altrament contrastada amb l’emergència en la nostra quotidianitat de la corrupció i de la banalització de la vida ens imposava demanar-nos quines actituds caldria prendre davant d’aquesta manca de compromís. Volent, doncs, tocar de prop la realitat que ens envolta, vam demanar a la professora d’Ètica Begoña Román que respongués aquests interrogants: Què fer davant la irresponsabilitat col·lectiva en aquest moment de tant sofriment? Potser sóc jo qui se n’ha de fer càrrec? Trobareu aquí aquestes tres ponències.

L’objectiu d’Espai Obert no era altre que determinats experts ens presentessin figures cabdals de l’espiritualitat d’aquests darrers temps. Posem, doncs, a l’abast del lector, la vida i obra exemplarment evangèlics de figures tan diferents com les següents: Charles de Foucault, a càrrec de Ramon Dubrez, germanet de Foucauld de la comunitat de Farlete als Monegros (Saragossa) i d’Eutiquio Sanz, capellà obrer del barri del Cristo a València; Maria Skobtsov, xerrada que ens oferí Emília Bea, professora titular de Filosofia del Dret i Filosofia Política de la Universitat de València; Albert Camus, per Itziar González; i, finalment, Raimon Pànikkar, el perfil del qual ens fou presentat pel seu editor Ignasi Moreta, director de Fragmenta Editorial. Esperem que tots aquests textos, podent-los fruir en la intimitat d’una pausada lectura, resultin doblement profitosos als qui vam tenir la sort de gaudir-los de viva veu i esdevinguin un descobriment enriquidor per a tots aquells que no en van tenir la oportunitat.

Jesús era un heretge

Jesús era un heretge

Jesús era un heretge Lluis Busquets i Grabulosa Barcelona : Ara Llibres, 2014 232 p. ; 18,9 €

Més informació

Jesús era un heretgeJesús era un heretge

Fitxa del llibre a la web d’Ara Llibres

Jesús fou un heretge: subversiu, provocador i perillós. I, probablement, avui també ho seria.

Una obra que aprofundeix en la faceta més polèmica de Jesús, la de dissident, rebel, idealista o, fins i tot, antisistema: algú que trenca les convencions imposades en funció d’uns valors de major justícia, igualtat i solidaritat. Un lluitador i, com tots els que se situen al marge de la doctrina oficial, un condemnat.

Aquest llibre incideix en el missatge profund de Jesús i en les circumstàncies en les quals va anunciar-se: en quin ambient va néixer i créixer Jesús? Com va madurar la seva fe? Quina fou la seva veritable heretgia? I, més polèmicament, podríem dir que va fracassar?

Lluís Busquets i Grabulosa ens ofereix una obra directa de lectura senzilla i amena, però rica en erudició i testimonis. Una lectura imprescindible per conèixer a fons la figura de Jesús, algú que va creure que un món millor era possible.

Diuen que cada vuit minuts es publica al món una obra relacionada amb Jesús. Lluís Busquets i Grabulosa ha trigat vuit anys a oferir-nos-en una segona. Això deu voler dir que mai no està prou satisfet i, com a creient, no acaba mai de seguir llegint les darreres recerques sobre Jesús. El títol del seu primer llibre sobre Jesús, Última noticia de Jesús el Natzarè podia desconcertar. Com li deia Pere Casaldaliga en el pròleg, no pretenia pas dir l’ultima paraula sobre el Natzarè sinó recollir allò que, en aquell moment, es considerava «Ultima notícia d’Aquell que serà sempre notícia nova i Bona Notícia». També el títol d’aquest llibre pot desconcertar si no es creu que Jesús, en el seu moment, fou tingut realment com a subversiu, provocador, perillós, heretge. I que probablement avui també ho seria. Del “Pròleg” de Joan Godayol, bisbe, i Jaume Botey, professor d’història.

Més informació sobre el llibre

Contra la ignorància informada

Contra la ignorància informada

Contra la ignorància informada VII Congrés de l’Associació Cristianisme al segle XXI Barcelona : Galerada, 2012 18 €

Més informació

Contra la ignorància informadaContra la ignorància informada. Els valors davant l’impacte de les noves tecnologies de la comunicació

Molts mitjans de comunicació i bastants líders d’opinió parlen de l’era de la informació com si fos el paradís on es lliguen els gossos amb llonganisses, i es refereixen a la societat del coneixement, sense prendre consciència dels conflictes, les crisis i les exigències que això suposa.

I força ciutadans naveguem constantment per la xarxa (Internet) tot imaginant que un major accés a la informació ens fa, de cop, savis.

És veritat que l’accés a la xarxa ens permet obtenir una enorme quantitat de dades, i això constitueix, sens dubte, una autèntica revolució en el sentit més positiu de la paraula. Però els experts observen un fenomen singular: escassetat de coneixement enmig de l’abundància d’informació, gairebé tota de segona mà.

El filòsof Daniel Innerarity ha creat una expressió afortunada per a descriure la nova situació: ignorància informada. Una ignorància tamisada per les mediacions tecnològiques, suportada en una allau de dades sovint desgavellades, desjerarquitzades, inintel·ligibles, en definitiva, força caòtiques. Però ignorància al cap i a la fi. La gran paradoxa de la societat del coneixement seria que fóssim cada vegada més ximples.

Així, doncs, l’era de la informació i la societat del coneixement planteja més dubtes que certeses. De fet, quan hom pensa sobre el futur, sent més aviat inquietud i desconcert. Tot va massa de pressa. Detectem que es produeixen molts canvis, però no endevinem exactament en quina direcció. S’ha iniciat un nou capítol de la història humana? Creuem ara el llindar d’una gran revolució planetària? Potser.

Diari de Teòfil

Diari de Teòfil

Diari de Teòfil Josep Rius-Camps Barcelona : Fragmenta, 2011 320 p. ; 21,50 €

Més informació

Diari de TeòfilDiari de Teòfil. La demostració de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) narrada per Teòfil a la seva mare

Pàgina web del llibre a l’Editorial Fragmenta

Encara que és una novel·la bíblica, es tracta d’un llibre enginyós. És un divertimento amb una base bíblica interessant. La demostració de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) narrada per Teòfil a la seva mare «Estimada mare, ja fa més dos anys que vam haver d’abandonar precipitadament Israel, amb la ciutat de Jerusalem mig en runes i el santuari del temple espoliat i destruït, vei­ent com els vasos més sagrats se’ls emportaven com a objecte d’un botí de guerra i eren presentats a Roma pels vencedors amb gran pompa i fastuositat. No t’he escrit fins ara, car tenia necessitat de retrobar-me a mi mateix enmig del gran silenci que acomboia la derrota.»

Així s’obre el Diari de Teòfil, una novel·la mitjançant la qual Josep Rius-Camps dóna forma narrativa a les investigacions sobre l’autoria, el destinatari i el gènere literari de l’obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) exposades a Demostració a Teòfil (Fragmenta, 2009).

D’aquesta manera, assoleix plena credibilitat la hipòtesi segons la qual els dos textos neotestamentaris de Lluc són una sola obra en dues parts, redactades pel rabí jueu Lluc a petició de l’«excel·lentíssim Teòfil», que li havia demanat un informe sobre la messianitat de Jesús. L’ús del Còdex Beza —el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols— com a base del relat contribueix al rigor amb què es mostra la figura de Jesús de Natzaret i el desplegament de les primeres comunitats eclesials.

Josep Rius-Camps (Esparreguera, 1933) és professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya. Doctor en ciències eclesiàstiques orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma (1968), on va impartir docència —com també ho va fer a l’Agustinianum de Roma i a la Universitat de Münster (Alemània). Ha publicat nombrosos estudis —principalment en català, castellà i anglès— sobre patrística (Orígenes, les Pseudoclementines i Ignasi d’Antioquia) i sobre Nou Testament (Marc i Lluc-Fets), amb una atenció especial pel Còdex Beza. És coautor, amb Jenny Read-Heimerdinger, d’un magne comentari als Fets dels Apòstols publicat en quatre volums en anglès (T&T Clark, 2004-2009) i en dos volums en castellà (Verbo Divino, 2009-2010). És també fruit de la col·laboració amb Read-Heimerdinger l’edició bilingüe (grec-català), per primera vegada en una sola obra, dels dos volums dels escrits de Lluc que fins ara s’editaven per separat: Lluc, Demostració a Teòfil, Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza (Fragmenta, 2009), Premi Ciutat de Barcelona a la millor traducció al català de l’any 2009).

Una història necessària

Una història necessària

Una història necessària. Col·lectiu de Dones en l’Església 25 anys (1986-2011) Sefa Amell, Joana Ripollès i Magda Tomàs (ed.) Barcelona : Viena Edicions, 2011 360 p. ; 19,50 €

Més informació

Una història necessàriaUna història necessària Col·lectiu de Dones en l’Església 25 anys (1986-2011)

“Una història necessària” feta realitat a base de lluita i de treball il·lusionat pel reconeixement del femení en tots els estaments eclesials. Una realitat que demostra, una vegada més, la capacitat d’organització, d’estudi, d’aprofundiment, d’incidència i de creativitat que les dones som capaces de gestar, quan ens unim per aconseguir uns objectius justos i engrescadors per millorar unes relacions eclesials entre homes i dones, malmeses per una misogínia ancestral i antievangèlica. Per avançar vers la paritat.

I és una història fructífera. L’expansió del CDE durant aquests vint-i-cinc anys, sobretot a Catalunya, però també incidint en altres llocs de l’estat, es pot copsar llegint el llibre.

Han estat 25 anys d’entrega, de treball intens i apassionat, d’estudi i de formació, d’un anar sensibilitzant les persones, sobretot dones, de la situació marginal que ocupen en l’Església i de reforçar la seguretat en nosaltres mateixes sabent-nos agents capacitats i lliures, sense necessitat de mediacions masculines, per adreçar-nos al nostre Déu Pare-Mare, avalades per Jesús, amic i únic mediador nostre.

Desitgem de tot cor, que una conversió eclesial que recuperi les dones i consideri la seva aportació com una riquesa per a tot el Poble de Déu, sense reticències sexistes, faci ben aviat de la nostra història el signe d’un temps ja superat.

Carta al Papa

Carta al Papa

Carta al Papa d’un creient crític amb motiu de la seva visita a Barcelona Lluís Busquets i Grabulosa Barcelona : Ara Llibres, 2010 240 p. ; 16 €

Més informació

Carta al PapaCarta al Papa d’un creient crític amb motiu de la seva visita a Catalunya

En aquesta carta oberta a Benet XVI, escrita des de la fe i amb esperit de servei, però dolorosa i crítica, Lluís Busquets i Grabulosa denuncia una Església que obvia i menysté Catalunya, una Església antidemocràtica i tancada en ella mateixa, que llegeix la Bíblia amb historicismes falsejats, masclista i carregosa, acientífica i, en definitiva, allunyada dels problemes del món. “Voldria que aquesta carta oberta us arribés al cor”, demana Lluís Busquets al Papa i a tots nosaltres.

El futur és una Església acollidora, pobra i humil, que brolli de l’experiència de Déu més que de càlculs d’oportunitat.” Del pròleg de JAUME BOTEY

Cal “una Església que allunyi els negocis del temple, que posi diàriament en pràctica les Benaurances, que faci una definitiva opció pels pobres.” De l’epíleg d’ARCADI OLIVERES

Religió i comunicació

Religió i comunicació

Religió i comunicació Lluís Duch Barcelona : Fragmenta, 2010 464 p. ; 25 €

Més informació

Religió i comunicacióReligió i comunicació

Pàgina web del llibre a l’Editorial Fragmenta

Lluís Duch exposa amb rigor i claredat la creixent importància que adquireixen avui els mitjans de comunicació com a nova estructura d’acollida, en detriment de les tres estructures d’acollida clàssiques (codescendència, i cotranscendència, és a dir, família, ciutat i religió). Explora també el concepte de tradició, la importància del símbol, la diferència entre informació i comunicació, la crisi de confiança en les institucions religioses, l’acceleració del tempo vital, l’erosió del sagrat i la revolució del creïble.

Lluís Duch és doctor en antropologia i teologia per la universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies.

S’ha interessat des de fa més de trenta anys per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu impacte en els universos religiosos i polítics.

En aquests últims anys ha publicat una Antropologia de la vida quotidiana (en sis volums) que té com a referència més important la situació de les transmissions efectuades per les estructures d’acollida. Ha traduït al català i al castellà escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives.

Llibertat religiosa en un estat laic

Llibertat religiosa en un estat laic

Llibertat religiosa en un estat laic VI Congrés de l’Associació Cristianisme al segle XXI Barcelona : Claret, 2010 17 €

Més informació

Llibertat religiosa en un estat laicLlibertat religiosa en un estat laic VI Congrés de l’Associació Cristianisme al segle XXI

La immensa majoria dels analistes de la situació del cristianisme a l’Europa dels nostres dies, també i sobretot entre els qui reconeixen la gravetat de la crisi, assenyalen la presència de grups cristians que, sense trencar amb l’Església, i des del seu interior, donen indicis d’estar trobant formes de viure la fe i de comunicar-la en el seu entorn. En aquells grups, és un fet l’experiència de la fe i els seus membres van encertant a trobar formes de presència en la societat que, sense pretensions d’aconseguir-hi cap mena de predomini, resulten significatives en els ambients en què viuen. Ho deia, per exemple, J. Delumeau, quan, a la seva obra ¿Se muere el cristianismo?, escrita ja al final dels anys setanta, constatava que «Déu, menys viu en altres èpoques d’allò que ens fan pensar visions idealitzades d’aquells períodes, segurament està avui menys mort del que ens diuen alguns diagnòstics sobre el nostre temps». Delumeau afegia que «formes de cristianisme centrades en una institució anquilosada, reduïdes a uns ritus rutinàriament practicats i quasi sense vitalitat experiencial, desapareixen o es mantenen amb una mena de vida quasi vegetativa; però que sorgeixen alhora per tot arreu grups de cristians animats per una fe viva, celebrada i compartida comunitàriament, alimentats per la lectura i la meditació de la Paraula, a la recerca de la unitat, i compromesos amb la societat en què viuen, que són el germen d’un cristianisme de futur» (Juan Martín Velasco).

Crits de dolor… no els sentiu?

Crits de dolor

Crits de dolor… no els sentiu? Des de la Bíblia les dones interpel·len la Història Sefa Amell Barcelona : Claret, 2010 184 p. ; 12,40 €

Més informació

Crits de dolorCrits de dolor… no els sentiu? Des de la Bíblia les dones interpel·len la Història

La Bíblia no existeix en ella mateixa, sinó en els seus lectors i en els seus grups de lectors, creients i no creients. És una obra de la cultura universal. L’hermenèutica és un procés interpretatiu que, en el cas de la Bíblia, ha estat i és plural: lectures confessionals com les del judaisme, del cristianisme, de l’islam. Però també hi ha una lectura feminista de la Bíblia. Aquesta ha estat escrita i llegida des d’una perspectiva bàsicament masculina i la visió patriarcalista enfosqueix el pla de Déu tal com apareix en la primera pàgina de la Bíblia: Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona (Gn 1,27). Al llarg dels segles, exegetes barons han imposat una lectura tradicional masculina dels textos. Semblava que la perspectiva masculina es donava per suposada. Tanmateix, amb la nova sensibilitat antropològica, ha sorgit una forta lectura feminista de la Bíblia des de la perspectiva de la dona.

Demostració a Teòfil

Demostració a Teòfil

Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza Lluc. Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger Barcelona : Fragmenta, 2009 744 p. ; 34€

Més informació

Demostració a TeòfilDemostració a Teòfil Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza

Pàgina web del llibre a l’Editorial Fragmenta

Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de gènere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegida unitàriament com el que és: un informe —una demostració— sobre la messianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu i adreçat a un personatge molt notable, l’«excel·lentíssim Teòfil», fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, que havia estat summe sacerdot en exercici durant els anys 37-41 dC.

La col·laboració entre un teòleg i biblista català (Josep Rius-Camps) i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permès, després de quinze anys de treball en comú, oferir per primera vegada en la història de la transmissió de la Bíblia una edició dels escrits neotestamentaris de Lluc que en restableix la unitat i s’acosta al màxim al text original.

Rius-Camps i Read-Heimerdinger estableixen el text a partir del Còdex Beza, el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols, amb notables diferències respecte al text bíblic convencional.

Presència pública de l’Església

Presència pública de l'Església

Presència pública de l’Església. Ferment de fraternitat o camisa de força? F. Javier Vitoria Cormenzana i José I. González Faus Barcelona : Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, 2009 12€

Més informació

Presència pública de l'EsglésiaPresència pública de l’Església Ferment de fraternitat o camisa de força

Cristianisme i Justícia aposta per una nova presència pública de l’Església (14/10/2009)

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia presenta el llibre Presència pública de l’Església. Ferment de fraternitat o camisa de força? de Javier Vitoria i José Ignacio González Faus

Els autors defensen una presència pública de l’Església sense poder, dialogant, servicial, compromesa, exemplar i plural. La seva és la proposta d’una presència evangèlica i raonable que, sense perdre res de profetisme, hauria de saber encaixar millor en la nova realitat social espanyola.

En el marc de les difícils relacions entre l’Església i la societat espanyola, marcades per tensos i polèmics debats sobre temes com l’avortament, l’educació per la ciutadania, l’assignatura de religió o els matrimonis homosexuals, entre d’altres,… el llibre analitza i aprofundeix en la qüestió de la laïcitat, amb la voluntat de demostrar que és possible l’existència d’un espai públic de la raó, compartit tant per creients com per no-creients.

Aquesta anomenada “laïcitat positiva” es veu amenaçada, però, tant per un laïcisme que pretén fer de la laïcitat una “nova confessió” en pretendre que la societat sigui laica quan, de fet, és plural; com per un clericalisme que vol mantenir una presència pública de l’Església basada en el poder i que resulta anacrònica en la societat actual.

En canvi, la presència pública que proposen els autors demana, per exemple, que l’Església no s’obsessioni per ocupar un espai al costat del poder, que accepti una desaparició de litúrgies catòliques en actes públics, que proclami i defensi el seu punt de vista sobre l’avortament sense exigir lleis obligatòries per a tota la societat, que accepti una presència del fet religiós a l’escola com a element de la formació humana però no com a plataforma per al proselitisme, i que es comprometi fins a resultar fins i tot incòmoda en la defensa de la justícia social i la pau.

El llibre presenta un exemple d’aquesta presència, traslladant-se 300 anys en el temps fins al futur, imaginant la visita d’un Papa haitià, anomenat Llàtzer, al Museu Internacional de les Víctimes de la Pobresa. Un Papa que ja no és cap d’Estat, que ha abandonat les dependències vaticanes i que arriba sense protocols de benvinguda ni la rebuda de cap autoritat política.

Aquest llibre és fruit del curs realitzat fa un any per Javier Vitoria i José Ignacio González Faus al centre d’estudis Cristianisme i Justícia.

Democràcia econòmica

Democràcia econòmica

Democràcia econòmica. Vers una alternativa al capitalisme Antoni Comín i Oliveres – Luca Gervasoni i Vila (Coords.) Barcelona : Catalunya Segle XXI, 2009 445 p. ; 20€

Més informació

Democràcia econòmicaDemocràcia econòmica Vers una alternativa al capitalisme

Mentre el neoliberalisme exercia la seva hegemonia, molt abans de la crisi que avui l’aclapara, han estat diversos els intents de pensar sistemes econòmics alternatius, de mercat, però no capitalistes: tan eficients com el capitalisme des del punt de vista productiu, però que superin les injustícies d’aquest des del punt de vista distributiu. Sistemes de socialisme de mercat -com per exemple aquell que prenem de referència en aquest llibre i que es presenta sota el nom de Democràcia Econòmica- que intentin fer compatibles els ideals de llibertat, igualtat, democràcia, realització humana i sostenibilitat amb el progrés tecnológic, la millora de la productivitat i el creixement econòmic, sempre que aquests siguin objectius democràticament escollits per la societat.

Podem trobar en la nostra realitat econòmica esperiències que assenyalin, ja avui, en la direcció de la Democràcia Econòmica? Són les cooperatives i les empreses democràtiques, el sindicalisme, la banca ètica o els moviments de consum responsable formes d’organitzar la vida econòmica que eviten, ni que sigui de manera parcial, aquells principis que fan del capitalisme un sistema injust? És posssible articular totes aquestes realitats en un mateix “mercat social”? Té sentit veure-les com l’embrió d’un sistema econòmic alternatiu?

Aquest llibre, escrit a moltes mans, intenta començar a respondre totes aquestes preguntes, amb la voluntat d’obrir de manera desacomplexada un debat certament radical.

Autors (per ordre d’aparició): José Antonio Noguera, Félix Ovejero Lucas, Antoni Comín i Oliveres, Jordi Garcia Jané, Luca Gervasoni i Vila, Josep Campabadal, Alfonso Vázquez, José Luis López Bulla, Daniel Lacalle, Roger Sunyer i Tatxer, Jordi Marí de la Torre, Pedro M. Sasia, Ramon Pascual, Andri W. Stahel, Montse Peiron, Engràcia Valls i Ribas, Marc Vilanova, Rafael Díaz Salazar, Tomás R. Villasante, Ignasi Puig Ventosa, David Casassas. Pròleg: Joan Subirats.

L’evolució darwiniana de les religions “vertaderes”

L'evolució darwiniana de les religions vertaderes

L’evolució darwiniana de les religions “vertaderes” Ramon M. Nogués Barcelona : Cruïlla : Fundació Joan Maragall, 2009 256p. ; 14,90€

Més informació

L'evolució darwiniana de les religions vertaderesL’evolució darwiniana de les religions “vertaderes”

Avui vivim un temps de transformació de la manera de viure i pensar la religiositat, d’una metamorfosi del text religiós. Vivim fenòmens que fan pensar en una mutació del fet religiós: som en una època en què s’estan abandonant antics models de religió i s’intueix que la religiositat del segle XXI serà diferent que la d’èpoques anteriors. Ramon M. Nogués proposa pensar els camins i els canvis que han seguit les religions en el passat i la seva situació avui dia seguint el model darwinià d’evolució biològica, i planteja si precisament el nostre temps no viu una mutació profunda i irreversible de la manera de ser de les religions. Aquest llibre ha nascut de les conferències de la XI Aula Joan Maragall, en l’edicio de 2008.

Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu

Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu

Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu Santiago J. Castellà Surribas Barcelona : Claret, 2008 138 p. ; 12,50€

Més informació

Els acords concordataris entre Espanya i la Santa SeuEls acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu

Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu

Maria de Natzaret, dona o arquetip?

Maria de Natzaret, dona o arquetip?

Maria de Natzaret, dona o arquetip? Sefa Amell Barcelona : Viena Edicions, 2008 168 p. ; 13,50€

Més informació

Maria de Natzaret, dona o arquetip?Maria de Natzaret, dona o arquetip?

Maria de Natzaret és un treball fet amb honestedat i valentia. L’autora posa per escrit allò que està en boca de tothom i que especialistes de disciplines diverses ja han expressat, però que és difícil que es manifesti públicament. Des del respecte total a la persona de Maria, amb un llenguatge planer i entenedor, prova de destacar la personalitat pròpia de Maria com a dona valenta i intel·ligent, que s’implica en la vida de Jesús, que posa de manifest, de manera contundent, la seva fe en Déu, cosa que coneixem perquè Jesús l’enalteix en diferents ocasions.

L’autora vol trencar els estereotips que s’han formulat sobre ella i que han creat un arquetip al servei d’un model utilitzat per constrènyer les dones. Creiem que és un llibre innovador en diferents aspectes.

Dialogal

Dialogal

Dialogal Com pot acabar tot Tardor 2012. Núm. 43. Any XI www.dialogal.cat

Més informació

DialogalDialogal, núm. 43: Com pot acabar tot Relats religiosos i científics sobre la fi dels temps

Sumari del núm. 43

Editorial

Aquest Dialogal parla de la fi del món, que intèrprets oportunistes i vàndals de les escriptures maies situen el 21 de desembre d’enguany. No és per ganes de pujar al carro ni de fer més disbauxa, és que ens ha semblat que el tema podia donar peu a reflexions religioses serioses i pertinents.

Ramon M. Nogués, autor de l’article central que aborda aquesta qüestió, ens recorda sàviament que la fi del nostre món –«la nostra fi»– no necessàriament és «la fi de tot».

Vol dir que, en una societat en què cada cop més projectes personals i col·lectius s’ensorren i els fonaments trontollen, és molt normal preocupar-se, qüestionar-se i, fins i tot, desdir-se… però sense arribar a desesperar-se ni a destruir-se. La màxima estoica d’aprendre a morir per aprendre a viure es refereix, en primer lloc, a aquesta mateixa vida.

Trobar sentit enmig del sofriment, saber veure providència quan tot aparenta fatalitat, creure que hi ha bé més enllà del mal. Aquesta és, potser, la saviesa més essencial que ens han transmès els veritables profetes de tots els temps. També és, però, lògicament, la més difícil d’assolir: qui la té és un sant, un just, un iogui o un buda. I, d’aquests, les crisis també ens ensenyen que n’hi ha pocs.

«La voluntat de Déu», «la llei natural», «l’ordre còsmic etern»… són diferents imatges d’allò tan poderós, misteriós, i alhora manipulable i malinterpretable, que ocupa els creients de tot el món. Per exemple, és la raó per la qual alguns fan les maletes i s’arrisquen a deixar enrere la seguretat de casa seva, i d’altres, just al contrari, troben la força per quedar-s’hi malgrat la multiplicació dels perills circumdants. Aquest mateix exemple es troba bellament il·lustrat a «De Dioses y hombres», pel·lícula sobre una comunitat de monjos trapencs que viuen a Algèria assetjats per uns radicals.

Malauradament, la pretesa voluntat divina també és la justificació de molts errors que cometem, i que, en el pitjor dels casos, fem pagar als altres. Massa sovint ja és tard quan ens adonem que, tot i el nostre capficament, els nostres plans i camins no són els que la Vida ens té reservats.

La tribulació i el desemparament mai no poden ser complets, si tenim present aquesta esperança que els genis religiosos de tots els temps ens han comunicat. «L’ànima ajuda el cos i en certes ocasions l’aixeca. És l’únic ocell que aguanta la seva gàbia», va escriure Victor Hugo a Els miserables. O potser és més fidel dir que el sofriment només és extrem quan aquesta llum, pel que sigui, s’apaga. Perquè els savis també ensenyen que, encara que hi podem i hi hem de col·laborar, en última instància, la confiança i l’alegria només se’ns donen gratuïtament i independent dels nostres mèrits, o –el que és el mateix– quan aquests es tornen desinteressats. Si només hagués depès d’ells, Jesús, Muhàmmad, Krishna, etc. haguessin triat camins més egoistes.

Cal insistir que el perill d’aquest tipus de pensament característicament religiós és que pot incitar a l’abandó, la conformitat, la connivència amb la injustícia. Hi ha una foscor natural i necessària i una altra que no ho és. Dels relats religiosos, i també científics, sobre la fi del món, només se n’ha d’esperar que il·luminin l’obscuritat del segon tipus, aquesta que nosaltres mateixos ens infligim. El sentit dels temps crítics podria ser el de recordar-nos que la Vida està feta d’una dosi important d’incertesa i inseguretat, i que segurament així és com Déu la vol. Potser aquesta és la única seguretat sobre la qual podem reconstruir-nos.

Sobre la vida i la mort

Sobre la vida i la mort

Sobre la vida i la mort Possibilitats i límits de la intervenció humana Ramon M. Nogués (Ed.) Barcelona : Fragmenta, 2008 184 p ; 17€

Més informació

Sobre la vida i la mortSobre la vida i la mort Possibilitats i límits de la intervenció humana

Pàgina web del llibre a l’Editorial Fragmenta

L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algunes de les controvèrsies contemporànies que l’ètica de la vida suscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan es pot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre el moment de la mort?El debat ètic es produeix a partir d’uns amplíssims principis generals, però es concreta en un gran desplegament de principis secundaris que, a més a més, es diversifiquen i s’apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i el significat ètic de les accions.

L’associació Cristianisme al Segle XXI va dedicar un dels seus congressos —el cinquè, celebrat a Barcelona l’1 i el 2 de desembre del 2007— a les qüestions esmentades. Aquest llibre recull les ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, i es clou amb uns suggeriments en previsió de possible incapacitat.

Curador

Ramon M. Nogués (Barcelona, 1937) és catedràtic de la Unitat d’Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estudis de Pedagogia, Filosofia i Teologia a Navarra i Salamanca, i és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica de poblacions, especialment en poblacions humanes aïllades. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en temes interdisciplinars de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. En aquest context ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis de bioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. Ha publicat llibres i articles sobre aquestes especialitats i ha realitzat seminaris en diversos països. És escolapi des del 1955 i prevere des del 1961. En nombroses conferències i articles ha reflexionat sobre la urgència que el catolicisme abandoni els esquemes propis de la cristiandat i s’adreci a la societat amb un esperit de franquesa i de consciència de fragilitat compartida. És autor de Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió.

Coautors

Marc Antoni Broggi (Barcelona, 1942). Cirurgià. És fundador de la Societat Catalana de Bioètica i vicepresident del Comitè de Bioètica de Catalunya.Joan Carrera i Carrera (Barcelona, 1960). Professor de moral cristiana i bioètica a la Facultat de Teologia de Catalunya, i col·laborador d’esade.

Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934). Ha estat ministre d’Educació i director general de la unesco. Presideix la Fundació per a una Cultura de la Pau.

Gaspar Mora (Sant Andreu de Llavaneres, 1939). Professor de teologia moral de la Facultat de Teologia de Catalunya i a altres centres d’ensenyament teològic.

Begoña Román (Petrel, Alacant, 1965). Professora d’ètica de la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull.

Núria Terribas i Sala (Barcelona, 1964). Jurista especialitzada en bioètica, és directora de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull).

Déus, creences i neurones

Déus, creences i neurones

Déus, creences i neurones Un acostament científic a la religió Ramon M. Nogués Barcelona : Fragmenta, 2007 288 p. ; 19€

Més informació

Déus, creences i neuronesDéus, creences i neurones Un acostament científic a la religió

Pàgina web del llibre a l’Editorial Fragmenta

El biòleg Ramon M. Nogués introdueix la neuroreligió a Catalunya i defensa un acostament científic a la religió.

Catedràtic de biologia de la UAB i molt conegut per la profunditat dels seus plantejaments crítics en relació amb el sistema eclesiàstic, Ramon M. Nogués (Barcelona, 1937), malgrat ser autor de nombrosos articles sobre temes relacionats amb la religió, no hi havia dedicat cap llibre fins ara. Fa dos anys va acceptar la invitació de la naixent fragmenta editorial a formular per escrit el seu pensament sobre les relacions entre ciència i religió. El resultat és Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió.

Al llarg dels dotze capítols del volum —la lectura dels quals no exigeix coneixements especialitzats previs— l’autor tracta temes tan diversos com ara el paper del cervell en l’experiència religiosa, les situacions frontereres entre la mística i la patologia, l’estatut científic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, els discursos religiosos sobre la sexualitat, la discriminació religiosa de la dona i la institucionalització del sagrat. Tot i que la relació ciència-religió és ja un tema clàssic, existeixen poques obres en català que hi estiguin dedicades, i és infreqüent que adoptin una postura allunyada al mateix temps de posicions apologètiques en un o altre sentit. En aquesta línia, Nogués defensa «un nou estil cultural de plantejar-se el tema de la transcendència lluny de les inútils picabaralles entre clergues amb vocació de control d’una banda, i ateus militants preocupats per parar els peus als clergues de l’altra.»

Una de les aportacions més rellevants de Ramon M. Nogués és la introducció a Catalunya de la neuroreligió, una disciplina científica plenament homologada internacionalment però que en el nostre context ha passat desapercebuda. Nogués analitza les correspondències neurològiques de les experiències de transcendència, a la recerca de la base neural de la religió. El llibre divulga les recerques més rellevants en aquest àmbit, com les del guanyador de l’edició d’enguany del Premi Internacional Catalunya Edward O. Wilson, pare de la sociobiologia. També dóna a conèixer els registres neurobiològics en activitats religioses, com ara els registres efectuats en monjos zen en activitats d’interiorització. A tall d’exemple, Nogués destaca que estudis precisos en practicants de tècniques de meditació «presenten una reducció clara del cortisol circulant correlacionada amb la disminució d’activitat del sistema vegetatiu simpàtic, responsable de l’activació general de l’organisme», la qual cosa «indicaria una acció benefactora de les activitats meditatives ben plantejades en la fisiologia general».

El llibre polemitza directament amb determinades concrecions històriques de la religió, i és especialment incisiu a l’hora de jutjar el tractament de la sexualitat i de la dona per part de les religions, tema al qual dedica el capítol «Sexe, gènere i religió». Nogués destaca que el Nou Testament no conté indicacions concretes sobre la sexualitat, i que les que històricament han donat els eclesiàstics són fruit de «la contaminació d’idees i pràctiques paganes» i de «l’aflorament de les actituds de por o fàstic pel sexe que deurien niar en el subconscient de moltes figures eclesiàstiques, […] que en aquest punt o menyspreaven el que havien decidit no viure —potser per fer-s’ho més justificable— o simplement eren víctimes de pors ancestrals».